El passat diumenge varem actuar a Vilanova i la Geltrú en la Diada dels castellers locals,els Bordegassos, juntament amb els Castellers de Rubí -la manca d'efectius va fer que tant sols poguessin fer el pilar de cloenda- i Sagals d'Osona. La jornada per els osonencs va anar prou be,una actuació segura i sense riscos que va permetre fer canvis i pujar gent nova. Les rondes van ser: primer 4d7 amb agulla,5d7 i 4d7,per acabar els pilars amb un vano de 5. Els talls de vídeo son els següents:
El XATÓ neix lligat al món del vi. La cerimònia d’aixetonar la bóta, consistia a posar-li una petita aixeta -l’aixetó- que permetia treure el vi. Era l’inici de la FESTA, i com tota festa anava acompanyada d’un àpat. Aquest àpat estava format per ingredients salats: anxova, tonyina i bacallà, que eren habituals en el rebost de pagès, acompanyats amb unes fulles de la verdura del temps del fred; l’escarola i unes olives, tot plegat enriquit amb una salsa, feta amb tècniques de clares connotacions àrabs, i amb diversos graus de sofisticació, era d’ús comú entre la pagesia. Vet aquí un plat que, a l’hora de batejar-lo, tenia el nom predestinat. Si “aixetonaven”, doncs XATÓ.
Xató de Vilanova
Ingredients per a la salsa 2 grans d’all mitjans 35 ametlles i 12 avellanes torrades 8 nyores escaldades o macerades amb vi Molla de pa xopada de vinagre Oli a voluntat Sal Vi (opcional)
Ingredients per al plat
2 escaroles 200 g de bacallà dessalat i esqueixat 150 g de tonyina dessalada i esqueixada 18 filets de seitó dessalats Olives arbequines i negres
Preparació
Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu-hi lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Un cop al plat, acompanyeu-ho amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.
Sípia a la Bruta
Ingredients
1.300 g. de sípia 1.500 g. de patates 2 tomàquets madurs sense pell 1 ceba 3 grans d'all oli d'oliva vi blanc julivert, aigua i sal
Preparació
En una cassola es posa oli d'oliva i tots els ingredients en cru, excepte les patates.
Tot seguit es tira la sal i es cobreix d'aigua. Es posa al foc durant 45 o 60 minuts, segons la sípia.
10 minuts abans de retirar del foc introduïm les patates.
El nou espai cultural de Vic ja esta inaugurat,un nou projecte per enriquir la vida social i cultural de la capital d'Osona i,esperem-ho,un referent comarcal....serà la seu de les entitats Òmnium Cultural i de l'Associació Cultural Sagals d'Osona. Fotos de l'acte d'inauguració de La Central
Diumenge passat,a la nostra Diada,en David Vicente (fotògraf) va fer un reportatge de l'actuació dels Sagals a plaça...la seva visió més artística,aporta una nova manera de veure els castells com una activitat més plàstica on les possibilitats de crear imatges i/o enfoc van més enllà de la simple constatació d'un fet...
Us proposem que hi doneu un cop d'ull,a la feina que ens ha ofert aquest nou "company a plaça":
Diada dels Bordegassos de Vilanova,la colla del groc terrós
El proper diumenge 11 visitarem les terres del Garraf,Vilanova i la Geltrú en motiu de la Diada de la seva colla castellera,els Bordegassos de Vilanova.A més dels amfitrions hi haurà també els Castellers de Rubí,l'actuació serà a les 12.30 a la plaça de les cols. Vilanova i la Geltrú es la capital de la comarca, coneguda per la seva cuina marinera i pels carnestoltes...pàtria de Pere Tàpies (cantant,showman,gastrònom,escriptor,periodista,etc...un "cul inquiet" que diuen les àvies),vilanoví il·lustre i referent amb temes de cuina pels gourmets i aficionats.
Un repàs a la història de la vila:
Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).
A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.
És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo. D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l’ambient que el contacte amb l’illa de Cuba li anava donant.
La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.
Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès
A més, s'hi organitzen dos festivals: el Festival de circ Trapezi, compartit amb Reus, i el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (o FIMPT), que se celebra des de 1980.
