Diumenge al Garraf,a Vilanova i la Geltrú

Diada dels Bordegassos de Vilanova,la colla del groc terrós

El proper diumenge 11 visitarem les terres del Garraf,Vilanova i la Geltrú en motiu de la Diada de la seva colla castellera,els Bordegassos de Vilanova.A més dels amfitrions hi haurà també els Castellers de Rubí,l'actuació serà a les 12.30 a la plaça de les cols.
Vilanova i la Geltrú es la capital de la comarca, coneguda per la seva cuina marinera i pels carnestoltes...pàtria de Pere Tàpies (cantant,showman,gastrònom,escriptor,periodista,etc...un "cul inquiet" que diuen les àvies),vilanoví il·lustre i referent amb temes de cuina pels gourmets i aficionats.

Un repàs a la història de la vila:

Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.

És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo. D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l’ambient que el contacte amb l’illa de Cuba li anava donant.

La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès

A més, s'hi organitzen dos festivals: el Festival de circ Trapezi, compartit amb Reus, i el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (o FIMPT), que se celebra des de 1980.

Un dels atractius de la ciutat és el Museu de curiositats marineres Roig Toquès que, gràcies a la famosa Carpa Juanita que menja amb cullera i beu en porró, ha donat a conèixer el nom de Vilanova arreu del món.

Com arribar-hi?

mapa de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú,capital mundial del Xató


Diferents vídeos de Vilanova i la Geltrú
Història i cultura


Les festes

I sobretot la gastronomia




Us adjuntem un enllaç del llistat de restaurants de Vilanova,amb les diferents especialitats...la proposta es triar la cuina marinera,naturalment!!! cal aprofitar el viatge a la costa i deixar-nos seduir per els productes de les nostres costes...

Restaurants de Vilanova i la Geltrú




No us perdeu tampoc la Ruta del Xató,veieu la seva web i busqueu el lloc que més us agradi per tastar-ho

Un passeig pel sector marítim

Des de l’ermita de Sant Cristòfol a la de Sant Gervasi, amb una durada d’uns 30 minuts.
Al paisatge natural del sector marítim, cal afegir la visita a l’ermita de Sant Cristòfol al costat de la qual visqué i morí l’insigne escriptor Eugeni d’Ors, puntal del moviment modernista i autor de l’obra La Ben Plantada.

De camí cap al passeig Marítim havent passat pel costat del far de Sant Cristòfol, val la pena visitar la llotja del peix, i si l’hora ho permet, tot el que té relació amb el món mariner: el port de pesca, l’arribada de les barques i l’apariament de les xarxes. Al passeig Marítim trobarem el Pòsit nou i el vell i les botigues i cases balconades dels mariners. A més de boniques panoràmiques del port i del mar, veurem el monument al Pescador, situat a la recuperada plaça del Port, el monument dedicat a Francesc Macià, 1er president de la Generalitat restaurada, realitzat per Josep Maria Subirachs, situat a la cruïlla del passeig Marítim amb la rambla de la Pau. També hi ha el monument als Homes del Mar, ubicat a l’alçada de l’anomenada rambla Nova, rambla de Joan Baptista Pirelli, des d’on hi ha una bona perspectiva del Club Nàutic.

Tots aquests són punts de referència importants abans d’arribar al parc de Ribes Roges, amb les seves múltiples ofertes d’esport i oci. Al parc hi ha la Torre de Ribes Roges on Josep Guinovart ha recreat la seva interpretació del món mariner. Passant pel Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, es pot continuar fins a l’escultura de Pasífae, obra d’Oscar Estruga, que es troba en un braç de platja dins el mar per arribar a les ruïnes d’Adarró, ciutat ibero romana i que alguns estudiosos la donen com a possible seu de la subur històrica, sita al peu del turó de Sant Gervasi, on es troba l’ermita del mateix nom.

Un passeig per Vilanova

Des de la plaça de l’Estació fins a arribar al Museu Can Papiol, ens ocuparà uns 30 minuts del nostre temps. A la mateixa plaça de l’Estació o millor dit plaça d’Eduard Maristany es troba el Museu del Ferrocarril.

