De vegades val la pena "badar" , i per badar no vull dir perdre el temps , sinó dedicar el temps a alguna cosa que malgrat no suposi cap canvi de la nostra qualitat de vida instantània ens permet enriquir coneixements.
El programa REDES de TVE és un d'aquests proveïdors de moments de badar...
Permet sortir dels mal de caps diaris , de les rutines que ens absorbeixen i "marxar" una estona mentalment...en aquest capítol ens porten a fer un tomb per l'origen de l'univers.
Als de la Vella potser no els hi caldrà mirar-se'l...quant passava tot això ells ja hi eren !!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges
Per entretenir-se una estona ...REDES i l'Univers
Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent...aprofitar l'agost per apendre més.
Mostra un mapa més gran
Prada (o Prada de Conflent, oficialment en francès: Prades) és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.
Una de les activitats que es realitzen al mes d'agost on el coneixement pren el paper de pal de paller,a Prada podrem participar de cursets i tallers de caràcter universitari de molts temes i matèries.
A Prada podem dedicar-nos a cultivar la ment... en mig d'un mes ple de festes majors ,platja i disbauxa (molt i molt recomanable,que quedi clar !!!) podem fer un parèntesis i acostar-nos fins a les aules per escoltar i aprendre,que sempre va be també.
Però a Prada també trobarem un espai per el repòs, la festa i les activitats més lúdiques..no us penseu que és un monestir tampoc!!!
El programa dels actes d'aquesta edició millor que el consulteu directament a la web de l'U.C.E. :
PROGRAMA
XLI UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 16 al 25 d’agost del 2009
Molt recomanables,sobretot el del professor Jaume Fàbrega (una de les persones amb més coneixements gastronòmics del país), els tallers següents :
Sistemes alimentaris: imposició i resistència
per Jaume Fàbrega (professor d’enogastronomia a la Universitat Autònoma de Barcelona)del 21 al 24 d'agost , de 3.00 a 5.00
S’escau l’aniversari del Tractat dels Pirineus que, en la pràctica culinària i en les formes de comensalitat suposà l’aplicació a una part de Catalunya del sistema francès, malgrat la resistència. Parlarem del cas de la Catalunya Nord i d’altres en què xoquen o s’imposen altres sistemes alimentaris: França, Espanya, fast food, transgènics i models tecnològics, Nord i Sud, colonialisme i migracions.
1. L’alimentació: un patrimoni cultural. Poder i aliments. Les multinacionals del control alimentari: de la Monsanto a la McDonald’s. La cuina i la religió: Islam, judaisme, budisme, alimentacions alternatives.
2. França a la Catalunya Nord i altres territoris mediterranis (Occitània, Còrsega): la mantega contra l’oli d’oliva. Cuina de les migracions. Els peus negres.
3. Espanya entra a les cuines de Galícia, Euskadi i els Països Catalans: poder de l’Estat, indústria alimentàrìa, distribució d’aliments, supermercats; migracions i altres models culinaris.
4. Noves perspectives de l’alimentació: de les àvies de Sils a Ferran Adrià. Cuina tradicional, cuina d’autor, cuina turística, cuina ràpida, ecologisme, slow food
Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans per Rosa Vila (sommelier)
del 17 al 19 i del 21 al 23 d'agost, de 3.00 a 5.00
Com diu el títol, Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans, busquem d’aprofundir en la cultura vitivinícola, els tipus de terrers, les varietats de raïm, la filosofia i les zones de producció de cadascun dels cellers. Tota aquesta informació ens ajudarà a valorar, encara més, el valor afegit que té una ampolla de vi. El representant de cadascun dels cellers ens durà a través dels seus productes elaborats a gaudir d’un dels grans plaers: el vi a través del tast. El tast serà de quatre vins diaris, un per cada celler.
