Les darreres endrapades....

S'acosten els Reis...que deixin dues coses: la República i el Tortell

Ens enfilem a la recta final d'aquestes festes nadalenques,l'any nou ja es aquí i estem a punt d'entrar a la "normalitat" un altre cop. D'àpats forts ja no en queden,i la diada de Reis ens portarà una menja especial,el tortell de Reis,el dolç estrella a la majoria de cases.
Aquesta menja però porta dues sorpreses dins seu: una fava i una figureta de rei,segons la tradició a qui li toca la figureta de rei es coronat "rei de la festa" amb la corona de cartró que solen portar els dolços i a qui li toca la fava: li toca pagar el tortell!!!!...ep!no si val empassar-se la fava per estalviar-se 4 euros!!!

Aquesta costum de coronar als infants,recorda altres festes tradicionals o celebracions,com la del Bisbetó de Montserrat...i si ens remuntem en l'antiguitat podem trobar festes romanes on els esclaus esdevenien "lliures" per u temps,el rei moro dels fadrins de Reus,etc.. Era tradició vestir els infants de "Reis" i fer "captes" i grans sorolls pels carrers,entrar a les cases on els obsequiaven amb llaminadures o fruits secs...
Hi ha també diversitat de cançons populars..una en particular fa referència a un tema "culinari":

Caritat als reis
que els reis han vingut

carregats de pebre
i vestits de vellut

La referència a les espècies com a objecte de gran valor i luxe (la pebre) que era portada des d'Orient per personatges de gran valor (els Reis).
El tortell es també en si mateix un símbol,un pastis rodó,sense principi ni fi,com l'origen pagà de la festa nadalenca on celebrem el naixement d'un nou cicle vital,una simbolització solar pròpia dels ritus dels solsticis segons els entesos.en fi,deixem-nos de tanta "interpretació" de la festa i anem a la "degustació",que es el que importa...

Ingredients
500 gr de farina
100 gr de sucre
150 gr de mantega
20 gr de llevat
1 got de llet
Raspadura d'una llimona
Ametlles triturades
Fruita confitada (taronja,meló,cireres,etc)

Altres estris necessaris
1 figureta de "rei"
1 fava
paper d'alumini
corona de cartró
un bol
un pinzell
una safata que pugui anar al forn

Preparació
Abans de començar a fer aquesta recepta, assegura't que tens un marbre o taula ampli ja que per poder manipular la massa (com fan els pastissers) necessites espai. Un cop t'hagis fet espai, neteja bé la superfície i posa't mans a la feina...
Agafa la farina i posa-la sobre la taula o el marbre com si fos un volcà amb el seu cràter. Al forat aboca-hi el llevat, el sucre, la mantega, la culleradeta de sal, la raspadura de llimona i la llet (si està a temperatura ambient, molt millor que si està freda).
Amb les mans ben netes uneix els ingredients, amassant-los perquè que et quedi una pasta consistent però que es pugui manipular.

UN TRUC: sabràs que la massa ja està en el seu punt, quan ja no se t'enganxi a les mans.

Un cop ja ho tens, fes una bola i posa-la en un bol o recipient en un lloc fresc i deixa-ho reposar unes quatre hores com a mínim.
Després, agafa-la, estira-la i uneix els seus extrems, de manera que formis un anell, un rosco, i posa'l en una safata que pugui anar al forn. Llavors, embolica la figureta o sorpresa que tens preparada i la fava amb una mica de paper d'alumini i introdueix-les dins la massa allà on vulguis, procurant que no es vegin des de l'exterior.
A continuació, bat un ou i amb un pinzell pinta la massa. Ja veuràs que et quedarà brillant. Empolsega la superfície amb sucre i unes ametlles triturades i posa-hi la fruita confitada.
Mentre fas tot això, encén el forn i escalfa'l a 150ºC. Quan ja estigui a aquesta temperatura, introdueix la safata i deixa coure el rosco durant una mitja hora.Quan ja estigui cuit, fes una corona de cartolina i posa-la al forat del rosco i... ja tens el teu tortell de Reis.






Recordeu però que al 2008 hi ha coses que no tenen lloc ni a la cuina ni enlloc,com diuen els Pets: si tots i totes som iguals davant la llei,perquè collons aguantem un rei?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Carles en quin lloc compres el tortell a 4€, em sembla molt bé de preu i com sempre em toca la fava...
Lo noi de Cardona