Un dels atractius de la ciutat és el Museu de curiositats marineres Roig Toquès que, gràcies a la famosa Carpa Juanita que menja amb cullera i beu en porró, ha donat a conèixer el nom de Vilanova arreu del món.
Diferents vídeos de Vilanova i la Geltrú Història i cultura
Les festes
I sobretot la gastronomia
Us adjuntem un enllaç del llistat de restaurants de Vilanova,amb les diferents especialitats...la proposta es triar la cuina marinera,naturalment!!! cal aprofitar el viatge a la costa i deixar-nos seduir per els productes de les nostres costes...
No us perdeu tampoc la Ruta del Xató,veieu la seva web i busqueu el lloc que més us agradi per tastar-ho
Un passeig pel sector marítim
Des de l’ermita de Sant Cristòfol a la de Sant Gervasi, amb una durada d’uns 30 minuts. Al paisatge natural del sector marítim, cal afegir la visita a l’ermita de Sant Cristòfol al costat de la qual visqué i morí l’insigne escriptor Eugeni d’Ors, puntal del moviment modernista i autor de l’obra La Ben Plantada.
De camí cap al passeig Marítim havent passat pel costat del far de Sant Cristòfol, val la pena visitar la llotja del peix, i si l’hora ho permet, tot el que té relació amb el món mariner: el port de pesca, l’arribada de les barques i l’apariament de les xarxes. Al passeig Marítim trobarem el Pòsit nou i el vell i les botigues i cases balconades dels mariners. A més de boniques panoràmiques del port i del mar, veurem el monument al Pescador, situat a la recuperada plaça del Port, el monument dedicat a Francesc Macià, 1er president de la Generalitat restaurada, realitzat per Josep Maria Subirachs, situat a la cruïlla del passeig Marítim amb la rambla de la Pau. També hi ha el monument als Homes del Mar, ubicat a l’alçada de l’anomenada rambla Nova, rambla de Joan Baptista Pirelli, des d’on hi ha una bona perspectiva del Club Nàutic.
Tots aquests són punts de referència importants abans d’arribar al parc de Ribes Roges, amb les seves múltiples ofertes d’esport i oci. Al parc hi ha la Torre de Ribes Roges on Josep Guinovart ha recreat la seva interpretació del món mariner. Passant pel Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, es pot continuar fins a l’escultura de Pasífae, obra d’Oscar Estruga, que es troba en un braç de platja dins el mar per arribar a les ruïnes d’Adarró, ciutat ibero romana i que alguns estudiosos la donen com a possible seu de la subur històrica, sita al peu del turó de Sant Gervasi, on es troba l’ermita del mateix nom.
Un passeig per Vilanova
Des de la plaça de l’Estació fins a arribar al Museu Can Papiol, ens ocuparà uns 30 minuts del nostre temps. A la mateixa plaça de l’Estació o millor dit plaça d’Eduard Maristany es troba el Museu del Ferrocarril.
Museu del Ferrocarril. Aquest museu posseeix la col·lecció més completa de màquines de tracció de vapor. Hi podeu trobar el pont giratori i la rotonda, sota la qual es disposen algunes de les màquines més antigues que es conserven a l’Estat espanyol, el tren reial que va utilitzar el rei Alfons XIII i un Bogie que pertanyia a un dels cotxes americans (HARLAN) que varen circular pel nostre país en l’època dels primers ferrocarrils. El Museu del Ferrocarril constitueix una mostra excepcional de la història dels ferrocarrils espanyols, des de 1848 als nostres dies.
Al costat de la plaça, en un recinte tancat i ajardinat es troba la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, cedida a la ciutat per Víctor Balaguer, polític i escriptor del segle XIX, ministre d’Ultramar, diputat de les Corts espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú.
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El museu té una de les més importants col·leccions de pintura catalana del s. XIX i col·leccions d’arts decoratives, arqueologia i etnologia. La Biblioteca reuneix una de les col·leccions bibliogràfiques del s. XIX més riques de Catalunya; manuscrits, gravats i mapes.
