Receptes Gironines

Botifarra dolça de l'empordà

Ingredients:

6 botifarres dolces
1 vas de moscatell
3 cullerades de sucre
1 pela de llimona
canyella en branca
unes llesques de pa

Preparació
Col·loqueu les botifarres en una cassola plana i punxeu-les una mica.
Cobriu-les escassament d'aigua; afegiu-hi també el moscatell, el sucre, la canyella en pols i la pela de llimona.
Deixeu-les coure a foc molt lent, fins que el líquid s'hagi espesseït com un almívar i es formin un fils molt delicats.
En la mateixa cassola, poseu-hi uns trossos de pa torrat, per tal que s'impregnin del líquid i serviu les a sobre de les botifarres.
Es mengen ben calentes només de sortir del foc -Aquest plat, en ser dolç, també pot menjar-se per postres.


Xuxos

Ingredients:

300 gr. de farina
100 gr. de mantega
2 ous
½ tacita de llet
20 gr de llevat premsat
30 gr de sucre
ratlladura de llimona
una mica de sal


Preparació
Desfer el llevat en la llet temperada.
Barrejar amb 100 gr de farina i deixar reposar en un lloc temperat fins que dupliqui el seu volum.
Formar en la taula de treball una corona amb la resta de la farina i en el centre posar els ous, la mantega fosa, la ratlladura de llimona, la mica de sal, la massa preparada anteriorment, el sucre i pastar fins a formar una massa fina.
Estirar la massa amb un corró i tallar-la a tires (jo les vaig tallar en quadrat).
Sobre cada tira, col·locar una cullerada de crema pastissera (espessa) o Nutella i enrotllar. Deixar reposar uns minuts abans de fregir en oli ben calent, escórrer i empolsinar amb sucre lustri (pols)





Receptes Carbasses VIII

Magret d'ànec a la Taronja

Ingredients
800 gr de magret d'ànec
100 gr de sucre
15 cl suc d'ànec
30 gr mantega
4 taronges
5 cl d'aigua
Sal
Pebre
Oli d'oliva

Preparació:

  1. En una paella a foc mig, s'ha de coure per la part de la pell, el magret previamente assaonat
    amb sal i pebre durant 10 minuts i 4 minuts per l'altre costat, retirar i deixar reposar
    20 minuts.
  2. Tallar 8 làmines molt fines de taronja, bullir el sucre amb 5 centilitres d'aigua, envivar
    les làmines de taronja amb el xarop i en una safata amb un silpac extendre-les i fornejar a
    100ºc durant una hora i reservar en un lloc sense humitat.
  3. Pelar les tres taronges completament i treure els grillons de la taronja tallant-los entre
    pell i pell
  4. En una paella amb una mica de mantega afegir el suc de taronja exprimint la resta
    que ens queda després de treure els grillons, reduir amb el suc d'ànec a la meitat i lligar amb
    una mica de mantega
  5. Tallar el magret a trossos d'un dit d'ample i emplatar tres a cada plat, calentar al
    forn a 165ºc uns 4 minuts.
  6. Col.locar la taronja caramelitzada entre les cotes de magret i per últim salsejar repartint
    els grillons de taronja al voltant del magret i decorar amb cerfull.
Sorbet de mandarina amb cava

Ingredients
¾ l de suc de mandarina
300 g de sucre
4 g de pell de mandarina
10 cl de suc de llimona
½ l de cava brut

Elaboració
Amb una espremedora feu ¾ l de suc de mandarina. Poseu al foc la meitat del suc obtingut juntament amb el sucre, i retireu-ho just abans que arribi al punt d’ebullició. En aquest moment apagueu el foc i afegiu-hi les pells de mandarina (procureu treure tota la capa blanca) tallades molt fines. Passats 10 minuts afegiu-hi el suc de mandarina restant i el suc de llimona i poseu la preparació a refredar a 4 graus a la nevera, on la deixareu reposar durant 6 hores. Passada aquesta estona incorporeu-hi el cava i poseu tota la barreja a la sorbetera a gelar. En cas que no disposeu de sorbetera, poseu la preparació al congelador i remeneu-la a intervals de 10 minuts fins que tingueu el gelat a punt.



