S'ACOSTA LA DIADA DE COLLES DE L'EIX

Arriba setembre,l'agost dona les seves darreres fuetades de calor...la tardor treu el nas per darrera la porta d'un estiu ja agònic...el calendari casteller a l'inrevés del temps s'accelera amb el fred,les diades de setembre i octubre : festes del Tura,Roda,Barcelona,Tripleta,etc.

I dins del calendari de cada any,des de ja fa uns quants,tornem a celebrar la diada de Colles de l'Eix,la trobada de les quatre colles (Marrecs de Salt,Sagals d'Osona,Tirallongues de Manresa,Castellers de Lleida) que ens "uneix" la via de comunicació que representa aquest "eix transversal" del nostre país..malauradament aquest any tant fotut per les infraestructures de casa nostra,es veu que també ho ha sigut per aquesta altra infraestructura humana que es el projecte de colles de l'eix,la manca de subvenció per part de les administracions fa que hores d'ara el format per aquest any sigui molt complicat que repeteixi el d'altres anys...

Malgrat tot la cita continua,aquest any a Lleida,capital de la terra ferma - malgrat la creu que te la ciutat d'estar molt lluny del mar i molt aprop d'Espanya -i com no...Capital Mundial de la cuina del Cargol,es aquí a les cuines ilerdense on aquest gastròpode "babos,arrastrat i cornut" a pujat a la categoria de "del·licatessen" del paladar.Una cosa podem assegurar,el primer home ilerdenc que es va mirar d'aprop un cargol i va decidir menjar-se'l,segur que no era un gurmet..més aviat un famèlic,ja que fins que no apareixen receptes amb salses,carns,etc...menjar cargol es per pura necessitat.

També hi ha altres coses interessants,sens dubte,però anar a Lleida i no tastar els cargols es com anar a França i no tastar el formatge....encara falten dies,però per anar fent memòria dels moments que ja hem viscut amb els companys de l'eix i de segur viurem de nous,us deixo un record sonor...tanqueu els ulls,escolteu la música i prepareu els estris castellers per anar a Lleida...preparem la ruta

2 de setembre...també a Malla

El proper diumenge 2 de setembre s'ha afegit una sortida nova,concretament al municipi de Malla. L'actuació serà a les 12,segons sembla hi haurà una mica de pica-pica després..ep!!!,aquesta informació estava per confirmar..la sortida no,la sortida esta confirmada!!!!!

Així que haurem de refer els plans que proposàvem pel mati a El Figaró....que us semblaria passar per Centelles a buscar una mica de formatge blau,el lloc al Moli de la Llavina,elaborat de manera artesana. Al costat de l'obrador es pot visitar un molí hidràulic que encara funciona i on se segueix fent el pa a la manera d'abans,com es feia fa segles....
Us adjunto un article aparegut a El Periodico que en parla molt i molt be.....un altre possibilitat,no?

Formatge blau a les Portes del Montseny

EVA MELÚS
MOLÍ DE LA LLAVINA
Molí de la Llavina
CENTELLES


El Molí de la Llavina no és un restaurant, sinó una granja- formatgeria al costat d'un molí documentat des de l'any 1040 i que avui segueix funcionant. Es mereix un lloc en una secció gastronòmica perquè és una oportunitat de provar un saborós pa negre casolà, a més de talls generosos de la formatgeria. L'oferta gastronòmica és d'altura, però si no convenç hi ha pa blanc i deliciosos embotits de Centelles.
Josep Llavina pare, moliner d'ofici, és l'encarregat de rebre els visitants. Explica que cada vegada hi van més nens a descobrir com funciona el molí, a escoltar les curiositats que explica i a recórrer els tancats d'animals de granja. Hi ha cabres, ovelles, ànecs i conills, entre altres, que solen causar emoció autèntica als nens urbanites. I després, a menjar.
Josep Llavina fill va posar en marxa la formatgeria fa gairebé 15 anys. Segons el seu pare, va ser el primer que va elaborar formatge blau a Catalunya. En el menú degustació l'ofereix juntament amb formatge de cabra semi curat, de vaca tendre, un deliciós pastís i mató, que es pot acompanyar amb mel o simplement amb una mica de sucre. Per fer el pa negre els Llavina segueixen una recepta casolana: recullen el blat, el molen al molí mil.lenari i couen la massa resultant al forn de llenya. Són exquisideses i sabors autèntics amb els quals educar el paladar. A més, tots els visitants reben un sac de farina dels Llavina per provar les arts de forner a casa, en un d'aquests dies d'inspiració.