Cellers i vins de la Catalunya Nord (100 persones d’aforament màxim)
Cellers Arnau de Vilanova, Vignerons de Baixàs i els vins dolços de Maury. Tast amb Josep Anton Llaquet i Hugo d’Acosta
dia 17
Diferents tipus de conreu (40 persones d’aforament màxim)
Presentació i tast a càrrec de Josep Lluís Pérez (Mas Martinet Viticultors, DOQ Priorat)
dia 18
Cellers i vins del País Valencià (100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, les varietats autòctones i tast a càrrec d’Àlvar Cerrada i Francesc Higon (fundadors del web www.verema.com)
dia 19
Cellers i vins de l’Alguer (100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, tradició vs. modernitat. Cellers Sella & Mosca i Santa Maria la Palma a càrrec de Salvador Masala (president del Celler Santa Maria la Palma)
dia 21
Cellers i vins del Principat de Catalunya: elaboració de vins singulars (100 persones d’aforament màxim)
Lavinyeta (DO Empordà), presentació i tast a càrrec de Josep Serra
L’Olivera SC (DO Costers del Segre), presentació i tast a càrrec de Carles de Ahumada
Albet i Noya (DO Penedès), cultiu ecològic, presentació i tast a càrrec de Josep M. Albet
dia 22
Mallorca, com a punta de llança (100 persones d’aforament màxim)
Mallorca i la recuperació de les varietats autòctones i tast dels cellers Ses Nines i Ànima Negra a càrrec de Rosa Vila
dia 23
per Jaume Figueras i Aitor Carrera (UdL)
del 22 al 24 d'agost, de 3.00 a 5.00
El taller és un recorregut per les terres occitanes en el qual interactua la llengua, la literatura i la cultura en general amb les realitats gustatives de cada territori occità amb una personalitat específica: Provença, el Llenguadoc, les terres septentrionals, Gascunya i la Vall d’Aran... Cada sessió pren el format d’una tertúlia monogràfica acompanyada d’una degustació dels vins i dels licors de cada zona per part dels inscrits en el taller, amb exposicions inicials sobre la llengua i la cultura locals per part d’un dels ‘professors’ (Jaume Figueras, Aitor Carrera).
Sessions: 1. El Llenguadoc, país del vi. La revolta dels vinhairons contra les autoritats franceses. Les AOC—denominacions d’origen—llenguadocianes. 2. Provença. El pastís i l’occitanisme de Ricard. El mestissatge musical marsellès. 3. La Gascunya occidental i central. El vi de Jurançon i l’ armanhac. Les històries de D’Artanhan i d’Enric IV. 4. El Pirineu i la Vall d’Aran. L’aigua de nòdes, el vin caud, els licors de plantes silvestres i el seu vocabulari específic.
Conferència "Viure a poc a poc.L'essència de les coses"
El divendres 8 de maig al Centre Cultural La Mercè de Girona varen fer una xerrada sobre el moviment "slow",a càrrec de Carl Honoré ,periodista i autor dels llibres "Elogi de la lentitud" i "Sota Pressió" .
La conferència va ser molt interessant,aquest moviment que promou la "desacceleració" de la societat,viure més "a poc a poc" i recuperar el tempus normal de les coses abasta molts aspectes de la vida de les persones: sanitat ,alimentació (slow-food),processos industrials,etc.
Esta en 8 talls de vídeo (you tube no deixa pujar talls de més de 10 minuts...llàstima),però si podeu dedicar-hi aquesta hora i mitja feu-ho...val molt la pena.
Curiositats,coincidències o digueu-li com volgueu...al canal casteller de La Malla.Cat surt un article titulat :
Desacceleració de les colles punteres? que també esta molt be,a veure aquest cap de setmana a Vilafranca,per Fires de Maig que fan els verds?
Cuina Greco-romana a L'Escala...TRIUMVIRAT MEDITERRANI
L’Escala celebra una extraordinària recreació històrica que constata el seu ric passat. Es programen des d’exposicions de temàtiques centrades en l’antiguitat fins a un mercat grecoromà, una trobada d’armats, tallers didàctics infantils, olimpíades emporitanes, lluites de gladiadors, i un llarg etcètera d’activitats relacionades amb la història de les civilitzacions gregues, romanes i Indiquetes que van viure a l’Escala en el s. I a.C.
El Triumvirat Mediterrani representa un dia d’aquestes relacions entre tres cultures.
El programa sencer de les activitats el teniu a l'enllaç:
Triumvirat Mediterrani 2009 (en pdf)
O be passeu-vos per la web de l'esdeveniment:
Triumvirat Mediterrani - L'Escala-Empúries
Coses destacades:
Dissabte 9 de maig
20:00 h, a l’Ajuntament, conferència "Alimentum. Menjar i gastronomia en època antiga", a càrrec de Josep Maria Solias, doctor en Història Antiga.
Diumenge 10 de maig
12:00h, a l’Alfolí de la Sal, taller Menjar i beure a l’època grega i romana amb Kuanum.
Exposició "Alimentum , menjar i beure en època romana"
Horari: De dimarts a dissabte de 17’00 a 20’00
Dissabte dia 9 i diumenge dia 10, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius: d’11 a 13h
Lloc: Sala d’exposicions Municipal
Cal destacar també les Jornades gastronòmiques de cuina grecoromana als restaurants de la vila,consulteu l'enllaç:
Setmana Gastronòmica amb plats d'inspiració Grecoromana
Què i com pescaven els romans?
Les restes trobades a les ruïnes d'Empúries permeten conèixer quins arts de pesca feien servir els romans.
En aquestes ruïnes s'han trobat testimonis d'activitat pesquera de fa 2.500 anys i les excavacions han desenterrat elements d'indústria relacionada amb la conservació i el comerç de peix i moluscos. Des de closques d'ostres, escopinyes i musclos, fins a àmfores per al transport i també arts de pesca variats.
Els Castells i el fet casteller com a motiu d'anàlisi
De notícies sobre el món casteller n'hi ha de tota mena,polèmiques,resums de les jornades,reportatges fotogràfics,recull de vídeo ,etc... però també s'en fan debats "teòrics" no sobre l'activitat castellera pròpiament (la de les diades,assajos,etc) sinó sobre "el fet casteller" en si mateix. Quina imatge te la societat del fet casteller,quins valors transmet i/o quins representa.
Durant el mes d'abril va tenir lloc el 2on.curs de castells Castells i món casteller, una mirada multidisciplinària a la Universitat Rovira i Virgili de Reus juntament amb la colla dels Xiquets de Reus.
En aquesta edició es reprenen els objectius plantejats a la primera, oferint una visió el més àmplia possible del món casteller. Aspectes festius o culturals a banda, els castells i el món casteller han sigut tractats com a objecte d’estudi des de diferents disciplines : Ciències de la salut, antropologia, periodisme i sociologia... diferents punts de partida per a conèixer els castells. Aquesta segona edició ha constat de dues sessions teòriques i una de pràctica en la que els assistents han pogut prendre part de la Diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal de Reus acompanyant els Xiquets en els seus castells.
Josep Bargalló director de l’Institut Ramon Llull ha participat de les lliçons teòriques,juntament amb el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, entre d’altres ponents. Els estudiants de l’URV disposaran, a més, del reconeixement de 1,5 crèdits de lliure elecció.
Les diferents reflexions sobre el món casteller,sobre el seu entorn i les colles,del paper dels mitjans de comunicació en l'expansió dels castells,etc han de ser motiu de debat ,els castells tenen aspectes "tribals" molt clars segons els antropòlegs.
El fet de tenir un "llenguatge" propi,una indumentària única per cada colla (camisa i l'escut) però també una que ens identifica a tots com a castellers (la faixa,el mocador i els pantalons blancs).
El fet de ser una activitat intergeneracional (famílies senceres pertanyen a una colla i realitzen la seva activitat plegats),crea llaços "suprafamiliars" que podríem definir com a a "CLANS" (per alguns en aquestes èpoques de famílies monoparentals la colla castellera es un "substitut" d'aquesta unitat familiar més gran),etc.
Pels sociòlegs potser el "doble joc" de les colles castelleres entre els valors que volen representar i les eines que utilitzen per fer-ho.
El paper de les colles com a eina d'integració i d'escola de valors.
Cada vegada més les colles són més competitives (no únicament el concurs de cada 2 anys es el "cim" de la competitivitat,Minyons no va a concurs però "competeix" cada temporada amb les altres colles i amb ella mateixa.
