La Ratafia de la Mercè , la ratafia de Marrecs

La Mercè Mañach Prujà ens va deixar el passat dimecres,per a la majoria aquest nom segur que no us diu res...un final desenllaç per una dona de 85 anys després d'una llarga malaltia que malgrat inevitable no deixa de ser colpidor ... un cas més dels molts que passen cada dia.

Però si sou castellers de fa alguns anys segur que la "ratafia dels Marrecs de Salt" si que us sona més,sobretot si l'heu tastat alguna vegada.

En Jaume Prujà -fill de la Mercè i en Joan ,garrotxins de Besalú capital de la Ratafia- ha ocupat durant molts anys càrrecs a la junta dels Marrecs, president, tresorer, encarregat del calendari de sortides...etc.

Per molts castellers quan compartíem places i sobretaula amb els Marrecs una de les coses que demanàvem era si en Jaume (i sort de la Montse que li feia memòria!!!) havia portat la “Ratafia de la mama”, sobretot que no faltes !!!.

Amb en Jaume ens coneixem des de fa 12 anys -quan varem néixer els Sagals d'Osona -i varem tirar endavant el projecte de Colles de l'Eix entre les dues colles junt amb Lleida i Manresa. De bon principi van tenir molt bones relacions,de fet molta gent es creia que érem germans i per curiositats de la vida varem acabar sent cunyats,malgrat que ara tornem a ser tant sols “germans”.

Una vegada a casa la seva mare a Besalú ella ens va confondre i tot!!! i quan la mare té dubtes, la cosa és seria!!!

La Mercè era també una gran cuinera,però sobretot una mestra ratafiaire excepcional. Va guanyar dues vegades el concurs de Besalú ,l'any 1997 i el 2002,que no és poca cosa...i cada any procurava aconseguir les plantes i herbes necessàries per fer la seva ratafia ella mateixa,ens deia que hi havia quasi una quarantena a la seva recepta,malgrat no t'acabava d'explicar mai quines en concret ni la proporció ,això era secret!!! Ni tant sols l'hi explicava a n'en Russet d'Olot (de Ratafia Russet) que el·labora la ratafia guanyadora del concurs de Besalú per vendre-la l'any següent a la Fira !!!

- Que s'ha cregut aquest ! ,que ara li ensenyaré com es fa ? - recordo el comentari que va deixar anar quan va guanyar per segona vegada el concurs de Besalú i li van dir que hauria d'anar a Olot a explicar la recepta a en Russet.

La Ratafia té un procés d'el·laboració artesanal,cada mestre ratafiaire aporta els seus coneixements i experiències que va acumulant any rera any. Quan parlen "d'un grapat" ,"un polsim" d'aquesta herba o d'aquesta planta,o quan varien les mides segons veuen si les plantes han canviat degut a l'any (més o menys pluges,més o menys freds,més o menys aromàtiques ,etc)...això no té base científica mesurable,depèn de l'ull del mestre o la mestra ratafiaire acumulats al llarg dels anys.

La Mercè s'ha endut aquesta saviesa popular amb ella,podem recuperar la recepte però la “ma” de la mare d'en Jaume no...el secret de l'artista,s'en va quan tanquen la llum.

Per molts castellers era una bona excusa per acostar-nos a la taula dels Marrecs, varem poder compartir i gaudir la feina artesanal i les hores dedicades de la Mercè sense saber-ne ni tant sols el seu nom,tant sols buscàvem el deliciós beuratge de “la ratafia de la mare d'en Jaume” o “la ratafia de Marrecs”...

Aquesta setmana hem conegut la noticia que proposaran els castells com a patrimoni immaterial de la humanitat a l'UNESCO...de ben segur que s'ho mereixen.Els castells són una tradició conservada per la tossuderia i la voluntat de gent durant anys,per tot allò que representen i aporten a la societat.

La Mercè és un exemple de totes aquelles persones que mantenen uns coneixements tradicionals de la nostra cultura ,senzills i populars, com pot ser fer licors casolans com la ratafia.

Em perdut un pou de saviesa ratafiaire amb la marxa de la Mercè.No tornarem a tastar els seus macerats...però amb la seva ratafia varem aprendre a donar valor a un licor de casa nostra,fet amb tota la saviesa de les àvies per que el seu fill el pogués compartir amb els seus amics i ,de rebot,amb molts castellers.

Una abraçada ben forta Jaume,i també per les seves netes Corali i Alba..un peto ben fort.

1 comentari:

Coralí Balés ha dit...

Moltes gràcies per aquest escrit, Carles!
És molt bonic i sé de segur que tot el que has dit ho has dit amb el cor a la mà.
Trobarem a faltar a la Mercè i a la seva ratafia, però els que hem tingut la sort de poder-ne beure no n'oblidarem el gust.
S'ha endut el secret amb ella, però potser més val així. D'aquesta manera és i serà sempre única.

Un petó ben fort per tu, també!!