Telèfon 93 881 08 57.
Horari Concertar visita amb 8-10 dies d'antelació.
Preus Es menja per uns 10-15 euros, amb visita.

Expedients 620-585

Terra,sol,aigua,ceps i ...... ja tenim vi

Avui hem anat a veure com tenim el tema de la vinya i el vi,estem a finals d'agost s'acosta setembre temps de verema. Han saltat els primers senyals d'alerta,cal estar a l'aguait per seguir la nova collita,no fos cas que ens descuidéssim alguna cosa...

La relació entre el vi i els castells no es pas de fa quatre dies,uns neixen a la vora de l'altre,o més ben dit,es fan grans a la vora de la vinya.El pes del territori històric dels castells esta fortament vinculat a les comarques vitivinícoles del nostre país,tanmateix no s'explicaria el moviment expansiu dels castells sense les crisi del sector del vi,concretament la plaga de la fil·loxera que empeny la gent cap a les ciutats,desplaçant-se famílies i tradicions.
Seguim amb la nostra tasca d'avui hem anat a carregar provisions de vi i oli a la cooperativa de Garriguella,a l'Alt Empordà.Per arribar fins a la cooperativa no té cap pèrdua,l'eix fins a Girona,seguir per l'antiga n-II direcció La Jonquera a l'alçada de Figueres trencar direcció Llança,trobareu el trencant per anar cap a Garriguella o cap a Vilajuïga -un altre gran cooperativa de la zona Empordà-Costa Brava. Arribant al poble ja es poden veure les vinyes amb els pàmpols ven carregats,la terra,l'aigua i el sol ja han fet la seva feina i tot sembla esta a punt per recollir el fruit de la temporada...per treballar el raïm i el seu fruit la ma de l'home també hi fa molt,ens explica un home de la cooperativa que es en la poda quan es “marca” com volen que sigui el grau del vi,si tallen fort el cep rebrota fort i donarà un raïm de grau elevat i si es poda poc la planta no tindrà tanta força i es pot alleugerir el vi,darrerament aquestes cooperatives s'han modernitzat molt,el mercat ha imposat uns criteris de selecció de qualitat,tant sols resistiran aquells que ho facin be o molt be...ara ja hi ha massa competència i el transport de vins de racons llunyans del món ja no suposen cap bogeria de costos,per tant cal que els productors de casa s'hi esforcin de valent,tant en la producció com amb la comercialització dels seus productes,hi és aquí on la cooperativa ha de fer la feina,aquí ha Garriguella el vi ja procuren donar-li el valor afegit que suposa l'embotellament i el fet de pertànyer a una Denominació d'Origen com es l'Empordà-Costa Brava.
Els vins D.O.Empordà-Costa Brava son d'una gran qualitat,son de preus raonables i de casa nostra,que més podem demanar...Una vinya que,com diu el poema,creix vora el mar.


D'un temps cap a ací està treballant molt el tema de vins embotellats de qualitat (de temporada i de criança),així com els caves i altres productes de la zona,vins espirituosos (garnatxa,moscats,rancis,vermuts,etc)...malgrat això,continuen venen el vi a granel,el mateix que fa anys i anys,juntament amb l'oli que també es força bo.Una informació més,aquí també podrem adquirir botes de castanyer o de roure per conserva a casa el vi en millors condicions (a la fotografia podeu veure diferents tipus)

Val la pena fer el trajecte per omplir el rebost i gaudir d'una passejada enmig de vinyes i ceps.
Garriguella celebra la fira del Brunyol i la garnatxa que sempre val la pena deixar-s'hi caure....Aquí no s'hi fan castells,però com ja hem dit la relació dels castells i la vinya es “vital”,a més a més,passada la verema no oblidem que de les restes del ceps esporgats les guardarem per coure els calçots,aquestes calçotades nascudes a Valls -capital dels castells- i que moltes colles també tenen com a inici de les seves activitats socials,així es que d'una manera o un altre també podem considerar aquestes sortides com un fet col·lateral casteller,diu el director de cinema català Bigas Luna que els catalans fem tres coses mirant el cel: beure en porró,menjar calçots i mirar els castells...així es que la relació és inqüestionable:vi,restes dels ceps i castellers.
Aprofitem aquestes darrers dies d'estiu,per anar a observar la vinya,l'horta,els camps,etc...ja tenim a sobre la tardor i els temps de verema,de llars de foc,de sopes....