DIADA DE LA COLLA A CENTELLES

4 de Novembre,la Diada dels Sagals

Aquesta setmana no ens haurem de desplaçar gaire lluny,ens quedem a casa,a la nostra comarca.

















La primera referència històrica del topònim Centelles apareix l’any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV es converteixen en barons. El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.

El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que pren el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d’Amunt o de Sant Martí i el Nou, l’únic que s’ha conservat.

Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714) Centelles va donar suport a Felip d’Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la Independència (1808-1812) van devastar part del nucli urbà.
Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d’alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l’impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d’energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l’Electra Municipal el 1926.

Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a les dècada dels 60. L’augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l’expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l’expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d’aquest creixement.

A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una
profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l’any 2002. Darrerament, la inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI.


En lloc de proposar una ruta gastronòmica per anar al vostre aire ,proposem que us afegiu a la jornada de la colla,passar el dia amb els castellers i castelleres de casa.Així doncs el programa de la jornada seria:
Esmorzar a Centelles,al Bar Iturri al carrer Anselm Clavé 6 (telf. 93 881 17 71) cap a les 10.oo del matí,més o menys,per començar a veure l'ambient abans de la diada---si ho preferiu cal recordar també que ha Centelles el mercat es el diumenge,tenim així una oportunitat per comprar productes de la terra i passejar per les paredetes de diferents articles.Una visita casi obligada es al Moli de la Llavina .
on podreu veure i degustar un dels millors formatges del país,el Blau d'Osona. Si el veieu no perdeu l'oportunitat de tastar-lo....
Després de l'actuació ,la colla farà el dinar al local de Vic,si voleu continuar la diada al costat dels castellers i castelleres de la comarca tant sols caldrà que reserveu plaça al telf. 696 22 41 69 (mentre quedin places lliures es clar!!!) els preus son molt econòmics i el dinar força bo!!!.
Un mapa per poder trobar els llocs d'interès de Centelles,plànol Centelles
L'actuació serà ales 12.00 davant l'esglèsia,a la Plaça Mossèn Joan Xandri (al costat de la plaça vella).

Pels que vulguin seguir la diada a Centelles,aprofitar i fer altres rutes alternatives proposem una caminada pels amants de la muntanya i la natura.

CAMÍ DE LA COSTA I EL CERDÀ

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Sortim del Pla del Mestre (540 m) en direcció nord-oest fins a la carretera de Sant Feliu de Codines (C-1413); a l’alçada de les Escoles agafem el camí de Vinyoles.

Seguim per aquest camí i ens desviem cap al Puig vell (625 m), sota el Plec del llibre. Al peu de la costa, deixant el mas a la dreta, puguem per les Escales del Puig fins a la Tosquera.

Per un camí estret que fa pujada arribem fins a les restes de Riucerdà (858 m) on es troba la variant d’anada i tornada (45 minuts) que ens porta al turó de Puigsagordi (972 m).

Continuem enfilant-nos pel camí que ens portarà a Barraca Xau, també conegut com el pic de la Costa, el cim més alt del terme de Centelles (1006 m). Seguint el camí de la Costa passarem per la Tiradora de Vinyoles, per arribar finalment al Morro de Porc (968 m).

Baixem de la Costa en direcció Centelles fins a trobar una cruïlla per la qual podem tornar al nucli urbà de Centelles directament (30 minuts) o podem seguir el camí cap al Cerdà.




Continuant en direcció el Cerdà passem per un indret on trobem unes pedres prou curioses per parar-hi atenció: el Cul de la geganta i el Cap de la tortuga.

