Parlant del Vendrell: Crònica de diada de Calafell



CRÒNICA DE L’ACTUACIÓ A CALAFELL (POBLE) per Xavier Rius (casteller dels Sagals d'Osona)

Diumenge 20 de Juliol, en el marc de la festa major de Calafell (poble) hi va haver l’actuació castellera anual dels Nens del Vendrell, convidant en aquesta ocasió, als Castellers de Barcelona i a la Colla Jove de Castellers de Sitges. Una actuació de cert interès, on normalment sempre si veia algun castell de vuit, però que en aquesta ocasió va ser bastant agredolça, especialment pels amfitrions.

Els Nens del Vendrell, actuant tercers en la ronda, van sortir amb la torre de 7. Castell que dominaven a la temporada anterior, però alguns canvis en el tronc i la canalla (amb un dos realment lleuger) la plantejaven com una fita més important per la colla del que es podria pensar a priori. La torre va començar impecable, amb bona mida des de bon principi i mostrant serenor i tranquil·litat. El castell va anar pujant lentament, però quiet i serè, i així es van anar col·locant els quarts, dosos, i acotxador, i el castell pràcticament no mostrava símptomes del més mínim patiment. L’enxaneta fa la seva feina, i amb la tranquil·litat de confiar en el castell, el corona i comença a baixar. En aquest moment apareixen algunes vibracions als quarts, però res de l’altre món, perquè de seguida s’aturen tornant a deixar un castell segur i quiet, que es va descarregant. Finalment baixen els segons i la colla explota amb un crit d’alegria, de veure com descarregaven amb solvència, i realment molta mestria la primera torre de set de la temporada.

En la següent ronda, els Nens alcen el 5de7, que des del principi sembla tenir problemes en l’encaix entre la torre i el tres. Tot i així, el castell va pujant esperant que es produeixi un assentament que li garanteixi les aletes i la baixada amb comoditat, però això no succeeix, i els Nens, amb la major part dels deures fets, desmunten el castell. No passa res, perquè és un castell que aquest any ja han assolit en dos ocasions, i que no els hi presenta massa complicacions si aconsegueixen lligar-ne bé el nucli. Tot i així, decideixen repetir la ronda amb el 4de7a, deixant el cinc per el final. Un 4de7a que també ja han aconseguit dos cops, però que en aquesta ocasió el plantegen amb una petita variant: una pilar nou a dins, més lleuger del que normalment ens tenen acostumats.

El castell puja bellugadís, però no més del que sol ser normal en aquest tipus d’estructures, i s’executa amb certa normalitat. Tenim aleta i comença a desmuntar-se el pom, però en el moment de sortir els dosos, una sotragada al pis de segons sorprèn al públic i els Nens mateix, que atònits veuen com es comença a enfonsar i rebregar la rengla de davant el pilar. Tot i així, si aferren amb les dents, i el castell encara no cau, comença a resistir batzegades dures, que martiritzen l’estructura del quatre, fins que al final aquest, amb els dosos a esquena de quarts, cau emportant-se l’agulla, que estava sencera, del seu interior.

La caiguda afecta un parell de castellers, fins al punt que és necessari que per garantir-ne la millor observació mèdica, l’ambulància hagi de marxar. Quedant-se doncs sense ambulància a l’actuació, les colles decideixen prescindir de la tercera ronda, i acabar amb pilars de 4, de manera que no s’allargui més una actuació castigada per la caiguda del quatre amb agulla, el sol, i el rellotge, ja que això passava pràcticament a quart de 3 de la tarda...

Per la seva banda, els Castellers de Barcelona, enfocaven l’actuació d’una manera més lúdica, pràcticament encaixada ja dins les vacances d’estiu que començaven immediatament després de l’actuació. Així doncs varen presentar un esplèndid 5de7, de diminutes dimensions als pisos superiors i que alhora servia per estrenar castellers nous. En la següent ronda varen presentar un 4de7a sense complicacions, aprofitat per estrenar i provar gent nova a diferents posicions.

Els del Garraf, van plantar un 3de7, mogudet, però més lleuger del normal, amb intencions de treballar un possible 3de7 aixecat per sota. En la segona ronda, van realitzar un intent desmuntat de 4de7, però per motius de coordinació, ja que al col·locar-se els dosos, ni l’acotxador ni l’enxaneta havien estat avisats i col·locats sobre la pinya. Després van repetir el mateix castell, que es va anar complicant a mida que avançava, fins al punt de la descarregada, on llavors si va haver de ser treballat de valent.


Cap comentari: