Crònica del CONCUR7 de Torrdembarra...cal fer-ne difusió

El cap de setmana passat va tenir lloc el CONCUR7 de Torredembarra , no hi varem poder anar per diferents motius,però hi ha una crònica de la jornada a lamalla.cat força interessant ,us la pengem aquí sota... ja que costa a les colles petites i mitjanes (i a les que són com la meva...malgrat fem el 4d8) sortir als diferents mitjans , almenys procurem entre tots difondre les notícies que puguem.

La crònica és de EFREN GARCIA ... moltes gràcies i felicitats a tots els castellers

Després d’un intens dissabte casteller, la jornada dominical centrava la nostra atenció, com no podia ser d’una altra manera, a Torredembarra. Lluny de posicions i de taules de punts, la setena edició del concurs de castells de Torredembarra va repartir èxits a tort i a dret. Els Castellers del Poble Sec van descarregar-hi el primer quatre de set amb agulla de la seva història, realitzant així també la seva millor tripleta. També van aconseguir la millor actuació, mai feta abans, els Castellers de Cerdanyola que es van anotar també el primer tres de set amb agulla. Aquest darrer castell, a part de clau en el concurs, també va donar alegries als Castellers de Badalona, als Minyons de l’Arboç i als Nois de la Torre que l’aconseguiren per primer cop. Finalment, a punt van estar de sumar-se a la festa els Castellers d’Altafulla que es van quedar a les portes de coronar aquesta estructura completant un meritori intent que va cedir amb la sortida dels terços.

Castellers del Poble Sec - 4d7a

L’entrada dels pilars caminats a plaça, pujant un total de cinc esglaons, sempre és interessant degut a que moltes colles no acostumen a treballar aquesta mena d’espadats d’una manera especial. Alineacions menys o més lleugeres i formacions a mida de la part clau d’aquest castell, la pinya, fan que totes les colles hagin d’estar atentes des del primer moment. Afortunadament, només una colla va quedar-se a les portes dels prop de 24 metres que han de caminar els pilars per entrar a plaça, els Castellers de Cerdanyola.

L’actuació, repartida en tres rondes conjuntes, la van iniciar uns molt inspirats Castellers del Poble Sec que, després de descarregar un apamat tres de set, es van plantejar descarregar el recentment coronat quatre de set amb agulla. Igual que a la diada de colles locals de la Mercè, els de la camisa blau cel hi van incorporar el pilar força d’hora, fet que va ajudar a deformar el castell a l’alçada de terços. Malgrat tot, aquest cop es defensà millor i el van poder celebrar ja abans de treure la quart del pilar. Malgrat fer un esforç extra, el tres de set amb agulla, el primer que intentaven en el seu historial, es va haver de desmuntar per problemes en la conjunció dels baixos i els segons. Van finalitzar doncs, descarregant un sòlid quatre de set.

Els Castellers de la Sagrada Família van iniciar la seva actuació amb un lent dos de sis que van donar problemes a dosos amb l’entrada de l’enxaneta però que van poder descarregar. Van completar el tres de sis amb agulla sense complicacions però tornant a patir una canalla excessivament lenta. Com a tercer castell van triar un espadat, però no qualsevol ja que els barcelonins feia just quinze dies que aconseguien descarregar el primer pilar de cinc de la seva història. Van tornar-hi i se’l van tornar a apuntar treballant-lo amb delicadesa a la descarregada.

La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.

Tancant el primer grup de colles, els Castellers de Badalona van apuntar-se el quatre de set amb agulla de sortida. L’estructura del quatre es deformà una mica a la part superior però aquest fou l’únic contratemps amb el que es van trobar. En la seva segona ronda, i en aquesta ocasió en solitari, van atacar el cinc de set. Després de desmuntar-lo a casa, durant les festes de Maig, els micaco no l’havien pogut tornar a dur a plaça però poc es va notar. El tronc del castell realitzà una gran labor malgrat la lentitud de l’acotxadora del dos que l’alentí en excés. Amb dos grans castells al sac era l’hora d’innovar. Després que el desmuntessin la setmana passada, els Castellers de Badalona van tornar a atacar el tres de set amb agulla i ho van fer amb gran solvència. Només els nervis a l’alçada de dosos i una brusca baixada de l’enxaneta del pilar van fer patir en l’esperada estrena d’aquest castell inèdit en el seu historial.