Museu del Ferrocarril. Aquest museu posseeix la col·lecció més completa de màquines de tracció de vapor. Hi podeu trobar el pont giratori i la rotonda, sota la qual es disposen algunes de les màquines més antigues que es conserven a l’Estat espanyol, el tren reial que va utilitzar el rei Alfons XIII i un Bogie que pertanyia a un dels cotxes americans (HARLAN) que varen circular pel nostre país en l’època dels primers ferrocarrils. El Museu del Ferrocarril constitueix una mostra excepcional de la història dels ferrocarrils espanyols, des de 1848 als nostres dies.

Al costat de la plaça, en un recinte tancat i ajardinat es troba la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, cedida a la ciutat per Víctor Balaguer, polític i escriptor del segle XIX, ministre d’Ultramar, diputat de les Corts espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú.

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El museu té una de les més importants col·leccions de pintura catalana del s. XIX i col·leccions d’arts decoratives, arqueologia i etnologia. La Biblioteca reuneix una de les col·leccions bibliogràfiques del s. XIX més riques de Catalunya; manuscrits, gravats i mapes.

Davant mateix del Museu Víctor Balaguer i de la Casa de Santa Teresa, hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot sortint de l’esmentada universitat i anant a cercar l’anomenada “carretera Principal” (Barcelona-Tarragona), anirem en direcció a Tarragona, passarem el semàfor que hi ha allà, i dos carrers després, tombarem a la dreta on trobarem el carrer de la Llibertat, que ens portarà a la plaça de Soler i Gustems, coneguda popularment com la plaça dels Carros, on hi ha una font modernista, que està dedicada al patrici vilanoví abans esmentat. A partir d’aquí entrem al centre comercial i a una de les illes de vianants de la ciutat, carrer de Sant Sebastià, on encara hi ha l’ermita dedicada al sant que dóna nom al carrer, ermita que antigament quedava fora del nucli urbà.

Plaça de la Vila. Edifici de l’Ajuntament; plaça del segle XIX, estil neocolonial, una de les places porxades més gran de Catalunya; monument a Tomàs Ventosa, prohom de la vila; Biblioteca Pública Joan Oliva; Illa de vianants i zona comercial; carrer dels Caputxins: el nom el conserva d’un antic convent de frares caputxins que existia a la zona.

Tot pujant pel carrer dels Caputxins i seguint l’illa de vianants, a mà esquerra hi ha la casa de les columnes trencades. Diu la tradició que el propietari va fer una juguesca segons la qual afirmà que, malgrat que trenqués les columnes, la casa s’aguantaria igualment. Quasi davant de l’esmentada casa hi ha la plaça dels Cotxes, on es troba el Col·legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d’un indià. Davant mateix del col·legi es veu un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, que havia estat també la casa d’uns indians. Pujant a mà dreta hi ha la casa on va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani. Al capdamunt del carrer citat anteriorment trobarem la plaça de les Cols, on abans s’ubicava el mercat de la verdura, a la dita plaça hi havia la residència de la família Cabanyes, on va néixer el poeta preromàntic català Manuel de Cabanyes.

Molt a prop hi ha el carrer Nou, límit de les muralles de la Vilanova antiga, el carrer de l’Església i el de Sant Antoni. A la dreta es veu el portal de sortida cap a la Geltrú, anomenat portal del Nin, vestigi de les muralles que encerclaven la ciutat. A l’esquerra es pot contemplar una bona perspectiva de l’esplèndid campanar barroc de l’Església Arxiprestal de Sant Antoni Abat. Trobarem també la plaça de Pau Casals, amb una petita font i un monòlit dedicat a Anselm Clavé, aquesta va ser la plaça Major, seu de l’antic Ajuntament de Vilanova. Una mica més amunt hi ha la plaça de la Diputació i el carrer Major, carrer principal de la Vilanova antiga on hi ha les dues mansions de més categoria: la casa Papiol i la casa dels marquesos de Samà.

Museu Can Papiol. És una casa noble del s.XVIII, conservada amb tot el seu parament. Francesc Papiol fou diputat a les Corts de Cadis, on es signà la primera Constitució espanyola en època de dominació napoleònica.