Fires de Millars: castells aprop de Perpinyà




Millars (la forma oficial francesa és Millas) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya del Nord que s'estén a banda i banda del riu Tec. Administrativament és una comuna francesa capital del cantó de Millars, dins el departament francès dels Pirineus Orientals.

L'etimologia més plausible de Millars, com sembla indicar-ho l'escut del poble provindria del cultiu del mill. Aquest nom, sota una forma llatinitzant "Millares", es documenta per primer cop el 898.

Aquest cap de setmana celebra la seva "Festa major" Les Fires de MIllars,molt concorreguda de gent (cap a les 50.000 persones visiten la vila durant les fires).Enguany celebren el seu 25è aniversari,aquesta festa s'articulava al voltant de "corrides" i vist l'evolució de les mentalitats han provat de portar tocs de catalanitat amb correfoc i castells. Hi ha també gegants, trabucaires...
Una bona ocasió per acostar-nos al nord del nostre país,per compartir una jornada amb aquells que defensen les nostres tradicions i la nostra cultura a l'estat veí,de vegades ens oblidem que nosaltres som "el sud" i que més amunt també és "casa nostra".
El programa de la participació d'Aire Nou de Baó és el següent: del 7 al 10 d'agost del 2008
Dissabte 9 d'agost
17h actuació castellera amb Tirallongues de Manresa,Xicots de Vilafranca i Castellers del Riberal
21h so
par:carn a la brasa,una amanida, salsitxa i rostes a la brasa i préssecs per postres.Aproximadament per uns 250 castellers.

Diumenge 10 d'agost
11h45 Ball de trabucaires
16h preparació del correfoc
20h sopar
22h Correfoc amb Diables de l'Albera, Diables i Bruixes del Riberal i els Sorollosos

Actes gastronòmics
,... vous pourrez vous restaurer en goûtant la Gigantesque Paëlla préparée par les Noïs de Força Réal tout en contemplant le plus grand orchestre de danse du sud de la France : NEWZIK, 20 artistes sur scène suivi du Toro de fuego.



El dissabte a la nit podeu tastar una paella gegant que faran els Nois de la Força Reial,el dissabte també tindrà lloc la Fira del Llibre.
La gran participació de gent fan d'aquesta festa,segons els propis "francesos":
« la fête pour tous, gratuite »
La festa per tothom...GRATUÏTA. Ho diuen ells,que consti!!!!

Bellver de Cerdanya: formatges,llangonisses i falconers



XXVI Fira de Sant Llorenç 9 i 10 d’agost de 2008
Mercat Pirinenc d’Alimentació Artesana

Amb les últimes incorporacions dels municipis d'Éller i Talltendre, al 1962, i Riu de Pendís, al 1973, Bellver de Cerdanya s'ha constituït com el major municipi de la comarca de la Cerdanya. Aquesta ampliació fa que el terme municipal s'estengui de la baga a la solana.
El riu principal és el Segre, al qual aflueixen els diversos rius i torrents, tant de la baga com de la solana.
Bellver és el municipi de la Cerdanya que integra major superfície del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
L’any 1982 es va engegar la Fira de Sant Llorenç,es volia donar a conèixer la riquesa artesanal del Pirineu, i aprofitant el marc incomparable de la plaça Major de Bellver, es va organitzar el Mercat de Productes Artesanals del Pirineu. Hi podem trobar tota mena de productes elaborats d’una manera natural en obradors artesanals i així conèixer la gran varietat de formatges, embotits, iogurts, melmelades, gelees, coques, etc.
El programa d'enguany te actes destacats:
Dissabte 9
17.00 h Concurs comarcal de llonganisses
de pagès. Cal Travesseres.

18.00 h Conferència “Alimentació a
La Cerdanya, abans i ara” a càrrec de
Mª Rosa Molins. Ca les Monges

Diumenge 10
10.00 h Obertura del Mercat Pirinenc d’Alimentació Artesana. Pl. Major.
Músics a la Plaça amb Garriga i Cia.
Sarramball (cercavila) amb: Falcons de Vilafranca. Castellers.Grallers de Vilafranca.
Improvisto´s Krusty Show. Malabars,Acròbates i Xanquers.
Ai Mare! Acordions diatònics.
Manxaires. Acordions diatònics.
Kabum. Percussió.
Grallers i Timbalers Gra de Palla.
13.00 h Sarramball de migdia. Pl. Major.
17.00 h Falcons de Vilafranca. Grallers de Vilafranca. Pl. Major.
17.30 h Joves Acordionistes.
18.00 h Concert amb Ai Mare!
18.30 h Lliurament premis concurs llonganisses.
19.30 h Aula de dansa amb Pep Lizandra.
Organitza: Aj. Bellver de Cerdanya.
Fundació Pirineu Cultura.

Llocs per anar a Menjar:
BEDERS. Tel. 973 510 022
BELLAVISTA. Ctra. N-260, 45. Tel. 973 510 000
BIAYNA. C. de Sant Roc, 11. Tel. 973 510 475
BON REPÒS. C/ Barcelona, 5. Tel. 973 511 244
CAFÈ NOU. C. de Francesc Macià, 20. Tel. 973 510 008
CAFÈ SANT ROC. Pl. de Sant Roc. Tel. 973 511 080
CAL BLANCH. C. de Sant Roc, 5. Tel. 973 510 208
CAL CATERÍ - PI - Tel. 666 496 265 / 666 496 265
CAL REI. Camí de l’Ingla, 1. Tel. 973 511 096
EL CANTÓ. Camí Ral, 2. Tel. 973 511 024
EL CELLER. Pg. del Carlit, 10. Tel. 973 510 420
EL GRAU DE L’ÓS. C. de Jaume II de Mallorca, 5 Tel. 973 510 046
EL PICOT NEGRE. Camí Ral, 1. T. 973 511 198
EL XAMPANYET. Pl. de l’Arbre, 1. Tel. 973 511 060
ELS COLOMS 2004 - BALTARGA - Tel. 973 510 717
ELS TORRENTS - SANTA EUGÈNIA. Tel. 973 510 635 / 629 903 931
HOSTAL D’ÉLLER - ÉLLER. Tel. 973 293 021
HOTEL DE PI - PI - C.Major, 42. T. 973 510 906
JOU VELL. Pl. de Sant Roc, 15. Tel. 973 510 139
LA CALMA. Plaça Major, núm. 8. Tel. 638 087 454 / 646 224 051
LA FOGAINA. C. de les escoles, 3. Tel. 973 510 282
LA MUGA. Ctra. N-260, km 161. Tel. 973 511 110
L’ARTIC. C. Cinto Berdaguer. Tel. 973 510 102
MAS MARTÍ. Urbanització Verde Sol, s/n.
PENDIS. Av. Pere Sicart.
SANT JOSEP. C. de Sant Antoni, 33. Tel. 973 510 429
SANT ROC CAFÉ. Plaça Sant Roc. Tel. 973 511 080



Una ruta per Bellver,per mirar una mica

Llorenç del Penedès: castells i Sindriada




El dia 9 castells "populars" i sindriada


Llorenç del Penedès és un municipi de la comarca del Baix Penedès. Està situat gairebé al mig de la comarca, i envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès.
L'escut municipal conté un llorer (per ser zona de llorers) arrencat, de colors naturals sobre fons d'argent.
Els castells que fan els afeccionats de Llorenç del Penedès el dia 9 d'agost són un dels elements més identificatius de la Festa Major d'aquest municipi.
També la sindriada popular del 9 d'agost és molt coneguda a tota la comarca. És una altra de les activitats més representatives del poble. Es fa en acabar els castells, amb el repartiment gratuït de 2000 kg. de síndria entre tota la gent.
Per fer-nos saber quatre coses dels castells a Llorenç llegiu-vos l'article següent:

Per la Festa Major, la nit de la vígila de Sant Llorenç, a 2/4 d'1 de la matinada un munt de gent es reuneix al Carrer Major de Llorenç del Penedès per veure aquestes construccions. Dels/les castellers/ers que hi participen, alguns fan castells amb els Nens del Vendrell o els Minyons de l'Arboç i d'altres només en fan en aquesta ocasió. Tres setmanes abans, es fan alguns assajos, per tal de saber qui voldrà participar i per assajar aquells que estan una mica rovellats de l'any anterior o que és la primera vegada que hi participen. S'assagen una mica els poms, els troncs i alguna pinya. La nit de l'actuació tots els castellers van amb roba "d'assaig", però porten un mocador que els identifica (on posa el nom del poble i l'any), i que cada any és diferent. Aquest any és de color carbassa. L’estiu de 2007 els aficionats de Llorenç vam fer el 3de6, el 4de6a, el 5de6 a l'antiga, la torre de 6, cinc p.4 i un p5. Per qui no ho sàpiga, el 5de6 a l'antiga té la particularitat que la rengla del tres és compartida per dos dosos oberts (un del tres i un de la torre), i els altres dos dosos van tancats (un sobre l'altre pilar de la torre i un sobre el que seria el pilar fort del tres). Bé, per si no s'entén, a la foto s'aprecia bastant bé. L'anxaneta, doncs, fa la primera aleta al tres i després ha de baixar fins a sobre el terç de la rengla per pujar al pom de la torre i coronar-la. En el cas de la torre és tradició que cada any un dels dosos faci la figuereta quan baixa, per animar el públic i fer-ho passar bé als participants que són a la pinya. En el cas dels pilars de 4, es giren i es fan simultàniament, i després es fa el pilar de 5, que sovint també es gira. Tot i que es fan castells de 6 (fet que potser no motiva a desplaçar-se per veure'ls), l'ambient que s'hi troba és molt agradable, i el carrer està ple de gom a gom (des de dalt és impressionant mirar a banda i banda del carrer i veure tota la gent aplaudint!). El toc final és la síndria que es reparteix quan s'acaba, que t'ajuda a refrescar-te i a recuperar les forces!