Receptes Carbasses I

Anirem traient diferents receptes de cuina que tinguin com a ingredient bàsic la carbassa i/o el color carbassa (pastanaga,taronja,mandarines,nespres,rovells d'ous,etc) sense haver de cuinar la camisa,es clar!!!


CREMA DE CARBASSA

Ingredients per a 4 persones:
1/2 kg. de carbassa
2 cebes
2 pastanagues
1 porro
1 gra d'all
1/2 pebrot verd
1 gotet de tomàquet triturat natural (si us el feu a casa,fantàstic!!!)
2 patates noves
Aigua
Sal i oli del bo

Piquem la verdura i la posem a suar en una cassola amb el gotet d'oli a foc baix
Traiem la carn de la carbassa i la tallem a daus com la verdura,al mateix fem amb les patates
Quan la verdura agafi color,s'hi tiren la carbassa i les patates,es daura una mica amb les verdures i afegim aigua fins a cobrir,salem i tirem el gotet de tomàquet
Deixem coure a foc baix durant una hora aprox.
Quan estigui feta la passem pel túrmix i després pel xinès per que no ens quedin grumolls
Per acompanyar podem afegir uns encenalls de pernil passats per la paella,i un rajolí d'oli

TRUITA DE CARBASSA

Ingredients per a 4 persones:
1/2 kg. de carbassa
8 ous
1 raig de llet
30 grs. de mantega
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Julivert

Talleu la carbassa en petits daus. Aboqueu-los a la paella amb l'oli d'oliva. Poseu la sal,el pebre i deixeu coure fins que els trossos siguin tendres.
Batre els ous en una safata,tireu el raig de llet,salpebreu al gust i afegiu el julivert trinxat.Aboqueu aquesta preparació en una paella i quan comenci a prendre repartiu per sobre els daus de carbassa ja fregits.
Tombeu la truita. Un cop acabada serviu-la calenta

La darrera actuació a Festes del Tura

La plaça d'Olot es petita,la gent esta a sobre,les quatre colles compartim un espai reduït...però es poden veure molt bons castells,aquests son els de la darrera actuació de Sagals:
















CAP A LES FESTES DEL TURA,CAP A LA GARROTXA



El dia 8 de setembre ens veurem a les festes del Tura a Olot, terra de ratafies,fesols i bressol de "l'homus garrotxí"


No cal buscar cap gran excusa per anar a donar un vol per la Garrotxa,personalment tinc la sensació d'entrar en un territori on el temps sembla que s'atura,es torna més lent i tens la sensació que es viu a un ritme més humà que a altres comarques del nostre país...que saben agafar-se la vida molt bé,em fan enveja,enveja sana però enveja...
I si amés a més,coincidim amb les Festes del Tura no cal dubtar ni un moment,agafem la bossa amb la faixa,la camisa,els mocadors,etc i cap a Olot falta gent,ara bé,com que els castells no son fins la tarda podrem aprofitar per aturar-nos a certs llocs "imprescindibles" de la Garrotxa,sobretot des d'un punt de vista gastronòmic (cal que la faixa no se'ns afluixí a mitja actuació!!!!) aprofitarem per omplir el rebost de productes autòctons,imatges captivadores i records inoblidables.


Sortirem de la comarca cap a Roda de Ter enfilant cap a L'Esquirol direcció a Olot,la primera parada que proposem es al poble de Santa Pau dins del parc volcànic de la Garrotxa,des de l'aparcament del Pont podrem iniciar la caminada pel parc ,on podrem deixar-nos envoltar de la tranquil·litat de la zona,recuperar forces esmorzant una mica i relaxar-nos,a la tarda i vespre-nit ja ens animarem prou a Olot entre els castells i la festa del Tura,no us deixeu de visitar el poble de Santa Pau d'origen medieval,les activitats possibles a més de les caminades són variades ,us destaquem un enllaç amb molta informació sobre què podem fer...en tornar podrem aturar-nos a omplir el rebost de productes típics de la cuina de la Garrotxa: els fesols de Santa Pau,els fajols (per fer farines),bolets,ratafies,embotits,etc... n'hi ha per a sucar-hi pa en aquesta comarca!!!,per anar a dinar us proposem diferents restaurants pròxims a Olot,la recomanació particular es que tasteu la cuina del restaurant Els Ossos..no us decebrà,de ben segur!!!















