Us proposem una ruta gastronòmica per la comarca abans d'anar cap a Les Corts , a Barcelona ,per compartir una diada castellera amb els Sagals d'Osona.Podem aprofitar una mica tots els dies d'aquest pont del Pilar.
Divendres 9 d'octubre
A La Torratxa de Vic , l'antic local dels castellers , tindrà lloc el divendres un tast de cervesa, això serà a partir de les 21.30 h.
Hi haurà també sopar al preu de 8€
El tast de cervesa artesana estarà guiat per la gent de la Companyia Cervesera del Montseny.
Una bona oportunitat per tastar els diferents tipus de cervesa que elabora aquesta companyia de la comarca i per "comentar" els processos d'el·laboració de cervesa artesanal.
La Torratxa torna obrir les seves portes i ho fa amb una cara nova, plena de color. Després d'una setmana fent reformes interiors i exteriors de l'edifici .
Dissabte 10 d'octubre
Festes del barri de LaCalla de Vic
Dissabte hi haurà la 1a cursa de cambrers, campionat de bitlles, botifarrada popular i un concert amb The Demencials, Vall Folkska i PD Cat al pati del casal Josep Guiteras.
Diumenge 11 d'octubre
12a. Festa del Bolet de Seva
La Festa del Bolet de Seva s’han incorporat nous alicients i activitats pels assistents.
A la fira hi ha una vintena de parades de productes autòctons i artesanals del poble, a les mateixes es dóna diferent informació d’activitats que es porten a terme al municipi, i es fa una degustació de bolets, on es reparteixen aproximadament unes 2.000 racions. També s’organitzen diferents activitats (exposicions, conferències, concurs de bolets, jocs infantils,...).
Podeu consultar més informació al tríptic : 12a
Festa del Bolet de Seva en pdf
L'esborrany d'adaptació de la directiva europea del foc a l'Estat espanyol preveu articles tan controvertits com el que obliga el públic d'un correfoc a signar una autorització o el que marca una complicada burocràcia a les colles a l'hora de poder organitzar una actuació al carrer. El món del foc ha impulsat múltiples actes de protesta contra el document, i fins i tot el 4 de setembre passat va concentrar milers de persones en una manifestació a Barcelona. Les diferents federacions i la Generalitat han presentat al·legacions a l'esborrany.
Els Castellers de la Sagrada Família van iniciar la seva actuació amb un lent dos de sis que van donar problemes a dosos amb l’entrada de l’enxaneta però que van poder descarregar. Van completar el tres de sis amb agulla sense complicacions però tornant a patir una canalla excessivament lenta. Com a tercer castell van triar un espadat, però no qualsevol ja que els barcelonins feia just quinze dies que aconseguien descarregar el primer pilar de cinc de la seva història. Van tornar-hi i se’l van tornar a apuntar treballant-lo amb delicadesa a la descarregada.
La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.
Tancant el primer grup de colles, els Castellers de Badalona van apuntar-se el quatre de set amb agulla de sortida. L’estructura del quatre es deformà una mica a la part superior però aquest fou l’únic contratemps amb el que es van trobar. En la seva segona ronda, i en aquesta ocasió en solitari, van atacar el cinc de set. Després de desmuntar-lo a casa, durant les festes de Maig, els micaco no l’havien pogut tornar a dur a plaça però poc es va notar. El tronc del castell realitzà una gran labor malgrat la lentitud de l’acotxadora del dos que l’alentí en excés. Amb dos grans castells al sac era l’hora d’innovar. Després que el desmuntessin la setmana passada, els Castellers de Badalona van tornar a atacar el tres de set amb agulla i ho van fer amb gran solvència. Només els nervis a l’alçada de dosos i una brusca baixada de l’enxaneta del pilar van fer patir en l’esperada estrena d’aquest castell inèdit en el seu historial.
La primera colla en actuar al segon grup va ser la dels Matossers de Molins de Rei que, mancats d’efectius, enguany només han pogut completar una desena d’actuacions. Van començar la seva exhibició amb un cinc de sis un pel deformat, lent, però que no va perillar en cap moment. El dos de sis, inèdit enguany fins a aquest cap de setmana, va tornar a mostrar lentitud en la seva execució, amb un pis de dosos voluminós i molts dubtes als més menuts. Amb dos castells al sarró, els baixllobregatins van plantejar-se l’espadat de cinc pisos. L’estructura pujà curosa en tot moment i amb molta delicadesa. Sense sotragades, el terç el defensà correctament i en baixar van celebrar-lo de manera molt especial ja que es tractava del primer assolit enguany.