Crònica d'Alba Vinyes Lasso

L'endemà,el dia 10 també es fan castells a Llorenç del Penedès,tindrà lloc la diada castellera de la Festa Major amb tres colles a la Plaça de la Vila a les 13.00 ,Castellers de Vilafranca,Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell
La diada del diumenge és la "forta" castellerament parlant però molt millor la de dissabte,si us podeu passar per la vila ho comprovareu directament...i guardeu-vos el diumenge per anar a Bellver de Cerdanya,amb una Fira de Sant Llorenç de productes del Pirineu,concurs de botifarres de pagès i exhibició de Falconers.

El retorn d'una diada històrica...Martir's street a Vilafranca


CRÒNICA DE L’ACTUACIÓ A MARTIR’S STREET
Aquest passat diumenge 2 d’Agost, a Vilafranca va tenir lloc l’actuació castellera de Martir’s street, o el Carrer la vall del castell, en una de les típiques festes de barri que tenen lloc a la Vila. Compartien plaça amb els Xiquets de Reus. Els verds, varen començar amb un bellugadís, però lleugerissim 4de8, que tot i veure’s que li faltava cert rodatge, ja apuntava cap al que podria ser un futur 4de9net. De fet l’estructura era la del castell de 9, però sense el pis dels terços. El quatre tot i que va esta bellugadís, i lleugerament deformat en tot moment, tampoc va semblar perillar més del compte en cap moment. En la següent ronda, aprofitaven per treure’s una de les espines de les Santes de Mataró, descarregant, al segon intent, un 3de9f. El primer intent, que va ser desmuntat, no va arribar gaire lluny, i es devia desmuntar més per un problema de coordinació o d’alçades, que per perill de que caigués l’estructura, ja que ni tan sols s’havien arribat a col·locar els sisens. En la repetició, el 3de9f va pujar tremolors, però a pas decidit, i sense dubtes, tot i que a mesura que anava avançant el castell, un bellugueig més incomode que bellugadís, s’anava accentuant cada cop més, dificultant molt la descarregada, especialment per el rengle, on terç i quart van haver de treballar de valent per completar el castell. En tercera ronda, varen alçar un 2de8f, que presentava algunes novetats a tronc, i que tot i tenir alguna que d’altra batzegada, no va plantejar cap complicació en cap moment. Finalment, els verds acabaven ronda amb el seu ja típic i conegut per totes les plaçes, pilar de 7 amb folre.
Els Xiquets de Reus, per la seva banda i apostant per repetir la seva millor actuació d’aquesta temporada, descarregaven un 5de7, un 4de7 amb agulla, i un 3de7, que aparentment haurien de servir per encoratjar-los a provar coses noves aviat.

Crònica de Xavier Rius Orpinell

Els Cercolets d'Osona per terres del Penedès


CRÒNICA DELS CERCOLETS AL PAPIOLET

Els Cercolets d’Osona varem participar aquest passat diumenge 3 d’Agost, a la Cercavila de la festa major del Papiolet, un petit poble del Baix Penedès, situat entre Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès i Santa Oliva. Varem participar sota l’expectació de ser una novetat a la cercavila, ja que fins ara, mai hi havia tingut ball de Cercolets, i sempre acostumaven a integrar-la els mateixos grups. Així doncs, a les 19:00h varem començar a ballar per tot el poble, juntament amb els Grallers, Gegants i Capgrossos, Bastoners i Falcons de Llorenç del Penedès, i els diables infantils de Sant Jaume dels Domenys. Durant la Cercavila, es va poder veure tot el nostre repertori de balls que ja havíem portat a plaça per la Cercavila de la festa major de Vic, però amb algunes novetats rellevants. Per una part, varem introduir el sac de gemecs per la majoria de balls, en substitució de la gralla, que juntament amb l’estrena d’un graller al ball anomenat “passada i exercici”, va donar un caire diferent del que estàvem acostumats fins ara. Una altra innovació important, va ser la participació de la dona i de gent de fora dels Sagals d’Osona al ball, ja que fins ara, sempre l’havíem ballat només nois, i tots dels Sagals.

