La primavera treu el cap : Cargols a la cassola !!!

Aquesta cap de setmana tenim dues oportunitats extraordinàries per tastar aquest producte tant nostre ; el caragol.
A dos municipis del país podem degustar diferents maneres de cuinar aquest plat , a Fontcoberta al Pla de l'estany i a Arbúcies a La Selva.


Mostra un mapa més gran

XI FESTA DEL CARGOL. Festes de primavera a Fontcoberta
Fontcoberta és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany,conformat pels nuclis de Figueroles, el Veïnat de la Farrès, el Veïnat de Fares, el Veïnat de Melianta y Vilavenut.

Diumenge, 25 d’ abril de 2010

De les 9,30h a les 12,30h 6ª TROBADA D’ INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA

A partir de les 10h 2ª TROBADA DE PUNTAIRES DE BANYOLES I FONTCOBERTA
Organitzada per Associació Don@

A les 10h Inscripcions i seguidament concursos: Curses de cargols, el cargol més gros, etc.

A les 11,30h 8è CONCURS GASTRONÒMIC
Cuinats de cargols casolans per tothom que vulgui participar, jurat format per “ Les Cuineres de Sils” i l’ àvia Remei

A les 12,30h 11na MOSTRA GASTRONÒMICA DEL CARGOL (Tastets de plats de cargol elaborats pels restaurants de la comarca del Pla de l’Estany)

A les 14h DINAR POPULAR
Menú: Cargols, amanida, botifarra amb mongetes, pa, vi, aigua, grana, garnatxa i cafè. Tiquet: 15 euros
Data límit de recollida de tiquets, divendres 16 d’ abril (places limitades)
Recollida de tiquets: Hostal La Brasa, Lluna de Paper, Restaurant Ca l’ Àngel,Queviures Ca la Quimeta i Supermercat L’ Estrella

A les 17,30h EXHIBICIÓ D’ ESPORTS RURALS

Nota: Tots els actes es faran al Pavelló de Fontcoberta
Organitza: Comissió de Festes de Fontcoberta i Ajuntament de Fontcoberta

8è. CONCURS DE CUINATS DE CARGOLS CASOLANS
Es farà durant la XI Festa del Cargol de Fontcoberta, el 25 d’abril.
Es donarà a cada participant 3 kg. de cargols.
Es portaran cuinats el 25 d’abril a les 10,30h a la Festa del Cargol al pavelló de Fontcoberta
El 1er. Premi tindrà un trofeu i un àpat per a dues persones a un Restaurant del Pla de l’Estany.
Tots els cargols quedaran a disposició de la comissió per als tastets de la Festa del Cargol.
Inscripcions: Josep Serra (Tel. 972580059), Miquel Mitjavila (Tel. 972580436) i Antoni Gala (Tel. 972575553) de 8 a 10 del vespre.




Mostra un mapa més gran
Fira de l'Aigua d'Arbúcies
Jornades Gastronòmiques de l'Horta i el Cargol
El diumenge 25 d'abril es celebra una nova edició d'aquesta fira que promou el patrimoni natural de la vall d'Arbúcies i el Montseny.
L'aigua és l'eix vertebrador d'una fira que vol mostrar la riquesa d'aquest element en el nostre patrimoni natural més immediat.

El programa d'enguany inclou una fira artesanal, la presentació del concurs de catifes de flors naturals, demostració d'oficis artesans, exposició fotogràfica, visites guiades al Jardí Dendrològic del Roquer, projecció de l'audiovisual Llegendes del Montseny, un itinerari guiat pel tram urbà de la riera d'Arbúcies, tast gastronòmic de la cuina de bruixes i bandolers, un espectacle infantil i més activitats.

A més, entre el 23 d'abril i el 2 de maig, diversos establiments de la vila s'han adherit a les Jornades Gastronòmiques de l'Horta i el Cargol, amb menus vinculats als productes del territori i aquesta època de l'any.

A continuació podeu consultar el programa a l'enllaç:

FIRA DE L'AIGUA ARBÚCIES 2010


Receptes de caragols

Arròs amb caragols i conill


Caragols amb salsa


CARAGOLS A LA LLAUNA

ingredients per a 4 persones
1'5kg de caragols nets Oli d'oliva verge extra de les Garrigues Sal

Per a l'allioli:
2 dents d'all
1/4 de litre d'oli d'oliva verge extra de les Garrigues
1 rovell d'ou
Sal

Col·loca els caragols en una llauna amb força oli, de manera que quedin amb la closca tocant a la llauna i el forat de la closca cap amunt
Sala'ls generosament i posa'ls a la brasa aproximadament uns 25 minuts o fins que provis de treure un cargol i surti perfectament.
Mentrestant es pot anar fent l'allioli, que acompanyarà els caragols. Primerament s'han de picar els alls amb la mà de morter fins que quedin ben triturats i després s'hi afegeix el rovell d'ou i es remena tot ben remenat per què quedi una pasta compacta. Poc a poc s'hi va afegint l'oli a raig de setrill, sense parar de remenar amb la mà de morter i sempre en la mateixa direcció. Quan ja s'hi ha tirat gairebé tot l'oli s'hi afegeix la sal al gust i s'acaba de posar-hi l'oli. Ha de quedar una massa molt compacta i homogènia. S'ha de guardar a la nevera fins al moment de servir en platets individuals i on cadascú hi sucarà els caragols.
Per evitar la coïssor a la boca entre la sal dels caragols i l'allioli es pot servir uns talls de tomàquet amanit amb oli, que suavitzen la picassor a la boca.

