Receptes Carbasses XIV

Proposem un menú de cap d'any "casteller"...

Carpaccio de PINYA amb salmó

Ingredients

1 pinya natural (encara que quedi lleig dir marques comercials,si no voleu jugar a la loto trieu una Delmonte)
1 medalló de salmó
60 gr vinagre balsàmic >oli d'oliva
suc de la pinya
mel
sal
pebres en gra
olivada (opcional,es aquella pasta d'olives negres...com un paté)

Preparació

Filetejar el salmó,envolteu en paper film i congelar.Per emplatar talleu a llesques primes >Tallar la pinya a rodanxes ben primes amb una màquina de tallar embotits,posar en una plata i afegir suc de la pinya i unes gotes de llimona perquè no es tornin negres.
Deixar macerar amb el suc de la pinya,afegir el salmó i una vinagreta feta amb el vinagre balsàmic,20 gr d'oli,suc de la pinya,una culleredeta de mel,sal i pebre en gra (es pot fer amb un assortit de pebres,això depèn del gust de cadascú...)." >Emplatar amb la pinya sota,el salmó al damunt i regat amb la vinagreta,afegiu si voleu unes "taques" d'olivada per decorar.


TRONC de Lluç al forn i cloïsses

Ingredients per a 4 persones
4 troncs de lluç
4 patates
2 cebes
sal
oli
Per a la picada
1 grapat de nous
julivert
safrà
1 got de vi ranci
2 grans d’all

Per a les cloïsses
250gr de cloïsses
julivert
pebre negre
1 copa de vermut blanc

Preparació

Per començar, fregiu les patates a la paella.
Mentrestant, per fer la picada, poseu dos grans d'all i sal en un morter i piqueu-ho. Tot seguit, afegiu-hi les nous, el julivert i uns brins de safrà i torneu a picar-ho. Després incorporeu-hi el vi ranci.
Quan les patates estiguin rosses, retireu-les de la paella i fregiu-hi les cebes. Després poseu-la en un plat damunt de les patates. Tot seguit, afegiu-hi una mica de sal, el lluç i la picada. Finalment, poseu-ho al forn uns 15 minuts a 180 graus i, passat aquest temps, ja podreu servir el plat.Prepareu mentrestant les cloïsses amb una cassola al foc,afegiu la copa de vermut i deixeu que s'obrin amb el vapor del vermut,afegiu una mica de sal i pebre al gust...retireu les que estiguin tancades,servir d'acompanyament al lluç encara calentes.

POM de gelats de nata i mandarina,amb xocolata i ANXANETA de caramel

Ingredients

0,5 l de gelat de nata
0,5 l de gelat de mandarina (o taronja,al gust)
250gr de xocolata negre per fondre
60 gr de sucre moreno
fruits del bosc per decorar,cireres,etc al gust

Preparació

talleu els gelats en forma de caixetes d'uns 5 cm d'alçada per 3cm d'amplada i 2 cm de gruix
Foneu la xocolata negre al bany maria o millor i més ràpid al microones
poseu el sucre en un caçó al foc per fondre i fer caramel,quant estigui fos agafeu una forquilla i feu tires regalims de caramel damunt del marbre de la cuina,deixar refredar fins que torni a tenir consistència sòlida.Tallar trocets grossos i reservar.
Per muntar el plat,agafeu els troços de gelats i munteu una estructura de pom de dalt casteller,com si fossin peces de domino...Afegiu la cirera com a anxaneta i incorporeu el caramel per sobre....regat amb xocolata calenta al gust. Serviu els plats sense la xocolata i tireu-la a taula en el darrer moment.

GRALLERS,el so dels castells

Pels que tinguin "mono"...
Una part important dels castells,bàsica per poder entendre'ls, és la música dels grallers... Aquest any tots hem pogut sentir,notar i apreciar l'espectacular millora dels grallers del Sagals (des de fa uns anys ençà...). Com tot els inicis van ser durs,"durs d'orella" sobretot... però ara es pot dir sense que sembli fer el fatxenda que els grallers de la colla son una de les millors colles de grallers de la comarca ( sinó la millor...encara que sembli lleig dir-ho!!!).

