Sant Antoni,els 3 tombs i el porc

Comencem amb les festes del nou any

Per aquest gener podem trobar molts llocs on l'oferta gastronòmica esdevé part fonamental de la festa,hi ha prou productes per tastar: calçots,les garoines,els formatges,les tòfones,el porc i tots els seus derivats,l'oli i les olives,l'arròs,el xató i les "escudellades"...ja hem acabat el cicle de festes nadalenques i ara enfilem cap el periode de festes del cicle de carnaval,de carnestoltes...abans de "recluir-nos" en la Quaresma,però això ja arribarà.
Dins d'aquest segon cicle de festes de l'hivern trobem algunes de molt sonades:

Festes de Sant Antoni (17 de Gener)

Sant Antoni visqué entre els segles III i IV i és un dels anomenats primers pares del desert. La seva llegenda ens explica un viatge fabulós en pelegrinatge durant el qual el sant es troba -i s'enfronta- amb éssers fantàstics (un centaure, un sàtir i un llop, gegants, etc) i amb les temptacions mundanes, que li posen entrebancs en el seu camí. Se'l representa acompanyat d'un porc perquè una llegenda li atribueix una guarició miraculosa d'un garrí. És el patró dels traginers i se li encomana la protecció de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits.
En diferents pobles dels Països Catalans es celebren festes gastronòmiques per aquesta data:

Calderada a La Seu d'Urgell

Els pagesos de la Seu cuinen una gran escudella, de la cual es reparteixen al voltant de 3000 racions. La festa inclou la benedicció del pa i els animals, els tres tombs i la pujada al pal.
Telèfon: 973.35 15 11
Jornades Gastronòmiques de la Fira de Sant Antoni a Anglès

Programa d'actes de la Fira

Aprofitant la benedicció dels animals al poble d'Anglès es feia una petita fira on el protagonista principal era el porquet. Antigament es feia la matança del porc a l'hivern i s'aprofitava la diada de Sant Antoni per comprar els nous garrins per engreixar...



Festes de Sant Sebastià (20 de gener)

Aquest sant ha estat de sempre invocat per tal de protegir les poblacions contra les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra la pesta, moltes són les viles que li han dedicat un "vot de poble", una prometença comunitària mitjançant la qual decideixen posar-se sota la protecció del sant. Segons la tradició popular, la devoció cap a Sant Sebastià arriba a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li dediquen els primers monestirs i esglésies. És el patró dels homosexuals.

Festa de Sant Sebastià a el Pont de Suert (L'Alta Ribagorça)

Les festes de Sant Sebastià del Pont de Suert se celebren pels volts del 20 de gener. Tot i que els actes de la festa duren tota la setmana, els dies centrals són els tres més propers a la solemnitat del sant, del 19 al 21 de gener.
La festa està organitzada pels priors de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, una congregació sorgida per iniciativa d’Aparicio Navarro, rector de Cirés, l’any 1503 i que no es formalitzà, segons el “Llibre de la Confraria” fins l'any 1586.

L’aparició de confraries als pobles del Pirineu català (Ribagorça, Pallars i Vall d’Aran) s’emmarca dins un moviment associatiu iniciat al segle XVI encaminat a fer front comú davant l’amenaça de les pestes i altres adversitats. Les confraries eren organitzacions profundament religioses i devocionals envers al sant que les havia originat, però per sobre d’això, eren associacions assistencialistes i gremials. Els confrares feien aportació d’una quota anual, en metàl·lic o en espècie, i a canvi, tenien dret a percebre els serveis d’atenció als malalts i d’enterramorts. L’aparició dels hospitals i dels cementiris amb nínxols féu innecessària aquesta missió i les confraries esdevingueren societats gastronòmiques.Només els homes poden accedir a les menjades encara que les dones s'ocupen de que tot surti be i preparar-les,solen ser les dones dels priors,encarregats de la confraria,que es renoven cada any.
Cada any durant tres dies, del 19 al 21 de gener, els més de quatre-cents membres de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, la majoria caps de família del municipi, fan una gran festa culinària. Celebren un seguit d’àpats gastronòmics, cuinats seguint la tradició del passat, amb productes típics de la terra i especialment plats elaborats amb corder, , com l'embotit "Girella".

Festa de Sant Sebastià a Olvan (el Berguedà),festa de l'arròs

Des de temps immemorials la diada de Sant Sebastià té pels olvanesos un significat molt especial. Diu la tradició que va ser Sant Sebastià qui va lliurar de la pesta al poble d'Olvan i que en agraïment els veïns van fer un vot a perpetuïtat de que cada any donarien l'àpat principal als pobres, rodamóns i captaires que s'estiguessin al poble el dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.Aquesta tradició s'ha mantingut any rera any i es continua celebrant en plena harmonia veïnal i amb la participació de tots els "captaires" de les rodalies