Ja tenim el Carnaval aquí,el proper dijous ja serà dijous llarder o "Dijous Gras",dia de la botifarra d'ou o de la truita,es el començament de les festes de Carnestoltes.
El costum gastronòmic d'aquest dia ens porta a les truites i ous remenats amb carn, a la botifarra d'ou i a la coca de llardons. Antigament es solien fer "captes" d'ous per part del infants a les cases de cara a fer les truites per dijous gras.
Ens han quedat dites populars molt clares:
"Per dijous llarder,botifarra menjaré"
"Per dijous gras,botifarra fins el nas"
Aquests "excessos" amb la carn i els greixos ara ja no tenen cap sentit,però quan la Quaresma era Quaresma amb l'abstinència i dejunis d'obligat compliment per tothom,aquestes festes abans de començar el "suplici" quaresmal prenien tot els seu ple sentit. Per entendre aquest regnat "efímer" de la disbauxa i el poc seny,trobem un escrit de Bernat Ferrer i Frigola ,que ens ho deixa molt clar:
Vic 31 de gener,1 i 2 de febrer
El proper cap de setmana tenim a Vic una activitat gastronòmica que no ens podem perdre,començant amb en Dijous Llarder trobarem al llarg del cap de setmana diferents propostes i demostracions amb un element comú: la cuina del porc.
El programa es molt extens,així que millor que us trieu vosaltres mateixos el que voleu fer,l'enllaç es el següent : Dijous Llarder a Vic 2008
COQUES DE LLARDONS
Ingredients
400 g de farina de força 60 (especial per a pasta de full)
250 g de mantega o llard
250 g de llardons
1 ou
pinyons
sucre aigua
sal
Es prepara la pasta barrejant la farina amb aigua i un pessic de sal. Es treballa la massa i, al cap d'una estona, s'hi afegeix la mantega o el llard.
Quan els ingredients ja formin una sola massa, s'hi afegeixen els llardons i s'estira amb l'ajuda d'un corró. Es posa en una plata d'anar al forn, s'unta amb l'ou batut i s'hi escampen els pinyons pel damunt, cobrint-ho tot amb una mica de sucre.
Es deixa coure al forn a 200 graus durant uns vint minuts i ja està a punt per menjar.
Dijous Llarder a Vilanova de Sau (Osona) - és costum que una colla de dones i una d'homes, cadascuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre
Dijous LLarder,temps de CARNAVAL
Receptes carbasses XVI
"Pizza" de musclos,Coca de musclos
300 gr de farina
40 gr de llevat de cervesa
1 got de salsa de tomata
2 mozarelles
all molt
1/2 kg de musclos nets (també es poden afegir escopinyes,cloïsses,gambetes petites..etc)
Orenga
Sal,oli i aigua tèbia
Preparació
Col·locar en un bol la farina amb la sal,afegir el llevat desfet amb l'aigua tèbia i l'oli. Anar remenant tot fins a formar una pasta sòlida,afegint aigua tèbia si cal.
Formar una bola compacta,però una mica tova. Fer una bola i tapar amb un drap fins que dobli el seu volumen,deixar-ho en un lloc temperat.
Col·locar en una planxa pel forn una mica untada amb oli,estendre la masa amb les mans olioses (per que no s'enganxi),deixar-ho llevar en un lloc temperat altre cop.
Cuinar en el forn calent. Quant estigui una mica daurat treure del forn,afegir la salsa de tomata ,la mozarella,l'all i l'orenga. Decorar amb els musclos,escopinyes,etc i tornar a col·locar al forn fins que es fongui el formatge.
Servir-la calenta.
Pastís de Mandarina i nous
4 rovells d'ou
60 gr de sucre
25 cl. de licor de taronja
1/4 litre de suc de mandarines
ratlladura de mandarina
3 fulls de gelatina
4 clares d'ou a punt de neu
massa de pasta fullada (bona i feta)
grills de mandarina
150 gr de nous
Preparació
Amb una ratllador treure la ratlladura de la pell de la mandarina vigilant no rascar la part blanca (es amarga). Posar les fulles de gelatina en remull amb aigua freda.
Afegir al suc de les mandarines,la ratlladura i deixar-ho coure durant una minuts,després deixar-ho reposar 15 minuts més.colar-ho i afegir els rovells d'ou i el sucre.