Per aquells que trobin a faltar "la plaça",uns proposem uns vídeos per sentir els nostres grallers,tancar els ulls i recordar alguna actuació que creieu especial...tot esperant febrer.


Grallers dels Sagals d'Osona,repertori casteller 1


Grallers dels Sagals d'Osona,repertori casteller 2

Expedients 620-585 / 2


Maridatges: casar vi i menjar

Proposar uns vins entorn a un menú, és una aposta interessant; No solament és necessari que el vi escollit realci un plat, sense emmascarar els seus aromes, també ha de ser el bastant discret per a no fer ombra al següent vi, aquest repte ho anomenem Maridatge paraula que ve de (Mariage) NOCES en Francès.

Quantes vegades hem escoltat. "El vi negre amb la carn i el blanc amb el peix." Doncs val sí, però, anem a concretar una mica més, doncs això del maridatge és una cosa més complexa que la típica frase. Si no es planteja bé, pot arribar el que no desitgem, el divorci.

Cal tenir en compte les dues parts, per una la varietat del raïm i si es tracta d'un vi jove o de criança. Per l'altra com s'ha cuinat el plat i que tipus d'ingredients ho componen.

Sempre ens quedarà un recurs, com deia un estudiós de la vida; Per a saber sobre aquest tema no hi ha més que provar, provem doncs, tal vi amb tal plat, i no trigarem molt a comprovar si casen o no.

Malgrat tot, intentarem posar una mica de llum en aquest tema, marcant unes pautes generals i simples, però no s'obsessioni sobre l'assumpte, ja que Qui té la veritat absoluta sobre aquest tema? Tingui en compte que "sobre gustos........."




Per entremesos


Si tenim anxoves,pernil,olives,embotits,fruita seca,adobats i confitats,formatges i fregits,el millor potser es un vi de Xerès,fino o una mançanilla.Ens faria falta una beguda que més que combinar amb tot no es desentengui amb res.


Escudella


Tenim carn,verdura,greix i molt de líquid.és difícil escollir un vi però si n'hi ha d'haver ha de ser amb cos.O un blanc de criança o un vi negre lleuger,com ara un garnatxa de Montesquieu,del Roselló.


Per les Carns

Per a les carns vermelles, vi negre. Sense cap dubte, però quin vi negre escollir ? Un entrecot, un costellam, un rellom, és la gran oportunitat per a obrir qualsevol dels grans vins negres de criança o reserva. Pot ser de Rioja, Ribera del Duero, Priorat, Somontano, Penedès per citar alguns. L'ideal és que sigui un vi ben elaborat, robust, potent.

Si va a prendre anyell al forn, lleugerament especiat utilitzi un negre (tempranillo, garnacha, cabernet) amb una criança en barrica perllongada. Les aromes de fons especiades d'aquests vins, li va molt bé a aquest plat. Altra elecció interessant po

t ser un syrah. Si l'anyell o altra carn l'ha macerat unes hores abans amb vi negre, utilitzi per al menjar el mateix vi i no importa que sigui un vi jove. Una regla bàsica : quan es prepara qualsevol tipus de carn prèviament macerada o amb una salsa al vi, ha de servir-se el mateix tipus de vi en el menjar que l'utilitzat en la maceració o salsa.


Si la carn és més lleugera, tipus pollastre, aquesta ens permet diferents tipus de vi. Si està cuinada amb un sofregit de tomàquet, ceba i plantes aromàtiques escollirem un vi negre estructurat però no massa robust. Ens decantaríem per un tempranillo, preferiblement un semi criança, buscant una lleugera carnositat i uns tanins fruiters i agradable.

Si aquest pollastre, ho serveix amb salsa de tòfones o acompanyat de bolets, ens aniríem a un vi amb més cos. Ens atreviríem amb un reserva de cabernet sauvignon o amb un merlot.