Les colles saben que per transmetre els missatge del "tothom es necessari però ningú es imprescindible" dels castells cal vendre de vegades els valors antagònics però referits a la colla i no als membres en particular(per assolir reptes més grans,per ser els millors,etc)
La dualitat dels castells FESTA-ESPECTACLE,la majoria de les diades castelleres formen part de la Festa Popular vinculades a esdeveniments assenyalats,però també les colles necessiten actuacions "espectacle" (hi ha un públic que ens lloga,que fa d'espectador,però no es vincula directament en l'activitat a canvi d'una recompensa econòmica...això desvirtua els castells?,crec que no,però si que "professionalitza" la seva gestió.
Aspectes sanitaris i de seguretat,el casc,l'us de materials moderns que augmentant la protecció (terres absorbents,protectors bucals,etc) la millora en la qualitat alimentària i en la forma física dels castellers (cada vegada podem veure més casteller que s'ho prenen com una activitat esportiva més que com una activitat cultural,els castells son esport? no ho crec,però no es fa una 3d10 sense passar pel gimnàs...
El món casteller esta en continua revolució,i els debats i les critiques raonades no han de fer por ha ningú,són una festa viva i moderna que evoluciona amb els anys...com deia el gastrònom Pere Tàpies : "la modernitat s'enfronta a la tradició per canviar-la,beu d'ella i la transforma. La moda és un instant fugaç que no deixa pòsit".
Fotos 1a Firagust Empordà 2009
Avui dissabte ha tingut lloc el col·loqui a la mostra Firagust Empordà de Figueres amb la Sra.Dolors Batalle Directora Gerent del Patronat de Turisme de la Costa Brava i diferents productors de la marca "Producte de l'Empordà" (Sr.Robert Figueres President del gremi de flequers de la provincia de Girona,Sr.Josep Clausell representant de l'Arròs de Pals,Sr.Isidre Solà Director Comercial de Empordà (la Poma de Girona),Sr.Salvador Cabrafiga representant productors de la Ceba de Figueres,Manel Marçe de mas Marçe productors de Recuit.
L'exposició de la Sra.Dolors Batalle anava en la linea de defensa com un dels "elements" de promoció turistica els productes que s'elaboren al nostre territori.
L'aposta hauria d'anar cap a donar un valor afegit al producte,relacionar-lo amb el territori,amb els restauradors i amb l'imatge turistica que es vol donar.S'ha d'apostar pel producte de qualitat.
Cal millorar les xarxes de distribució d'aquets productes alimerntaris i d'altres tipus de productes artesans tradicionals que transmeten allò que és l'esència del lloc,per oferir-los als turistes,als consumidors locals i també ,que tota aquesta promoció permeti augmentar el consum i ciomercialització d'aquets productes.
El cas de l'Empordà és molt interessant,els productors del territori saben quins han de ser aquets productes que cal promocionar,ja els tenen "delimitats" sota la marca "Producte de l'Empordà" (la Poma de Girona,la botifarra dolça,la ceba de Figueres,els Brunyols de l'Empordà,el vi D.O.Empordà-Costa Brava,els olis,l'Arròs de Pals i ara també han convidat 2 productors més que són Llegums de l'Empordà Vitra d'agricultura ecològicai Recuits Mas Marçe.
El cami pasa per treballar conjuntament els diferents "actors" que tenim al territori: els equipaments turistics promocionant quelcom més que platja,els productors oferint els seus productes i mantenin uns nivells d'excelència i qualitat,els restauradors oferint els productes locals i apostant per ells i les xarxes d'informació turistica donant l'informació de quins productes te el territori,on es poden comprar,on es poden tastar,etc.
Tots els representants han demanat un paper més important de l'administració en el tema de la publicitat i difusió dels productes,tot i estar d'acord en que pel Patronat són un reclam i un element d'atracció...no es objectiu del Patronat de Turisme la venta dels productes.
Una xerrada força interessant que va en la linea dels darrers temps,potenciar el binòmi Producte-territori. Al Fòrum Gatronòmic de Girona ja varem poder escoltar el mateix misatge de veus tant reconegudes com Ferran Adrià,Carme Ruscalleda,etc.
El futur dels productors locals pasa per donar als seus productes una qualitat superior,per distribuir-los localment i per "creure'ns-els" ... Un arròs de pals fet amb ceba de Figueres ,una cassola de botifarra dolça amb una copa de vi D.O.Empordà-Costa Brava,uns brunyols poden ser tant bons embaixadors de Girona com un quadre d'en Dalí.