Un cafè i una ratafia per pair abans d'afrontar els reptes que ens proposi la tècnica per aquesta jornada....a les 18.00 a plaça,enfaixats i a punt!!! Actuarem davant l'església de Sant Esteve,la cruïlla del carrer Sant Rafael i el carrer de Sant Ferriol,encarant cap al carrer de l'escultor Miquel Blay.

Una curiositat;degut als terratrèmols del 1427 i 1428 va quedar totalment destruïda la vila i les rodalies,la reconstrucció de la nova vila d'Olot es va fer a partir de l'alou de la Pia Almoina,una institució caritativa i això va permetre als olotins i olotines escapar del domini de l'abat de Ripoll i estalviar-se de pagar els tributs,així la construcció de la nova vila va afegir el conjunt parroquial de Sant Esteve dins el nucli urbà...però com sol passar al final l'abat es va sortir amb la seva i van haver de tornar a pagar.

Després de l'actuació,es el moment per veure i visitar Olot,en plenes Festes del Tura,les barraques de les entitats (segur que els Xerrics hi son presents!!!),el carrer que uneix la Plaça Major amb les Rambles esta farcit de pastisseries,carnisseries,forns,per fer les darreres compres d'embotits i pastissos,fets els deures gastronòmics ara ja podem enfilar cap a la zona festiva...alguna cosa per recuperar-se els assedegats i uns entrepans a barraques per recarregar les piles de cara a una nit de Festa a la capital de la Garrotxa.
Per no perdre'ns res aqui teniu l'enllaç amb la programació de les Festes del Tura 2007
,Aquest dia es el sant dels Adrià,Aurora,Fontsanta, Meritxell, Naixement, Nativitat, Núria,Queralt, Rut, Naixement de la Mare de Déu.Aquesta festa s'engloba dins de les festivitats de les Mares de Déu trobades




Santa Pau - Volcà de Santa Margarida - Can Xel

El complex arquitectònic que formen el castell, l'església i la plaça porticada va ser declarat conjunt historicoartístic l'any 1970. Bastit als s. XIII i XIV, el castell té planta quadrada, finestrals gòtics, torre mestra i pati d'armes. L'església de Santa Maria és gòtica, d'una sola nau, amb arcs que encara porten l'escut dels Oms i Parapertusa-Oms, antics senyors de la baronia. La plaça porticada, o Firal dels Bous, forma una mena de triangle de cases dotades de porxo per aixoplugar el mercat que va ser atorgat a la vila l'any 1297.

Anem a trobar l'inici d'aquest itinerari a l'aparcament proper a la vila vella, a la riba dreta del Ser. Travessem el pont, ens enfilem pel carrer del Pont, on val la pena fixar-se amb les llindes de pedra gravada de moltes cases del s. XVIII. Al capdamunt del carrer, tombem a l'esquerra, passem pel costat del dispensari municipal, sortim a camp obert, i seguim una estona la riba esquerra del Ser, aigües amunt. En tot aquest tram hi ha vistes molt atractives de la vila vella de Santa Pau.

Deixem a l'esquerra del camí el volcà de la Roca Negra. Està cobert per un alzinar muntanyenc a les parts assolellades, mentre que els obacs estan coberts per rouredes de roure martinenc i boscos caducifolis mixtos.

Al peu del volcà trobem una antiga gredera clausurada i poc després la font del Clavell. Passat el mas Collellmir, trobem una variant de l'itinerari que ens permet enllaçar amb els itineraris 1 i 5 passant pel vessant sud del volcà de Santa Margarida. El traçat principal de l'itinerari, però, ens duu fins a l'Àrea de Santa Margarida i fins a can Xel.

A l'Àrea de Santa Margarida té el seu inici l'itinerari 15, que duu a les grederes del volcà del Croscat. En canvi, si volem pujar al cràter del volcà de Santa Margarida, cal que seguim l'itinerari 1. Tots tres itineraris, doncs, es creuen en aquest punt i donen accés als dos volcans més significatius del Parc Natural.

