PERQUÈ MENGEM EL QUE MENGEM?...i segons que no!!!

Ja farà uns dies em va arribar per e-mail (moltes gràcies Xavier Bunyol...)un dels vídeos ,que podeu veure a sota,d'un estrany concurs de cuiners xinesos on cuinen aliments "vius"...literalment vius,encara és mouen quan són al plat.Concretament és un plat de peix i un de serp,per els nostres ulls "occidentals" no ens menjaríem cap de les dues coses en condicions normals.
Cada cultura te les seves normes i hàbits alimentaris,que fan que mengem una sèrie de coses i d'altres no...encara que de vegades no tinguin cap "lògica" evident.Nosaltres mengem caragols però ens faria cosa menjar llimacs o sangoneres,mengem granotes però les sargantanes ens tiren endarera,etc...Nutricionalment tots els aliments que els humans utilitzen al món han de tenir una cosa en comú,ens han d'aportar energia sense que el fet de produir-los ens costi més del que aprofitem.Com deia el gran Josep Pla,la gastronomia és el "paisatge a la cassola",per tant els humans ens hem adaptat al paisatge al qual vivim i afegim o trèiem coses de la cassola segons aquest paisatge.Ara be,a mesura que les societats van avançant cada vegada es va ajustant més els menjars que ens aportin més beneficis i deixem de "arreplegar-ho tot",en estructures socials primitives el consum d'insectes,petits mamífers,etc és més gran...a mesura que les estructures socials es fan més complexes això varia (apareix la ramaderia,l'agricultura,etc).
Però també cal tenir el compte el balanç "rendibilitat-beneficis" de certs aliments,per exemple a la Índia no mengen vaca (la van fer sagrada) perquè és més rendible com a animal de tir que com a aliment,i la producció de vaques per engreix era inviable.A Estats Units durant molts anys el cavall no es menjava,tenia més valor com a medi de transport i animal de tir i culturalment no s'acceptava menjar-ho.A Anglaterra el conill esta considerat animal domèstic i ningú gosa menjar-se la seva mascota...cada cultura afegeix les seves "normes" seguint la "seva" lògica, encara que per a nosaltres ens semblin equivocades.
El vídeo dels cuiners xinesos pot provocar "rebuig" per segons quina persona,però pensem que nosaltres també en provoquem a d'altres cultures.He posat el vídeo de les ostres,un menjar per a nosaltres d'alt nivell amb un preu molt alt,per adonar-nos que també mengem coses vives...ens agrada veure el marisc viu movent-se a les peixateries...no convideu mai a un jueu practicant i seguidor dels ritus KASHRUT a gambes fresques de Palamós,se us molestarà fort.O a un musulmà a pernil ibèric,ni a un indi d'Amèrica a caragols (ni en els moments de més gana al seu país ho han menjat),ni a un xinès a llet (per ells és una secreció animal com la suor,i no ens veuríem un got de suor,oi?)...
La gastronomia te coses curioses,si voleu descobrir-ne més dels aliments i de perquè escollim uns i no d'altres,aqui teniu unes referències de llibres esplèndids:
BUENO PARA COMER de Marvin Harris 1989 Alianza Editorial
CARRASCO I PONS, Sílvia. 1992: Antropologia i alimentació. Barcelona, Bellaterra
KUPER, Jessica (Ed): 1984. La cocina de los antropólogos. Tusquets Editores. Barcelona

Nosaltres també mengem coses vives!!!!

En Petras de la Boqueria va ser dels primers a portar insectes als nostres mercats