Passem per les cases del Pujol i la Serra de Santa Anna i continuem cap el Cerdà; seguint el camí de llevant veiem les ruïnes de l’antiga església de Santa Magdalena de Vilarestau.

Tornem al nucli urbà de Centelles pel carrer del Mas Llavina per on arribem al Pla del Mestre.





PUNTS D'INTERÈS

Km. 0 – El Pla del Mestre: inici del recorregut, al parc davant de Cal Mestre.

Km 1,600 – El Puig Vell i les Escales del Puig:
mas documentat des de l’any 1515; cremat en l’assalt austriacista de 1714. Destaca el pou de davant de la casa amb una obertura de falsa cúpula.

Km 2,500 – La Tosquera de Vinyoles: saltant d’aigua amb un desnivell de 140 m que porta de la casa de Riucerdà fins a les mines d’aigua de Vinyoles.

Km 2,970 – Riucerdà: només queda un mur de l’antic mas, de 132 m2 de superficie, que es va enderrocar fa uns quaranta anys per amenaçar ruïna.

Km 3,140 – Turó de Puigsagordi (variant): pertany al terme municipal de Balenyà. Està format per materials de l’eocè disposats quasi horitzontalment on apareixen successius relleixos calcaris rics en fòssils marins. Des del 1965 se celebra l’Aplec del Puigsagordi cada primer de maig.

Km 4,350 – La Tiradora: camí fet per baixar els troncs tallats de la part alta de la muntanya fins a Vinyoles amb l’ajuda d’un cable. En ús fins a mitjans del segle passat.

Km 6,780 – Rovira de Baix: documentada des del segle XVI. Afectada per l’assalt de les tropes austriacistes el febrer de 1714. Prop s’hi troba la font de la Rovira i a l’altra banda de la carretera la font del Forn de la Rovira.



Km 8,485 – El Pujol i la Serra: masos del terme municipal de Sant Martí de Centelles.

Km 8,840 – Carretera de Sant Feliu de Codines: carretera provincial, actual C-1413, que segueix el traçat de la ruta interior de l’antic camí de Vic a Barcelona, com alternativa a la via del Congost.

Km 11,680 – el Cerdà: exponent de masia catalana del s. XVIII, envoltada de masoveries i de la qual en depenien altres masos. El 1815 hi van nèixer l’arquitecte i urbanista Ildefons Cerdà, que va heretar la finca el 1848.

Km 12,260 – Santa Magdalena de Vilarestau: restes de l’esgésia erigida del segle IX, consagrada primer a Santa Maria i posteriorment a Santa Magdalena. El 1852 la família Cerdà la va traslladar a la capella annexa al mas Cerdà, que va ser destruïda el 1936.

Km 13,200 – Font del Bofí: font arrecerada a pocs metres del sender.

Km 14,470 – Carrer del Mas Llavina: nucli de poblament aïllat tradicionalment dedicat a l’activitat agrícola i ramadera.

Km 15,810 – El Pla del Mestre: final del recorregut.


FITXA TÈCNICA

Denominació: Camí de la Costa i el Cerdà
Distància: 15,810 Km
Durada: 4.20 h
Dificultat: mitjana
Senyalització: groga
Direcció: l’itinerari està descrit en sentit Centelles – La Costa – el Cerdà – Centelles; també es pot realitzar en sentit invers.

RECOMANACIONS
Portar calçat adequat i una cantimplora d’aigua. S’ha de respectar l’entorn i no llençar cap mena de deixalla.



Restaurants de Centelles
Restaurant La Tosquera
Avenida Idelfons Cerdà, 67
08540 Centelles - Barcelona
Telf: 938 813 068
Cuina Mediterrania, Casolana


Restaurant El Jardí
Calle Nou, 9
08540 Centelles - Barcelona
Telf: 938 810 507
Cuina Mediterrania





Actuació dels Marrecs de Salt per Fires de Sant Narcís 2007

Plaça del Vi,plaça "pròpia" dels Marrecs

Per fires de Girona,l'actuació de la Plaça del Vi ja es un clàssic del programa.