La primera colla en actuar al segon grup va ser la dels Matossers de Molins de Rei que, mancats d’efectius, enguany només han pogut completar una desena d’actuacions. Van començar la seva exhibició amb un cinc de sis un pel deformat, lent, però que no va perillar en cap moment. El dos de sis, inèdit enguany fins a aquest cap de setmana, va tornar a mostrar lentitud en la seva execució, amb un pis de dosos voluminós i molts dubtes als més menuts. Amb dos castells al sarró, els baixllobregatins van plantejar-se l’espadat de cinc pisos. L’estructura pujà curosa en tot moment i amb molta delicadesa. Sense sotragades, el terç el defensà correctament i en baixar van celebrar-lo de manera molt especial ja que es tractava del primer assolit enguany.

Uns altres triomfadors de la diada van ser els Castellers d’Altafulla que aquesta temporada estan mostrant un gran estat de forma. Amb quatre castells de set pisos fins a la data, els tarragonins van atacar i completar-ne dos més; d’una banda, el tres, amb certa facilitat fins i tot, i de l’altre, el quatre, ovalat i treballat des del començament. Van aprofitar les camises desplaçades especialment per a aquesta jornada per fer un sobreesforç i intentar per primer cop el tres de set amb agulla. El castell, molt nerviós, va mostrar problemes a segons. L’espadat es deixà anar del tres massa d’hora, fet que va fer impossible d’aturar una forta sotragada que arribava just en el moment de treure el pis de terços. Van necessitar doncs de la ronda de millora per acabar la diada amb tres castells i ho van fer amb un espadat de cinc pisos que, tot i tremolar en el seu ascens, van aturar en la descarregada.

Una altra colla que enguany no s’havia deixat veure gaire per les places és la Jove de l’Hospitalet que, de sortida, intentà el dos de sis. La construcció es va girar des de l’inici complicant la seva consecució però els de la camisa verda hi van saber dedicar tot el seu esforç. Per la segona ronda, van triar un espadat, el de cinc, que enguany no havien aconseguit. Treballat, sobretot en la descarregada, aquest esdevení el castell més important pel que fa als seus registres. Van arrodonir la jornada descarregant un lent tres de sis amb agulla.

Els Castellers de Cerdanyola es plantaven a Torredembarra amb una bona xifra de castells de set pisos de bagatge. Van començar el seu torn, valents, descarregant el segon quatre de set amb agulla de l’any. Aquest, es tancà per dalt, complicant l’alliberament de l’espadat que, un cop sol, es va mostrar fiable. Van seguir estrenant un castell, el tres de set amb agulla. Els nervis van aparèixer en el moment de l’aleta i la diferència de tècnica va fer que l’espadat s’hagués de treballar durant la descarregada. Sense afluixar en cap moment, van atacar un cinc de set que sembla que el descarreguin assíduament. El castell no tremolà ni féu patir, i només el fet que el dos es trobés massa prop de l’estructura del tres va fer que la canalla l’hagués d’executar amb suavitat.

El darrer grup l’estrenaven uns Torraires de Montblanc molt mancats de camises que van començar amb un tres de sis amb agulla amb una canalla voluminosa. La segona i tercera ronda dels de la camisa bordeus van ser gairebé calcades i protagonitzades per un dos de sis que va mostrar-se dubtós en tot moment. Van col·locar-hi sense complicacions els dosos però ni els mocadors repartits a totes les alçades, ni les ajudes de la resta de components del tronc, van servir per fer que la canalla menuda arribés al capdamunt. Havent desmuntat dos cops la mateixa estructura, a la ronda de millora van haver d’optar per una altra. Aquesta va ser la de l’espadat de cinc pisos que va quedar força lluny de ser carregada.