Després de la Cercavila, cada grup participant va fer una exhibició individual al la plaça del poble, on any rere any, s’omple a de gom a gom. Al nostre torn, els Cercolets d’Osona hi vam ballar la “passada i exercici”, que va presentar alguns problemes de coordinació,molt ben solucionats, en la segona estrofa; el “quadrat”, executat pràcticament a la perfecció en la nostra versió vigatana (mirant cap a dins) i finalment el nostre millor ball, “la creu” executada per tots 10 components dels Cercolets simultàniament.

Finalment només agrair el valor i la dedicació d’en Martí Forns per atrevir-se a donar-nos tota la música necessària per fer els balls, enfrontant-se sense por al nombrós públic que omplia els carrers i la plaça del Papiolet.

Sens dubte es pot qualificar tot com una gran experiència on segur que tots els Cercolets n’hem après bastantes coses.

Crònica de Xavier Rius Orpinell

Àlbum de fotos dels Cercolets al Papiolet 2008

(Fotos de Montse Lasso)

Riudoms: Avellanes i Xiquets de Reus

El proper cap de setmana a Riudoms tindrà lloc la 409a. Fira de Sant Llorenç i la 28a. Fira de l'Avellana.
Riudoms esta situat a la comarca del Baix Camp,a 5 km de Reus.És el poble natal d'Antoni Gaudí, il·lustre arquitecte català.
La Fira de Sant Llorenç,el seu origen es troba al 1599, quan es començà a celebrar una fira agrària i ramadera el dia 10 d'agost, dia de Sant Llorenç. Des del 1981, també se l'anomena Fira de l'Avellana i està dedicada a aquest fruit sec i altres productes locals. Actualment té lloc durant el segon cap de setmana d'agost, tot i que els actes previs comencen més aviat.
Cal destacar alguns actes en concret:


DIVENDRES, 8 d’agost
2/4 de 10 del vespre Plaça de l’Església
3a Caminada Nocturna Fira de l’Avellana’08 “LES LLÀGRIMES
DE SANT LLORENÇ _Riudoms-La Mussara”
Distància aproximada: 16Km. Durada estimada: 4h. Tornada en cotxes particulars.Observarem la
pluja d’estels “Les Perseides”, el fenòmen astronòmic conegut popularment com “Les llàgrimes
de Sant Llorenç”.
Informació CERAP: 977768060, Guillem Guinjoan 630852782 i muntanya@cerap.net.
Organitza: Secció de Muntanya del CERAP


DISSABTE, 9 d’agost
2/4 de 9 del vespre Recinte Firal
CERCAVILA i ACTUACIÓ CASTELLERA amb la Colla Castellera dels
XIQUETS DE REUS (els castellers de la camisa avellana)

DIUMENGE, 10 d’agost
8 del matí Parc de Sant Antoni
“6è ANAR A MAR”. Excursió a peu fins a la platja de Vilafortuny de Cambrils
per banyar-se i esmorzar. Inscripcions: Piscina de Sant Antoni i 977850930.
Organitza: Amics de Riudoms

Gastronomia de Riudoms i Gaudiniana
Pel que fa als àpats típics de Riudoms, trobem que la producció de coques és molt variada, i segons la data i atenent a la producció de determinats aliments. s'aprofita per a realitzar una extensa varietat
La de fruita i crema per Sant Joan; destaquem les de crema, pinyons, poma, la d'ou pel dijous gras, músic (amb fruits secs), sucre, cireres, espinacs, mongetes, panses, espinacs i pinyons, etc.
La que destaca entre totes és la coca de recapte: de ceba, pebrot, all i julivert i pebre vermell.
També s'aprecia l'olla barrejada i l'escarola amb romesco, i el pa amb tomàquet, fet amb un bon pa de quilo,tomacons de la terra i oli SIURANA: us en adonareu que no hi ha dos pa amb tomàquet iguals!
La important producció agrícola d'avellana a Riudoms fa que sigui un recurs per a gaudir i degustar el seu gust en diversos plats fent salses i postres. No oblidem que un dels tresors de la oferta culinària són les picades, on l'avellana hi juga un paper fonamental.