Arribats al barri de can Xel, podem connectar amb l'itinerari 3, que dóna accés a la Fageda d'en Jordà i arriba fins a Olot i també hi ha l'inici i el final de l'itinerari 5, que duu al castell de Colltort i a Fontpobra.

Temps i quilòmetres

1) Tram principal

Km

Lloc

Temps

0

Aparcament del Pont (Santa Pau9

0 h 00 min

1,5

Volcà de Roca Negra

0 h 30 min

2,2

Variant als itineraris 1 i 5

0 h 45 min

3,06

Aparcament de Santa Margarida

1 h 00 min

4,63

Can Xel

1 h 25 min

2) Variant accés itineraris 1 i 5

km

Lloc

Temps

0

Aparcament del Pont (Santa Pau)

0 h 00 min

1,5

Volcà de Roca Negra

0 h 30 min

2,2

Inici de la variant

0 h 45 min

3,45

Enllaç amb els itineraris 1 i 5
(collet de Bassols)

1 h 10 min

Serveis

Altres punts d'interès de l'itinerari

Volcà de la Roca Negra, la Font del Clavell.

Bicicletes de muntanya i equitació

Practicables al llarg de tot l'itinerari.

Fonts

la font del Clavell i la font de Collelldamunt, aquesta darrera a l'aparcament de Santa Margarida.

Vila vella de Santa Pau

aparcament del Pont, WC.

Àrea de Santa Margarida

aparcament, bar-restaurant, hípica, carrilet turístic, càmping, WC.

Barri de can Xel

aparcament, restaurant, piscina.

Restaurants

(només s'inclouen els que es troben directament a l'itinerari)

Cal Sastre

Tel.: 972 680 421

Santa Margarida

Tel.: 972 680 270

Masnou

Tel.: 972 680 061

Restaurant can Xel

Tel.: 972 680 211

Bar-Restaurant can Gil

Tel.: 972 680 299

Per a més informació, dirigiu-vos als centres d'informació del Parc Natural.

Centres d'informació del Parc Natural

Casal dels Volcans
Av. Santa Coloma, s/n
17800 Olot

Tel.: 972 266 202
Tel.: 972 266 012

Can Serra (Fageda d'en Jordà)
Ctra. Olot- Santa Pau, Km 4
17811 Santa Pau

Tel. 972 195 074

Can Passavent
Volcà del Croscat
17800 Olot

Tel. 972 195 094












Multimedia

Vídeo promocional d'Olot,per veure una mica la ciutat


La Fageda d'en Jordà,una passejada dins de la tranquil·litat


Pels motards,mareja només de seguir la moto....està gravat de retorn a Vic,un altre manera de gaudir de la sortida pels aficionats a la moto

LA GARROTXA,CAPITAL NACIONAL DE LA RATAFIA
















1. És com un brou casolà,
i un licor ben català.

2. Tres bisbes l’han batejat.
“Rata fiat“ li han posat.

3. D’on ve l’etimologia
de la nostra Ratafia.













4. En llenguatge de veinat:
un aiguardent adobat.

5. Si vols ser ratafiaire
fes-ne, que no costa gaire.

6. Sembla que són les més velles
les receptes d’en Rosquelles.













7. Dona Francisca Pastells
ens ho diu sense cabdells:

8. Cinc litres d’alcohol bo
posats en un garrafó.

9. Amb herbes de bosc i prat,
fruits i espècies del mercat.













10. Poniol apreciat,
saüc, anís estrellat.

11. Fonoll, arrel de malví,
gengibre, clau, romaní.

12. L’orenga i la farigola,
la nepta, i remenderola.





13. Pela de llimona fina,
espígol i tarongina.
14. De marduix tot un brotet
i plantatge de l’estret.
15. Amb camamilla i canyella,
també menta,l'herba estrella.
16. I pela de nou tallada,
i un pessic de nou moscada.
17. No en cal pas un gros grapat;
no féssim un disbarat!
18. Un i altre ingredient,
barrejat amb l’aiguardent,
19. … han d’estar a sol i serena
durant una quarantena.
20. Filtra això ben macerat
per guardar-ho embotellat.
21. I ja tens aquest licor
que arrenca de l’antigor.
22. A la sobretaula es beu,
a casa o a l’ateneu.
23. Acompanya’l amb les neules,
o millor les nostres teules.
24. Fins té virtuts remeieres,
la ratafia, de veres!