Els verds al país del vermell , Vilafranca a Occitània

El proper cap de setmana de Sant Jordi i en motiu de la Fira de promoció de Catalunya a Tolosa de Llenguadoc que fa l'Agència Catalana de Turisme , els Castellers de Vilafranca actuaràn a aquesta vila occitana.
Els verds solen començar la temporada amb alguna sortida d'aquestes , l'any passat varen asistir a la Fira de l'Aire d'Anglaterra. Una bona manera d'iniciar de començar la temporada... El cap de setmana passat la Vella va anar en representació oficial a Madrid , ara li toca als vilafranquins representar els castells en aquesta fira organitzada per les nostre institucions.
El programa dels verds és força complert :

Divendres 23 d'abril - Sant Jordi

16.00 h Primera actuació a la plaça de Saint George al centre de la ciutat dels Castellers de Vilafranca.

18.30 h Segona actuació a la plaça de Saint George dels Castellers de Vilafranca

Dissabte 24 d'abril

12.00 h Actuació al parc Jardin des Plantes dels Castellers de Vilafranca 16.00 h Tercera actuació a la plaça de Saint George dels Castellers de Vilafranca



Tolosa de Llenguadoc , referent occità

Occitània és un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.
Tolosa , també coneguda com a Tolosa de Llenguadoc és la ciutat capital del departament de l'Alta Garona, capital històrica de Llenguadoc i de la regió del Migdia-Pirineus.
Tolosa és la segona ciutat d'Occitània després de Marsella (el quart municipi de França, després de París, Marsella i Lió).

Gastronomia occitana
Una bona oportunitat per tastar una cuina que ens és germana , per aprofundir més podeu consultar l'enllaç següent:

Cuina occitana a la wikipèdia


En aquesta web trobareu també un bon registre de receptes dels plats occitans més característics , a més de referents històrics , rutes ,etc.
Un bon cop d'ull per agafar un aire del lloc.


Web d'oficina de Turisme de Tolosa de Llenguadoc


Receptes Occitanes

Ratatolha
La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença. Es tracta d'un plat vegetarià resultat de fregir amb oli d'oliva una sèrie de verdures (es poden fregir totes juntes o verdura per verdura). La recepta varia segons el gust del cuiner, i inclou generalment tomàquets, pebrots, ceba, carabassó i albergínies en proporciones variables.

Se serveix sol, acompanyat de pa, arròs o patata o molt majoritàriament com a guarnició d'algun plat de carn o peix.

Si bé alguns restaurants i cuiners fan servir la paraula ratatouille amb més o menys èxit, en català es podria substituir per samfaina ja que són receptes equivalents.

Hi han també variants d'aquest plat amb trossos d'ocra afegits a la barreja.

Existeix una versió d'aquest plat a Malta denominada "kapunata" molt similar a l'occitana. La kapunata s'elabora amb tomàquets, pebrot verd, albergínia i all, i acompanya els plats de peix.

A l'illa de Mallorca trobam el tombet que es una versió del mateix plat.

A les Comarques Centrals del País Valencià el mateix plat rep el nom de mullador.

Tonyina i Clotxa a l'Hospitalet de l'Infant , cap de setmana "daurat"

Mostra un mapa més gran

A L'Hospitalet de l'Infant, a la Costa Daurada,a partir de les 11 del matí, la Plaça de la Marina de l’Hospitalet de l’Infant tornarà a ser escenari d’una jornada lúdica i festiva en la què els assistents podran degustar la tradicional clotxa de tonyina, una recepta mar-muntanya que combina la tradició marinera de l’Hospitalet de l’Infant amb les tradicions dels pobles d’interior del municipi. La clotxa de tonyina consisteix en un pa de pagès, al que se li treu la molla i se l’omple de tonyina i altres ingredients més propis de la pagesia, com una samfaina feta amb tomàquet, albergínies i pebrot.

Els 11 cuiners que participen en les Jornades de la Tonyina prepararan centenars de clotxes, que s’acompanyaran d’una degustació de vi de la consultoria de vi Stilvins. El preu dels tiquets serà de 2 euros. A més, hi haurà un espectacle d’animació infantil, titulat ‘Qsarau’ i diverses parades on es vendran productes típics de la nostra terra.

Més informació a l'enllaç :

11a. Jornades de la Tonyina i tast de Clotxa 2010 en pdf



Diumenge 11 d'abril

11.00h a la Plaça Marina INAUGURACIÓ XI JORNADES GASTRONÒMIQUES
I V edició de la cursa

Degustació Popular de la Clotxa de Tonyina PREU DEL TIQUET: 2 euros
(Clotxa i degustació de vi patrocinat per la Consultoria de Vins Stilvins)

Espectacle d'animació infantil "Qsarau" aamb cançons per llepar-se els dits!
Estands amb venda de productes típics de la nostra terra.

Algunes receptes de tonyina...

Tonyina Agredolça

Ingredients

6 talls de tonyina
3 alls
1/2 quilo de ceba
800 grams de tomàquets madurs
2/3 cullerades de mel
Vinagre de jerez
Oli, sal, sucre & julivert

Preparació

En una olla amb oli hi posem els tres alls tallats a làmines. Posem a calentar. Quan els alls comencin a agafar color, li tirem la ceba, tallada en juliana. Quan sigui tova hi afegim el tomàquet (que abans haurem pelat, tret les llavors i trossejat). Li posem sal i un polsim de sucre i deixem que vagi fent a foc lent un parell d’horetes, remenant de tant en tant.

Quan tinguem el sofregit fet, li afegim la mel i remenem bé perquè es barregi. Després li afegim un rajolí de vinagre i ja hi podem posar els talls de tonyina. Tapem l’olla i els deixem uns 3 minuts per banda. Si no caben els talls a l’olla (l’habitual), anem traient els que ja estan fets i ja els afegirem al final a dins. Al final li tirem una mica de julivert per sobre i ja està preparat per ser degustat.