Malgrat la colla local estigui ubicada al municipi veí de Salt,pels Marrecs la diada de Sant Narcís marca la seva temporada castellera.
En els darrers anys pels Minyons de Terrassa ha esdevingut també una diada important,degut a la seva ubicació en el calendari ,aprop de la diada de Santa Úrsula i de la de Tots Sants,diades dels seus "rivals" vallencs i vilafranquins
.
Però la diada i la plaça es dels Marrecs,encara que els castells més grans els facin les colles convidades dels Minyons i darrerament dels Capgrossos de Mataró,així es que us oferim la diada dels amfitrions,els Marrecs de Salt,ja que segurament les imatges de les altres colles ja es podran veure per altres canals.
La filmació de la jornada esta repartida en 7 talls de vídeo,un per cada castell,ronda o intent,i els pilars d'entrada i de cloenda...a més a més podreu divertir-vos amb les imatges del pilar al balcó de l'ajuntament,amb l'alcaldessa al lloc d'honor i veient com li "assaltaven" la institució ...darrerament la plaça a sigut noticia per altres fets amb molt de "caliu".
Tant sols una cosa,el que la colla "local",els Marrecs de Salt,li cantessin a l'alcaldessa que ells son Marrecs i de Salt al final de l'actuació facilitarà molt la feina del tresorer de la colla per anar a demanar subvencions a Girona,va ser el detall de qualitat "empordanès" a la millor diada castellera de les terres gironines.Un detall digne de la "sornegueria" de gironins il·lustres.

Plaça del Vi.Pilar caminar d'entrada a plaça dels Marrecs de Salt



Plaça del Vi.5 d 7 dels Marrecs de Salt



Plaça del Vi. Intent de 4 d 8 dels Marrecs de Salt



Plaça del Vi. 2 d 7 dels Marrecs de Salt



Plaça del Vi. 4 d 7 amb agulla dels Marrecs de Salt



Plaça del Vi. Vano de 5 a la ronda de pilars,el pilar de 5 aixecat per sota



Plaça del Vi. Pilar al balcó de l'ajuntament.... "detall de qualitat"















Una visita a Girona,Fires de Sant Narcís

Unes propostes gironines

Aquesta setmana ha començat la festa grossa de Girona,les Fires de Sant Narcís,des del divendres 26 d'octubre fins al dia 4 de novembre.La ciutat te un grapat d'ofertes culturals i gastronòmiques durant aquest dies,però també hi haurà tres "ofertes" castelleres importants:

L'actuació de vigílies dels Marrecs amb els Angelets del Vallespir el dissabte dia 27

La Diada castellera de Sant Narcís a la plaça del vi,amb Marrecs,Minyons (venen a fer 5d9 i torre de 9!!!! si tot va be) i Capgrossos.

I ,potser la més impressionant,el dia 1 dijous de Tot Sants (festa grossa a Girona ciutat!!!) la pujada del pilar per les escales de la Catedral de Girona.
Catedral de Girona i les escales

Aquest es el punt de vista del baix i de la pinya...poc es deu pensar el "guiri" que va fer el vídeo,que hi ha qui les puja amb 3 persones al cim!!!



Aquestes propostes per fer "turisme casteller" son una bona excusa per deixar-se caure per la veïna ciutat de Girona,passejar pels carrers estrets del call jueu i tastar la cuina gironina,garantia d'èxit segur.

Un passeig per Girona





















Fotos actuació a Sabadell: Castellers de Sabadell,Xics de Granollers i Sagals


























Actuació a Sabadell dins del cicle de la Tripleta d'enguany...llàstima pels Xics,hi ha dies que no volen sortir les coses i no s'hi pot fer res,malgrat veure que els castells hi son,els tens i no suposen cap risc,però la canalla sempre te la darrera paraula...així son els castells!!!!