A la mostra s'ha pogut tastar els diferents productes promocionats,així com una sèrie de plats cuinats pel Col·lectiu de La cuina del vent.
Xerrada castellera i Vi Novell: La Bisbal del Penedès i Sant Jaume de Dolmenys
Mostra un mapa més gran
Una visita pel Penedès
El proper cap de setmana us proposem una ruta amb "pernoctació" pels que som de comarques una mica llunyanes. Per terres del Penedès podem gaudir molt sovint dels castells -i del fet casteller- i de la gastronomia.Us desglossem l'oferta:
Pel Dissabte 7 de febrer a la tarda
La "Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca" (SCRB), , entitat que sempre s'ha distingit per la seva fidelitat al "Fet Casteller", organitza el "12è. Cicle de Conferències de Temàtica Castellera" que es celebrarà en el decurs dels propers mesos de Febrer i Marc de 2009
Les conferències tindran lloc a la Societat, començant totes a les set de la tarda. El calendari es el següent:
7 de Febrer de 2009:
Conferència a càrrec d'en Oscar Montserrat Prat:
El Mon Casteller a Internet
Per tenir més referències de l'Oscar Montserrat Prat molt millor que visiteu el seu bloc : "El fet casteller vist pel TETE"
Un casteller de la colla Castellers de Barcelona,des de l'any 1985...que ja són anys!!!
28 de Febrer de 2009:
Conferència a càrrec d'en Jordi Andreu Giner:
Castells: Tècnica i tècniques
14 de Març de 2009: Projecció de filmacions castelleres d'en Oriol Rossell
La xerrada serà a les 7 de la tarda,així doncs per sopar ja estarem "lliures" per deixar-nos recomanar algun lloc pels entesos de la zona,sempre val la pena escoltar les propstes d'aquells que coneixen millor el territori,sobretot el gastronòmic....i aquí ve la curiositat del cap de setmana...us proposem fer nit a
L'Hostal del Castell de Gimenelles
43713 Sant Jaume dels Domenys
Tlf. 977 678 193
info@gimenelles.com
www.gimenelles.com
Així estarem a punt per l'endemà a la vila de Sant Jaume de Domenys per la Festa del Vi Jove i Oli Novell
Podeu veure fotos de l'edició anterior a l'enllaç
Domenys .net
Sopar-tertúlia a Mataró : "Els castells carregats i la seva vigència"
Els Capgrossos de Mataró han començat a "escalfar motors" castellerament parlant.Per la majoria de les colles les vacances nadalenques són una època de desconnectar i relaxament,però els mataronins han volgut mantenir el caliu amb aquest tipus d'activitats que permetin als castellers i castelleres tornar a agafar l'interès casteller.
La nova tècnica va proposar muntar dos "sopars-tertúlia" per promoure el debat i el diàleg sobre temes que poden ser polèmics del món casteller.
El primer d'aquest sopars va ser el divendres 16 de gener amb un tema interessant : "Els castells carregats i la seva vigència".Una cinquantena llarga de persones amb un format de taula rodona on el president dels Capgrossos,el Sr.Carles Guanyabents va fer de moderador i l'actual cap de colla en Lluís Feliu va fer una presentació del tema per seguidament obrir el debat entre els assistents.
El Cap de colla mataroní exposava el següent:
El debat sobre la vigència dels castells carregats ja s'havia obert feia temps,el 2007 en un comentari a Falques en Andreu Botella ja opinava sobre el poc valor dels castells carregats,en un altre medi com és el webcasteller en Guillermo Soler també opinava sobre les diferències d'opinió entre la "zona tradicional" i la "zona nova" vers aquest tema.
En Xavier Brotons donava una justificació històrica dels castells carregats degut als anys de crisi del món casteller al segle passat,doncs a partir del moment en que es feia l'aleta ja podíem considerar els castells com a "assolits",ja que podíem tenir una imatge (a partir del 1932 amb el 4d8 carregat per la Vella a l'Arboç tornem a donar valor als castells carregats...curiosament al llarg del segle XIX els castells carregats solament és consideraven intent).
