2on diumenge de Quaresma : MERCAT FIGUETER DE CAPELLADES

Mostra un mapa més gran

Capellades és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Fou durant la celebració del Concili de Nicea, I'any 325, que el papa Gregori el Gran va elevar el període quaresmal a quaranta dies. Un dels aspectes més importants era el dejuni, que havia estat força més rígid en generacions anteriors.
Els escorxadors mataven just la carn necessària per a l'aliment dels malalts, ja que la menja vedada era precisament la d'animals de sang. Els dies festius, i com a plat suculent, es menjava bacallà.
El més corrent era menjar diàriament escudella de congre, feta habitualment amb mongetes, espinacs, patates i altres verdures, i l'únic tall era el congre. També era habitual veure paradetes d'arengades rovellades.

Programa Mercat Figueter 2010 en pdf

Arribat el segon diumenge de quaresma -en alguns llocs conegut com el diumenge dels perdons-, ens arriba la fira, i el seu entorn és ple de tradicions.
es pot assegurar amb certa seguretat iniciat al segle XVI, trobem un mercat setmanal els diumenges en que «ben d'hora els pagesos anaven ocupant els bancs que l'Ajuntament posava a disposició, conjuntament amb una bona colla de balances de ma».
El segon cap de setmana de quaresma, l'activitat setmanal quedava substancialment alterada, a causa especialment de la dedicació a les postres d'hivern. I havia grans parades d'ametlles, nous, avellanes, panses i, sobretot, figues, a més a més del codonyat, que a la vila consistia en unes postres seques adobades amb vi.
En acabar l'estiu, a la majoria de cases de Capellades es treballava per anar condicionant els fruits secs.
Se'ls treia la clofolla i es posaven a assecar al sol tebi de l'hivern.
Era normal veure a les eixides els garbells amb el fons cobert d'espígol i les figues assecant-se dia rere dia. Una vegada ben pansides i seques, s'aixafaven unes contra les altres i es posaven en caixons. Si la qualitat no era prou bona, es disfressaven amb farina i unes gotetes d'anís.
La historia afirma que durant la fira també es venia bacallà, congre i tota mena de pesca salada, fet comprensible d'altra banda dins el període quaresmal i més tenint en compte els hàbits culinaris esmentats.
Arribada la fira, la gent de tota la comarca venia a vendre al mercat figueter, que havia aconseguit gran anomenada i tenia una durada de tres dies. Precisament aquest ressò portà molts firaires i venedors ambulants i esdevingué una veritable fira popular, on podies trobar qualsevol estri per a la casa o el camp i, més tard, joguines, quincalleria, roba i una bona munió d'utensilis de tota mena.
Atès que pel mercat figueter acostumava a fer mal temps, l'any 1909, i durant alguns anys més, es traslladà al mes de juny i se celebrà del 19 al 21, amb la fira ramadera que tingué lloc a l'entorn de la Font Cuitora.

La Fira s'ha anat celebrant anyalment i, a partir de l'any 1996, s'encamina cap a nous horitzons que fan preveure un progressiu impuls que ens fa reviure LA TRADICIÓ

BUNYOLS DE FIGUES

Ingredients
12 figues seques.
1 culleradeta de matafaluga.
2 ous.
Farina.
Un pessic de llevat químic o un raig de sifó.
Ratlladura de llimona.
Oli.

Preparació:
Partiu les figues per la meitat, poseu-hi matafaluga al mig i torneu-les a tancar.
Feu la massa d’arrebossar amb la farina, els ous, el llevat i la ratlladura de llimona.
Arrebosseu les figues una per una amb la pasta i fregiu-les en oli calent.
Esposeu-hi sucre per sobre.