Estudiant les característiques culinàries de Gaudí, ens trobem amb una personalitat humil en les seves costums alimentàries, però amb exquisit paladar.
Gran gurmet i coneixedor de bons plats, va moderar els seus delicats gustos cap a la cura de la seva salut, degut als còlics reumàtics que sovint patia. Amb freqüència se li sentia dir que "es menja per viure i no es viu per menjar".
L'Antoni explicava que les amanides, l'enciam i l'escarola, són la forma més senzilla i perfecta de prendre l'oli preparat i aprofitar tot el seu gust. Deia que la pell de les fruites és el millor regulador intestinal. Tot el que menjava ho acompanyava amb pa, que feia "d'esponja netejadora de la dentadura" i després bevia una mica d'aigua.
Deia que les fruites més exquisides que havia menjat mai eren els albercocs acabats de collir, obra mestra d'aroma combinada amb gust, i que no hi havia manera d'aconseguir que conservessin aquestes qualitats molt de temps.
Gaudí notava si la fruita s'havia guardat en una nevera de gel, per la falta d'aroma i per la pèrdua de gust; quan no tenia fruita fresca untava una mica de mel a sobre del pa; no prenia sucre. Sempre li rondaven avellanes o ametlles torrades per les butxaques.
Menú vegetarià Gaudí
1r plat: Amanida (enciam, escarola, ceba, ametlles, oli d'oliva, romesco i anxoves)
2n plat: Llenguado amb avellanes o Bistec arrebossat amb mel i avellanes
Postre: Albercocs amb mel i mató.
Menú Riudomenc
Aperitiu: Coca de recapte amb llonganissa o arengada.
1r plat: Rostit de fideus.
2n plat: Pollastre amb suquet d'avellanes o rap al forn amb avellanes.
Postre: Coca de cireres o trufa d'avellanes.

Bacallà amb avellanes


Ingredients
2 talls de bacallà
avellanes
pela d'una llimona
julivert
oli
all
puré de patata

Preparació
En un morter, posa-hi un grapat d'avellanes i trenca-les.
afegeix 1 dent d'all ben trossejat, un rajolí d'oli, una mica de julivert i un tros de pell de llimona ratllada (no molt, simplement per donar-hi sabor). Deixa-ho reposar una hora a la nevera.
Fregeix el bacallà en una paella.
Per emplatar, col·locar el peix al plat i, per sobre, amaneix-lo amb la mescla del morter.
Com a acompanyament, puré de patata.

Gelat d'avellana
Ingredients
1/2 litre de llet
4 rovells d'ou
120 g de sucre
80 g d'avellanes
1 beina de vainilla

Preparació
En un cassó, fer bullir la llet amb la beina de vainilla. En un bol, treballar els rovells amb el sucre fins obtenir una barreja homogènia, abocar-hi la llet a poc poc mitjançant un colador i remenar els ingredients amb una cullera de fusta fins que estiguin ben barrejats.
A continuació, traslladar la crema a un cassó i fer-la bullir, sense deixar de remenar, fins que la crema veli una cullera.
Treure del foc i deixar que es refredi completament, remenar de tant en tant.
Pelar les avellanes torrades,per això fer-les fregar amb un drap de cuina. Triturar-les.
Barrejar les avellanes amb la crema.
Abocar la crema a la geladora i barrejar de 30 a 40 minuts o segons la geladora indiqui.

El vell Carquinyoli ja el tenim aquí !!!!! Festes del Carrer de Gurb a Vic



A Vic, la capital d'Osona, s'hi celebren diferents festes populars al cap de l'any: Festa Major,Mercat Medieval,Mercat de Música Viva de Vic,etc però si hi ha una que manté la tradició i l'arrelament al barri i als veins del barri és sens dubte les Festes de Sant Albert,les del Carrer de Gurb popularment dites Festes del Carquinyoli.
Per fer-vos "cinc cèntims" de la festa,de l'origen,dels actes i de les "litúrgies" que es duen ha terme res com consultar la web Carquinyoli.org
L'explicació següent esta treta de la mateixa,per saber TOT sobre el Carquinyoli endinseu-vos a les seves pàgines.