Posar al foc per elaborar la crema,no deixar que bulli per evitar que els rovells es "tallin".
Incorporar els fulls de gelatina i el licor i deixar-ho refredar.
Estirar la "pasta fullada" i coure-la sense res "en blanc".Afegir la crema i per damunt col·locar els grills de mandarina (pelats) i distribuir les nous. Decorar amb la clara d'0u a punt de neu i gratinar-ho al forn.
Calçots i calçotades...típic "casteller"
De Valls : castells i calçots
El calçot es el grill de la ceba que es va calçant a mesura que creix. La relació dels calçots amb el territori es total,es mengen els mesos de gener,febrer i març (encara que avui en dia la temporada als restaurants s'ha allargat massa i tot...),es couen amb les "sobres" de la vinya després d'espurgar els ceps: els sarments o rodals. I es mengen acompanyats d'una salsa típica,la salvitxada o bé amb romesco. Fou a partir dels anys 50 del segle XX quan els calçots i les calçotades s'escamparen per arreu dels Països Catalans des del seu bressol a l'Alt Camp.
Es un àpat social,una de les festes gastronòmiques més populars al nostre país i un aconteixement únic per compartir amb amics i coneguts.De fet ens permet retornar una mica a la nostra infantesa ,menjar amb els dits,"embrutir-nos" amb els calçots cremats pel foc... i naturalment com diu la frase del cineasta català (ara no recordo si era Bigas Luna o Ventura Pons!!!) es una de les tres coses que els catalans fem mirant al cel: Mirar els castells,beure en porró i menjar calçots.
Per acompanyar els calçots es sol fer carn a la brasa,botifarres i xulla o cansalada virada.Les postres al gust de cadascú,però millor si les acompanyeu d'una bona garnatxa empordanesa,es una debilitat...
A Valls el dia de la festa de la calçotada es duen a terme 3 concursos diferents,el de millor cultivador,el de millor salsa i el de menjar més calçots (el més espectacular)...si decidiu passar per Valls no deixeu de veure aquest concurs,endrapen quasi 300 calçots!!!! per poder guanyar!!!!
Nota important: la salsa s'anomena "salbitxada" quan si posa bitxo,sinó hi ha qui li diu tant sols "Salsa de Calçots"
Ingredients:
Una cabeça d'alls, dos pebrots de romesco i un bitxo secs, dotze ametlles i dotze avellanes torrades, una llesqueta de pa sec, tomàquet madur escalivat o de conserva, un bon raig d'oli, una mica de vinagre i sal al gust.
Preparació:
S'escalden els pebrots i el bitxo, s'obren i se'ls treu la polpa amb la punta del ganivet. Es posa al morter, junt amb les dents de l'all pelades, el pa sec i les ametlles i avellanes. Es pica bé, fins que resulti una pasta homogènia. Llavors s'hi barreja el tomàquet ratllat, l'oli, el vinagre i la sal.
Vídeo per veure la preparació de la Salsa,el nom de Salvitxada o Salbitxada depèn del lloc,coses del territori!!!
Festa de la Calçotada a Valls,un plaer gastronòmic
Enllaç de podcast del programa "Tàpies Variades" de Catalunya Ràdio on es parla dels calçots
Calçots i castells,el 3 de 10
Segons el Gran diccionari de la llengua catalana:
Calçar:
fig Preparar-se per a afrontar un perill especialment amenaçant. Amb el nou govern ja ens podem calçar. Si no fas els deures, ja cal que et calcis!
Posar un o més gruixos o tascons sota una peça per tal d'aixecar-la, fixar-la provisionalment, anivellar-la, etc. Calçar una biga, una màquina.
Segons la Viquipèdia
Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen.
Podem doncs entendre que certs castells que es van "calçant" a la mida que van creixent son també "castells acalçotats"?... Així doncs quin serien els castells "calçot" per excel·lència? ... Si seguim aquesta dissertació "sense lògica" però amb ganes de divertir-nos,ens adonarem que aquest 2008 fa 10 anys del primer "GRAN CALÇOT" del món casteller,el 3 d 10...