Vídeo de l'actuació a Sabadell,Tripleta 2007

Les imatges estan repartides amb tres vídeos:

Pilar de 4 d'entrada i 5d7




4 de 7 amb agulla




4 de 7 i pilar de 5 de cloenda

Receptes Carbasses VII

AMANIDA DE GAMBES,ALVOCAT I ARANJA

Ingredients

500 grams de gambes
2 alvocats madurs i grans
1 aranja rosa
2 cebes tendres
El suc d'una llimona
1 branquilló d'alfàbrega
Pebre negre
6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
Sal

Preparació

Rentem les gambes i les courem al vapor durant uns 4 minuts.
Tallem els alvocats per la meitat, les fem en daus i els remullem amb el suc de la llimona. Piquem la ceba i l'aranja.

Deixem escórrer les gambes i barregem els ingredients.
Salpebrem, espargim l'alfàbrega i ho amanim.

PATÉ DE MUSCLOS


Ingredients

1 Llauna de musclos amb escabetx (mida normal)

1 Terrina de formatge Philadelphia de 200 grs.

Preparació

Amb un pot alt i ample no massa gros abocarem la llauna dels musclos i el seu propi suc escabetxat.
Tot seguit afegirem el formatge cremós dins el mateix pot.
Amb un "minipimer" triturarem una bona estona fins que ens quedi el més fi possible.
Ho abocarem a un "taper" de plàstic amb tapa i ho guardarem a la nevera (es guarda molts dies).
El paté ja esta fet i es pot menjar amb unes torrades petites tipus canapès.







TRIPLETA A SABADELL

21 D'OCTUBRE A SABADELL

El proper diumenge 21 d'octubre visitarem una de les capitals del Vallès Occidental ,conjuntament amb Terrassa, es l'únic cas de co-capitalitat del país.Primer de tot,una mica d'informació de la comarca del Vallès Occidental per situar-nos.

La comarca del Vallès Occidental, es una gran part de la plana entre la serra de Collserola i el massís de Sant Llorenç a cavall de les dues conques del Besòs i del Llobregat, a on els límits queden més definits pels seus termes municipals fronterers que no pas pels accidents naturals. Malgrat la forta pressió urbana i industrial de la plana, el Vallès Occidental conserva una part de la seva riquesa natural i paisatgística i un patrimoni arquitectònic i cultural que val la pena tenir en compte a l’hora de conèixer els seus indrets.

El Vallès Occidental és una de les principals comarques de Catalunya, aplega 23 municipis, alguns ja mil·lenaris, com a terra que és de la Catalunya vella. El fet de tenir dues co-capitals, Sabadell i Terrassa, dóna a la comarca un caràcter molt peculiar, únic a Catalunya. Tot i que no és un indret turístic en el sentit convencional i popular del terme, al Vallès Occidental s’hi troben molts paratges i racons d’interès, des dels parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt, fins als cingles de Gallifa, des del Llobregat al Besòs i la riera de Caldes, des de jaciments arqueològics a barris moderns, o des de polígons industrials a centres de serveis empresarials i tecnològics . És un territori molt divers i exuberant que compta també amb un important catàleg de vestigis històrics, monuments, diversitat cultural, projectes col·lectius força interessants i una societat rica en associacions.

Sabadell en particular
L'actuació serà al Passeig de la Plaça Major,juntament amb els Xics de Granollers i els amfitrions els Castellers de Sabadell.













L'origen del nom Saba
dell

Escut de Sabadell
Escut heràldic de la ciutat aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992.

Escut caironat truncat: al primer, d'argent, una ceba arrencada de sinople; i, al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de la ciutat.