Opcional : podem afegir al mateix moment que la mel 6 cogombrets amb vinagre tallats fins.Depen del vostre gust...

Tonyina a la brasa amb salsa Teriyaki

Ingredients

• 1 tassa de salsa teriyaki
• 3 / 4 tassa d'oli d'oliva
• 2 cullerades d'all picat
• 1 culleradeta de pebre negre
• 4 talls de lloms de tonyina aleta groga , d'uns 150 gr.

Preparació

En una bossa de plàstic gran, combini la salsa teriyaki, l'oli, l'all i el pebre. Segelli la bossa amb tant poc aire com en ella com sigui possible. Donar a la barreja una bona sacsejada, per garantir que els filets de tonyina estiguin ben cobertes. Deixeu marinar durant 30 minuts a la nevera. Mentrestant, escalfem una graella a l'aire lliure d'alta temperatura, i lleugerament la reixeta del petroli.
Retirar la tonyina de l'adob, i col.loqueu sobre la graella. Per la tonyina rars, graella durant 3 a 5 minuts per cada costat. Per mitjà, graella 5-8 minuts per costat. Per ben fet, la graella de 8 a 10 minuts per costat.

Receptes carbasses XXXIX

Per la Quaresma , que ja va acabar el diumenge de Rams , es considera una manera mitjançant la qual els cristians s'identifiquen amb el patiment de Crist durant la "Passió". A l'Edat Mitjana era habitual la prohibició de carn i ous , però amb el temps va quedar limitat el dejuni als divendres.

Ara però , el principal objectiu de la majoria per Setmana Santa és el repòs , relaxament i gaudir d'unes vacances per baixar els nervis i ansietat d'aquests mesos ( i amb la crisis encara més!!!).

Us recomanem unes receptes i llibres , per relaxar-vos,tastar uns plats idonis a les dates i poder dedicar-nos a la bonica feina de "veure passar el dia".

La Cuina que no amoïna
Mireia carbó amb pròleg de Llorenç Torrado
Viena edicions (2004) preu aprox. 16€

Bacallà a la mel (amb perfum de taronja)

Ingredients

4 Lloms de bacallà (d’aquests que ja venen dessalats)
Mel
1 Ceba
1 Taronja
Pinyons
Farina

Preparació

Primer, en una paella amb oli molt calent li tirem el bacallà (previament eixugat) enfarinat.

Una volta i el traiem: vigilant, que és fàcil que es trenqui. El reservem en un plat amb paper absorvent perquè xupi l’oli que sobra.
Després en una cassola de fang li posem un rajet d’oli i a foc molt lent li tirem la ceba tallada en mitges llunes. Quan la ceba comenci a estar transparent, li afegim una cullerada de farina i 3 o 4 cullerades de mel (depen del punt de dolçor que vulguem li tirem més o menys, és anar tastant la salsa…) . Anem remenant continuament i afegint-li aigua a poc a poc per anar lligant la salsa. Quan la tinguem al punt que volem li tirem una punta de sal i de pebre i a continuació li afegim els pinyons. Fem una remenada i li tirem els talls de bacallà, i a continuació la taronja (jo n’hi he posat mitja) tallada a dauets. Ho deixem uns minuts (es pot provar la salsa mentres per acabar d’ajustarla) i ja ho podrem retirar.

Per decorar al costat li posem grills de taronja, que sempre quedarà més "Bulli"...

Àpats, d'Ignasi Domènech publicat per primera vegada el 1928,
Cossetània edicicions

Bacallà a la talamanquina
(és un plat tradicional de la cuina catalana)

Ingredients per 4 persones:

8 trossos petits de bacallà salat
50g de panses
20g d'ametlles
2 alls
2 branques de julivert
1 culleradeta de pebre roig
1 culleradeta de canyella en pols
farina o maizena
oli d'oliva

Preparació

Desaleu el bacallà, escorreu-lo i enfarineu-lo. Enrossiu-lo en l'oli d'oliva. Poseu-lo en una cassola de fang al foc, sense escórrer-lo gaire de l'oli, i distribuiu-hi les panses per sobre dels talls. Feu una picada amb l'all, el julivert, l'ametlla, el pebre roig i la canyella; deixateu-la amb 100ml d'aigua i aboqueu-la amb cura a la cassola. Cobriu la cassola i coeu lentament uns minuts. Tradicionament s'acompanya amb bunyols.

Tast d'arrossos , AGO segona assamblea

Per més informació sobre l'AGO , si esteu interessats en el tema , conecteu mitjançant el grup de facebook :


Associació Gastronòmica a Osona



AGRAIR ESPECIALMENT LA PRESÈNCIA I COMPANYIA D'EN JULIÀ PAIRÓ (periodista i coneixedor gastrònom) I LA NÚRIA CORTINAS TEIXIDÓ (del Osona Comarca)...Varen venir a tastar els arrossos i compartir conversa i sobretaula , molt enriquidora.


Foto : Julià Pairó

Àlbum de fotos Tast d'Arrossos amb maridatges AGO 2010

El passat dissabte 20 de març varem fer la segona activitat pre-constituent de l'Associació Gastronòmica a Osona (AGO). Després d'una primera trobada (amb amics ,coneguts i saludats amb els que tenim un fil en comú com és la cuina , la gastronomia i el bon menjar) en motiu d'una calçotada varem marcar-nos una segona jornada de cuina agafant com a pal de paller els arrossos.
El dissabte passavem de la vintena per tastar 4 arrossos prou diferents :
Un arròs de ceps i butifarra fet per la Marina Rodriguez.

Un arròs de mongetes i cansalada fet per en Nico Grau Roig.

Un rissotto de bacallà i bolets fet per en Joan Malbet.

Un arròs "mar i muntanya" clàssic fet per en Carles Guillamón,jo mateix.