"La figura del Carquinyoli, element principal de les festes populars del Barri del Carrer de Gurb, neix pels volts de 1.850, en forma de ninot grotesc per tal de simbolitzar una epidèmia que es va desencadenar a la ciutat de Vic i que gràcies a l'aigua beneïda de Sant Albert no va produir morts entre els veïns del barri.

Aquest ninot era passejat pel barri el dia del Sant (el 7 d'Agost, aniversari de la seva mort) enmig de la gresca de tothom que així celebrava l'acabament de les penúries passades.

El ninot era generalment molt desproporcionat, sec i prim, pel que se'l va començar a anomenar CARQUINYOLI, nom que ha perdurat fins els nostres temps.

Actualment, i des de fa ja més de 100 anys, el Carquinyoli arriba en tren a l'estació de Vic, procedent de qualsevol lloc del món, per tal de presidir les festes de Sant Albert del Barri del Carrer de Gurb. Presisament és aquest acte, l'arribada del Carquinyoli, el més important de les festes populars i el més esperat per tots els carquinyolis (dit de les persones que segueixen amb devoció aquestes festes).

Un cop el tren s'atura a l'estació, el Carquinyoli és conduït fins a la seva "carrossa" que el portarà al balcó des d'on presidirà tots els actes de celebració que tindran lloc durant els propers dies.

A l'últim dia de les festes, es realitza la passada de Feixets i seguidament el Carquinyoli és despenjat del balcó i passejat pel barri i a la fi se l'acomiada fins l'any vinent."

Àlbum de fotos arribada Carquinyoli 2008

Així doncs ja tenim el Carquinyoli aquí,un resum de les propostes culinàries del programa d'actes podria ser el següent:

Diumenge 3 d'Agost Trobada i Arrossada a Sant Marc a les 14.00.Aquest acte consistia antigament en anar a berenar i passar la tarda en una esplanada a les afores de Vic. Actualment consisteix en una arrossada per 300 començals feta per els veïns del barri (paella inclosa), que els últims anys es fa a l'esplanada de l'ermita de Sant Marc.

Dimecres 6 d'Agost: Sopar Popular al parc de la "Bassa dels Hermanos" a les 21.00. Pollastre,patates al caliu,pa vi i gelat.Fet pel restaurant "El Petricó",cal que porteu plats,coberts,vasos,etc.

Divendres 8 d'Agost: Sopar Popular al Parc de la "Bassa dels Hermanos" a les 21.00,Botifarra amb mongetes,pa vi i gelat.La botifarra s'encarrega "El Petricó" i les mongetes "Congelats Gurb".Cal que porteu plats,gots,coberts,etc.

Dissabte 9 d'Agost: Pa amb tomàquet i embotits (a peu dret) al parc de la "Bassa dels Hermanos" a les 21.00 per acomiadar les festes.Col·labora Embotits Espina.


Festa del Batre a Cabra del Camp




El municipi de Cabra del Camp s'estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l'Alt Camp, accidentat per les serres de Miramar i del Cogulló, a la divisòria d'aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que travessen el territori.
L’Auntament de Cabra del Camp organitza aquest any com cada primer diumenge de d’agost la Festa del Batre, la darrera de les tres festes que aquesta localitat de l’Alt Camp celebra cada any com a reconeixement i homenatge a la pagesia i que ja compleixen 20 anys. Pagesos vestits a l’antiga batran el blat durant el matí i al migdia es farà un arrossada popular.
La festa comptarà amb un pregó del periodista, músic i gastrònom Pere Tapiàs. També assistiran a la festa el vicepresident de la Diputació de Tarragona Joaquim Nin i l’excoordinador general d’Unió de Pagesos, Pep Riera. S’espera que unes 600 persones assisteixin a l’arròs popular.

A les vuit del matí a l’era de ca l’Isabeló arribaran amb carro les garbes que s’han segat un mes abans. Abans, les garbes s’anaven a buscar ben de matinada. Calia tenir-las totes a l’era quan sortís el sol. Carregar bé un carro de garbes era tot un exercici d’habilitat i s’hi havia d’encabir el màxim. Un cop les garbes s’escampen a l’era, els batedors s’encarreguen de separar la palla del gra, per poder conservar-los i utilitzar-los separadament i ser aliment per animals i persones.

Diumenge 3 d'Agost
El programa de la jornada consta de:
8.00h Inici de la Festa – amb el carro, anirem a buscar les garbes a la parada del Pim Pam.
A continuació, s’anirà cap a l’era de ca l’Isabeló per començar a batre.
8.00h a la Plaça de l’Església, trobada del pintors participants al 1r concurs de pintura ràpida.
13.00 h Recepció d’autoritats a la Sala del Sindicat.
15.00 h Paella popular a la pista poliesportiva
Seguidament,
Lliurament de premis del 1r concurs de pintura ràpida i actuació del Pere Tàpies.