La tradició popular ha adjudicat diferents orígens al topònim de Sabadell. S'ha dit que el nom es deu a la vinguda d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental), que va instal·lar un hostal que, posteriorment, va donar origen al nucli habitat. Durant anys també s'ha cregut que el nom venia de la ceba (que apareix dibuixada a l'escut de la ciutat), però aquesta teoria ha estat rebatuda per tots els estudiosos que han tractat el tema. Es creu que la ceba apareix a l'escut com un element proper o quotidià en representació del nom de la vila a partir del segle XV, quan ja s'havia perdut la noció del significat real del topònim.

Altres autors han proposat les següents teories: que el nom prové de l'església de Sant Salvador (hauria passat de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell); que ve del llatí vadum o badallum -en referència al gual per travessar el riu Ripoll-; o que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.

La historiadora Mercè Argemí ha recuperat diferents propostes -formulades ja fa anys per altres investigadors-, que es basen en la teoria que l'origen del nom es deu al dia de la setmana en què es celebrava el mercat: el dissabte "sabbatum" ( "sabbatellum" n'és el diminutiu). Hi ha una referència (de l'any 1553) en què es diu que a la vila, el mercat es feia el dissabte.

Mercè Argemí dedica tot un capítol del seu estudi titulat "El mercat medieval de Sabadell: orígens d'una ciutat (segles X-XV)" -becat per la Fundació Caixa de Sabadell- a recopilar les diferents teories sobre l'origen del topònim de Sabadell.

LLOCS D'INTERÈS

Absis de l'església de Sant Fèlix (s. XV).
Forns de ceràmica de l'Escayola (s. XVIII).
Casa Duran (x. XVI).
Voltes de l'Oliver (Casal Pere Quart 1862).
Església de la Puríssima (1885).
Estació de tren (1889).
Edifici Obra Social de la Caixa de Sabadell (1910).
Edifici Caixa de Sabadell (1915).
Torre de l'aigua (visites: 93 727 85 55).
Campanar de l'església de Sant Fèlix (visites: 93 727 85 55).
Bassa de Sant Oleguer (1986).
Teatre Principal (1863).
Parc Taulí (1992).
Patrimoni industrial del s. XIX.

PARCS I ÀREES D'ESBARJO

Parc recreatiu la Bassa de Sant Oleguer.
Bosc de Can Deu
Santuari de La Salut
El parc Catalunya.
Parc Central del Vallès.
Parc Fluvial del Ripoll.
Xarxa de camins “Vallès Natural“.
Parc Agrari de Sabadell
Ermita de Sant Julià d'Altura amb el nou carril bici paral.lel a la carretera de Matadepera i el bosc de Can Deu


MUSEUS

Institut de Paleontologia M. Crusanfont
Escola Industrial, 23 Tel.: 937 261 769
Horaris: de dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges d'11 a 14 h.

Museu d'Art de Sabadell
Carrer Doctor Puig, 16 Tel.: 937 257 144
Horaris: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h.

Museu d'Història de Sabadell
Carrer Sant Antoni, 13 Tel.: 937 278 555
Horaris: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h. Diumenges i festius d'11 a 14 h.

Arxiu Històric de Sabadell
Carrer Indústria, 32 Tel.: 937 268 777
Horaris: de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h

Per més informació de rutes e itineraris per la ciutat recomanem la web de l'ajuntament de Sabadell,podeu utilitzar l'enllaç a Visita Sabadell.
Molt recomanable la ruta de "reixes i rajoles"... per passejar i gaudir.

Gastronomia
La cuina del Vallès te particularitats pròpies,plats autòctons com la "Terregada" un desdejuni a base de freixures de be i sang de porc,o la "Palaudina" un pastís d'ametlla i xocolata. També hi podem trobar plats tradicionals,els plats amb mongetes (Mongeta del Ganxet del Vallès,varietat de mongeta blanca molt arrelada a la zona),peus de porc,conill a la sabadellenca,etc. Altres productes de la zona amb especial rellevància son el tomàquet de Montserrat i la tòfona negre.