I finalment si està cuinat amb suc de llimona i herbes aromàtiques, com per exemple, farigola, i ho fica al forn per a rostir, ens oblidaríem dels vins negres i ens aniríem a un blanc. Un Chardonnay, per les seves aromes cítriques. Escolliríem un chardonnay jove i no un fermentat en barrica, perquè busquem frescor, cos i una adequada acidesa.

Per el peix

El peix no requereix automàticament un vi blanc. Un vi negre pot ser adequat si servim un salmó amb xampinyons. Una tonyina amb ceba i amb pebrots i tomàquet pot servir-se amb un rosat. Però tant al marisc com als peixos blancs el que millor els prova és un blanc. A més de considerar la varietat del raïm, tindrem en compte

si és més convenient un jove o un blanc fermentat en barrica.

Per als peixos en fregits preferim vins elaborats amb les varietats autòctones d' Andalusia con un Palomino. Polps, sípies, musclos i mariscs casen molt bé amb albariño, verdejo i godello.

Per als guisats de peix en cassola de fang, que combinen peix amb algun mol·lusc i estan amanits amb julivert, ens agraden els blancs de macabeo, parrellada i xare-lo. Un lluç farcit de gambes i amb una salsa cremosa, demana un vi blanc fermentat en barrica: un sauvignon blanc o un chardonnay.

Per a altres peixos com el rèmol, o el besuc que tenen molt sabor i caràcter, els blancs amb criança són una bona opció, però l'elecció dependrà una vegada més de la seva preparació.

Per la pasta

En els plats de pasta, la salsa ho és tot. Amb uns spaguetti amb salsa bolonyesa prendrem un vi negre jove. Si es tracta d'un plat de pasta amb fons de tomàquet i verdures podem seguir amb un negre jove o prendre un rosat. Si no duu més que mozarella, orenga i oli d'oliva, un rosat és el que millor li va. No obstant això, escolliríem un blanc amb criança per a uns spaguetti al pesto.

Als plats de pasta amb salses marineres i acompanyats de musclos o sípia, els va des de un blanc jove, aromàtic i fruiter : un macabeo, sauvignon blanc, un verdejo . Tenim un ampli ventall per a escollir. També blancs amb criança i fins i tot un cava.

Si prenem pasta fresca a l'ou i la servim amb una salsa cremosa, mantega, nata, i parmesà, que és el que duu la recepta dels fettuchines Alfredo, seguiríem amb un bla

nc.

Canelons

Per costum i tradició podem triar el cava,però un cava de llarga criança.Ens ajudarà a diluir la textura de la beixamel i per a les espècies dels canelons,pebre i nou moscada




Postres

Un vi dolç,pel meu gust personal un muscat de Ribesaltes o una garnatxa de l'Empordà

De tots són conegudes les normes establertes per l´harmonia del maridatge vi-menges que, amb el pas del temps s´han anat tradicionalitzant i endurint. Avui, sortosament, és cada cop més clar que es tracta de consells més que de normes, i que és bo i convenient provar tant vins nous com combinacions noves.

A l´hora de la combinació sempre s´ha de procurar trobar un equilibri ja sigui creatiu o conservador. Ni el plat pot treure protegonisme al vi ni al revés. També cal assegurar que el resultat sensorial de la combinació no sigui un autèntic fracàs sensorial.

Tot i amb això existeixen algunes substàncies que són veritables enemics del vi: l´all, la ceba, el vinagre i l´api. La carxofa, els espàrrecs i l´ou són realment complicats de casar i no permeten grans lluiments a cap vi.

Hi ha plats que porten a un autèntic risc a l´hora de combinar-los. Per exemple, alguns crustacis pel seu alt contingut en iode poden malmetre les aromes del vi.