També varem pode tastar diferents propostes de vins per maridar amb els arrossos , del maridatge de vins i caves se'n va encarrgar en Marc Orra.

Per l'arròs de ceps i butifarra va proposar un vi negre el CLOT DE LES ERES 2008 del Celler Virol. Aquest vi és un jove DO Conca de Barberà
Varietats: Merlot 85 %, Cabernet Sauvignon 15%

Per l'arròs de mongetes i cansalada va proposar un "Augustus" rosat , El Celler Puig & Roca varen ser innovadors en el Penedès amb el seu rosat de Cabernet Sauvignon i un dels primers Chardonnay fermentats en bota del país. . El primer rosat de Cabernet elaborat a Espanya. Un negre de rosat.
Per l'arròs d'en Joan Malbet , el rissotto de bacallà i bolets ens va proposar un cava brut Vall d'olina un cava ecològic força bo.
Per l'arròs "Mar i Muntanya" varen escolir un Gandesola Terra Alta jove..de la cooperativa gandesa , tipus vi negre, Jove. varietats Garnatxa negre, Ull de llebre D.O.Terra Alta

Si voleu fer els arrossos us passem les receptes :

Arròs "Mar i muntanya"
La meva recepta és ben simple, de fet és un arròs "mar i muntanya" de tota la vida ,el típic arròs a la cassola que feia ,fa i fan moltes dones com la meva mare,i també molts cuiners homes.

El "secret" , si és que en té algun és el sofregit...cal dedicar-li temps i carinyu...la recepta seria:
Ingredients
2 saltxites , 1/2 pollastre tallat a trossets , 2 tires de costelló de porc tallades a trossets , 1/4 de conill també en petites parts.
8 musclos ,algunes gambetes petites , 1 sèpia tallada , un grapat de cloïsses (al gust)
2 cebes de Figueres , 1 pebrot vermell , un grapat de pesols,un all
400gr d'arròs (normal) bomba
1 ampolla de vi negre (al gust , no cal que sigui cap excelència...)
Preparació
Posarem la paella al foc amb un bon raig d'oli d'oliva verge,i afegirem uns dents d'all per donar-li gust a l'oli.després sofregirem la carn , després de sal pebrar-la.Quant estigui ja bastant daurada la carn la regarem amb una copa de vi negre , deixarem que la carn s'acabi d'enrossir i que el vi redueixi.
retirem la carn , i amb l'oli de la paella que ha agafat el gust de la carn i els alls (que ja podrem retirar abans que és cremin) i tirem les cebes tallades ben petites i mig pebrot vermell. Ho salem perquè suin les verdures i amb el foc ben baic ho anem enrossint.Quant estigui ja la ceba bastant feta hi afegim el tomàquet tritutat (opcional,un polsim de xocolata ,canyella,etc..per matar l'acidesa dels tomàquets)
a mesura que el sofregit es vagi "assecant" i afegim una mica de vi o una mica d'aigua , per permetre que la ceba és vagi caramelitzant (l'objectiu és que el sofregit ens quedi com una melmelada).
Aneu remenant el sofregit amb paciència i vigilant que no se'ns cremi.
Al darrer moment hi afegim el peix , ho deixem fer una 5 minutets
hi tirem l'arròs,que l'enrrossirem una mica barrejat amb tota la carn i el sofregit. Per evitar que ens deixi anar masa midó i en pasti l'arròs)
Cobrim d'aigua la paella , unes 3 vegadaes el volum d'arròs que hi posseu i pujem el foc ben viu.
rectifiquem de sal i pebre i el deixem coure 10-15 minuts
quant el gra encara estigui una mica fort ,tanquem el foc i tapem la paella amb un drap per deixar que el gra absorveixi la resta de liquid de cocció.

Rissotto de Bacallà amb bolets de Joan Malbet
Ingredients:
400 gr. riso Gallo Carnaroli
2 cebes
1 dent d'all
Unes branques de julivert
1 cullerada d'oli d'oliva
Sal
Pebre
100 ml. de vi blanc
100 gr. de bolets variats deshidratades
300 gr. de bacallà esqueixat i dessalat
1 nou de mantega
75 gr. formatge parmesà ratllat


Per als bolets:

Posem els bolets en remull la nit anterior. Colem els bolets, però reservem l'aigua de remull.

Per al sofregit:

Pelem i piquem la ceba. La sofregim en una cassola gran, durant cinc minuts, a foc lent. Afegim els bolets, el bacallà esqueixat bé escorregut d'aigua, una mica de julivert picat i la dent d'all, també picat, pugem el foc i saltegem un minut.
Per a l'arròs:

Afegim l'arròs Carnaroli i el vi blanc, deixem que s'evapori el vi. En aquest moment, posem l'aigua de remull dels bolets, baixem el foc i esperem que l'arròs absorbeixi tota l'aigua. Serà el moment d'anar afegint cullerots de brou de verdures, a mesura que l'arròs vagi necessitant ser hidratat.

Presentació

Al cap de vint minuts, salpebrem i posem una nou de mantega i el formatge parmesà ratllat. Servim immediatament.

Els altres dos arrossos , aviat us podrem penjar les receptes :

FEM BULLIR L'OLLA !!! a Caldes de Montbui el cap de setmana !!!