Uns altres triomfadors de la diada van ser els Castellers d’Altafulla que aquesta temporada estan mostrant un gran estat de forma. Amb quatre castells de set pisos fins a la data, els tarragonins van atacar i completar-ne dos més; d’una banda, el tres, amb certa facilitat fins i tot, i de l’altre, el quatre, ovalat i treballat des del començament. Van aprofitar les camises desplaçades especialment per a aquesta jornada per fer un sobreesforç i intentar per primer cop el tres de set amb agulla. El castell, molt nerviós, va mostrar problemes a segons. L’espadat es deixà anar del tres massa d’hora, fet que va fer impossible d’aturar una forta sotragada que arribava just en el moment de treure el pis de terços. Van necessitar doncs de la ronda de millora per acabar la diada amb tres castells i ho van fer amb un espadat de cinc pisos que, tot i tremolar en el seu ascens, van aturar en la descarregada.
Una altra colla que enguany no s’havia deixat veure gaire per les places és la Jove de l’Hospitalet que, de sortida, intentà el dos de sis. La construcció es va girar des de l’inici complicant la seva consecució però els de la camisa verda hi van saber dedicar tot el seu esforç. Per la segona ronda, van triar un espadat, el de cinc, que enguany no havien aconseguit. Treballat, sobretot en la descarregada, aquest esdevení el castell més important pel que fa als seus registres. Van arrodonir la jornada descarregant un lent tres de sis amb agulla.
Els Castellers de Cerdanyola es plantaven a Torredembarra amb una bona xifra de castells de set pisos de bagatge. Van començar el seu torn, valents, descarregant el segon quatre de set amb agulla de l’any. Aquest, es tancà per dalt, complicant l’alliberament de l’espadat que, un cop sol, es va mostrar fiable. Van seguir estrenant un castell, el tres de set amb agulla. Els nervis van aparèixer en el moment de l’aleta i la diferència de tècnica va fer que l’espadat s’hagués de treballar durant la descarregada. Sense afluixar en cap moment, van atacar un cinc de set que sembla que el descarreguin assíduament. El castell no tremolà ni féu patir, i només el fet que el dos es trobés massa prop de l’estructura del tres va fer que la canalla l’hagués d’executar amb suavitat.
El darrer grup l’estrenaven uns Torraires de Montblanc molt mancats de camises que van començar amb un tres de sis amb agulla amb una canalla voluminosa. La segona i tercera ronda dels de la camisa bordeus van ser gairebé calcades i protagonitzades per un dos de sis que va mostrar-se dubtós en tot moment. Van col·locar-hi sense complicacions els dosos però ni els mocadors repartits a totes les alçades, ni les ajudes de la resta de components del tronc, van servir per fer que la canalla menuda arribés al capdamunt. Havent desmuntat dos cops la mateixa estructura, a la ronda de millora van haver d’optar per una altra. Aquesta va ser la de l’espadat de cinc pisos que va quedar força lluny de ser carregada.
Els Salats de Suria, per la seva part, van triar el dos de sis per arrencar la seva exhibició. Tot i que va costar lligar la conjunció entre pinya i segons, i els nervis evidents en aquesta estructura, el castell s’aconseguí descarregar sense entrebancs. Van seguir amb el pilar de cinc, que van descarregar amb solvència. Però els va faltar convicció per aconseguir un tres de set que s’enlairà correctament. En l’impàs anterior a l’aleta, una forta sotragada va minvar la confiança fent aparèixer uns nervis que van fer que saltessin els pisos superiors del castell. Un pel tocats, van rebaixar pretensions per cloure la seva actuació amb el tres de sis.
Si bé el gruix de gent que poden moure darrerament els Castellers de Mollet no els permet fer-ho amb assiduïtat, al concurs de Torredembarra van poder mostrar castells molt seriosos i força experimentats. Van iniciar amb un quatre de sis amb agulla de canalla força menuda. Van descarregar el tres de sis, lent però sense gaires complicacions, i van tancar el seu concurs posant-hi un pilar a dins. Amb mides força tancades, el castell s’alçà dubitatiu. L’entrada a l’agulla, a més, va ser delicada en quedar l’espadat una mica reculat. Malgrat tot, els de la camisa verda van poder finalitzar la seva cinquena actuació de l’any, un cop més, amb tres castells de sis descarregats, sumant així un cent per cent d’efectivitat.
Finalment, la darrera de les dotze colles a actuar, va ser la dels Minyons de l’Arboç que iniciava la seva participació amb la única estructura que vam poder veure en solitari, el cinc de set. Amb moltes ganes, van alçar un cinc nerviós i descompensat en l’ascens de tres i de torre. La llarga durada va minar les forces als terços que van descarregar el castell entre crits d’ànims dels seus. El segon castell va ser el quatre de set amb agulla que tot i executar-se amb unes mides complicades al pis de quarts, deslliurà un espadat que no patí sotragades importants. Valorades les possibilitats, els arbocencs van triar també el tres de set amb agulla per culminar la seva actuació. Ho van fer amb problemes per quadrar mides al castell però, de nou, sense dificultats un cop alliberat l’espadat.
Vic
Manlleu