Pere Tàpies.un mestre de la comunicació i la gastronomia


Llocs per visitar:
L'església parroquial de Santa Maria (segle XVIII) és barroca i fou bastida damunt de l'anterior església romànica, de la qual només es conserva el sant Crist, cremat en la guerra civil (que segons la tradició era una obra escultòrica de dos àngels). El 1919 es construí la Cooperativa Agrícola, obra de Cèsar Martinell.
A la vila i als voltants hi ha nombroses fonts, com la font del Gall que compta amb taules per poder-hi menjar.
També hi ha coves (la dels Miquelets, la de Trases, la dels Mosquits, la de Vives i la de les Monges).

FIRAGOST A VALLS,La Vella i la Joves

Valls,el rovell de l'ou del món casteller


Durant els dies 5 i 6 d'agost,la capital de l'Alt Camp esdevindrà l'escenari de la Fira de Camp Català,
reuneix expositors de fruites, verdures, vins i caves, plantes i jardineria, herboristeria, productes de l’agricultura i per a l’agricultura, alimentació artesanal, ceràmica, terrissa, artesania, maquinaria agrícola, ramadera, vehicles, estands diversos... i exposicions de bestiar, cavallar, races pures d’avicultura artística, aviram català, bonsais...

És una fira molt participativa, que es complementa amb actes de divulgació agrícola, cercaviles i concursos d’arrossegament amb cavalleries, concursos de portadors de saques d’avellanes, actuació castellera de les colles vallenques (la Joves i la Vella) , concurs de tast de vins..., i que manté un atractiu especial per la diversitat de productes i el manteniment de la tradició i l'aire popular.

Tota la programació del Firagost'08 la podeu trobar a l'enllaç

Alguns actes a destacar:
Dimarts 5 d'Agost
I Mostra de Cerveses Artesanes a Valls, a la plaça dels Alls (al costat del Pati) a les 10.00 del mati.

Dinar Popular Ecològic, per a recollir fons per la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya lliure de Transgènics. Organitza: Plataforma Som Lo Que Sembrem.A les 14.00

XXIII Cursa-Concurs de Portadors de Saques d’Avellanes, consistent en portar una saca de 58 kg a l’espatlla amb un recorregut d’uns 1.500 metres, amb la sortida i l’arribada dels participants a la plaça de l’Estació; i XVIII Cursa Femenina de Portadores de Mitges Saques d’Avellanes de 28,800 kg a l’espatlla, amb un recorregut de 1.000 metres. Premi puntuable per al Gran Premi Unió de la XII Combinada de Curses de Portadors de Saques d’Avellanes (Fira de Sant Jaume, Reus; Firagost, Valls, i Fira de l’Avellana, Riudoms). - Passeig i Plaça de l’Estació a les 23.00

Dimecres 6 d'Agost

Cata Popular de Cerveses a càrrec del Sr. Pablo Vijande de “La Companyia Cerversera del Montseny” i + malta. Organitza: Mostra de Cerveses Artesanes a les 12.00.

Dinar Popular Ecològic, per a recollir fons per la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya lliure de Transgènics. Organitza: Plataforma Som Lo Que Sembrem a les 14.00

Gran actuació castellera, a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls a la Plaça del Blat a 1/4 de 9 dels vespre

4 d’agost
La Setmana de Promoció dels Vins i Cava de l’Alt Camp amb Denominació d’Origen arriba aquest any posa en marxa aquest dilluns 4 d’agost la seva onzena edició, que es celebrarà fins el diumenge 10 d’agost.
Hotel Class, de les 18.30 h a les 20 h
Showroom dels vins i caves de la comarca de l’Alt Camp amb DO
(mostra i desgustació dels productes)
Presentació a càrrec de Pepa Menchón, enòloga i professora a la Facultat d’Enologia de Tarragona
Embotelladors participants:
CAVES MAGRIÑÀ CALAF
CAVES VIDAL i FERRÉ
CAVES VIVES AMBRÒS
CELLER MAS VICENÇ
SOCIETAT AGRÍCOLA DE BRÀFIM
SOCIETAT AGRÍCOLA DE VALLS
SOCIETAT AGRÍCOLA DE VILA-RODONA
VINÍCOLA DE NULLES
VINS PADRÓ S.L.
VINYA JANINE
5 i 6 d’agost
A l’estand de la Firagost del Consell Comarcal de l’Alt Camp-DO Tarragona
Degustació dels vins i caves de la
comarca de l’Alt Camp amb DO