La xocolata és una altra de les menges difícils. Actualment però, es troben dolços que hi combinen perfectament i es potencien mútuament per efecte de sinèrgia, com ara alguns Pedro Ximénez, Priorats o Banyuls.

Els formatges, en canvi, solen ser grans aliats gastronòmics dels vins donant resultats a voltes espectaculars.

A l´hora d´escollir els vins per un àpat cal avaluar-ne la successió i intentar respectar al màxim l´ordre de consum. I sempre és millor un o dos vins ben escollits que cinc de contradictòris.

És bo també saber que els escumosos en general i els caves en particular, quan són secs és un error sensorial beure´ls amb els dolços dels postres. És molt més lògic prendre´l al llarg de tot l´àpat i al final, amb els postres, treure un vi dolç.

Finalment s´hauria de tenir molt present que la tasca del maridatge, malgrat la seva popularitat, és quelcom veritablement complexe.

A tall purament orientatiu es pot fer una aproximació a una classificació de consells com ara:

APERITIUS embotits, patès, foie, fregits...
Vins blancs secs, joves, aromàtics pels fregits.
Varietals fermentats en barrica o semi-dolços pel foie.
Negres joves o de curta criança pels embotits.
AMANIDES verdes, de llegums, fredes, tèbies...
Blancs poc àcida per la verdura crua.
Alguns negres joves quan s'hi afegeix

llegums o pasta.
Blancs fermentats en barrica i aromàtics per les tèbies.
SOPES fredes, cremes, de peix, de carn, brous...
Blancs i negres, joves i secs que poden guanyar en edat quan siguin sopes de peix o carn.
ARROSSOS blancs, de peix, de carn, de verdures...
Rosats frescos i escumosos secs.
Negres tànics en els arrossos amb carn.
PASTA amb salses de verdures, de carn...
Blancs amb cos i rosats car

nosos i expressius.
BOLETS saltejats, guisats, a la brasa...
Negres lleugers, no massa complexes, entre joves i criances.
OUS truita, passats per aigua, ferrats...
Per les truites, negres joves lleugers.
Per la resta, també entren rosats amb cos i negres mínimament criats.
MARISC crusos, lleugers, grossos...
Blancs i escumosos secs, joves i aromàtics.
PEIX blanc, blau, cru, marinat, guisat, escabetxat, al vapor, fumats...
Escumosos i blancs lleugers pel peix b

lanc al vapor.
Escumosos criats i blancs corporis pel peix blanc en general.
Negres joves aromàtics, blancs fermentats en barrica i escumosos amb criança pel peix blau, guisats i fumats.
Escumosos d'edat i blancs varietals de personalitat amb el peix cru.
Blancs semi-secs envellits per l'escabetx.
CARN blanca, de ploma, vermella, freda, crua, a la brasa, guisada, caça...
Negres joves i lleugers per les carns blanques.
Blancs fermentats en barrica, rosats corporis i negres afruitats i suaus per les carns crues.

Escumosos i blancs de criança, juntament amb rosats expressius i negres lleugers per les aus.
Negres tànics per les carns gelatinoses.
Negres de llarga criança i alcohòlics per la caça.
FORMATGE fresc, tendre, curat, de cabra, ovella, vaca...
Blancs aromàtics pel formatge fresc.
La resta de formatges combinen molt bé pràcticament amb tot:
blancs, generosos, negres joves i fàcils, negres criats i potents.

POSTRES fruita, dolços, lactis, xocolata...
Misteles joves per la fruita.
Pels dolços, moscats, garnatxes, pedro ximènex, màlaga, malvasíes, escumosos dolços...
Per la xocolata olorosos, màlaga, pedro ximénez vell...


Les temperatures de servei i consum aconsellades (sempre qüestionables fent referència al gust personal) per un bon desenvolupament aromàtic són:

- Vins blancs joves secs: Entre 8 i 10 ºC. Temperatures més altes ressalten la sensació alcohòlica i més baixes els caràcters àcids.

