Algemesí,Ribera Alta,País Valencià,Països Catalans
La Ribera Alta és una comarca interior de la Comunitat Valenciana, amb una extensió total de 970,1 km2 i una població de 197.822 habitants.
L’accessibilitat d’aquesta comarca és considerable, principalment a les zones on hi ha major densitat de població.
Una atapeïda xarxa de carreteres la travessen de nord a sud, com la N-340 a l’oest, la CV-41 al centre i la N-332 i l’autopista A-7 a l’est. Mentre, la CV-51 comunica tota la Ribera des del nord-oest fins al sud-est.
Algemesí es troba situat a 32 km al sud de la capital valenciana. Situat vora la confluència dels rius Xúquer i Magre, forma part de la comarca de la Ribera Alta del Xúquer.
Actualment, és la segona població més gran de la comarca, després d’Alzira, amb una superfície aproximada de 42 km2 i una població que supera els 28.000 habitants.
Mapa d'Algemesí ,dels carrers i les carreteres d'accés
Mostra un mapa més gran
El proper cap de setmana la colla castellera Sagals d'Osona actuarà a Algemesí (Ribera Alta.País Valencià) dins dels actes programats per la celebració de la campanya "Un Maig de Tradicions".
A Algemesí tenen una antiga tradició de "Muixerangues",podríem dir que son el que ens queda de l'origen dels castells l'antic "Ball de valencians",però millor que ens ho expliqui algú d'allà :
La vila d'Algemesí esta molt vinculada al món de la tauromàquia,els braus i "l'art del toreig". Algemesí és també la ciutat que tots els anys construeix una espectacular plaça de bous rectangular, de fusta, en la qual se celebra, a finals de setembre, la fira de les corregudes de jònecs més antiga i important del món.
És la Setmana de Bous d’Algemesí.
Visiteu la seva web i podreu veure un vídeo de com es construeix una `plaça de braus "quadrada" ,molt interessant i curiós.
Gastronòmicament la ciutat d'Algemesí està dins del territori de la cuina valenciana,destaca per les seves pastes i dolços,
Les coques de llanda. El rotllo de carabassa Les coquetes de cacauet. Les fogassetes. Els rotllets de "aguardiente". La coca amb panses i anous. La delícia de las coques cristines. La torta d'ametlla
Per a menjar es imprescindible provar algun dels diversos plats realitzats amb arròs: caldós, amb carn, amb verdura, amb faves i naps, etc. Altres variants són el arròs al forn, el rossejat i el arròs amb verdures, tomàquet, alls, botifarra i costelles de porc.
Per destacar un plat típic de la zona,encara que al delta de l'Ebre també es cuina una cosa semblant,és L'ESPARDANYOT: un "Bollit" tradicional amb patates ,conill i anguila. És un plat "antagònic" a "l'all i pebre" tradicional.
Espardenyot
Ingredients
Anguila
Pebre roig
2 o 3 cireretes
Creïlla (patates)
Conill
Ametles
Cacaus (cacauets)
All
Aigua
Oli d’oliva
Cebes
Sal
Preparació
Sofregeix el conill. Afegeix-li els grans d’all sencers aixafats amb la mà i, quan
estiguen daurats, posa-hi a sofregir molt breument les cireretes i el pebre roig i,
ràpidament, cobreix-ho tot d’aigua. Deixa-ho coure una estona, i mentrestant fes una
picada d’ametles i cacaus. Quan estiga a punt, posa-hi la creïlla a llesques i, una mica
després, l’anguila tallada a trossos. Afegeix-hi uns minuts després la picada i deixa-ho
coure encara uns minuts. Rectifica-ho de sal. Ha de quedar una mica caldós. Hi ha qui
ho serveix amb un ou escaldat en el brou mateix.
Algemesí...Moixerangues,castells i "espardenyot"
Receptes carbasses XXI
Suquet de peix
El suquet de peix té el seu origen en pobles mariners de la costa catalana. Els pescadors, acabada la jornada, encara a la barca, preparaven el seu menjar amb els peix que s’havia trencat una mica o que per la mida, tipus,... els costaria de vendre o del que n’havien pescat molt.
Aquell plat quotidià, l’hem convertit en un plat de festa que a més té la particularitat, que cadascú de nosaltres li donem el toc personal, de manera que amb la mateixa recepta, fem suquets amb gustos diferents, fàcilment identificables per als qui estan acostumats a acompanyar-nos quan en mengem.
IngredientsPeix de roca per al brou (rates, cintes, escorpores -petites-, algun cranc o algun musclo no hi fa mal)
Gambes
Rap
Patates
Pesols
Ametlles
All
1 ceba
Julivert
Pa
1 got de vi blanc
1 got d'aigua
Sal
Oli
1 fulla de llorer
Preparació
Posem el peix de roca netejat en una olla amb sal, una ceba i una fulla de llorer. Es deixa bullir una bona estona abans de començar la resta.
Es passen les gambes per la paella lleugerament.
En l'oli de les gambes es fregeixen les ametlles, els alls i el pa (aquest el darrer, que si no es beu tot l'oli).
Es passa tot això per la picadora junt amb una part del julivert.
La massa resultant es posa en una cassola plana amb oli calent.
Quan el pasteram aquest comença a enganxar-se, s'hi afegeix, a poc a poc, el got de vi blanc i l'aigua, vigilant que no es facin grumolls.
Un cop ho tenim tot ben dissolt, hi afegim el brou de peix i deixem que redueixi.
Ho tastem i rectifiquem la sal si convé.
Hi posem les patates tallades en rodanxes. Deixem que es coguin les patates.
Quan estiguin gairebé cuites, posem per sobre els talls de rap. Amb un quart d'hora, mes o menys, estarà cuit el peix.
Poc abans d'apagar el foc hi afegirem els pèsols (que haurem bullit en aigua amb sal apart), una picada d'ametlles, all i julivert, un all-i-oli claret (optatiu) i posarem les gambes pel damunt artísticament (la presentació es important).
Ha de quedar sucós, però sense que el peix i les patates nedin.
Arròs amb conill i caragols
Ingredients:
500 gr d'arròs
1 conill
cargols
2 Cebes de Figueres
1 All
2 tomàquets madurs ratllats
6 Carxofes
200 gr de Mongeta tendra
Caldo de carn o verdures
1 got de conyac
Sal i pebre
Preparació:
Coem el conill salpebrat trossejat a la mateixa paella on farem l'arròs amb una miqueta d'oli, quan estigui ben daurat el retirem i
fem un sofregit amb l'all, la ceba i el tomàquet. Posant els ingredients en aquest ordre...
Després de treure la baba als caragols, els bullim lleugerament durant 10 minuts a part.
Un cop el sofregit esta dauradet, posem les carxofes tallades a làmines i les mongetes senceres i ho deixem coure uns 5 minuts...
Afegim el conill i els caragols... fem 4 remenades i ho flambejem amb el Conyac. (ATENCIÓ AMB LES FLAMES)Deixem reduir tot el liquid...
Afegim el caldo (3 parts de caldo per 1 d'arròs)
i deixem coure uns 10 minuts i rectifiquem de sal.
Posem l'arròs i coure just 15 minuts.
Tapar i reposar 3 minuts.
Vídeo d'una recepta d'arròs amb conill i caragols (en castellà,però molt bona...la cassola no parla)
Del 10 al 18 de maig,GIRONA TEMPS DE FLORS
Aquest cap de setmana començarà l'exposició GIRONA TEMPS DE FLORS 08,una oportunitat única per passejar per la capital de les terres gironines i descobrir un món de patis i jardins engalanats amb tota mena de flors i plantes.La majoria dels espais son privats i tant sols s'obren al públic per aquesta setmana..Una recomanació,molt millor anar el primer cap de setmana que les flors estan "fresques",als darrers dies hi ha llocs que ja no fan massa goig de veure...
A l'enllaç de dalt podeu trobar TOTA LA PROGRAMACIÓ de la fira,no us perdeu el Claustre de la Catedral...un espai que convida al repòs,de debò.
Dins de les activitats complementàries de la fira destaquem:
Actuació Castellera A càrrec dels marrecs de Salt Diumenge 18 de maig a les 12 h a la Plaça dels Apòstols
Per fer "5 cèntims" a aquells que no han estat mai Girona per aquestes dates,us deixem amb aquests vídeos:
Vídeo de l'exposició Essències de Carme Bosch durant "Girona temps de flors" del 2007Vídeo de l'Exposició Girona Temps de flors 2008.part 1
Vídeo de l'Exposició Girona Temps de flors 2008.part 2
XXXè Concurs de Cassola de tros de Juneda
La Vila de Juneda és un dels pobles amb més renom de la comarca de les Garrigues. es viu principalment de l'agricultura i la ramaderia, i també tenen un paper destacat els sectors dels serveis i la indústria .És una vila molt activa social i culturalment.De Juneda són molt famosos els seus caliquenyos i la cassola de tros.
Enguany es celebra el XXXè.Concurs de Cassoles de tros .Anualment es fa el diumenge de Pasqua granada ( segona Pasqua), serà l'11 de maig de 2008.De 10 a 22h
La Cassola de tros a Juneda es fa amb carn de porc, patates, espinacs, caragols, albergínies, tomàquets a l’estiu i bledes a l’hivern, pebrot, ceba, aigua, all... Hi ha qui hi posa bacallà. És de fet una cassola sempre de fang, on hi cap tot tipus d’ingredients, excepte les pastes i l’arròs. És un menjar col·lectiu, de festa.
Originàriament les cassoles de tros les elaborava el mateix pagès quan anava al camp i hi posava el que es podia emportar de casa (especialment la tupina o confitat de porc) i les verdures de l’horta segons l’època de l’any. Podem diferenciar dos tipus de cassola de tros segons els productes de temporada, la d’hivern i la d’estiu. A la d’hivern hi trobem bàsicament espinacs i patates i a la d’estiu trobem albergínia, ceba i pebrot i albergínia.
Cassola de tros junedenca
Ingredients:
2 dl. oli d’oliva verge
250 gr. cansalada de porc de la papada
350 gr. costella de porc
350 gr. llangonissa
5 alls
3 cebes mitjanes
2 pebrots vermells
2 pebrots verds
200 gr. tomàquet madur
una branca de timó
bitxo
1/4 l. vi blanc
1/2 l. aigua
1’5 kg. patates
2 kg. espinacs frescs o 1’2 kg. espinacs congelats
500 gr. caragols
1 albergínia,
300 gr. botifarra negra
sal.
Elaboració:
Posarem l’oli a calentar dins la cassola de fang, hi afegirem, prèviament trossejat, la papada, la costella i la llangonissa.
Quan la carn estigui daurada hi tirarem ja tallat a quadrets i per aquest ordre l’all, la ceba i els pebrots. També hi afegim el timó i el bitxo al nostre gust. Ho deixarem sofregir uns 10 minuts, hi posarem el tomàquet picat i ho sofregirem 3 minuts més.
Ho remullarem amb el vi blanc, hi afegirem la patata esbocinada, els espinacs nets i tallats, els caragols ben rentats i l’aigua.
Ho deixarem fent xup-xup uns 15 minuts i llavors hi tirarem l’albergínia picada i la sal.
Ho deixarem acabar de coure i quan veiem que la patata està quasi cuita afegirem la botifarra negra tallada a rodanxes.
Traurem la cassola del foc i la deixarem reposar uns 20 minuts com a mínim abans de posar-la a taula.
Arròs,cargols i conill....amb vins del Priorat!!!! som-hi!!!
Cornudella de Montsant celebra, un any més, la seva JORNADA GASTRONÒMICA. La cita serà el proper diumenge dia 11 de maig, a les instal.lacions del Parc Nou, davant l’Oficina de Turisme. Des d’aquí animem a tothom a participar-hi!
Cal afanyar-se en adquirir el tiquet anticipadament, ja que el mateix dia de la Jornada Gastronòmica serà una mica més car. Per tan sols 10 euros (12 € al mateix dia de la jornada), es podrà degustar dos dels plats més suculents i elaborats de Cornudella de Montsant: l’arròs amb conill i els cargols dolços i coents.
Recomanem que adquiriu el tiquet anticipadament per tal d’evitar aglomeracions. Però n’hi haurà per tothom.
Aquesta nova edició es constituirà en la XI Diada de l’arròs amb conill i en la V Diada dels cargols dolços i coents. Per tant, es tracta d’una celebració cada cop més consolidada i cada cop més concorreguda.
Per qui encara no conegui aquesta festa, la Jornada Gastronòmica de Cornudella de Montsant consisteix en un gran dinar de germanor, per assaborir aquests dos plats tan típics de la nostra vila, elaborats per un grup de prestigiosos cuiners de la zona, al bell mig de la plaça, a través de dues paelles gegants.
Però la festa no s’acaba aquí. Al llarg de tot el matí, els cellers de la vila, per tal de promocionar els seus vins i complementar la Jornada Gastronòmica, oferiran una degustació pública de del bo i millor de casa seva.
Els tiquets del tast de vins també es podran adquirir a l’Oficina de Turisme el mateix dia de la celebració de l’esdeveniment. Aquest any serà el IV Tast de Vins dels Cellers de Cornudella, cosa que també ens augura la perduració i la consagració d’aquest acte en futures edicions. A més a més, comptarem amb la presència d’un celler convidat de la D.O. Montsant, el Celler Els Guiamets. Tothom que vulgui i ho desitgi tindrà l’oportunitat de comprar in situ el vi que més li hagi agradat, ja que al costat de la mostra hi haurà un estand on es vendran tots els vins degustats.
Per tal d’arrodonir la festa, el poble de Cornudella de Montsant comptarà, el mateix dia 11 de maig i al llarg de tota la jornada, amb el seu reconegut Mercat de l’Artesania que, com ja sabeu, aquest any es consagra en la seva XXIV edició.
La tradició artesanal de Catalunya, una de les més riques del món, es canalitza a Cornudella de Montsant a través de la cita anual del Mercat de l’Artesania. Aquest any la data clau és el proper diumenge dia 11 de maig. Serà el XXIVè Mercat de l’Artesania que celebrem a la nostra localitat,amb La intenció de seguir recollint la tradició dels mercats de la vila (des de 1519), així com donar suport i cabuda a tots aquells artesans que fan reviure els vells i els nous oficis de les nostres terres.Al llarg de tot el dia, el visitant podrà gaudir de gairebé una quarentena d’estands distribuïts uniformement per les proximitats del Parc Nou, on hi trobarà tot tipus de productes artesanals: embotits, formatges, ceràmica, bijuteria feta amb diversos tipus de materials, seda pintada, terrissa, fusta moldejada, punt de creu, tèxtil, etc.
Palamós,"Eurovisión" i ranxos mariners
De vegades ens arriben informacions de diferents llocs que ens semblen curioses,a Palamós aquest cap de setmana fan la fira Palamós,terra de mar 2008;el festival mariner de la Costa Brava.
És una fira molt completa i diversa,per grans i petits,per mariners "llops de mar" i per gent de terra endins.
En aquest sentit s’han volgut organitzar les activitats des dels següents vessants:
LÚDIC I RECREATIU. Amb activitats pensades per a tots el
públics, com els tallers, els jocs tradicionals, les visites a les embarcacions de la mostra surant o l’actuació musical. I activitats adreçades als més petits com algun dels tallers i l’espectacle d’animació infantil.
CULTURAL. En aquest apartat s’han preparat activitats diverses que fomentin la cultura en el seu sentit més ampli.
Des de l’expressió artística amb el concurs fotogràfic,les bases del concurs les trobareu a l'enllaç anterior.
Fins a manifestacions musicals, o la difusió i el foment del patrimoni marítim amb la visita a diferents embarcacions d’època.
També, novament el Museu de la Pesca fa Jornades de Portes Obertes per tal de facilitar i potenciar el coneixement del nostre patrimoni marítim.
ESPORTIU. En aquest grup d’activitats els visitants poden practicar esports aquàtics de la mà de professionals (caiac, immersió a pulmó lliure, vela lleugera i catamarà), assistir a una conferència en el Museu de la Pesca sobre l’experiència única de la navegació d’alt nivell, comptant amb la participació de regatistes de la Barcelona World Race o veure regates de
llaüts a rem.
TRADICIONAL. Amb exhibicions d’antics oficis associats al món de les embarcacions i de la pesca, la iniciació a la navegació amb batejos de mar en diverses embarcacions tradicionals, la desfilada d’embarcacions tradicionals i clàssiques, exhibicions de salvament marítim tant amb els
mitjans actuals com amb els tradicionals i la mostra surant d’embarcacions visitables.
GASTRONÒMIC. Amb el concurs d’elaboració de receptes de cuina a bord es vol potenciar el fet gastronòmic tradicional i la posada en valor de certes espècies poc preuades comercialment.
Dissabte 10 a les 18.00 CONCURS DE RANXOS MARINERS. Exhibició de gastronomia marinera al costat del Museu de la Pesca.
I ara ve el toc curiós: la relació entre Palamós i "Eurovisión" la trobem en un personatge "friki" que ha agafat el nom d'un fill de la vila de Palamós,lluitador antifranquista que va ser un dels darrers afusellats al camp de la Bota de Barcelona...en "Chiquilicuatro". En articles apereguts darrerarament per la xarxa i comprovant els noms a la web d'Estat Català ens trobem amb aquest home:
Santiago Amir Cruanyes,àlies Sheriff i Chiquilicuatro
Àpat en honor a Macià a Barcelona el 4 de novembre de 1931 en el que assisteixen els principals integrants de l'Exèrcit Català amb el que Estat Català dugué a terme els Fets de Prats de Molló el 1926. Santiago Amir Cruanyes segons consta en els arxius d'Estat Català va ser un dels seus militants destacats.
Santiago Amir Cruanyes: Palamós, 29/11/1914- Camp de la Bota, 14/03/1952Nascut a Palamós (Baix Empordà) el 29 de novembre de 1914. D’ofici forner, el 1926 es va traslladar a França.
En esclatar la Guerra Civil torna a Catalunya incorporant-se a una unitat del POUM i, posteriorment, a la IIIª Brigada d’Estat Català.
Va formar part d’una cadena d’evasió d’EC que recolzava la Intelligence Service britànica, convertint-se en un dels guies més eficients de la mateixa.
Va contactar amb el maquis anarquista, on va acabar lluitant. A la fi de la Segona Guerra Mundial, el Sheriff com se’l coneixia, va matar diversos nazis que intentaven creuar els Pirineus per refugiar-se a l’Espanya franquista.
L’any 1942 va ser detingut, fet que es va repetir el 1946 durant vint dies. Va participar en diverses accions de maquis, com recuperacions econòmiques o assalts fins que va ser novament detingut el 5 de maig de 1950 i processat pel Tribunal para la Represión del Bandidaje y Terrorismo en un Consell de Guerra Sumaríssim. Nou van ser els condemnats a mort, entre ells Amir, i llargues penes de presó per la resta d’encausats.
El 14 de març de 1952 va morir afusellat juntament amb 4 companys més al Camp de la Bota de Barcelona, essent els darrers executats en aquest espai.
Article extret del "2o minutos.es" : El Mirador Joan Pallarès-Personat
Van afusellar 'Chiquilicuatro'
Ha aparegut a l'ull de l'huracà de l'actualitat un ésser esperpèntic, irracional, d'aquells que els governadors civils franquistes multaven per estaquirots, que es fa dir Chikiliquatre, una corrupció ortogràfica d'una paraula castellana, sense traducció precisa al català, que va entre manefla i emmerdador, però que potser gamarús seria la més correcta.
No entro en judicis del pretès art de l'individu o l'oportunitat de la seva cançó. El nivell cultural per on es belluga no és del meu interès. A mi el que em molesta és que el personatge porti el mateix nom, Chiquilicuatro, que un lluitador antifranquista afusellat amb cinc companys més al Camp de la Bota (ara en diuen Fòrum), el 14 de març de 1952. Santiago Amir Cruanyes, àlies Sheriff i Chiquilicuatro, havia nascut a Palamós i tenia 38 anys, forner d'ofici i exiliat a França el 1926 com a militant d'Estat Català, va lluitar a la guerra a una columna del POUM, i per haver estat membre de l'Intelligent Service britànic durant la II Guerra Mundial, el govern franquista s'hagué d'empassar que en el judici assistissin diplomàtics britànics. Amir Chiquilicuatro morí dignament amb els seus quatre companys que volien reconstruir la FAI, negant-se a rebre assistència religiosa.
chiquilicuatre o chiquilicuatro m. col. Hombre de poco juicio y enredador;chisgarabís.
Vídeos actuació Tona,1a Setmana Cultural
La diada castellera del diumenge 27 d'abril a Tona,ens va deixar el mal record de la caiguda del 3d7 per sota,passats uns quants dies ja estan "recuperats" tots els lesionats encara que una mica "masegats"...Els vídeos de la jornada estan repartits en 3 talls: Pilar d'entrada de dol i 5d7,intent de 3d7 per sota i 4d7,3d7 i pilar de 5 de cloenda.
Pilar d'entrada de dol i 5d7 descarregat pels Sagals d'Osona
Intent de 3d7 per sota i 4d7 descarregat pels Sagals d'Osona
3d7 descarregat i pilar de 5 descarregat de cloenda dels Sagals d'Osona
Receptes carbasses XX
Truita enrotllada de sobrassada,nous i formatge
lngredients150 g de sobrassada
40 g de nous pelades
pebre mólt (opcional)
Es baten 2 ous i es fa una truita ben fina, estil crep, en una paella de 26 cm de diàmetre, seguidament se'n fa una altra d'exactament igual.
Se'n fan dues més d'un ou cada una, en una paella de 22 cm. S'unta la meitat de la barreja preparada en una truita grossa, s'hi escampa també la meitat de les nous, s'hi col·loca una truita petita al damunt i s'enrotlla. Es fa el mateix amb les altres dues truites. Una vegada fredes, es tallen les puntes i se'n fan 8 rodanxes.
Es col·loquen les rodanxes damunt del pa torrat i ja estan llestes per servir. Queden molt bones una mica tèbies. Si se serveixen fredes es poden acompanyar amb unes fulles d'enciam.
Ànec amb préssecs
Ingredients1 ànec (de 1´800 kg aprox.)
8 préssecs ben forts
1 l. i 1/2 de suc de rostit
2 copes de mistela
50 gr. de sucre
2 dl de llard
25 gr. de pinyons
3 borregos
sal
Preparació
Netegeu , socarrimeu i talleu en vuit trossos l ànec. Feu-lo sofregir amb el llard, escorreu-lo i mentrestant a la cassola , hi reduïu la mistela.
Tot seguit mulleu amb el suc de rostit i deixeu-lo coure lentament.
A part haureu posat a bullir els préssecs , pelats , espinyolats i partits per la meitat , en aigua i sucre.
Quan faltin uns 15 minuts per acabar la cocció de l ànec , afegiu-hi els préssecs i una picada feta amb els pinyons i els borregos . Poseu-ho a punt de sal.
Propostes pont 1 de Maig II
Figueres,capital de l'Alt Empordà està de fires
Situada en el centre d’una extensa planura fluvial, Figueres és la capital de l’Alt Empordà i actua com a centre econòmic-comercial, social i cultural de la comarca. La vocació turística de la comarca configura a Figueres com el centre neuràlgic de la Costa Brava, una de les zones turístiques més importants de Catalunya.
El proper cap de setmana tindrà lloc la Diada castellera de les Fires de Figueres,amb les colles dels Tirallongues de Manresa,els Nens de l'Arboç i els Castellers de Figueres,el lloc la plaça de l'ajuntament a les 12.00. Podem aprofitar la visita per fer una volta per aquesta ciutat empordanesa,bressol del mestre Dalí ...
Parada 1 - Parada 2 - Parada 3 - Parada 4 - Parada 5 - Parada 6
El recorregut s’inicia al peu de l’Oficina de Turisme de Figueres situada a la plaça del Sol. En ella s’hi pot trobar tota la informació necessària per gaudir d’una bona estada a la ciutat. Des d’aquí es creua la Nacional II i es pren el carrer Lasauca fins a la Rambla.
La Rambla és un dels espais més emblemàtics dels figuerencs. El seu origen data de 1828 com a resultat del cobriment de la riera Galligans. Aquesta obra va permetre eliminar el problemes higiènics de la riera i comunicar la ciutat que quedava dividida per la pròpia riera. El cobriment dirigit per l’enginyer militar Antoni Lasauca va acabar el juliol de 1832. El 1862 es van plantar els plàtans i a finals del segle XIX la Rambla ja era un espai social consolidat, un àmbit de passeig i tertúlia dels ciutadans i de celebració de concerts, fires i mercats, així com centre d’hotels, restaurants i cafès que atreia gent de tota la comarca.
Des de finals del segle XIX fins a la guerra civil espanyola al seu perímetre s’hi va construir el millor conjunt d’edificis civils de la ciutat, amb presència d’estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista. El 1917 es va fer la darrera gran transformació de la Rambla obra de l’arquitecte Ricard Giralt Casadessús que li va donar una nova dimensió geomètrica amb al reurbanització del saló central. D’aquesta època data el monument d’inspiració noucentista dedicat a Narcís Monturiol (inventor de l’Ictineu, primera nau submarina), obra de l’escultor Enric Casanovas que es troba ubicat a la part baixa del saló central de la Rambla.
D’entre els edificis d’interès arquitectònic de la Rambla no pot deixar de visitar-se la Casa Polideseia (1864) de l’arquitecte Josep Roca i Bros, d’estil neoclàssic ubicada a la Rambla núm. 15, la Casa Cusí (1894) de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 20, la Casa Puig-Soler (1901), de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla 27, la Casa Salleras (1901) de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 16, la Casa Pagès (1928) de Josep Duran i Reinals, d’estil noucentista ubicada a la Rambla núm. 21 i la Casa Caselles (1930) de Joan Gomà Cuevas, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm.
De la Rambla es pren un carreró de vianants anomenat del Forn Nou que mena fins a la Plaça Josep Pla i el Cine-Teatre Jardí. Al centre de la plaça hi ha el monument de Josep Ministral dedicat a Josep Pla, escriptor molt vinculat a la ciutat de Figueres on hi va fer nombroses estades i de la qual va cantar-ne les excel•lències de la gastronomia. La plaça està dominada per l’edifici del Cine-Teatre Jardí, obra modernista de l’arquitecte Llorenç Ros i Costa erigida el 1914. D’aquí, es continua pel carrer Forn Nou fins al carrer Nou i d’aquí a la Plaça Ernest Vila (coneguda pels figuerencs com a plaça de la Font Lluminosa), es continua per la moderna Plaça de Catalunya i s’arriba a la Plaça del Gra.
La Plaça del Gra es caracteritza per la seva singular estructura, senzilla però molt eficaç. Com el seu nom indica, va ser concebuda per tal de preservar el mercat de cereals de les inclemències del temps. Va ser bastida el 1887 a partir de 36 columnes de ferro que aguanten la coberta i era un dels punts de trobada i d’intercanvi de productes de la població de l’Alt Empordà. Actualment s’hi fa el mercat de queviures els dimarts, dijous i dissabtes. A continuació es pren el carrer Concepció i s’arriba a la plaça de l’Escorxador.
L’antic escorxador municipal fou reconstruït amb estil modernista el 1902 per l’arquitecte Josep Azemar, autor també de diversos edificis de la Rambla. Actualment ha perdut la seva funció d’escorxador i es destina una part a usos culturals i una altra part a venda de peix.
A continuació cal prendre el carrer Monturiol fins al número 20. Es tracta de la casa on el dia 11 de maig de 1904 va néixer el pintor Salvador Dalí i que recentment ha estat adquirida pel consistori. Tot seguit es torna de nou a la Rambla i es pren el carrer Girona. Es passa per la plaça de l’Ajuntament i es continua pel carrer de la Jonquera, que es caracteritza per l’estil afrancesat dels seus edificis que palesen la proximitat amb la frontera. Abans de trobar el carrer Canigó s’agafen unes escales a l’esquerra que menen fins a la plaça Gala i Salvador Dalí on hi ha ubicat el Teatre-Museu Dalí.
Just al costat, hi ha l’església de Sant Pere, un dels elements arquitectònics més interessants de la ciutat. La primera menció és de 1020 i al seu voltant s’hi bastí el nucli medieval de Figueres. Probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana. Del temple romànic inicial (s. X-XI) en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l’esquerra de la nau, al peu del campanar. A finals del segle XIV el rei Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció d’una nova església que seguint els cànons de l’època fou d’estil gòtic. Aquesta, arribava fins a l’actual creuer i era d’una sola nau amb voltes de creueria i contrafort pel contrarrest. El 1578 es va reconstruir la façana, d’estil neoclàssic, on hi destaca un gran ull de bou que dóna llum a tota la nau. En posterioritat ha sofert nombroses ampliacions (el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat nord) i modificacions. Durant la guerra civil espanyola va ser cremada i una part enderrocada fins que el 1941 l’Ajuntament inicià la seva reconstrucció.
El darrer indret d’interès d’aquesta ruta de descoberta és el Carrer Magre i la plaça de la Llana. És una de les zones més antigues de la ciutat i forma l’antic call jueu. Els jueus van arribar a la ciutat a la segona meitat del segle XIII gràcies a les crides que va fer l’Infant Pere, segons les quals els jueus que vinguessin a la ciutat quedaven exempts durant cinc anys del pagament de tributs i se’ls atorgava un petit espai de terra gratuït per tal que el cultivessin. Així es va formar el call jueu que tenia carnisseria i forns propis. Durant les nits el barri quedava tancat per evitar aldarulls. L’aïllament del call respecte a la ciutat era notable fins al punt que les cases que donaven a l’església no tenien portes ni finestres. Des d’aquest punt, per la Pujada del Castell o pel carrer Sant Pere, es retorna a la Rambla on es dóna per finalitzada la ruta.
Propostes gastronòmiques:us indiquem un enllaç per poder "triar i remenar"
Llistat restaurants de Figueres
Recepte de "platillo"Pollastre amb escamarlans
Ingredients per a 4 persones:
1 pollastre de pagès
18 escamarlans
1 tomata
2 cebes grosses
oli
12 ametlles
julivert
2 galetes
mitja presa de xocolata de pedra
sal i pebre
2 alls
Talleu a talls petits el pollastre i enrossiu-lo, afegiu-hi els escamarlans i deixeu que cogui tot junt una estona en una paella.
En una cassola de terra, feu-hi un sofregit de tomata i ceba. Tot seguit poseu-hi els escamarlans i el pollastre i cobriu-ho d’aigua.
Després afegiu-hi la picada feta amb alls, julivert, ametlles, una cullereta de xocolata, galetes, sal i pebre.
Deixeu-ho bullir durant alguns minuts fins que veieu que la salsa s’ha reduït.
V Diada de la maduixa d'Arenys de MuntArenys de Munt es troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona tot i que des dels seus orígens pertany al bisbat de Girona. Cal esmentar que des del seu naixement com a parròquia al segle IX, Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys. Per la seva banda, l'Església de Sant Martí d'Arenys es va construir al segle XVI.El proper diumenge dia 4 de maig tindrà lloc la Diada de la Maduixa:
Programa de la V Diada de la Maduixa
A les 11 del matí començarà un cercavila que sortirà de la Plaça de l'Esglèsia i que anirà a càrrec del Perkutes de Kanet.
A dos quarts de 12 del migida arriba la III Trobada de Harley's, trikes & customs i a les 12 la III Marató Country.
Els més petits podran participar, a dos quarts d'una del migdia del Taller "Juguem i aprenem amb les maduixes".
La novetat d'aquesta V Diada de la Maduixa a Arenys de Munt arriba a la 1 del migdia, es tracta del Primer concurs de pastissos de maduixa, organitzat per l´Associació de botiguers i comerciants d´Arenys de Munt.
Propostes pont de l'1 de Maig
Per alguns aquesta setmana serà curta,ben curta, el dijous començarà un pont festiu. Hi ha diferents propostes gastronòmiques per aprofitar aquest cap de setmana,aquí us deixem unes quantes:
Fira del Vi a Falset
Falset és la capital de la comarca del Priorat, és sens dubte la capital del vi (embolcalla les D.O.Priorat i D.O.Montsant.
Gastronòmicament de ben segur que no podreu deixar Falset enrera sense menjar un plat típic de la seva cuina. Nosaltres et recomanem l'Arengada amb Suc. Aquest plat típic de la població no és res més que un estofat de llegums, especialment fesols, acompanyats amb arengada desfeta la qual col·loquem un cop a taula. La textura que aconseguim és un xic especial però pes amants de l'arengada a la brasa n'és una delícia
La Denominació d’Origen Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. La DO Montsant ha viscut, des de llavors, un creixement espectacular. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra ja passa ara dels 40. Gairebé un 70% de la nostra producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). La superfície de vinyes plantades és de 1.826 hectàrees i la producció de raïm se situa al voltant de les 10 mil tones.
La Denominació d'Origen de Qualitat Priorat
L’Estatut del Vi promulgat el 1932 pel Ministeri d’Agricultura ja reconeixia el Priorat com a zona
vitivinícola a protegir.El 18 d’abril de 2006 es va aprovar el nou reglament de la DOQ Priorat adaptant-se a la nova "Ley de la Viña y el Vino "i a la Llei Vitivinícola Catalana i es va publicar
al DOGC Núm. 4618 del 21 d’abril de 2006.
Restaurants a Falset
EL CAIRAT
C/ Nou, 3
Tel. 977 83 04 81
Fax.
43730 - Falset
E-m@il: elcairat@infcrc.com
Web: http://www.restaurantelcairat.com
EL CELLER DE L'ASPIC -Restaurant-
C/ Miquel Barceló, 31
Tel. 977 83 12 46
Fax.
43730 - Falset
E-m@il: info@cellerdelaspic.com
Web: http://www.cellerdelaspic.com
La Vi-zzeria
C/Sant Marcel, 10
Tel. 977831.379
Fax. 977831.379
43730 - Falset
E-m@il: info@lavi-zzeria.com
Web: http://www.lavi-zzeria.com
Programació de la Fira
Divendres 2 de maig
11:00 Inauguració oficial. A les 12 hores a la sala d’actes
de l’Ajuntament
12:30 Cata de vins Montsant 2003 amb Fernando Zamora
Degà de la Facultat d’Enologia de la URV. Al Restaurant La
Vi - zzeria
16:00 Tast de presentació anyada 2006 DOQ Priorat.
19:00 8é Tast de vins blancs de les D.O. de la comarca del
Priorat. Aguiló Vinateria (977 83 07 76)
23:00 Nit de les garnatxes. A les 11 passa per Capçanes
l’únic tren de les Garnatxes de terroir de l’any. Tres enòlegs
alemanys fan parada amb uns rieslings que donaran llum a
la foscor de la nit. El ventall de color i art arriba de mà de la
pintora Carme Bassa i l’escultor Miquel Lligadas. Cal invitació
Dissabte 3 de maig
12:30 Tast amb Llops. Segon tast de “vins de poble”. Hotel &
Restaurant Cal Llop (977 83 95 02)
17:00 Tast de presentació anyada 2006 DO Montsant
21:30 La nit de l’enologia. Sopar a l’IES Priorat. Una proposta
innovadora amb l’objectiu de reconèixer la professionalitat
i el talent de l’enòleg en general i de premiar als més
distingits del col·lectiu
21:30 Cine – Prior – Art: Projecció d’una pel·lícula
relacionada amb el món del vi. Al local Flor de Maig de
Gratallops. Organitza: l’associació per les arts del priorat
PRIOR – ART
23:00 Vi, música i dansa. Rialles i sorpreses a la Taberna
de la Corranda. Pabelló Municipal de Falset
Diumenge 4 de maig
11:00 Concurs de cuina: La cuina del vi
12:00 Tast del decenni. Es tastaran vins de l’anyada 1998.
IES Priorat
12:00 Introducció al tast d’oli. Sala d’exposicions Salvador
Estrem i Fa
19:00 Tast: Blancs del món. Triangle de tast (977 83 18 45)
55a. Fira d'espàrrecs de Gavà
La primera edició del que avui coneixem com la Fira d'Espàrrecs va tenir lloc el 22 de maig de 1932 i va néixer com un Concurs Exposició d'Espàrrecs on els agricultors volien mostrar un producte autòcton que només es produïa als camps situats a les Sorres de Gavà.
Gavà està integrat per un front marítim de 4 quilòmetres de llarg amb una pineda i un sistema dunar únics, el Parc
Natural del Garraf i un centre urbà ple de racons per gaudir de la història i la cultura. Amb 30,9 km. quadrats i més
de 45.000 habitants és un dels municipis més extensos de la comarca del Baix Llobregat i es troba a només15
quilòmetres de Barcelona i a 10 de l'Aeroport del Prat.
Enguany es celebrarà de l'1 fins el 4 de maig.
Tota la programació de la Fira la podeu trobar a l'enllaç:
Horari de la Fira: de 10 a 22 h (dia 1 de 12 a 22 h)Ubicació: plaça de Francesc Macià, Av. Diagonal i Plaça de Jaume Balmes (Gavà)
Entrada: gratuïta
Dins dels actes de la Fira,no us perdeu la 14a. mostra de cuina,on podreu tastar tota mena de plats relacionats amb els productes de la comarca.
A la Mostra de Cuina, ubicada en una gran carpa tensostàtica instal·lada a la plaça de Jaume Balmes, es presenta l’oferta de més d'una vintena de restaurants de la ciutat, els més representatius i prestigiosos, i una trentena de col·laboradors del sector de la restauració que ofereixen degustacions de plats, begudes i postres presentats amb
motiu de la Mostra.
HORARI
De l’1 al 3 de maig: de 13 a 17
i de 20 a 22 h
4 de maig: de 13 a 17 h
PREU
18 € (inclou 4 menjars, pa, postres, vi o cava i cafè).
6 € (inclou 1 menjar, 1 beguda i 1 postres)
Vic
Manlleu