Mostra un mapa més gran

La vila de Caldes de Monbuit celebrarà el proper cap de setmana la Fira Fem Bullir l'Olla 2010.
L’objectiu de Fem Bullir l’Olla, Mercat de l’Olla i la Caldera i Mercat d’Artesans de Caldes de Montbui és organitzar una activitat singular i de ressò turístic, vinculada amb la història de Caldes de Montbui.
Caldes...poble de tradició de calders i d'aigües termals. La caldera és un símbol molt comú en les poblacions que es denominen Caldes.
En sentit general, les calderes eren l’olla dels pobres. El guisat i repartiment de calderes en festes sembla tenir el seu origen en una pràctica caritativa àmpliament difosa des del segle XVII. L’anomenada olla dels pobres congregava el dia de festa major tots els indigents, captaires i rodamóns de la zona i que en alguns indrets assolia la condició de veritable institució benèfica.
Podeu consultar el programa en pdf :
Fem Bullir l'Olla a Caldes de Montbui 2010

Per resumir una mica :
Setmana gastronòmica de l’olla i la caldera: plats gastronòmics oferts pels restaurants

Cocció tradicional amb olles i calderes i amb llenya

Utilització de l’aigua termal de la Fonts del Lleó per cuinar

Demostració d’oficis antics relacionats amb aquesta temàtica: terrisser, calderer, llauner, filadora, etc. També hi ha artesans que venen estris de cuina complementaris fets amb boix o altres materials.

Demostració culinària de les llegums i de l’horta de Caldes, així com de productes de denominació d’origen comarcal

Cada any es convida especialment a alguna població perquè organitzi i desenvolupi alguna activitat relacionada amb l’olla i la caldera. Enguany trobarem l'Olla de Verges

Jocs, tallers i animació vinculats amb les olles.

2on diumenge de Quaresma : MERCAT FIGUETER DE CAPELLADES

Mostra un mapa més gran

Capellades és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Fou durant la celebració del Concili de Nicea, I'any 325, que el papa Gregori el Gran va elevar el període quaresmal a quaranta dies. Un dels aspectes més importants era el dejuni, que havia estat força més rígid en generacions anteriors.
Els escorxadors mataven just la carn necessària per a l'aliment dels malalts, ja que la menja vedada era precisament la d'animals de sang. Els dies festius, i com a plat suculent, es menjava bacallà.
El més corrent era menjar diàriament escudella de congre, feta habitualment amb mongetes, espinacs, patates i altres verdures, i l'únic tall era el congre. També era habitual veure paradetes d'arengades rovellades.

Programa Mercat Figueter 2010 en pdf

Arribat el segon diumenge de quaresma -en alguns llocs conegut com el diumenge dels perdons-, ens arriba la fira, i el seu entorn és ple de tradicions.
es pot assegurar amb certa seguretat iniciat al segle XVI, trobem un mercat setmanal els diumenges en que «ben d'hora els pagesos anaven ocupant els bancs que l'Ajuntament posava a disposició, conjuntament amb una bona colla de balances de ma».
El segon cap de setmana de quaresma, l'activitat setmanal quedava substancialment alterada, a causa especialment de la dedicació a les postres d'hivern. I havia grans parades d'ametlles, nous, avellanes, panses i, sobretot, figues, a més a més del codonyat, que a la vila consistia en unes postres seques adobades amb vi.
En acabar l'estiu, a la majoria de cases de Capellades es treballava per anar condicionant els fruits secs.
Se'ls treia la clofolla i es posaven a assecar al sol tebi de l'hivern.
Era normal veure a les eixides els garbells amb el fons cobert d'espígol i les figues assecant-se dia rere dia. Una vegada ben pansides i seques, s'aixafaven unes contra les altres i es posaven en caixons. Si la qualitat no era prou bona, es disfressaven amb farina i unes gotetes d'anís.
La historia afirma que durant la fira també es venia bacallà, congre i tota mena de pesca salada, fet comprensible d'altra banda dins el període quaresmal i més tenint en compte els hàbits culinaris esmentats.
Arribada la fira, la gent de tota la comarca venia a vendre al mercat figueter, que havia aconseguit gran anomenada i tenia una durada de tres dies. Precisament aquest ressò portà molts firaires i venedors ambulants i esdevingué una veritable fira popular, on podies trobar qualsevol estri per a la casa o el camp i, més tard, joguines, quincalleria, roba i una bona munió d'utensilis de tota mena.
Atès que pel mercat figueter acostumava a fer mal temps, l'any 1909, i durant alguns anys més, es traslladà al mes de juny i se celebrà del 19 al 21, amb la fira ramadera que tingué lloc a l'entorn de la Font Cuitora.

La Fira s'ha anat celebrant anyalment i, a partir de l'any 1996, s'encamina cap a nous horitzons que fan preveure un progressiu impuls que ens fa reviure LA TRADICIÓ

BUNYOLS DE FIGUES

Ingredients
12 figues seques.
1 culleradeta de matafaluga.
2 ous.
Farina.
Un pessic de llevat químic o un raig de sifó.
Ratlladura de llimona.
Oli.

Preparació:
Partiu les figues per la meitat, poseu-hi matafaluga al mig i torneu-les a tancar.
Feu la massa d’arrebossar amb la farina, els ous, el llevat i la ratlladura de llimona.
Arrebosseu les figues una per una amb la pasta i fregiu-les en oli calent.
Esposeu-hi sucre per sobre.

Receptes carbasses XXXVIII

S'acosten els àpats de festa , per Nadal i Sant Esteve cal seguir la tradició culinària de l'escudella i el rostit , els canalons , etc. Són dies de descontrol en els menjars ,però ja tindrem temps de tornar-nos a posar a l'hora i més amb la crisis. Ara bé , per cap d'any potser podem trobar menús econòmics i que amb quatre cosetes quedin ben lluïts,per celebrar l'entrada de l'any,vigilant de no gastar massa.

Per seguir la tradició de diferents llocs , costums culinàris que ens poden anar bé.

Crema de llenties amb crosta de formatge i encenalls de pernil
A Itàlia és tradició per cap d'any menjar-ne , un menjar econòmic però molt i molt bo.