La temporada 1998 va ser excepcional,el primer 3 d 10 carregat de la història a càrrec dels Castellers de Vilafranca i la setmana següent els Minyons de Terrassa el descarregaven a la seva diada,a més d'haver descarregat el primer 4d9 net a la Plaça del Vi per la diada de Sant Narcís.
Però Valls,capital del calçot a nivell galàctic,no podia quedar enrere...trigaria una mica més però assoliria el seu "GRAN CALÇOT" al concurs del 2000. Tot esperant les calçotades de la setmana que ve podem gaudir dels dos MEGACALÇOTS de Vilafranca (el primer) i del de Valls(el del bressol)...
Aquesta temporada 2008 es any de "CALÇOTADA/CONCURS CASTELLER" ,esperem poder veure aquests monstres a plaça,en viu i en directe...i alguna altre verdura més.una pastanaga potser?
CALÇOT VILAFRANQUÍ
CALÇOT VALLENC,"ENVELLIT" PERÒ GUSTÓS
La setmana dels barbuts,sopes i escudellades
Sopes i escudelles
La setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents a sant Pau Ermità, sant Mur i sant Antoni Abat, perquè aquests tres sants són representats en la iconografia lluïnt les més llargues barbes. També en aquesta setmana dels barbuts s'hi inclouen sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç el dia 22. En canvi, sant Sebastià, també el dia 20 i que, per tant, també s'inclou en aquesta setmana, acostuma a anar molt ben afeitat.
Fins no fa mases anys la setmana dels barburs era recordada pel fred,solia ser la setmana més freda de l'any,ara degut als canvis climàtics ja no es pot fer gairé cas del costumari popular.
El que si continua sent habitual es el fet que s'aprofiti les festes dels tres tombs,Sant Antoni,Sant Sebastià i la proximitat del carnaval per dur a terme "escudellades populars",àpats col·lectius en els quals el plat principal son les sopes o escudelles,segurament degut a la rigurositat del clima antigament feien molt recomanable donar aquest menjar calent als pobres...
De fet les sopes han sigut de sempre un menjar de subsistència,tenim una mostra en diferents receptes amb ingredients ben simples i econòmics que donen com a resultat unes sopes gustoses i extraordinàries,i a més a més com diu la dita: "Qui menja sopes,se les pensa totes".
Sopa de farigola
Ingredients:
Unes branques de farigola seca
pa sec
unes quantes ametlles torrades
un ou
oli
sal i aigua.
Preparació:
Es posen a bullir, en una olla amb aigua, el pa sec, les branques de farigola, lligades amb un fil de cotó, per poder pescar-les fàcilment, un raig d'oli i sal. Es pelen les ametlles i es piquen bé al morter; després s'afegeixen a l'olla. Es deixa bullir deu minuts. Després, es pesca la farigola, es trenca l'ou i es tira a l'olla i, acte seguit, es remena bé amb un batedor, fins que el pa i l'ou quedin fets miques. S'apaga el foc i es serveix.Sopa d'all
Ingredients:
Alls
pa
pebre vermell
sal
oli i aigua.
Preparació:
Es tallen unes llesques de pa ben primes i es torren al forn. Es freguen amb una dent d'all i es posen als plats. Es fregeixen unes dents d'all pelades, en una paella amb oli; quan els alls tenen una mica de color, s'hi tira una bona cullerada de pebre vermell i s'apaga el foc. Es dóna una bona remenada i es tira el contingut de la paella sobre el pa. S'escalda el pa amb aigua bullint, que estigui al punt de sal. Es deixa revenir una mica el pa i es serveix.
Sopa de ceba
ceba
oli
mantega
farina
xerès
caldo
Preparació
Tallar la ceba fineta i sofregir-la en mig oli mig mantega fins que sigui rossa (triga mot i s'ha de fer molt poc a poc i remenant sovint). Tirar-hi una cullerada de farina i coure-la una mica, després afegir el xerès (un raig) i caldo o aigua amb un cubito, i deixar que bulli força.
Per servir-la es posa en una olleta individual que vagi al forn, amb unes llesquetes fines de pa torrat i força formatge ratllat per sobre, i es gratina. També és molt bona amb un ou cru tirat abans de posar-hi el pa.