Una de les incongruències de les colles de la zona vella que defensen el valor dels castells carregats ve que de fet,en aquells territoris és on al segle XIX no li donaven cap valor a aquests mateixos castells...
En Lluís Feliu defensava la seva opinió de considerar els castells carregats tant sols com a intent en el fet que actualment el treball de les colles,la tecnificació de les mateixes i la major maduresa de les mateixes portes a desestimar els castells carregats com a un "objectiu" a buscar per les colles.
Això portaria com a conseqüència variar el format de les actuacions (més rondes de repetició,allargament de les diades,etc...que son aspectes negatius,en teoria).Potser caldria anular les rondes de repetició.
En Jordi Tarrago,nou president del grup de Foment de Salut del món casteller,va exposar el fet que al 2004 aquest grup ja es va dirigir al Patronats del Concurs de Tarragona demanen que els castells tan sols carregats "valguessin" menys que els descarregats inferiors...per evitar actituds "suïcides" de les colles d'anar a provar coses que no es tenen per aconseguir més punts que les rivals.
Va aprofitar per comentar que a l'abril es faran unes jornades de prevenció a Granollers (primers auxilis,escalfaments,etc...)
15 dies abans del Concurs va tenir lloc un debat a Vilafranca amb els caps de colla de les colles més importants,on l'opinió del cap de colla dels Capgrossos de deixar de donar tant valor als castells carregats va fer "esclatar l'olla" de les tradicionals.
El debat va ser interessant e intens,hi ha visions per recolzar la mesura i per no estar a favor:
És evident que per les colles petites un castells carregat pot ser un repte,si limitem al 75% de les colles a fer tant sols allò que tenen segur baixarà el nivell a totes les places.
Rebaixar el valor dels carregats ens portaria a una situació de més seguretat,amb menys riscos innecessaris per part de tothom...malgrat que les situacions d'estirar el braç més que la màniga es donen tant sols a Concurs i/o a diades de màxima rivalitat,en general tothom va a fer castells que creu que pot descarregar.
Per certs castellers,un comentari d'un contrafort,va destacar el fet que el castell tant sols estar complert quan es descarrega,ja que és aparti de l'aleta quan s'ha de veure el treball i la feina dels assajos.
Amb els castells "gamma extra" el valor dels carregats es indubtable...però el debat potser és si cal anar a carregar segons quins gamma extres saben de sobres que no els podràs descarregar (com la torre de nou amb folre de la Vella pel concurs dels 2002/2004...que es va tirar en funció dels punts i no del castell)
Com veieu hi ha opinions per a tothom...un castell carregat per colles mitjanes (Marrecs,Sagals,Sant Cugat,Gràcia,Lleida,etc) pot ser un repte per superar-se i un estimul per captar gent per assolir el repte. En canvi,repetidament topar amb el limit de tant sols poder carregar un castell i caure pot esdevenir un punt d'inflexió per una colla,a ningú li agrada caure constantment.
Una proposta que es va explicar seria la de valorar els castells carregats de manera decreixent: la primera vegada que es carrega al 100%,la segona al 80%,la tercera al 70%...etc,per evitar aquest enquistament de colles amb segons quins castells.
A Concurs ,en Guillermo Soler proposava que puntuessin 3 rondes però amb l'obligatorietat que almenys s'havien de descarregar 2 dels castells...Al darrer concurs la colla que va quedar segona no va descarregar cap,fet curiós.
Un comentari del representat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya dels mataronins va explicar que farà 1/2 anys hi va haver la voluntat per part de la Generalitat de regular l'activitat castellera,això va motivar una "proposta" dels Capgrossos sobre el tema que va "desaparèixer" en arribar a les colles del territori històric.Però que hi ha un risc evident de que sinó ens autoregulem nosaltres mateixos (les pròpies colles) ho faran des de fora (les institucions).
En fi,una bona oportunitat per conversar i relacionar-nos amb els companys Capgrossos,una colla que procura aportar coses al món casteller.Si voleu podeu repetir el dia 30,aquesta vegada la tertúlia anirà sobre: "Gamma extra,per on comencem ?" per en Mia Castellví
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Vic
Manlleu