Ingredients:

100g llenties
2 pastanagues
2 cebes
2 patates
1 tros d’api
1 litre de brou de verdures o maggi
Sal i pebre
Julivert a trossets
50 gr de formatge ratllat emmental (o del vostre gust)
tires de pernil (no cal que sigui del bo , a les botigues trobareu puntes de pernil a millor preu)
oli

Preparació
Bollir les llenties en el brou (caldo de verdures)
Talla les verdures i fregeix per 10 minuts
Posa les verdures al caldo I bull fins que estiguin toves.
Afegix el julivert a trossets
Passa la barreja pel passapurés fins que quedi com una crema. (pots afegir més aigua bullida si t’agrada més com una crema.

Per la crosta de formatge : poseu en un plat pilotets de formatge i coure'ls al microones a màxima potència 1 minut (aprox) , us quedarà el formatge fos com una placa,la traieu amb un ganivet amb cura i la poseu al cim del plat de la crema , amb encenalls de pernil saltejats.

Pollastre al cava amb llimona i gingebre
Ingredients
1 pollastre sencer net
1 ampolla de cava
1 gingebre fresc
4/5 patates grosses per coure
1 llimona
sal i pebre
oli

Preparació

Es ratlla el gingebre
Es tallen les patates amb pell i les col·loqueu en una safata d'anar al forn en forma de llit,les salpebreu i afegiu en gingebre ratllat.
Col·loqueu el pollastre ,de manera que el forat us quedi mirant cap a vosaltres,salpebreu-lo i afegiu el gingebre generosament,afegiu un raig de cava.mantenint la posició introduir la llimona a manera de tap.
Col·loqueu el pollastre damunt les papates i acabeu d'abocar el cava.
El forn el pre-escalfeu a 150º , coure el pollastre uns 75-80 minuts , anar girant-lo cada 30 minuts aprox.
Trinxar i servir calent... de guarnició poden fer una mica d'arròs basmati ,integral ,etc als gustos.

Receptes carbasses XXXVII

Avui tot parlant amb una company, ha suggerit un producte "típic" de les taules nadalenques : el llamàntol . I buscant he trobat alguna recepte en llibres de casa , que no sigui l'arròs caldos amb llamàntol , per cuinar-los en plat de festa.

Llamàntol rostit amb mussolina d'alls tendres
Ingredients

4 llamàntols
4 rovells d'ou
el suc de mitja llimona
un pols de sal
50 ml de brou de peix
12 alls tendres
300 ml d'oli de llavors
100 ml d'oli avellanes
100 ml de nata

Preparació

Poseu una olla al foc amb aigua i sal.
Quan arrenqui el bull, poseu-hi delicadament els llamàntols i deixeu-los coure 6-8 minuts, segons la mida. Traieu-los i deixeu-los refredar.
Una vegada freds, trenqueu-los les potes i peleu-les. Talleu el llamàntol per la meitat, longitudinalment, de manera que el cap us quedi enganxat al cos. Traieu la bosseta del cap, que sol contenir cloves de marisc que s'ha menjat el llamàntol. Si hi ha corall - de color taronja, si s'ha cuit -, deixeu-l'hi, que és molt bo.
Poseu les meitats de llamàntol en una plàtera de forn amb un llit de sal gruixuda, perquè no es moguin.

Per la mussolina: peleu els alls i picoleu-los finament. Poseu-los en un cassó amb l'oli de gira-sol i deixeu-los coure a foc suau 5 min.
En un bol al bany maria, poseu-hi els rovells, el suc de llimona, sal i el brou. Emulsioneu-ho en calent. Aneu-hi afegint l'oli amb els alls tendres i després l'oli d'avellanes. Una vegada ben emulsionat, afegiu-hi la nata semimuntada.
Poseu la mussolina al damunt de la carn de llamàntol i enforneu-lo 12 minuts a 200º C, per què el llamàntol s'escalfi i la mussolina quedi ben daurada. Serviu-ho abans que es refredi.


Per aquest plat recomanen un maridatge amb vi blanc novell ... o potser millor amb cava directament i així el carbònic ens refrescarà el paladar de l'all , un altre opció.

BOTIFARRA DOLÇA AMB LLAMÀNTOL: UNA RECEPTA DE DALÍ

L'altre recepta és una mica surrealista , l'he treta del llibre "Dalicatessen" del mestre Jaume Fàbrega ( gastrònom i divulgador de la cuina catalana d'un nivell espectacular). Ens proposa barrejar mar i muntanya , però a més , dolç i salat ... un plat que ha de ser extraordinari ,caldrà tastar-lo algun cop !!!

Ingredients
2 llamàntols de 1/2 kg
1/2 kg de pèsols esclovellats
2 botifarres dolces
2 cebes mitjanes
Farina
aigua
oli
sal

Preparació
Talleu els llamàntols a rodelles d' uns 3 cm; trenqueu una mica les potes amb la mà de morter. Ho saleu, ho passeu per farina i ho fregiu una mica en oli, sense que agafi massa color; ho guardeu en un plat.
En una cassola feu-hi un sofregit amb les cebes, pelades i picades. Un cop hagin agafat una mica de color hi afegiu les botifarres dolces tallades a rodelles d' uns 2 cm. Deixeu que agafin una mica de color i ja hi podeu tirar els pèsols; ho remeneu bé, ho tapeu i ho deixeu coure a foc fluix una mitja hora, fins que els pèsols siguin cuits. Caldrà que ho mulleu amb un cullerot d’ aigua. Tot seguit hi afegiu el llamàntol que havíeu guardat. Ho deixeu coure tot plegat uns 5 minuts, procurant que no es desfacin ni els pèsols ni el marisc. Serviu-ho, provant-ho abans de sal.

