Receptes carbasses XIII

Receptes Tradicionals , segona part

26 de desembre, Sant Esteve

Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l'entorn d'un dinar, però aquest cop amb família o amb amics."Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva", diu la dita.

Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l'àpat comença una mica més tard i s'aprofiten les restes de menjar. Així, s'acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L'esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Per Sant Esteve, la sobretaula no s'allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se'n va a adormir més d'hora. Com que ja ha passat el solstici d'hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: "Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre".

Canelons Rossini

El dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).

Ingredients:

Carns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollastre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.

Preparació:

Es pica una mica de ceba (si no se'n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d'oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d'un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d'oli; se'ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s'enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d'aigua freda a l'olla, per parar l'ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S'escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s'hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s'escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC

Vídeo d'una manera de fer canelons



Vídeo de la recepte de la beixamel (en castellà però molt didàctica...i la cuinera més jove)






Enllaç Podcast de Rac1 programa Cuinetes, sobre canelons i escudella de Nadal