Restaurants de Sabadell:
Clàssic
C/Tres creus 136
telf. 93 727 89 86
Preu mitja de 30 a 60 €
Cuina Tradicional i de Mercat

Forrellat
C/Horta Novella 27
telf. 93 725 71 21
preu mitja menys de 30 €
Cuina mediterrània.

Per més informació de restaurants,adreces i telèfons
Guia de restaurants de Sabadell

Unes imatges de la ciutat de Sabadell,per anar prenen mides...


Vídeo de l'actuació a Les Corts

12 d'octubre a Les Corts

Està repartit amb 4 vídeos,en el primer hi ha el pilar de quatre d'entrada i el cinc de set,en el segon l'intent de torre de set i el pilar de cinc de cloenda,i en els altres dos hi ha el quatre de set amb agulla i el tres de set. No es l'ordre de l'actuació però per motius d'espai web estan ordenats així.

Pilar de quatre d'entrada i cinc de set


Intent de torre de set i pilar de cinc de cloenda


Tres de set


Quatre de set








Receptes Barcelonines II

LLOM FREGIT AMB MONGETES

Ingredients
600 g. de llom tallat a rodanxes
800 g. de mongetes cuites
2 cullerades de llard
oli d'oliva

Preparació

En una paella al foc, poseu-hi l'oli i fregiu-hi les rodanxes de llom prèviament salpebrades.

Deixeu-les daurar per ambdós costats. Quan estiguin a punt, traieu-les i reserveu-les calentes.

En la mateixa paella, afegiu-hi una mica de llard, ofegueu-hi les mongetes, aprofitant el sabor que ha quedat a la paella després d'haver fregit el llom.

Després de passar-les, deixeu sofregir lentament, tot removent amb una cullera de fusta.

Quan les mongetes siguin daurades, serviu-les en els plats o en una plàtera acompanyades del llom que abans heu reservat calent.

SARSUELA DE PEIX

Ingredients

4 talls de rap
4 talls de lluç
4 rodanxes de calamar
4 gambes
4 escamarlans
4 cloïsses
1 caiena o bitxo
1 cullerada d'estragó
1 cullerada de picada de fruits secs
1 got de brandi
farina de blat
sal
oli d'oliva


Preparació

Salar i enfarinar tot el peix i el marisc,a excepció de les cloïses,per fregir-ho lleugerament amb oli d'oliva ben calent: no ha de quedar cuit,només es passa per la paella perquè agafi una miqueta de color.
En una paellera grossa,amb prou capacitat per a tots els ingredients ,distribuir primer els talls de lluç i rap,els calamars,les gambes i finalment les cloïsses.
Escampar l'estragó i el bitxo trossejat per sobre.
Posar la cassola al foc i esperar que el conjunt s'escalfi pe poder afegir-hi el brandi.Si s'ha fet correctament,és a dir,s'ha deixat escalfar bé el mjar,en abocar el líquid aquest s 'encendrà automàticament.Quan l'alcohol es consumeixi (passat uns segons) la flama s'apagarà.
A continuació,tirar el fumet i la picada.
Tastar la salseta per poder rectificar-la de sal.


12 d'Octubre....a Les Corts. BCN un altre cop





Aquest divendres Sagals d'Osona torna a tenir actuació castellera a Barcelona,al barri de Les Corts. En un altre temps va ser un petit poble al voltant de les places Comas i de la Concòrdia,envoltat de masos dispersos...és ara un barri amb una identitat difícil,amb una infinitat d'entitats i associacions amb ganes de no perdre els trets de la seva particularitat.

La festa major del barri se celebra al voltant del 7 d'octubre, diada de la Verge del Remei, patrona de les Corts. Els seus colors són el blau i el vermell.
Programa Festa major de Les Corts 2007
Aquí podreu trobar tota l'informació i el plànol dels llocs i actes importants

Tenim 4 propostes dinars populars pel divendres als carrers Benavent i a les Places Concòrdia,Plaça de les Corts,Parc del de les infantes (aquest darrer un dinar de carmanyola,"pícnic") i una molt particular de "Migues extremenyes" a la Plaça Can Rosés.


