La cuina nacional a Prada: U.C.E 2008


Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent

Enguany a Prada celebra el seu 40è aniversari l'Universitat Catalana d'estiu,es podrà assistir a un taller de cuina i gastronomia molt interessant,perquè no tot són receptes i "entaulades",de tant en tant ja esta be interessar-nos per la part més "teòrica" de la cultura culinària del nostre país.

Saber d'on venen els nostres plats i menjars i el fet de pertànyer a un àmbit cultural propi i definit,perquè també és defensa des del fogons la nostre identitat nacional...i el nostre gust i paladar.

Per saber més coses de la programació de la UCE'08 consulteu l'enllaç:

Universitat Catalana d'Estiu 2008


Jaume I i els Països Catalans:
la formació d’una cuina nacional

per Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona) i Eliana Thibaut-Comelade
del 16 al 19 i del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5 de la tarda

Ferran Adrià i altres cuiners i cuineres tenen un reconeixement universal i formen part d’una cuina nacional —de Catalunya, València i les Balears—, la cuina catalana, que amb aquesta segona Edat d’Or torna a tenir una projecció internacional, com ja l’havia tinguda en els temps contemporanis i posteriors de Jaume I, el rei del qual celebrem enguany el 800 aniversari.

1. La formació d’una cuina: de Catalunya a Occitània. Territori, cuina i comensalitat. Què, com i quan es menjava. Trobadors, monjos, cavallers i ciutadans: classes i estaments. L’ alimentació dels càtars, els jueus i els àrabs. Projecció internacional: de la cort de Nàpols als Borja.

2. Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Andorra. La cuina regional catalana del Principat, de Salses a Tortosa i de Barcelona a Fraga. Construcció i consciència d’una cuina nacional: de la renaixença i Ferran Agulló, a Josep Pla. Cuina tradicional, cuines industrials, slow food i cuina d’autor. Reptes i trampes de la ‘dieta mediterrània’, la pluriculturalitat i la fusió. Andorra : cuina catalana d’una nació-estat. La Catalunya Nord : recuperació d’ una identitat.

3. Les Illes Balears, cruïlla mediterrània . Una cuina i pastisseria arcaiques, construïdes, obertes i irradiants. El fons islàmic i l’aportació jueva. Difusió internacional: de la sobrassada a l’ensaïmada, del flaó al gin.

4. El País Valencià, el Carxe i l’Alguer. Cuines de fronteres, de Catalunya i la Franja a Castella, de la fidelitat a uns orígens a la barreja i l’expansió. Plats i productes amb projecció universal: la paella, l’orxata i els torrons. L’Alguer: de l’allada a la cassola.

Cap comentari: