La Joves de Valls i els Bastoners de Malla a Estònia

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, inaugurarà dissabte la XXI edició de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Catalunya, que acollirà aquest cap de setmana la ciutat de Tallinn (Estònia)
La República d'Estònia és un estat de l'Europa del Nord constituït per una part continental i un gran arxipèlag en el mar Bàltic.
Limita al nord i a l’oest amb el mar Bàltic, al sud amb Letònia i a l’est amb Rússia.
Hèlsinki es troba a només 85 quilòmetres, a l’altre costat del golf de Finlàndia.
Estònia té una superfície de 45.227 km² i és un país molt pla. Des de la muntanya de Suur Munamägi, el seu punt més alt amb 317 metres, es pot veure quasi tot el territori. També és molt verd: els boscos cobreixen quasi la meitat de la seva superfície.
El 10% del seu territori el formen 1.520 illes. Les més grans es troben a la costa oest i es diuen Saaremaa i Hiiumaa. També té 1.400 llacs. El de Peipus, a la frontera amb Rússia, és el quart més gran d’Europa i té 3.500 quilòmetres quadrats.
Els boscos cobreixen quasi la meitat del país i una quarta part d’Estònia són aiguamolls.


L'Ajuntament de Tallinn farà dissabte una recepció oficial a la qual assistiran la regidora de Cultura de la ciutat, Kaia Jàppinen's, el mateix Tresserras, el director de l'Institut Ramon LLull (IRL), Josep Bargalló; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, i el president d'Adifolk --promotor de la trobada--, Francesc Melià.

La mostra tindrà la participació de dinou grups i més de 500 persones que exhibiran àmbits de la cultura catalana com els castellers, bastoners, capgrossos, diables, falcons, gegants, sardanistes, grups d'havaneres i teatre al carrer, entre altres mostres de cultura catalana.


El programa d'actes consta de :

Dissabte, 2 d’agost de 2008

09,30 h Concentració cercavila, Aia

10,30 h Recepció oficial, Ajuntament

11.00 – 12.00 h Cercavila, Aia, Viru, Vanaturg, Kuninga, Kullassepa i Raekoja Plats

12.00 – 13.00 h Mostra de grups folklòrics, Raekoja Plats

13.00 – 14.00 h Audició de sardanes, Raekoja Plats

14.00 – 15.00 h Actuació castellera, Raekoja Plats

16,45 – 18,15 h Concert de cobles i coral, Tallinna Jaani Kirik

18,30 – 19,30 h Cantada d’havaneres i rom cremat, Raekoja Plats

19,45 – 21,15 h Danses catalanes, Raekoja Plats

21,30 – 22.30 h Ball folk, Raekoja Plats

22.30 – 23.00 h Nit de foc, Raekoja Plats

Diumenge, 3 d’agost de 2008

11.00 h Concentració dels grups, Raekoja Plats

12.00 – 13.00 h Mostra de grups folklòrics, Raekoja Plats

13.00 – 14.00 h Actuació castellera, Raekoja Plats

14.00 – 15.00 h Cantada d’havaneres, Raekoja Plats

15.00 – 17.00 h Audició de sardanes i cloenda de l’Aplec, Raekoja Plats

Per part de la comarca d'Osona hi hauran els Bastoners de Malla







La participació castellera enguany serà la de la Colla Joves Xiquets de Valls

Menjars típics

El porc és molt important en la dieta del país. A Estònia es menja, sobretot, molta carn de porc. Però no només per això és important el porc. Per exemple, una especialitat que tenen és el verevost: una salsa de sang de porc que se serveix als restaurants de menjar tradicional.
Aquest animal també està molt present en les tradicions populars. A l’illa d’Ösel, la nit de Nadal es cuina un porquet i es deixa uns dies de quatre potes a sobre la taula. S’anomena verro de Nadal. L’altra plat típic de Nadal és el porc amb col fermentada i salsitxes de sang.

Per saber quatre coses de la gastronomia estoniana podeu consultar la web:
Guia-Tallin.com.Gastronomia d'Estònia
Anem de festa !!! pdf de la colla Joves Xiquets de Valls amb dades interessants de la capital
Diferents receptes de cuina bàltica

Ouna-porgandi-rosina salat
Amanida de poma i pastanaga

Ingredients:
pomes
pastanagues
panses de Corint

Preparació:
La quantitat dels ingredients dependrà del nombre de persones que n'hagin de menjar.
Ratlleu les pomes amb pell i tot.
Ratlleu les pastanagues en el mateix bol on teniu la poma ratllada.
Afegiu-hi unes quantes panses de Corint i remeneu-ho perquè quedi tot ben barrejat.
Serviu aquesta amanida com a acompanyament d'un plat de sardines, per exemple.

Cepelinai
Patates farcides

Ingredients:
patates
carn picada
cansalada viada
pebre negre
nata agra
ceba
llard
sal

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n'hagi de menjar.
En un cassó amb aigua i sal, bulliu-hi un terç de les patates. Després peleu-les i aixafeu-les fins que siguin un puré. Reserveu-lo.
Peleu la resta de les patates i ratlleu-les. Espremeu-les amb un drap de fil perquè deixin anar l'excés d'aigua que tenen i deixeu reposar aquest suc en un got o un tassó. Després agafeu el midó que hagi quedat dipositat al fons del suc i barregeu-lo amb la massa de patates ratllades.
Afegiu-hi el puré de patates que teniu reservat i saleu-ho al vostre gust.
Comenceu a preparar el farciment tallant la ceba molt fina. Agafeu-ne la meitat i sofregiu-la amb mantega, a foc molt lent. Després, afegiu-hi la carn picada amb sal i pebre.
Mentrestant, poseu una olla al foc amb aigua, una fulla de llorer i una mica de sal i pebre.
Prepareu el cepeliani fent boles de patata amb les mans. Aixafeu-les del mig fent-hi un forat i poseu-hi una cullerada del farciment. Tanqueu la bola de patata donant-li una forma allargada, com la d'un zepelí, que és d'on prové el nom.
Feu els cepeliani a l'olla amb aigua durant 15 o 20 minuts i després traieu-los de l'olla.
Prepareu la salsa tallant la cansalada a daus molt petits. Sofregiu-la amb la resta de ceba tallada fina que teniu reservada. Gairebé al final, afegiu-hi la nata agra o, si no en teniu, crema de llet i condimenteu-ho amb sal, pebre i marduix.
Serviu els cepeliani amb unes quantes cullerades de salsa per sobre.