Arriba el Carnaval...i els "àpats" populars

Excessos carnals i gastronòmics abans de la Quaresma
Aquesta setmana també es dona el toc de sortida a diferents festes de carnaval d'arreu del país,molt lligat a Carnaval tenim uns esdeveniments gastronòmics molt particulars:els àpats populars (sopes,escudellades,caldos,etc).Amb les festes de carnaval arriben uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.
El seu origen sembla que podria provenir del costum que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir, entre els seus vilatans, un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’Església. L’escudella és a la base de moltes d’aquestes diades gastronòmiques i en alguns casos ha donat el nom, Escudellada, a la festa. En d'altres poblacions, l'àpat s'anomena Ranxo o manlleva al nom al contingut de la menja: Arrossada, Sopa, Xatonada, o simplement, "Festa de la " i el nom del seu principal ingredient.
A Tarragona tenim el Xarró,Xarró o Farro, el trobem referenciat en llibres medievals com és el llibre de coc del mestre Robert (1520), en què es refereix a un brou de gallina o bé de moltó, barrejat amb farina de blat, llet d’ametlles, i sucre. Una altra referència escrita al llibre de cuina d’Escaladei, segle XVII, trobem pràcticament la mateixa recepta.

Alguns dels àpats populars propers seran:
El Ranxo de Ponts (la Noguera)
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

La Sopa de Verges (el Baix Empordà)
Hereva dels "àpats dels pobres" que repartien els senyors feudals, la Sopa de Verges és la tradició popular més important d’aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que alimenten, aproximadament, a 2.500 comensals.

Festa de l'Arròs Bagà (el Berguedà)
Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.

Arrossada d'Albons (el Baix Empordà)
Un dels actes més destacats del Carnaval d’Albons, que també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política, és l’Arrossada, un gran àpat gastronòmic cuinat col·lectivament a foc lent el Dimarts de Carnaval i que reuneix bona part del poble al seu voltant.

Diada gastronòmica del Xarró a Tarragona (el Tarragonès)
La diada gastronòmica del Xarró -l'escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.

Ranxo de Vidreres
Àpat popular que es fa cada any amb motiu de l'inici de la Quaresma

Ranxo de Capmany
Festa que té com a protagonista, dimarts de Carnaval, una espècie d’escudella barrejada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a la celebració. Telèfon: 972 54 90 17

Escudella de Recapte a Arenys de Mar
Un dels actes més populars de les festes de Carnaval arenyenques.

Festa de l'Escudella a Castellterçol
Es celebra cada any el dimarts de carnestoltes. És una festa que data de temps molt reculats, quan era necessari menjar una bona escudella i divertir-se, abans de començar la "quaresma", un període de dejuni i abstinència, segons l'autoritat religiosa

Festa de la Caldera i Festa dels Bandolers a Montmaneu
Festa que es celebra des del segle XIV i que a partir de l'any 2000 es complementa amb la Festa dels Bandolers. El repartiment de la caldera és una tradició que es conserva a la població el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d'escudella.

Festa de l'Arròs a Sant Fruitós de Bages
Festa de tradició centenària i Declarada d'Interés Turístic per la Generalitat de Catalunya. Els seus inicis es situen en el segle passat i fan referència als àpats previs al començament de la quaresma. Posteriorment es va convertir en un àpat on les famílies benestants col.laboraven oferint menjar als pobres de l’època. Es celebra cada any el diumenge de carnestoltes i en ella es serveixen 2.500 raccions d'arròs. Un ampli programa d'activitats completa aquesta festa popular amb concurs de pintura, actuacions de cultura popular, sardanes, mostres i trobades, i fins i tot un mercat d'antiguitats. Telèfon: 93 878 97 00

Festa de la Xuia a Agullana
Aquesta festa, si bé durant la postguerra es celebrà de manera intermitent, a partir de l'any 1976 s'ha recuperat plenament i cada any, el dissabte anterior a l'inici oficial dels carnavals, el carro guarnit de mimosa, acompanyat dels nens i nenes de l'escola disfressats i d'altre jovent del poble, a les 9 del matí surten de davant l'escola per fer la cercavila xuiera per tots els carrers del municipi i els masos del terme. Es tracta de recollir tots els ingredients per fer les tradicionals xuies a la tarda ( butifarra, cansalada i ous ) a més a més, n'hi ha que dóna oli i vi. A la tarda, al voltant de les quatre, els xuiaires i l'equip de cuiners s'encarreguen de fer les truites amb butifarra i cansalada, les anomenades "XUIES ", i congreguen uns quants centenars de persones, adults i mainada, per berenar, mentre algun conjunt d'animació infantil farà ballar a tots els nens i nenes disfressats per a l'ocasió. A la nit, al local del cinema, es farà el tradicional ball de carnaval amb importants premis a les millors disfresses.

Festa de les Torrades a Pla de Penedès
Festa gastronòmica que té a les torrades amb oli, sal i arengades i als oficis tradicionals com a protagonistes i que es celebra el diumenge de Carnestoltes. Telèfon: 93.898.80.03

Ranxo del Carnaval a Garriguella (l'Alt Empordà)
El típic dinar per despatxar el carnaval i donar pas a dies de quaresma. Garriguella celebra el seu Carnestoltes amb Ranxo, rua i Ball.

Ranxo de Peramola (Alt Urgell)
Festa que es celebra el dimarts de Carnaval.

El Ranxo a Vilanova de l'Aguda (La Noguera)
És una tradició força antiga que transcorre a l'entorn d'aquest àpat singular, en un ambient força familiar. S'inicia la vigília amb la matança dels porcs i la preparació d'embotits i altres viandes. L'endemà té lloc l'elaboració pròpia del ranxo que les mestresses cuinen en les típiques calderes d'aràm. Seguidament en el local social, tot el poble seu a taula i s'assaboreix aquest exquisit dinar.

Festa del Ranxo a Organyà (l’Alt Urgell)
Es celebra el dilluns de Carnaval i acaba amb un ball.

Matança del porc a Rocafort de Vallbona (l'Urgell)
Pels voltants de Carnestoltes es fa la matança del porc al carrer. Allí mateix es fa el mandongo i es couen les botifarres. A continuació es fa un dinar col·lectiu i a la tarda un ball de Carnestoltes.

Escudella de Carnestoltes de Queralbs (el Ripollès)
Seguint la tradició de cada any, diumenge de Carnestoltes es cuina l'escudella i la carn d'olla a la plaça. Tot seguit, i malgrat el fred i el vent, moltes persones s'entaulen per dinar amb aquest menú centenari.

Escudella de Carnestoltes a Sant Feliu de Codines (el Vallès Oriental)
A Sant Feliu, segons va registrar l'escriptor castellà Francisco de Zamora, l'escudella pels pobres ja es feia a finals del segle XVIII, i creiem que va continuar ininterrompudament com a mínim més d'un segle. Respectuosos amb les tradicions, els veïns del Pla de l'Os van recuperar aquesta tradició l'any 1979, però amb un marcat caràcter festiu de manera que el dimarts de carnaval és un dia en que s'apleguen molts veïns i forasters al voltant de l'espectacle que formen les olles bullint, mentre esperen amb la cassola o carmanyola a la mà.