Davant mateix del Museu Víctor Balaguer i de la Casa de Santa Teresa, hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot sortint de l’esmentada universitat i anant a cercar l’anomenada “carretera Principal” (Barcelona-Tarragona), anirem en direcció a Tarragona, passarem el semàfor que hi ha allà, i dos carrers després, tombarem a la dreta on trobarem el carrer de la Llibertat, que ens portarà a la plaça de Soler i Gustems, coneguda popularment com la plaça dels Carros, on hi ha una font modernista, que està dedicada al patrici vilanoví abans esmentat. A partir d’aquí entrem al centre comercial i a una de les illes de vianants de la ciutat, carrer de Sant Sebastià, on encara hi ha l’ermita dedicada al sant que dóna nom al carrer, ermita que antigament quedava fora del nucli urbà.
Plaça de la Vila. Edifici de l’Ajuntament; plaça del segle XIX, estil neocolonial, una de les places porxades més gran de Catalunya; monument a Tomàs Ventosa, prohom de la vila; Biblioteca Pública Joan Oliva; Illa de vianants i zona comercial; carrer dels Caputxins: el nom el conserva d’un antic convent de frares caputxins que existia a la zona.
Tot pujant pel carrer dels Caputxins i seguint l’illa de vianants, a mà esquerra hi ha la casa de les columnes trencades. Diu la tradició que el propietari va fer una juguesca segons la qual afirmà que, malgrat que trenqués les columnes, la casa s’aguantaria igualment. Quasi davant de l’esmentada casa hi ha la plaça dels Cotxes, on es troba el Col·legi de la Immaculada Concepció, que era la mansió d’un indià. Davant mateix del col·legi es veu un edifici amb la façana esgrafiada, on es trobava la seu del Banc de Vilanova, que havia estat també la casa d’uns indians. Pujant a mà dreta hi ha la casa on va néixer Eduard Toldrà, músic i compositor català contemporani. Al capdamunt del carrer citat anteriorment trobarem la plaça de les Cols, on abans s’ubicava el mercat de la verdura, a la dita plaça hi havia la residència de la família Cabanyes, on va néixer el poeta preromàntic català Manuel de Cabanyes.
Molt a prop hi ha el carrer Nou, límit de les muralles de la Vilanova antiga, el carrer de l’Església i el de Sant Antoni. A la dreta es veu el portal de sortida cap a la Geltrú, anomenat portal del Nin, vestigi de les muralles que encerclaven la ciutat. A l’esquerra es pot contemplar una bona perspectiva de l’esplèndid campanar barroc de l’Església Arxiprestal de Sant Antoni Abat. Trobarem també la plaça de Pau Casals, amb una petita font i un monòlit dedicat a Anselm Clavé, aquesta va ser la plaça Major, seu de l’antic Ajuntament de Vilanova. Una mica més amunt hi ha la plaça de la Diputació i el carrer Major, carrer principal de la Vilanova antiga on hi ha les dues mansions de més categoria: la casa Papiol i la casa dels marquesos de Samà.
Museu Can Papiol. És una casa noble del s.XVIII, conservada amb tot el seu parament. Francesc Papiol fou diputat a les Corts de Cadis, on es signà la primera Constitució espanyola en època de dominació napoleònica.
4 de 8 !!!!!!! Els castells de vuit un altre cop a plaça,a la Diada de la colla a Centelles es va poder tornar a descarregar un 4d8 amb solvència,segur i amb molta concentració per part de tots ( i amb la col·laboració dels Moixiganguers d'Igualada,gràcies per tot!!). La Diada va començar amb l'inauguració d'una placa commemorativa dels primer 4d8 descarregat a la mateixa plaça l'any passat,el primer intent del carro gros es va haver de desmuntar amb dosos col·locats i el pes tot a dalt. Després d'un 5d7 es va tornar a tirar el 4d8 i aquesta vegada si,descarregat amb garanties...la resta de la jornada es va "torçar" una mica,una mala caiguda del 4d7 amb agulla on la canalla es va despenjar de manera espectacular,per sort va ser més l'ensurt que les possibles lesions tot i la impresionant caiguda (cal felicitar a la canalla...un 10),es va tencar ronda amb un 3d7 i 3 pilars de 4,un d'ells aixecat per sota. El vídeo de l'actuació està repartit amb 5 talls:
Dins de les Fires de Sant Narcís en el programa casteller hi ha una actuació que per si sola ja val la pena fer la visita a la ciutat,es la pujada del pilar a les escales de la catedral. Els Marrecs de Salt ja fa anys que van fent aquesta actuació,molt "plàstica" i visual,els 90 graons que separen la plaça de davant del jutjat provincial fins a la porta de la catedral esdevenen el repte de la colla. Veure la pinya i el pilar enfilar-se,graó i graó,cap a dalt es un espectacle que fa vibrar als espectadors i els fa partíceps d'un repte col·lectiu. Es un espectacle amb majúscules,l'espai que l'envolta un lloc idoni per fer creixa els lligams de la colla castellera amb la seva gent i el seu entorn. L'actuació està repartida amb 4 talls de vídeo.