Alguns castells que es van poder veure l'any passat:
Intent de 3d8 per sota de la Vella de Valls

4d8 de la Joves de Valls

Pilar de sis de la Vella de Valls

Festa Major d'El Morell,castells i vermut



La vila d'El Morell està situada al bell mig del triangle definitori del Camp de Tarragona,al centre del triangle format per Reus,Valls i Tarragona,dins de la comarca del Tarragonès.
Durant el cap de setmana del 2 i 3 d'agost tindrà lloc la seva Festa Major, en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senén que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l'avellana fins que aconsegueixen matar-lo. També es fan temptes de vaquetes, cercavila, correfoc, concerts...dins del programa d'actes hi destaquem dues coses:

El dissabte 2 d'agost a lesa les 24.00 h. a l'Avinguda dels Països Catalans concert d'Obrint Pas i la Niña de l'Ex-surfista.

Diumenge 3 d'agost a les 13.00 a la plaça de l'Església exhibició castellera a càrrec de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau .A les 14.00 al jardí de l'Ajuntament Vermut Popular.



Restaurants d'El Morell

L'Era Avinguda de Tarragona, 23
telf : 977840409

Pizzeria El Cau Carrer de Sant Josep, 17
telf : 977840618

La Grava Carrer de Pareteta, 4
telf : 977840618
web : http://www.lagrava.com

La Cuina de la Dori Avinguda de la Pau, 1
telf : 977841371

El Racó Avinguda de Tarragona, 7
telf : 977842911

El Fanal Carrer de Desprats, 18
telf : 977842206

La Colla de Sant Pere i Sant Pau,pilars a la Catedral


Llocs d'interès per visitar
El Castell del Morell
Plaça de l' Era del Castell, 5
El castell es trobava en estat de ruïna total quan, el 1769, després d'un plet centenari, Plàcid de Montoliu i Boixadós pren possessió de la senyoria del Morell i manà derruir-lo. El 1778, Ma. Josepa de Bru i Descatllar, vídua de Pere de Montoliu i Erill, i el mestre de cases Carles Morera pacten la construcció d'una nova casa-castell al lloc del Morell.
El nou castell es construí més al sud, al lloc que ocupava un pati, amb corral i pallissa, de l'antic castell, tocant al camí que entrava al poble per la part de l'església. La façana principal s'encarà al migdia, a les terres del senyor. Les obres es finalitzaren el 1781, ampliant-se posteriorment l'any 1794.
Edifici massís, però, d'aspecte senyorial i noble, destaca a l'exterior pels esgrafiats d'època neoclàssica que ornamenten les façanes. A l'interior hi trobem un conjunt de cambres i sales que formen la planta noble decorades amb pintures. La planta baixa i les golfes eren dedicades a les activitats agrícoles. L'ombrívol jardí està construït sobre les ruïnes de l'antic castell.


Gastronomia del Tarragonès

La gastronomia del Tarragonés, està marcada per aquest clima mediterrani que produeïx oli d'oliva, fruits secs i bon vi. El cultiu d'oli, vi, ametlles i avellanes va ser introduït pels pobles del mediterrani anteriors als romans i aquests, atents, es van ocupar de potenciar-lo i treure-li el major partit possible.

A Tarragona capital existeix una associació anomenada Tarraco a Taula, que s'ocupa de donar a conèixer quins eren els plats dels romans en aquella època. Altres restaurants com el Palau del Baró o el Thermopolium elaboren menjars romans. Al mes de maig a Tarragona es celebren les jornades de Tarraco Viva, amb exhibicions de gladiadors, soldats, conferències, jocs infantils... i menges romanes com: pasta d'olives negres, sèpia amb pèsols, pollastre amb espècies, vi de roses, pa romà, figues al forn amb fetge d'ànec, saltejat de bolets reduïts amb vi i espècies, musclos amb vi de passes reduït, garum... i per postres dàtils plens de pinyons i arrebossats amb mel.

Dels vins de Tarragona en parlem a l'apartat de D.O. Tarragona, però ja des de l'Antigüitat ja es coneixia el bon vi d'aquesta zona. Plini deixà escrit: "Dels vins de Hispania són famosos els laletans, però pel seu gust exquisit els tarragonins" .