- Vins blancs de criança: Entre 10 i 12ºC per ressaltar les aromes terciàries.
- Vins blancs dolços i semi-dolços: Entre 6 i 8ºC per ressaltar la combinació entre les sensacions dolces i les afruitades.
- Vins rosats: Entre 8 i 12ºC segons s´assimilin més a blancs o a negres, per expressar la finor i l´expressió tànica.
- Vins negres joves: Entre 13 i 16ºC ressaltant aromes primàries.
- Vins negres criats: Entre 16 i 18ºC donaran la seva màxima expressió en quan a cos, arrodoniment tànic i bouquet.
- Escumosos: Entre 6 i 8ºC s´aconsegueixen les expressions aromàtiques ideals.

Esquema i dades extrets de OmniVi




Receptes carbasses XIII

Receptes Tradicionals , segona part

26 de desembre, Sant Esteve

Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l'entorn d'un dinar, però aquest cop amb família o amb amics."Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva", diu la dita.

Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l'àpat comença una mica més tard i s'aprofiten les restes de menjar. Així, s'acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L'esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Per Sant Esteve, la sobretaula no s'allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se'n va a adormir més d'hora. Com que ja ha passat el solstici d'hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: "Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre".

Canelons Rossini

El dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).

Ingredients:

Carns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollastre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.

Preparació:
Es pica una mica de ceba (si no se'n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d'oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d'un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d'oli; se'ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s'enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d'aigua freda a l'olla, per parar l'ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S'escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s'hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s'escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC



Vídeo d'una manera de fer canelons



Vídeo de la recepte de la beixamel (en castellà però molt didàctica...i la cuinera més jove)






Enllaç Podcast de Rac1 programa Cuinetes, sobre canelons i escudella de Nadal

Receptes Carbasses XII

Receptes tradicionals

El dinar de Nadal

A Catalunya el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de Nadal, no es massa costum fer-ho la vigília la “Nochebuena” en altres zones de l'Estat Espanyol sí se celebra el 24 a la nit. Els catalans ho fem el dia de Nadal. L'àpat d'aquest dia que reuneix a tota la família és dels més importants de l'any.

És tradicional menjar escudella i carn d'olla. Amb el suc escorregut del bullit es fa la sopa de galets, l'escudella. Cal anotar que en la confecció d'aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col, pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.

Tot seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d'indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el rostit.

I, les postres, torrons, neules... a L'Empordà és tradicional menjar un tortell de massapà.


Escudella i carn d'olla

El bullit més tradicional. Pel dinar de Nadal, quan es reuneix tota la família, es fa una bona escudella i carn d'olla, sense escatimar-hi res.

Ingredients

Un bon os del genoll, uns talls de cua i de jarret de vedella, un braó o dos de xai, botifarra crua, cansalada grassa, un os de l'espinada, cua, orella, morro i peu de porc, un pit de gallina, el pedrer, potes, coll i cap (amb la cresta, sobretot) i un tros d'os de pernil, ranci, mongetes seques, pastanaga, porro, api, xirivia, col, patata i nap. Per a la pilota, una mica de carn de vedella picada, un tros de botifarra crua, un ou, all, julivert, farina o pa ratllat, sal i pebre negre. Per a l'escudella, una pasta de sopa (fideus, galets, etc.) o bé pasta i arròs.

Preparació

El dia abans, es remulla un grapat de mongetes seques.

Es posen a l'olla els trossos de carn, amb les mongetes, la ceba, el llorer, l'aigua i la sal. Tot això cal que bulli des de bon matí, amb l'olla tapada i no massa de pressa. En arrencar el bull, s'escuma el brou. Quan el tall ja estigui bastant cuit, es prepara la pilota, amb una mica de carn picada de vedella i de botifarra crua esparracada, un ou, all i julivert picats, farina o pa ratllat, la sal i una mica de pebre negre. S'enfarina el pastó i, quan ja no

s'enganxa al plat i té la forma, es desgreixa el brou, recollint amb un cullerot les llunes que fa. Després, es tira la pilota a l'olla.