3 d 7 dels Marrecs de Salt
4 d 7 dels Marrecs de Salt
Pilar caminat per les escales de la Catedral de Girona
Pilar de 5 aixecat per sota i peça dels grallers dels Marrecs de Salt
Per fi,s'acaben les obres i podem inaugurar el nou local de la colla castellera d'Osona. Després de molts periples i recorreguts (Pockets,Sucre,Orfeó,Vic2,Seminari,Pelleria...i alguns altres llocs esporàdics més) l'entitat castellera estrenarà el que serà la seva seu per molts anys,dins de la fundació Embat Cultural,conjuntament amb Òmnium Cultural i l'ajuntament de Vic. La reconversió de l'antiga central elèctrica amb uns equipaments culturals del tot necessaris per la ciutat i la comarca. El programa es el següent:
16h. Taller de globus aerostàtics per a nens i nenes a càrrec de l'Obrador.
18h. Actuació del cor de noies del Conservatori de Música de Vic. Direcció de Sebastià Bardolet.
19h. Conferència "La Cultura Popular" a càrrec de Vicenç Villatoro.
20h. Inici de l'acte oficial:
Poesia musicada:
Fragment del "Assaig de plagi a la taverna" de Joan Oliver (Pere IV) amb Jordi Jané (veu) i Toti Soler (Guitarra)
Parlaments:
President dels Sagals d'Osona (Sendo Brugulat)
President d'Òmnium Cultural de Vic (Jeroni Vinyet)
Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vic. (Xavier Solà)
Alcalde de Vic (Josep Mª Vila d'Abadal)
Conseller de Cultura de la Generalitat (Joan Manuel Tresserras)
21h. Ballada de Gegants.
Actuació dels Sagals d'Osona
Actuació de les Fúries d'Ausa
22h. Fi de festa amb La Tropa.
Hi haurà botifarrada i barra de bar a preus populars
Una oportunitat per acostar-se a l'activitat castellera i d'altres expressions de la cultura tradicional.
Un llibre de visites on deixar receptes per compartir ,divulgar ,demanar ,explicar ,discutir ,raonar ,etc... sobre la cuina ,gastronomia ,restauració,cultura popular...per poder llepar-se els dits.
Aquesta es una bitàcora feta amb voluntat d'oferir informació sobre les activitats al voltant del món casteller,principalment relacionades amb la gastronomia i dels esports de profit.Tant per aquelles persones vinculades directament a les colles com als aficionats que busquin activitats per compaginar-ho amb els castells...la voluntat de compartir,d'escampar la xarxa de relacions humanes que permet la colla,tan de pinyes endins com enfora...de compartir coneixements,informacions,receptes i potser,"raconets privats" a on gaudir dels plaers de la taula i de la companyia d'una sobretaula compartida amb amics i coneguts.... pel gust de gaudir d'aquest fet social que es la gastronomia,perquè com diu el gourmet,a tots se'ns comença a conquerir per l'estómac...
Des de la plaça de l’Estació fins a arribar al Museu Can Papiol, ens ocuparà uns 30 minuts del nostre temps. A la mateixa plaça de l’Estació o millor dit plaça d’Eduard Maristany es troba el Museu del Ferrocarril.
Vic
Manlleu