Brou de pollastre
Quan és fet, s'hi pot bullir pasta, arròs, arròs i fideus o es pot beure sol.
Ingredients:
Menuts de pollastre (carcasses, ales, potes, colls, pedrers, carpons)
un menat de vegetal (pastanaga, porro, api i xirivia)
aigua i sal.
Preparació:
Es posa a bullir el pollastre en aigua abundant, durant un parell d'hores. Llavors s'escuma, es treuen les llunes de greix i s'hi tira el menat de vegetal i la sal. Es deixa bullir fins que el vegetal sigui cuit.
Sopa de peix
Ingredients:
Caps i espines i peix de sopa
ceba
alls
tomàquet
pa torrat
oli
sal i pebre negre.
Preparació:
En una paella amb oli, es fregeix la ceba, picada ben fina, fins que comença a agafar color. Llavors, s'hi afegeix el tomàquet, també picat ben fi, i es deixa coure. Quan el sofregit és cuit, es posa a bullir en una olla amb aigua, els caps i les espines, durant mitja hora llarga. Es cola i es torna a fer bullir el brou. Després s'hi afegeixen unes llesquetes de pa torrat, fregades amb una dent d'all i el peix, desespinat i trossejat. Així que el pa ha revingut, s'apaga el foc i es remena amb el batedor de mà. Ja es pot servir.
Sopa de menta
Una altra sopa de poc cost.
Ingredients:
Uns brots de menta fresca, pa sec, un ou, oli, sal i aigua.
Preparació:
Es posen a bullir, en una olla amb aigua, el pa sec, la menta, picada una mica grossa, un raig d'oli i sal. Després, es trenca l'ou i es tira a l'olla i, acte seguit, es remena bé amb un batedor, fins que el pa i l'ou quedin fets miques. S'apaga el foc i es serveix.
Enllaç Podcast al programa Cuinetes de Rac1 on parlaven de les sopes
Receptes carbasses XV
Ingredients
Beixamel feta amb oli i mantega
ceba i all
Tonyina d’oli
Salsa tomàquet
Pa ratllat
Ou batut
Oli per fregir
Preparació
S’han de netejar el musclos, els obrim al vapor, els tallem a trossos petits i, els barregem amb tonyina d’oli ben escorreguda. Barregem la beixamel amb el q ue hem tallat,i omplim les closques -han de quedar curulles-. Quan està ben fred i pres, ho banyem amb l’ou batut, ho passem per pa ratllat, i ho fregim amb força oli - de mica en mica per que l’oli no es refredi-. Els podem posar amb paper de cuina perquè es xucli l’oli i es serveixen amb salsa de tomàquet. o amb el que vulguem.
Costelló de porc amb taronja
Ingredients per 4 persones
1 kg de costelló de porc2 cebes
2 pastanagues
1 tomata
aigua
2 taronges
oli d'oliva
sal
pebre negre
1 raig de vi ranci
Salpebrem el costelló i l'enrossim lleugerament en una cassola de terrissa. El reservem. Pelem les cebes i les pastanagues. Les tallem a rodelles i les posem al fons de la cassola. Tallem la tomata a quarts, pelem les taronges i ho afegim a la cassola. Hi tornem a posar el costelló, hi tirem un raig d'oli i ho rostim al forn a 160ºC.
Aquest costelló amb taronja, de gust agredolç, és molt agradable al paladar. Recorda l'ànec amb taronja, ja que el costelló també és una mica greixós. Cal preveure que el costelló de porc hagi reposat uns 4 o 5 dies a la nevera perquè sigui més tendre. Un costelló de porc fresc, acabat de matar, té una textura dura; per tant cal preguntar-ho al nostre carnisser de confiança. També podem saltar uns grills de taronja amb mantega i una cullerada de sucre de guarnició.
Sant Antoni,els 3 tombs i el porc
Comencem amb les festes del nou any
Per aquest gener podem trobar molts llocs on l'oferta gastronòmica esdevé part fonamental de la festa,hi ha prou productes per tastar: calçots,les garoines,els formatges,les tòfones,el porc i tots els seus derivats,l'oli i les olives,l'arròs,el xató i les "escudellades"...ja hem acabat el cicle de festes nadalenques i ara enfilem cap el periode de festes del cicle de carnaval,de carnestoltes...abans de "recluir-nos" en la Quaresma,però això ja arribarà.