Al cap d'una estona, s'hi posen els vegetals. Cal no deixar-los coure massa. Llavors, s'apaga el foc i es retira el brou necessari per bullir la pasta, en un altre recipient, la qual cal que quedi "al dente". Si també s'hi posa arròs, cal que bulli deu minuts sol, abans de posar-hi la pasta. Va bé, per aturar la cocció en apagar el foc, afegir-hi la resta del brou de l'olla, que ja no bull.

Per servir-ho, es posa el brou amb la pasta en una sopera i, en sengles plates, el tall i els vegetals.

Vídeo de la recepte d'escudella i carn d'olla







Pollastre de pagès farcit a la catalana
Ingredients

2 pollastres de pagès desossats per farcir
5 salsitxes de porc
5 prunes seques
20 g de pinyons
20 g de panses ofegades en brandi
½ kg de cansalada viada fresca
sal i pebre

Per a la salsa:
1 porro
2 cebes
3 tomàquets madurs
3 pastanagues
herbes provençals

Preparació

Talleu la cansalada a trossets, escaldeu-la en aigua i escorreu-la. Saltegeu-la en una paella amb una mica d’oli i barregeu-la amb les salsitxes, tallades prèviament, les prunes seques, els pinyons i les panses.

Farciu el pollastre amb la barreja i cosiu-lo. Escalfeu el forn a 220 ºC i fiqueu el pollastre a la bresera. Quan agafi color, afegiu-hi les verdures tallades, llevat del tomàquet que s’hi afegirà quan estiguin cuites. Ruixeu-ho tot amb una mica de vi, deixeu-ho reduir i traieu el pollastre.

A la verdura, li afegiu brou de vedella i la deixeu coure durant uns 10 minuts. Després, tritureu-la i coleu-la.

Per acabar, salpebreu al vostre gust. El pollastre talleu-lo a la taula
.

Vídeo d'una recepte de pollastre farcit amb prunes i pinyons



Enllaç podcast de Rac1 programa Cuinetes sobre els rostits

Fotos Tió de la canalla 2007

Ens acostem a les festes,tornem a les tradicions

La temporada ja esta acabada,l'any quasi be també...ens acostem a les festes de nadal i als àpats pantagruèlics,els dinars i sopars de família amb menús tradicionals i/o innovadors,recuperem les tradicions més nostres i una d'elles el Tió.
Un moment especial pels més petits i pels ja no tant "petits",amb dolços i regals per finalitzar un any de molts esforços.
Ara toca reposar i pensar en les vacances,ja tornarem a enfaixar-nos el 2008,per tornar-hi un altre any...

Àlbum fotos Tió de la canalla 2007

Receptes Carbasses XI

FILET DE MOLL AMB ESCABETX DE TARONJA

Ingredients

8 molls a filets
1 porro
unes quantes mongetes perones
1 pastanaga
mantega
sal i pebre

Per a l'escabetx:
2 taronges
30 g de sucre de canya
½ copa de cointreau
½ dl de fumet
un raig de vinagre de xerès
uns grans de pebre negre
uns grans de pebre rosa


Preparació
Netegem els molls i en fem filets.
Col·loquem els filets de moll, prèviament salpebrats, damunt d'una safata de forn amb una mica de mantega.
Netegem les mongetes, el porro i la pastanaga. Tallem totes aquestes verdures a la juliana, ben finetes.
Escaldem les hortalisses en aigua bullent durant tres segons. Les refredem ràpidament, les escorrem i les posem barrejades sobre el peix.

Per preparar l'escabetx:

Pelem les taronges. Tallem les pells a la juliana, les bullim 1 minut, les refredem i les reservem.
Extraiem el suc de les taronges i el reservem.
Posem una cassola al foc amb el sucre i deixem que agafi un color daurat, sense que pugi massa. Hi afegim les pells de taronja, ho remenem una mica i ho desglacem amb el vinagre i el cointreau. Hi afegim el suc de taronja i ho deixem reduir durant 1 minut.
Després hi afegim el fumet i els grans de pebre rosa i negre. Ho deixem coure uns 5 minuts i ho posem a la safata de forn, sobre el peix i les verdures.