Notes de l'autor Jaume Fàbrega
Ja que és un plat primaveral, podem fer servir ceba tendra, posant-hi força; opcionalment també s’ hi poden posar dos o tres alls tendres.
Personalment, tot i que no és una herba que s’ utilitzi en la cuina catalana, hi poso una mica d’ estragó, que amb el seu tast dolcenc s’ adiu molt bé amb el plat. Tampoc no hi va malament un apunta de canyella, però acompanyada amb pebre.
Si trobeu salsitxes dolces- alguns carnissers les elaboren-, el plat guanyarà en presentació.

Una proposta de maridatge , ja que estem davant d'un plat molt tocat per la tramuntana , un D.O.Empordà-Costa Brava ... hi ha molts i bons amb caràcter empordanès com el geni de Figueres.

Tanquem temporada a Badalona...Diada dels Micacos

Mostra un mapa més gran
El proper diumenge 15 de novembre , els Sagals d'Osona tancaran la temporada castellera 2009 a la 12a. Diada dels Castellers de Badalona , els "Micacos".
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès, situada entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs. És el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs, formada també per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.Encara que s'hi han trobat restes de poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan es va fundar la vila romana de Baetulo (o Bètulo).
Diumenge 15 de novembre
A les 12.00 12a. Diada castellera dels Castellers de Badalona amb els Sagals d'Osona i Castellers de Cerdanyola a la Plaça de la Vila
El programa de la Diada és el següent:

8:00 Matinades des de la Plaça Constitució amb el següent recorregut:
8.00: Plaça Constitució , 8.05: Quintana Alta , 8.30: Martí Pujol , 9.00: Carrer Rector , 9.40: Carrer Sant Anastasi (Círcol Catòlic) , 10.10: Carrer Sant Joaquim , 10.40: Carrer Sant Isidre , 11.00: MOBBA
11.30: Cercavila des de la MOBBA
12:00 a la Plaça de la Vila

La colla castellera de Badalona s'inicia el 6 de març de 1997, en el marc de les Festes de Maig de Badalona,el 17 de maig de 1998, fan la seva presentació estrenant camisa i escut.
La camisa i l'escut d'una colla castellera són els seus elements identificadors,es van voler triar símbols ben badalonins. La camisa escollida va ser de color micaco, paraula que a Badalona serveix per identificar el que arreu es coneix per nespra. L'escut havia d'ensenyar els elements representatius de la ciutat: la bandera catalana i les tres barres ondulades. Així l'enxaneta d'un pilar de dimonis fa l'aleta amb l'escut heràldic a la mà, un dimoni com el que cada vigília de Sant Anastasi crema a la platja de la ciutat, l'acte central de la Festa Major de la ciutat coneguda com les Festes de Maig.
Badalona realitza unes jornades gastronòmiques molt interessants i que ,any rera any, van agafant molta volada...la d'enguany va seguir amb la progressió esperada.

A la publicació que es va fer en motiu de les jornades trobareu un llistat força interessant de llocs on anar a tastar aquesta cuina feta a Badalona , malgrat estar enganxats a la gran capital i a les pressions de les grans cadenes de restauració fast food ,hi ha una cuina casolana,tradicional i "de tota la vida" que és manté.

Díptic 24a. Jornades gastronòmiques de Badalona

Medallons de Xai amb salsa de nespres

Ingredients (per a 6 persones)

1 kg. de lloms de xai
1 / 2 kg.de nespres
1 / 2 cebollí
1 cullerada de mantega
1 cullerada de sucre
300 ml de brou de carn
1 tassa de vi negre
2 cullerades de crema sencera

Preparació
Pela les nespres i extreu la seva polpa.
Pela i pica la part blanca del cebollí a rodanxes.
Posa a escalfar a foc lent la mantega juntament amb el cebollí, afegeix el sucre i deixa-ho caramel·litzar , després afegeix el vi i deixa reduir a la meitat.
Incorpora el brou i les nespres a la preparació anterior i cuina a foc lent per 25 minuts.
Extreu els trossos més sencers de nespra i reserva.Batre la resta en un morter i buida en la mateixa olla. Afegeix la crema i assaona al gust.
Posa a escalfar en una paella mitjana l'oli d'oliva a foc viu, afegeix els lloms i fregeix tres minuts pels dos costats. S'assaona amb sal i pebre, retira i talla en medallons.
Serveix molt calent sobre els nespres, posa la salsa al voltant.

Nespres (Micacos) amb tonyina

Ingredients per a 8 persones

500 grams de nespres frescos
300 grams de porros
250 grams de tonyina en llauna
0,5 litres de llet
4 Ous
1/2Llimona
1/2 Taronja
90 grams de mantega
1 pessic de pebre
1 mica de sal

Preparació
Es pelen els nespres i es treu el pinyol.Netejar els porros i tallar finets.Posar al foc una paella i afegir la mantega, quan estigui fosa posar els porros, a foc moderat fins que perdin la seva textura.En un recipient posar els porros, les nespres , la tonyina, la llet, els ous, el suc de taronja, el suc de llimona, el pebre i la sal.Triturar bé amb una batedora i fer en un motlle d'alumini o un casola.Es posa al forn al bany maria a una temperatura de 180 º centígrads durant 40 minuts.

Tornem a Olot ,tornem al Tura

Mostra un mapa més gran

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa,és una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques.
Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu i la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors).

Per consultar el programa d'actes de les Festes del Tura 2009 visiteu la web de l'ajuntament :

Festes del Tura 2009

La diada castellera de les Festes del Tura tindrà lloc el dissabte a la tarda

Dissabte 5 de Setembre
17:15 Concentració davant del local dels Xerrics d’Olot
l'antic local de l'Hidro-elèctrica de l'Empordà, a l'avinguda Reis Catòlics, just al semàfor dels Cinemes Olot.
17:30 Cercavila fins a la plaça.