Entitats populars del barri:

  • Els bocs de can Rosés: Fundada l'1 de desembre de 1996. Colla de diables.
  • Colla Grallera de les Corts: Colla de grallers i gralleres fundada el 19 de març de 2006. La seva seu és al Casal de Joves de les Corts.
  • La Republik de l'Avern: Grup de percussió nascut al barri que actualment compta amb una vintena de membres.
  • Diables de les Corts : Colla de Diables fundada el 20 de maig de 1994. Pels volts de la plaça de la Concòrdia. Actualment la seva seu és al Casal de Joves de Les Corts, al carrer Dolors Masferrer. A més a més de realitzar correfocs també realitza espectacles pirotecnico-teatrals i intercanvis amb altres colles vers els correfocs.
  • S.C. L'Espiga de Les Corts. Entitat fundada el 1924 i que el 2004 va inaugurar el seu nou casal, on hi tenen la seva activitat les seccions de Coral, Teatre i Escacs. També hi tenen lloc cursos de ball, country, pintura...
  • Societat Gastronòmica "lo calçot roig"
  • Tabalers de Les Corts : Grup de tabalers que formen part de la Colla de diables Diables de Les Corts. Acompanyen a la colla en tots els correfocs i també fan actuacions pel seu compte.

L'any passat la diada castellera va ser passada per aigua....

Llocs a destacar d'aquest antic poble,avui barri o districte,son:
Les cases del carrer del Comte Güell, prop de l'estació de metro de Collblanc,es un dels conjunts de cases obreres més ben conservat de la ciutat.La llei de Cases Barates del 1911 va promoure alguns grups d'habitatges d'aquest estil.El 1914 l'arquitecte Juli M. Fossas va aixecar aquest grup de cases amb planta baixa i primer pis amb pati al darrere,que constitueixen un indret atractiu.

El Camp del Barça,el museu del Barça i El Mas,els pous i l'avi:
un dels llocs més coneguts de la ciutat i del món...com es diu en alguns llocs,a aquest se'ls ha de donar de menjar apart...la visita de les instal·lacions i conèixer la història de l'entitat blaugrana ja es mereix una visita exclusiva a la ciutat comtal.

El cementiri de les Corts: Es un dels més grans dels cementiris de les antigues viles independents del pla de Barcelona,amb 3,5 hectàrees d'extensió,va ser inaugurat quan Les Corts ja no era independent,el 4 d'Octubre de 1897,farà 110 anys (un altre vegada el 97....curiós). Hi ha enterrat el famós futbolista Josep Samitier i també hi ha a l'esquerra del recinte principal,entre dos xiprers molt alts el Camí que duu al recinte jueu...interessant,però sempre es tancat per evitar sorpreses,una llàstima.

La Maternitat : l'antic Mas Cavalle va ser el lloc triat per fer una nova casa de Maternitat entre el 1888 i 1907,ara farà 100 anys (i tornem amb el 07!!!!...carai!!!).Edificis de maó vist d'estil modernista,si us agrada l'arquitectura es un bon lloc per passejar-se i veure els treballs de diferents autors (Camil Oliveras,General Guitart,Manuel Baldrich,Josep Goday...)

Els edificis Trade : un dels primers símbols de la ciutat moderna,son del 1968 . Quatre torres de vidre negre,impactant a la seva època.

La Plaça Comas .baixant per la vorera del cinturó,entrarem a la part històrica del barri,pel carrer Masferrer s'arriba de seguida a la plaça Comas ,on s'aixeca la casa de la Vila (obra d'Antoni Rovira i Rabassa) amb un clàssic patí cobert per una claraboia. A la Plaça es troba l'estatua de Pau Farinetes,un dels pagesos més coneguts de les Corts.