Ho coem al vapor durant uns cinc minuts, a 100 ºC.
Ho deixem reposar a la nevera per servir el plat preferiblement fred o lleugerament tebi.
Per acabar, decorem el plat amb uns grills de taronja.

Gelat de mandarina

Ingredients

12 terrossos de sucre
1,5 kg de mandarines
1 llimona
1 bric petit de crema de llet
400 g de sucre

Preparació

Fregueu els terrossos de sucre amb la pell de la mandarina (neta, és clar) perquè agafin el gust i el color de la fruita, i desfeu-los en un got d'aigua calenta. Espremeu les mandarines, afegiu-hi el suc d'una llimona i barregeu-lo amb l'aigua amb sucre. Afegiu-hi els 400 g de sucre i la crema de llet i passeu-ho tot per la batedora.

Passeu la pasta a un motlle folrat amb paper film transparent i guardeu-la a la nevera. Al cap de mitja hora la remeneu, i al cap d'una altra hora la torneu a remenar i cap al congelador

RECEPTARIS DE CUINA MEDIEVAL

Llibres de cuina medieval,uns referents universals



Fotos Mercat Medieval Vic 2007



Del 6 al 9 de desembre Vic Medieval
Pel pont de la Puríssima a Vic va tenir lloc el 12è Mercat medieval a la ciutat,aquesta edició incorporava espais nous un d'ells ocupat per la "Fonda Sagala",un altre manera de participar en la vida social de la ciutat i de portar al carrer la presència de la colla.
En aquest mercat podrem trobar tota mena d'oferta gastronòmica,tant medieval com "moderna"... una bona manera d'acostar-nos a un temps on la cuina catalana va establir un referent per totes les cultures veïnes, es en aquesta època que es van escriure els receptaris més importants de cuina d'Europa...en català!!!
L'art de Coch del Mestre Robert de Nola,El llibre de Sent Sovi... pilars d'una cuina actual,molt refinada pel seu temps i amb plats i receptes totalment vigents actualment.

Per més informació sobre la cuina medieval catalana,us recomano que escolteu l'arxiu d'àudio del següent enllaç,descarregueu-l'ho al vostre Ipod,mp3,pda,pc,etc... Un treball de fa uns quants anys de Catalunya Radio del programa "En Guàrdia" amb la presència de l'historiador Oriol Junqueras: La cuina catalana medieval





















Àlbum de fotos Mercat medieval Vic 2007

Fotos actuació Gurb

Àlbum de fotos de la Festa major de Gurb 2007


Una jornada de proves,canvis,novetats i per finalitzar la temporada....



A "casa" dels altres castellers de la comarca, deixant empremta carbassa.. recuperant espais.

Vídeo actuació a Gurb

Festa major de Gurb,2 de desembre del 2007

El diumenge passat va tenir lloc la Festa Major de Gurb,les activitats del diumenge a la tarda dins del pavelló municipal van ser el centre d'atenció. La colla castellera va actuar dins del recinte,la veritat es que podríem dir que no amb gaire interès pels assistents...un tenia la sensació d'estar a les activitats paral·leles d'un congrés d'autistes...sap greu tenir la sensació que allò que es fa no genera prou interès als espectadors,però aquests son lliures de triar allò que mereix ser el seu centre d'atenció.
Va servir per estrenar gent nova,per que alguns puguessin matar el cuc de pujar i en definitiva,la darrera actuació d'enguany,l'any que ve ens haurem d'esforçar per que la gent estigui pendents de nosaltres,un altre repte a tenir en compte.

Els talls de vídeo son:

Pilar de 4 d'entrada i 3d7 descarregat



4d6 amb agulla



5d6 amb canvis i estrenes...