Dins d'aquest segon cicle de festes de l'hivern trobem algunes de molt sonades:
Festes de Sant Antoni (17 de Gener)
Sant Antoni visqué entre els segles III i IV i és un dels anomenats primers pares del desert. La seva llegenda ens explica un viatge fabulós en pelegrinatge durant el qual el sant es troba -i s'enfronta- amb éssers fantàstics (un centaure, un sàtir i un llop, gegants, etc) i amb les temptacions mundanes, que li posen entrebancs en el seu camí. Se'l representa acompanyat d'un porc perquè una llegenda li atribueix una guarició miraculosa d'un garrí. És el patró dels traginers i se li encomana la protecció de tots els animals útils per a les feines del camp. La
En diferents pobles dels Països Catalans es celebren festes gastronòmiques per aquesta data:
Calderada a La Seu d'Urgell
Els pagesos de la Seu cuinen una gran escudella, de la cual es reparteixen al voltant de 3000 racions. La festa inclou la benedicció del pa i els animals, els tres tombs i la pujada al pal.
Telèfon: 973.35 15 11
Jornades Gastronòmiques de la Fira de Sant Antoni a Anglès
Programa d'actes de la Fira
Aprofitant la benedicció dels animals al poble d'Anglès es feia una petita fira on el protagonista principal era el porquet. Antigament es feia la matança del porc a l'hivern i s'aprofitava la diada de Sant Antoni per comprar els nous garrins per engreixar...
Festes de Sant Sebastià (20 de gener)
Festa de Sant Sebastià a el Pont de Suert (L'Alta Ribagorça)
Les festes de Sant Sebastià del Pont de Suert se celebren pels volts del 20 de gener. Tot i que els actes de la festa duren tota la setmana, els dies centrals són els tres més propers a la solemnitat del sant, del 19 al 21 de gener.
La festa està organitzada pels priors de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, una congregació sorgida per iniciativa d’Aparicio Navarro, rector de Cirés, l’any 1503 i que no es formalitzà, segons el “Llibre de la Confraria” fins l'any 1586.
L’aparició de confraries als pobles del Pirineu català (Ribagorça, Pallars i Vall d’Aran) s’emmarca dins un moviment associatiu iniciat al segle XVI encaminat a fer front comú davant l’amenaça de les pestes i altres adversitats. Les confraries eren organitzacions profundament religioses i devocionals envers al sant que les havia originat, però per sobre d’això, eren associacions assistencialistes i gremials. Els confrares feien aportació d’una quota anual, en metàl·lic o en espècie, i a canvi, tenien dret a percebre els serveis d’atenció als malalts i d’enterramorts. L’aparició dels hospitals i dels cementiris amb nínxols féu innecessària aquesta missió i les confraries esdevingueren societats gastronòmiques.Només els homes poden accedir a les menjades encara que les dones s'ocupen de que tot surti be i preparar-les,solen ser les dones dels priors,encarregats de la confraria,que es renoven cada any.
Cada any durant tres dies, del 19 al 21 de gener, els més de quatre-cents membres de la Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert, la majoria caps de família del municipi, fan una gran festa culinària. Celebren un seguit d’àpats gastronòmics, cuinats seguint la tradició del passat, amb productes típics de la terra i especialment plats elaborats amb corder, , com l'embotit "Girella".
Des de temps immemorials la diada de Sant Sebastià té pels olvanesos un significat molt especial. Diu la tradició que va ser Sant Sebastià qui va lliurar de la pesta al poble d'Olvan i que en agraïment els veïns van fer un vot a perpetuïtat de que cada any donarien l'àpat principal als pobres, rodamóns i captaires que s'estiguessin al poble el dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.Aquesta tradició s'ha mantingut any rera any i es continua celebrant en plena 
Començem el 2008,un any complicat?...
S'acosta la tempesta econòmica...però no gastronòmica
Els darrers mesos hem vist com aliments bàsics es van encarir de manera desproporcionada; la llet,la farina,el pollastre ,cebes,anxoves,llimones,pebrots verds,etc per posar uns exemples. Després del mes de desembre on els preus ja solen augmentar per la major demanda durant les festes,entrem al gener del nou any amb un augment de tots els preus...com se sol dir,"la cosa pinten bastos",però això no ens ha de fer perdre les ganes de gaudir d'una bona taula,sinó ben al contrari,la nostra cuina...la cuina tradicional i nacional,es una cuina d'aprofitar tot allò que puguem,durant segles ha esdevingut una cuina de subsistència on a les llars els plats es feien amb els productes més senzills i econòmics,sense deixar de fer una cuina gustosa i saludable,es qüestió doncs d'imaginació i de ganes...
A més tenim uns grans receptaris d'aquesta cuina casolana,de "reciclatge" ...
Les darreres endrapades....
S'acosten els Reis...que deixin dues coses: la República i el Tortell
Ens enfilem a la recta final d'aquestes festes nadalenques,l'any nou ja es aquí i estem a punt d'entrar a la "normalitat" un altre cop. D'àpats forts ja no en queden,i la diada de Reis ens portarà una menja especial,el tortell de Reis,el dolç estrella a la majoria de cases.
Aquesta menja però porta dues sorpreses dins seu: una fava i una figureta de rei,segons la tradició a qui li toca la figureta de rei es coronat "rei de la festa" amb la corona de cartró que solen portar els dolços i a qui li toca la fava: li toca pagar el tortell!!!!...ep!no si val empassar-se la fava per estalviar-se 4 euros!!!
Aquesta costum de coronar als infants,recorda altres festes tradicionals o celebracions,com la del Bisbetó de Montserrat...i si ens remuntem en l'antiguitat podem trobar festes romanes on els esclaus esdevenien "lliures" per u temps,el rei moro dels fadrins de Reus,etc.. Era tradició vestir els infants de "Reis" i fer "captes" i grans sorolls pels carrers,entrar a les cases on els obsequiaven amb llaminadures o fruits secs...
Hi ha també diversitat de cançons populars..una en particular fa referència a un tema "culinari":
que els reis han vingut
carregats de pebre
i vestits de vellut
La referència a les espècies com a objecte de gran valor i luxe (la pebre) que era portada des d'Orient per personatges de gran valor (els Reis).
El tortell es també en si mateix un símbol,un pastis rodó,sense principi ni fi,com l'origen pagà de la festa nadalenca on celebrem el naixement d'un nou cicle vital,una simbolització solar pròpia dels ritus dels solsticis segons els entesos.en fi,deixem-nos de tanta "interpretació" de la festa i anem a la "degustació",que es el que importa...
Ingredients
500 gr de farina
100 gr de sucre
150 gr de mantega
20 gr de llevat
1 got de llet
Raspadura d'una llimona
Ametlles triturades
Fruita confitada (taronja,meló,cireres,etc)
Altres estris necessaris
1 figureta de "rei"
1 fava
paper d'alumini
corona de cartró
un bol
un pinzell
una safata que pugui anar al forn
Preparació
Abans de començar a fer aquesta recepta, assegura't que tens un marbre o taula ampli ja que per poder manipular la massa (com fan els pastissers) necessites espai. Un cop t'hagis fet espai, neteja bé la superfície i posa't mans a la feina...
Agafa la farina i posa-la sobre la taula o el marbre com si fos un volcà amb el seu cràter. Al forat aboca-hi el llevat, el sucre, la mantega, la culleradeta de sal, la raspadura de llimona i la llet (si està a temperatura ambient, molt millor que si està freda).
Amb les mans ben netes uneix els ingredients, amassant-los perquè que et quedi una pasta consistent però que es pugui manipular.
UN TRUC: sabràs que la massa ja està en el seu punt, quan ja no se t'enganxi a les mans.
Un cop ja ho tens, fes una bola i posa-la en un bol o recipient en un lloc fresc i deixa-ho reposar unes quatre hores com a mínim.
Després, agafa-la, estira-la i uneix els seus extrems, de manera que formis un anell, un rosco, i posa'l en una safata que pugui anar al forn. Llavors, embolica la figureta o sorpresa que tens preparada i la fava amb una mica de paper d'alumini i introdueix-les dins la massa allà on vulguis, procurant que no es vegin des de l'exterior.
A continuació, bat un ou i amb un pinzell pinta la massa. Ja veuràs que et quedarà brillant. Empolsega la superfície amb sucre i unes ametlles triturades i posa-hi la fruita confitada.
Mentre fas tot això, encén el forn i escalfa'l a 150ºC. Quan ja estigui a aquesta temperatura, introdueix la safata i deixa coure el rosco durant una mitja hora.Quan ja estigui cuit, fes una corona de cartolina i posa-la al forat del rosco i... ja tens el teu tortell de Reis.
Recordeu però que al 2008 hi ha coses que no tenen lloc ni a la cuina ni enlloc,com diuen els Pets: si tots i totes som iguals davant la llei,perquè collons aguantem un rei?
Receptes Carbasses XIV
Proposem un menú de cap d'any "casteller"...
Ingredients
1 pinya natural (encara que quedi lleig dir marques comercials,si no voleu jugar a la loto trieu una Delmonte)
1 medalló de salmó
60 gr vinagre balsàmic >oli d'oliva
suc de la pinya
mel
sal
pebres en gra
olivada (opcional,es aquella pasta d'olives negres...com un paté)
Preparació
Filetejar el salmó,envolteu en paper film i congelar.Per emplatar talleu a llesques primes >Tallar la pinya a rodanxes ben primes amb una màquina de tallar embotits,posar en una plata i afegir suc de la pinya i unes gotes de llimona perquè no es tornin negres.
Deixar macerar amb el suc de la pinya,afegir el salmó i una vinagreta feta amb el vinagre balsàmic,20 gr d'oli,suc de la pinya,una culleredeta de mel,sal i pebre en gra (es pot fer amb un assortit de pebres,això depèn del gust de cadascú...)." >Emplatar amb la pinya sota,el salmó al damunt i regat amb la vinagreta,afegiu si voleu unes "taques" d'olivada per decorar.
Ingredients per a 4 persones
4 troncs de lluç
4 patates
2 cebes
sal
oli
Per a la picada
1 grapat de nous
julivert
safrà
1 got de vi ranci
2 grans d’all
Per a les cloïsses
250gr de cloïsses
julivert
pebre negre
1 copa de vermut blanc
Preparació
Per començar, fregiu les patates a la paella.
Mentrestant, per fer la picada, poseu dos grans d'all i sal en un morter i piqueu-ho. Tot seguit, afegiu-hi les nous, el julivert i uns brins de safrà i torneu a picar-ho. Després incorporeu-hi el vi ranci.
Quan les patates estiguin rosses, retireu-les de la paella i fregiu-hi les cebes. Després poseu-la en un plat damunt de les patates. Tot seguit, afegiu-hi una mica de sal, el lluç i la picada. Finalment, poseu-ho al forn uns 15 minuts a 180 graus i, passat aquest temps, ja podreu servir el plat.Prepareu mentrestant les cloïsses amb una cassola al foc,afegiu la copa de vermut i deixeu que s'obrin amb el vapor del vermut,afegiu una mica de sal i pebre al gust...retireu les que estiguin tancades,servir d'acompanyament al lluç encara calentes.
POM de gelats de nata i mandarina,amb xocolata i ANXANETA de caramel
Ingredients
0,5 l de gelat de nata
0,5 l de gelat de mandarina (o taronja,al gust)
250gr de xocolata negre per fondre
60 gr de sucre moreno
fruits del bosc per decorar,cireres,etc al gust
Preparació
talleu els gelats en forma de caixetes d'uns 5 cm d'alçada per 3cm d'amplada i 2 cm de gruix
Foneu la xocolata negre al bany maria o millor i més ràpid al microones
poseu el sucre en un caçó al foc per fondre i fer caramel,quant estigui fos agafeu una forquilla i feu tires regalims de caramel damunt del marbre de la cuina,deixar refredar fins que torni a tenir consistència sòlida.Tallar trocets grossos i reservar.
Per muntar el plat,agafeu els troços de gelats i munteu una estructura de pom de dalt casteller,com si fossin peces de domino...Afegiu la cirera com a anxaneta i incorporeu el caramel per sobre....regat amb xocolata calenta al gust. Serviu els plats sense la xocolata i tireu-la a taula en el darrer moment.
Vic
Manlleu