Els Salats de Suria, per la seva part, van triar el dos de sis per arrencar la seva exhibició. Tot i que va costar lligar la conjunció entre pinya i segons, i els nervis evidents en aquesta estructura, el castell s’aconseguí descarregar sense entrebancs. Van seguir amb el pilar de cinc, que van descarregar amb solvència. Però els va faltar convicció per aconseguir un tres de set que s’enlairà correctament. En l’impàs anterior a l’aleta, una forta sotragada va minvar la confiança fent aparèixer uns nervis que van fer que saltessin els pisos superiors del castell. Un pel tocats, van rebaixar pretensions per cloure la seva actuació amb el tres de sis.

Si bé el gruix de gent que poden moure darrerament els Castellers de Mollet no els permet fer-ho amb assiduïtat, al concurs de Torredembarra van poder mostrar castells molt seriosos i força experimentats. Van iniciar amb un quatre de sis amb agulla de canalla força menuda. Van descarregar el tres de sis, lent però sense gaires complicacions, i van tancar el seu concurs posant-hi un pilar a dins. Amb mides força tancades, el castell s’alçà dubitatiu. L’entrada a l’agulla, a més, va ser delicada en quedar l’espadat una mica reculat. Malgrat tot, els de la camisa verda van poder finalitzar la seva cinquena actuació de l’any, un cop més, amb tres castells de sis descarregats, sumant així un cent per cent d’efectivitat.

Finalment, la darrera de les dotze colles a actuar, va ser la dels Minyons de l’Arboç que iniciava la seva participació amb la única estructura que vam poder veure en solitari, el cinc de set. Amb moltes ganes, van alçar un cinc nerviós i descompensat en l’ascens de tres i de torre. La llarga durada va minar les forces als terços que van descarregar el castell entre crits d’ànims dels seus. El segon castell va ser el quatre de set amb agulla que tot i executar-se amb unes mides complicades al pis de quarts, deslliurà un espadat que no patí sotragades importants. Valorades les possibilitats, els arbocencs van triar també el tres de set amb agulla per culminar la seva actuació. Ho van fer amb problemes per quadrar mides al castell però, de nou, sense dificultats un cop alliberat l’espadat.

Resultats a banda, i pel que fa al concurs, els punts van voler que Castellers de Badalona i Minyons de l’Arboç empatessin a la primera posició, i que els tercers fosin uns Castellers de Cerdanyola eufòrics pel bon resultat. Tot i així, com cridava el seu cap de colla al recollir el premi, el més important no va ser la posició aconseguida sinó els castells que s’hi van poder viure i no cal dir que en aquest punt, quasi totes les colles van sortir de plaça vencedores.

Castellers del Poble Sec: 3d7, 4d7a, id 3d7a, 4d7
Castellers de la Sagrada Família: 2d6, 3d6a, P5
Nois de la Torre: 4d7, 3d7, 3d7a
Castellers de Badalona: 4d7a, 5d7, 3d7a
Matossers de Molins de Rei: 5d6, 2d6, P5
Castellers d’Altafulla: 3d7, 4d7, i 3d7a, P5
Colla Jove de l’Hospitalet: 2d6, P5, 3d6a
Castellers de Cerdanyola: 4d7a, 3d7a, 5d7
Torraires de Montblanc: 3d6a, 2id 2d6, i P5
Salats de Suria: 2d6, P5, i 3d7, 3d6
Castellers de Mollet: 4d6a, 3d6, 3d6a
Minyons de l’Arboç: 5d7, 4d7a, 3d7a

EFREN GARCIA

1 comentari:

pitufox27 ha dit...

Des de Cerdanyola

No vaig poder anar al concur7 amb al meva colla, Castellers de Cerdanyola per què em vaig possar malalt la nit abans. Però la crònica dels fets que expliques, em dóna una bona visió del que va ser enguany l'edició del Concur7.

Pel que sembla, totes les colles van donar el millor de sí mateixes i va ser una diada força emocionant, on sembla que els punts (el fet del concurs en sí mateix) no eren el més important, sino que el que comptaba era l'importancia del fet casteller.

A vegades són les colles petites, com les nostres, les que dónen una visió més exacte del que representen els castells com a mostra cultural i identitària del nostre poble. Lluny de les ferotges rivalitats de les colles capdavanteres, les colles de 7 són l'esperit de la festa, sense males cares ni "carreres" per aconseguir punts a qualsevol preu.

Una salutació a tots des de Cerdanyola!

JORDI