Crònica dels castells a Llorenç del Penedès I





A Llorenç del Penedès, encara es manté viva la tradició de que a la nit de festa major, coincidint amb la vigila de Sant Llorenç, la gent del mateix poble faci castells, tot i no haver-hi colla castellera pròpia.

Aquesta tradició, que avui en dia ens pot sembla curiosa i un pel estranya, en realitat era una fet bastant comú a mitjans de segle, almenys en les comarques penedesenques, que els propis habitants de cada poble, realitzessin alguns construccions castelleres (o en algun cas semblants) en dates assenyalades, com la festa major. Però avui en dia, aquesta tradició tant sols es manté a Llorenç del Penedès, on està documentada des del 1890, tot i que amb certes discontinuats. No va ser fins al 1977 que no va ser re-empresa amb total continuïtat fins al dia d’avui. Els castells de la “gent” de Llorenç es fan amb roba d’assaig, ja que no tenen camisa pròpia, però com a element distintiu, cada any fan un mocador casteller nou, de diferent color. Casualment aquest any era carbassa...

L’important, no és quins castells es fan, ni l’alçada sinó qui els fa, i sobretot, disfrutar fent-los i veient-los. Això, per començar, porta a crear un ambient especial, extraordinari, que no es troba ni a moltes places on normalment si realitzen grans construccions...

Els castells de la “gent” de Llorenç, s’alcen davant l’antic ajuntament, normalment a la una “tocades” de la matinada, que amb la frescor de la nit i un carrer ple de gom a gom de gent disposada a veure i gaudir dels castells, podria definir-se com a marc idíl·lic per aixecar castells en el mes d’Agost.


El primer castell dels de Llorenç, va ser el 4de6 amb l’agulla; castell treballat i molt aplaudit, seguint la tònica dominant, per a tot el públic. El segon castell va ser un 5de6 a l’antiga, que no va presentar més problemes que els de la pròpia estructura, com ara la complexitat de la pinya o el llarg pas de l’enxaneta, al haver de pujar i baixar dels poms per tal de realitzar les dues aletes. En tercer lloc, ens van oferir una torre de 6, ben executada i celebrada per tothom, però sense figuereta. Finalment acabaven les rondes de castells amb el 3de6ps, castell que van saber treballar correctament tot i la dificultat pròpia de ser aixecat per “aficionats”. Finalment, 5 pilars de 4 simultanis, i un bonic pilar de 5, que fins i tot es van atrevir a girar, fent esclatar aixi encara més, si era possible, els aplaudiments i crits per part del públic.

Finalment, com també ja és típic de cada any, després de l’actuació a recuperar forces amb la “síndriada” popular, per poder anar després a celebrar el concert de festa major amb la també típica “empalmada”.

Així doncs, un any més la “gent de Llorenç” ens van ensenyar que vol dir l’autèntica tradició i afició castellera. També ens van demostrar com mentre hi ha colles que assajant tota la temporada i durant anys, tenen dificultats per realitzar els castells de 6 més bàsics, ells en tant sols amb “quatre” assajos, i amb moltes ganes, afronten sense problemes castells relativament complexos, i ben meritosos.

Crònica de Xavier Rius

Fotos: Montse Lasso

Cap comentari: