Castells humans , molt humans...

Per les colles castelleres hi sol corre una "fauna" molt heterogènia ,hi ha de tot..com solen dir amb sornegueria empordanesa : "el bo i millor de cada casa"... i de vegades és cert,per les colles passa gent amb una gran vàlua humana que val la pena de conèixer.
Hi ha gent de la zona,població local que ja coneix els castells però que no són de la comarca,gent de la comarca però que viu en altres llocs per diferents motius,etc. Però també "aterren" persones vingudes de fora de les zones "castelleres" i d'arrels tradicionals catalanes que decideixen compartir un temps amb la colla.
Per Sagals han passat uns quants d'aquests "personatges" que s'han integrat,participen,viuen i fan més interessant la colla i el anar a fer castells,jo recordo la Sarah Bishop (crec que s'escriu així...),Tomeu el mallorquí que estudiava a Vic (perdó però sóc un desastre pels noms!!! però la seva cara la tinc ben present) ,un holandès de quasi 2 metres que venia amb la canalla (3 personatges ben rossos...ell i els nens),en Poti,etc...segur que em deixo algun que jo no conec directament...com en Nacho de Cantàbria,no recordo ni haver fet una cervesa plegats...ni tenir mai cap conversa de mes de 20 segons , però era allà a les pinyes amb la colla i per molts si que ha format part de les seves vivències (fent castells , Cercolets , de festa , com amic...etc).
A mesura que van passant els anys estic més convençut que la frase que diu "quan més conec a les persones,més m'estimo el meu gos" és ben veritat...però el fet de poder fer una activitat com la castellera on de vegades et trobes persones com les que citàvem abans et fa dubtar de la sentència anterior. Els castells són construccions humanes,molt humanes...i això és també el que els fa tant especials...
Segur que tornarà per la colla en Nacho...o no,però el pòsit ja hi és i segurament coneixerem d'altres persones molt interessants al voltat d'unes faixes,d'unes places i de les pinyes.