RECEPTES BARCELONINES

La ciutat comtal es potser el lloc on es pot apreciar més be la riquesa culinària del nostre país,fan d'ella un dels llocs d'Europa on es menja més be. Els fonaments una rica cuina burgesa i una gran cuina popular,aquesta cuina burgesa va aconseguir exportar plats a la resta del territori estatal,tenim per exemple unes quantes receptes estrictament barcelonines com:

Bacallà a la llauna

Ingredients:

  • 600 g. de bacallà de la part gruixuda (morro)
  • 4 grans d'all
  • 1 vas de vi blanc
  • 15 g de pebre vermell
  • farina
  • 2 dl. d'oli d'oliva
  • julivert
  • sal i pebre


  • Talleu el bacallà a trossos mitjans i deixeu-lo en remull 24 hores; durant aquest temps, canvieu-lo 3 o 4 ve gades d'aigua. Un cop dessalat, l'heu descórrer i assecar amb un drap.
  • Poseu oli en una paella. Quan estigui calenta, fregiu els trossos de bacallà, enfarinats i espolsats de la farina que sobri.
  • Quan estiguin daurats, coloqueu-los en una "llauna" (safata de llauna per posar al forn).
  • En el mateix oli que heu fregit el bacallà, fregiu ara els grans d'alls, pelats i tallats fins.
  • Quan comencin a prendre color, retireu la paella del foc i afegiu-hi el pebre vermell; removeu ràpidament. Aboqueu-hi el vas de vi blanc i torneu-ho altra vegada al foc perquè s'evapori una mica.
  • Aboqueu la mescla per sobre del bacallà. Ensalgueu amb julivert picat i poseu-ho una estona al forn escalfat d'abans.
  • Serviu-lo en la mateixa llauna, calent.
ARRÒS PARELLADA

Aquest arròs te un origen molt especial,no es gaire freqüent que sapiguem qui,com i quan ha fet un plat,però hi ha casos on l'origen de la recepte esta ben documentada : carpaccio,croissant,etc i també l'arròs parellada...tot comença a la Barcelona dels anys de pre-guerra civil al Restaurant "El Suizo" ubicat a la Rambla amb entrada també a la plaça Reial (fundat el 1861 i tancat el 1949),aquest restaurant tenia de clientela a borsistes,rendistes,homes de negocis i polítics. Un d'ells el Sr.Juli Parellada,un dandi barceloní,rendista propietari d'un Palau al carrer de la Canuda on avui es troba l'ateneu barcelonès,dons be aquest home va demanar al cambrer del Suizo Jaume Carabellido un arròs sense ossos ni espines,un arròs que no necessites cap treball,un arròs de forquilla sense ganivet. Carabellido va demanar al cuiner Joan Matas i de la cuina van fer aquest calaix de sastre amb pollastre,llom,sèpia,pèsols,rap,carxofes,etc...tot tallat i pelat.L'arròs va triomfar i altres "ganduls" del Suizo van demanar també el mateix arròs,així el cambrer Carabellido demanava a la cuina un "Arròs Parellada" per facilitar la comunicació amb la cuina,es va popularitzar i va passar a la carta del restaurant. Diferents autors expliquen aquest origen de l'arròs: Josep Pla,Nèstor Lujan,Pau Arenós...així doncs devem a un "pijo barceloní" l'autoria d'aquest arròs "del senyoret" o més popular "arròs Parellada". El restaurant barceloní "Set Portes" va popularitzar també aquest plat i encara es un de les seves especialitats.

Arròs del restaurant "Les set portes" de Barcelona. Encara és a la seva carta. Com diu el rodolí,


L'arròs Parellada és un arròs
sense espina ni os.



Ingredients:


Pollastre, salsitxes, llom de porc, calamars, sípia, musclos, gamba pelada, rap, pèsols, carxofes, tomàquet madur, ceba, all, arròs, aigua, oli, sal, safrà i pebre negre.

Preparació:

Es posa aigua (o brou) a escalfar. S'obren els musclos, nets, en un pot tapat, amb una mica d'aigua. Se'ls treu la closca i es tornen a tirar al pot, que es reserva. Es desossa una mica de pollastre i es talla a daus. També s'hi tallen les salsitxes, el llom, els calamars, la sípia, el rap i les carxofes, després de treure'n les fulles fortes. En una cassola amb oli i un pessic de sal, es fa fregir la carn. Quan té color, s'hi afegeix la ceba, picada ben fina i es deixa que també agafi color. Llavors s'hi tira el calamars, la sípia, la gamba i el rap i es deixen coure una mica. Després s'hi tira el tomàquet i l'all picat, uns quants pèsols, sal, pebre negre i uns brins de safrà i es deixa confitar el sofregit. Quan és fet, s'hi tira l'arròs i se li donen unes voltes, durant un parell de minuts. Llavors s'hi tiren els musclos, l'aigua (colada, per a què no hi vagi sorra) i es completa d'aigua o de brou, bullent. En vint minuts, poc més o menys, l'arròs és cuit. Un parell de minuts abans, s'apaga el foc.