DIADA DE LA COLLA A CENTELLES

4 de Novembre,la Diada dels Sagals

Aquesta setmana no ens haurem de desplaçar gaire lluny,ens quedem a casa,a la nostra comarca.

La primera referència històrica del topònim Centelles apareix l’any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV es converteixen en barons. El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles. El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que pren el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d’Amunt o de Sant Martí i el Nou, l’únic que s’ha conservat. Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714) Centelles va donar suport a Felip d’Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la Independència (1808-1812) van devastar part del nucli urbà. Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d’alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l’impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d’energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l’Electra Municipal el 1926. Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a les dècada dels 60. L’augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l’expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l’expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d’aquest creixement. A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l’any 2002. Darrerament, la inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI.

En lloc de proposar una ruta gastronòmica per anar al vostre aire ,proposem que us afegiu a la jornada de la colla,passar el dia amb els castellers i castelleres de casa.Així doncs el programa de la jornada seria:
Esmorzar a Centelles,al Bar Iturri al carrer Anselm Clavé 6 (telf. 93 881 17 71) cap a les 10.oo del matí,més o menys,per començar a veure l'ambient abans de la diada---si ho preferiu cal recordar també que ha Centelles el mercat es el diumenge,tenim així una oportunitat per comprar productes de la terra i passejar per les paredetes de diferents articles.Una visita casi obligada es al Moli de la Llavina .
on podreu veure i degustar un dels millors formatges del país,el Blau d'Osona. Si el veieu no perdeu l'oportunitat de tastar-lo....
Després de l'actuació ,la colla farà el dinar al local de Vic,si voleu continuar la diada al costat dels castellers i castelleres de la comarca tant sols caldrà que reserveu plaça al telf. 696 22 41 69 (mentre quedin places lliures es clar!!!) els preus son molt econòmics i el dinar força bo!!!.
Un mapa per poder trobar els llocs d'interès de Centelles,plànol Centelles
L'actuació serà ales 12.00 davant l'esglèsia,a la Plaça Mossèn Joan Xandri (al costat de la plaça vella).

Pels que vulguin seguir la diada a Centelles,aprofitar i fer altres rutes alternatives proposem una caminada pels amants de la muntanya i la natura.

CAMÍ DE LA COSTA I EL CERDÀ DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT Sortim del Pla del Mestre (540 m) en direcció nord-oest fins a la carretera de Sant Feliu de Codines (C-1413); a l’alçada de les Escoles agafem el camí de Vinyoles. Seguim per aquest camí i ens desviem cap al Puig vell (625 m), sota el Plec del llibre. Al peu de la costa, deixant el mas a la dreta, puguem per les Escales del Puig fins a la Tosquera. Per un camí estret que fa pujada arribem fins a les restes de Riucerdà (858 m) on es troba la variant d’anada i tornada (45 minuts) que ens porta al turó de Puigsagordi (972 m). Continuem enfilant-nos pel camí que ens portarà a Barraca Xau, també conegut com el pic de la Costa, el cim més alt del terme de Centelles (1006 m). Seguint el camí de la Costa passarem per la Tiradora de Vinyoles, per arribar finalment al Morro de Porc (968 m). Baixem de la Costa en direcció Centelles fins a trobar una cruïlla per la qual podem tornar al nucli urbà de Centelles directament (30 minuts) o podem seguir el camí cap al Cerdà.
Continuant en direcció el Cerdà passem per un indret on trobem unes pedres prou curioses per parar-hi atenció: el Cul de la geganta i el Cap de la tortuga. Passem per les cases del Pujol i la Serra de Santa Anna i continuem cap el Cerdà; seguint el camí de llevant veiem les ruïnes de l’antiga església de Santa Magdalena de Vilarestau. Tornem al nucli urbà de Centelles pel carrer del Mas Llavina per on arribem al Pla del Mestre.
		PUNTS D'INTERÈS Km. 0 – El Pla del Mestre: inici del recorregut, al parc davant de Cal Mestre. Km 1,600 – El Puig Vell i les Escales del Puig: mas documentat des de l’any 1515; cremat en l’assalt austriacista de 1714. Destaca el pou de davant de la casa amb una obertura de falsa cúpula. Km 2,500 – La Tosquera de Vinyoles: saltant d’aigua amb un desnivell de 140 m que porta de la casa de Riucerdà fins a les mines d’aigua de Vinyoles. Km 2,970 – Riucerdà: només queda un mur de l’antic mas, de 132 m2 de superficie, que es va enderrocar fa uns quaranta anys per amenaçar ruïna. Km 3,140 – Turó de Puigsagordi (variant): pertany al terme municipal de Balenyà. Està format per materials de l’eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. Des del 1965 se celebra l’Aplec del Puigsagordi cada primer de maig. Km 4,350 – La Tiradora: camí fet per baixar els troncs tallats de la part alta de la muntanya fins a Vinyoles amb l’ajuda d’un cable. En ús fins a mitjans del segle passat. Km 6,780 – Rovira de Baix: documentada des del segle XVI. Afectada per l’assalt de les tropes austriacistes el febrer de 1714. Prop s’hi troba la font de la Rovira i a l’altra banda de la carretera la font del Forn de la Rovira.
Km 8,485 – El Pujol i la Serra: masos del terme municipal de Sant Martí de Centelles. Km 8,840 – Carretera de Sant Feliu de Codines: carretera provincial, actual C-1413, que segueix el traçat de la ruta interior de l’antic camí de Vic a Barcelona, com alternativa a la via del Congost. Km 11,680 – el Cerdà: exponent de masia catalana del s. XVIII, envoltada de masoveries i de la qual en depenien altres masos. El 1815 hi van nèixer l’arquitecte i urbanista Ildefons Cerdà, que va heretar la finca el 1848. Km 12,260 – Santa Magdalena de Vilarestau: restes de l’esgésia erigida del segle IX, consagrada primer a Santa Maria i posteriorment a Santa Magdalena. El 1852 la família Cerdà la va traslladar a la capella annexa al mas Cerdà, que va ser destruïda el 1936. Km 13,200 – Font del Bofí: font arrecerada a pocs metres del sender. Km 14,470 – Carrer del Mas Llavina: nucli de poblament aïllat tradicionalment dedicat a l’activitat agrícola i ramadera. Km 15,810 – El Pla del Mestre: final del recorregut. FITXA TÈCNICA Denominació: Camí de la Costa i el Cerdà Distància: 15,810 Km Durada: 4.20 h Dificultat: mitjana Senyalització: groga Direcció: l’itinerari està descrit en sentit Centelles – La Costa – el Cerdà – Centelles; també es pot realitzar en sentit invers. RECOMANACIONS Portar calçat adequat i una cantimplora d’aigua. S’ha de respectar l’entorn i no llençar cap mena de deixalla.

Restaurants de Centelles
Restaurant La Tosquera
Avenida Idelfons Cerdà, 67
08540 Centelles - Barcelona
Telf: 938 813 068
Cuina Mediterrania, Casolana


Restaurant El Jardí
Calle Nou, 9
08540 Centelles - Barcelona
Telf: 938 810 507
Cuina Mediterrania