18:00 Actuació castellera a la Plaça Rector Ferrer amb els Xerrics d’Olot , Castellers de Terrassa i els Sagals d’Osona.
Per recordar la diada de l'any passat aquí teniu els vídeos, un 3d7 per sota MOLT ESPECTACULAR..però molt lluny del de Sarrià . Hi ha un castells que el portem fent des del 2006 (almenys !!!) a Olot , el 5d7 !!! aquest castell potser no és tècnicament dels més complicats però demana desplaçar força efectius i és ,de ben segur,un bon indicador de la motivació de la colla...cal doncs tornar a fer-lo a plaça,i més de cara a les properes diades importants que tenim a sobre!!!
5d7 i 3d7 per sota dels Sagals d'Osona

4d7 amb agulla i pilar de 5 dels Sagals d'Osona


A Olot podem tastar una mostra dels millors embotits que es fan al país,la cuina garrotxina ha adquirit una notorietat important sobretot gràcies a la feina de col·lectius com el de la Cuina Volcànica .
Però les festes del Tura també és un lloc per tastar la "cuina més popular" , els entrepans a barraques... la barraca dels Xerrics hi trobareu tres productes interessants : la "salsa xerrica" , el xarrup xerric i com no,RATAFIA !!!
Estem a la capital mundial d'aquest beuratge i és imperdonable no tastar-lo !!!

Per tastar si teniu oportunitat!!!
Melós de vedella amb salsa de ratafia

Ingredients
1 kg de galta de vedella
2 cebes
2 pastanagues
1 dl oli oliva
50 ml de vi negre
250 g de bolets variats
250 ml de ratafia.

Preparació
Blanquegeu la galta de vedella. Escorreu-la.
Peleu les cebes i les pastanagues i ofegueu-les en una cassola amb un raig d'oli d'oliva. Afegiu les galtes, el vi de negre i cobriu amb aigua freda.
Fer coure lentament unes 6 hores perquè les galtes es vagin entendrint, aneu afegint aigua si cal.
Netegeu els bolets, afegir-los a les galtes quan quedi una hora de cocció, deixeu coure i saleu. Reduïu la ratafia fins que tingui una certa densitat. Quan les galtes siguin cuites, coleu el brou de la cocció.
Tritureu tota la carn amb les verdures i els bolets i poseu en un motlle rectangular perquè agafi forma. Deixeu refredar.
El suc de la cocció s'ha de reduir afegint la ratafia. Poseu-lo a punt de sal.
Per presentar el plat, talleu el melós de vedella i poseu-lo a escalfar lentament amb la salsa. Serviu ben calent.

Receptes carbasses XXXVI

Pollastre amb mandarines

Ingredients:

1 pollastre tallat a vuitens

3 pastanagues

1 ceba mitjana

1/2 vas de xerès sec

1 pastilla de brou dissolta en un vas d'aigua

4 mandarines

2 preses de xocolata ratllada

Preparació:

Salpebreu el pollastre i daureu-lo a la cassola amb una mica d'oli. Quan ja sigui ros, afegir les pastanagues i la ceba tallades a trossos mitjans. Deixar sofregir una mica i abocar-hi el xerès i el brou ,dues mandarines a grills i les dues preses de xocolata ratllada.

Deixar coure a foc lent entre 35 i 45 minuts. Passat aquest temps reservar el pollastre i passar la salsa pel colador xinès. Tornar a posar la salsa i el pollastre a la cassola, posar-hi també les dues mandarines restants i deixar coure uns 10 minuts abans de servir (serviu-lo acompanyat d'un arròs pilaf).

Crema de carbassa i taronja

Ingredients:
400 g de carbassa
100 g de sucre
1dl d'aigua
1 pela de taronja
1 punta de vainilla o canyella
2 fulles de gelatina
un paquet de galetes Oreo
1 gelat de iogurt

Preparació:
Per començar, poseu en un cassó l'aigua, el sucre, la pela de taronja, la canyella i la carbassa tallada a daus i deixeu-ho coure tot junt durant 30 minuts.
Seguidament, retireu la pela de taronja i la canyella i tritureu-ho tot amb el túrmix. A continuació, afegiu-hi les fulles de gelatina, ja remullades i escorregudes, i tritureu-ho una altra vegada amb el túrmix.
Tot seguit, emplateu la crema de carbassa, deixeu-la reposar durant 20 minuts a temperatura ambient i després deixeu-la refredar una estona més a la nevera.I ja per acabar, poseu les galetes picades a sobre la crema, feu una canó de gelat al costat i guarniu el plat amb la pela de la taronja tallada a la juliana.

Cuina de Festa Major a Llagostera...tornen les cassoles de festa!!!!

Mostra un mapa més gran

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Llagostera té una tradició gastronòmica molt arrelada al municipi i per això al llarg de l‘any es duen a terme diferents jornades gastronòmiques per tal de promoure el bon menjar i la cultura gastronòmica de Llagostera.
Ja hem parlat en aquest bloc de la Cuina de l'Escurat i de la Cuina del Bolet,el Mercat Romà .Però ara a Llagostera ens acosten a aquesta cuina de festa,més ben dit FESTA en majúscules...al nostre país les cassoles de rostit,les plates de canalons,els arrossos,etc les associem a les diades de festa grossa. Aquestes receptes de les àvies,aquesta cuina de paciència i anar fent,del xup-xup,cada vegada recupera més el seu autèntic valor davant d'una cuina "avantguardiste" que en molt casos s'ha desinflat per culpa dels "venedors de fum" de torn.


Els Restaurants de la Cuina de Festa Major són: El Carril, Cal Degollat, Ca l‘Artau, Panedes, Mas Roure,Can Cassoles i Ca la Maria.

Podeu consultar els menús i preus a l'enllaç següent:
Menús de Cuina de Festa Major Llagostera 2009