Àlbum de fotos de la Festa del Serpent de Manlleu,pels més petits i pels més grans
Fotos Festa del Serpent Manlleu 2008
Cabrils: Mostra gastronòmica i artesana
El municipi de Cabrils s'enclava en una de les moltes petites valls que forma la Serralada Litoral en aquesta part del Baix Maresme, més concretament en la que forma el cim de Montcabrer, que s'endinsa més cap al mar pel cantó de llevant, el Turó d'en Torres pel Nord-oest i el cim més alt de la rodalia, Sant Mateu, per ponent amb una població que ja supera els 6.500 habitants.
Cabrils limita amb els municipis de Cabrera per llevant, Argentona i Orrius pel Nord, Vilassar de Dalt per ponent i Vilassar de Mar pel Sud.
El nom de Cabrils surt documentat per primera vegada l'any 996, en un document de compra-venda que nomena "ribo Caprilis" (Riera de Cabrils) per delimitar les propietats causants de la venda.
Dins dels actes de la Festa Major de Santa Helena 2008,tindrà lloc la XXI Mostra Gastronòmica,comercial i artesana
On podrem tastar diferents plats i receptes elaborades pels restauradors de la vila,amb una amplia col·lecció de receptes que podreu trobar dins del programa anterior.
Per veure el programa de la festa major:
Festa Major de la Vila de Gràcia:Castells i cargols
La Vila de Gràcia a Barcelona està de Festa Major,aquest "barri" amb una tradició i personalitat pròpia tant arrelada marca l'inici de les festes majors "grosses" del país (Gràcia,Tarragona,Vilafranca,Sants,La Mercè...etc),el programa d'actes és senzillament enorme,la varietat d'actes que s'arriben a fer per tots els gustos i horaris fa d'aquesta festa major un espectacle digne de visitar cada d'any.
Passejar-se pels carrers engalanats,segons sembla això de guarnir els carrers alguns ho atribueixen a arrels valencianes,d'antics mestres fallers vinguts a la capital catalana en temps passats per motius de feina i establerts als nostres barris.
Per triar,remenar i escollir millor que busqueu vosaltres mateixos a la web de la festa major:
Dins dels actes hi ha diferents "esdeveniments" gastronòmics que us recomanen especialment:
Actes organitzats a l'espai Tasta Gràcia:
Per fer-vos uns petits tastets, Tertúlia i presentació del llibre ‘La gastronomia a les festes’ de Jordi Joan Alsina. Divendres 15 Agost a les 20:00Concurs gastronòmic ‘Cargols a la gracienca’ Diumenge, 17 Agost a les 14:00
FINALITAT DEL CONCURS
La finalitat d’aquest concurs és seleccionar una recepta de cargols que pugui representar al nostre barri i que s’anomenarà “CARGOLS A LA GRACIENCA”. La recepta guanyadora d’aquest concurs juntament amb les guanyadores anteriors i següents convocatòries, competirà per la denominació oficial en el 5è concurs.
CRITERIS DE PARTICIPACIÓ
El concurs està obert a la imaginació de tots aquells cuiners i cuineres, en representació pròpia o en nom de qualsevol entitat o establiment, interessats en la cuina del cargol.
DATES I UBICACIÓ DEL CONCURS
El concurs tindrà lloc a la Plaça Manuel Torrente el dia 17 d’agost a les 13h.
CONDICIONS DEL CONCURS
Donat que estem a la recerca d’una recepta original, es valorarà la innovació i creativitat .
L’ingredient principal de la recepta serà un mínim de 250 grs. de cargols, dels anomenats “bovers”.
Els participants hauran de presentar cobert el recipient que contingui la recepta elaborada. En cas que calgui escalfar-lo, aquest haurà de ser resistent al foc.
Els participants podran inscriure’s al mateix lloc des de les 10h. del matí fins a les 13h. La recepció dels cargols s’estableix entre les 12:30 h. i les 13h.. Al moment de la inscripció s’omplirà la corresponent butlleta on es recolliran les dades personals dels concursants. A més, s’adjuntarà en un sobre tancat la recepta, detallant els ingredients i la seva elaboració. S’atorgarà un número a cada concursant.
La participació en aquest concurs porta implícita l’acceptació de la totalitat de les seves bases, incloent-hi el permís dels participants per a la possible publicació de les seves receptes.
La decisió del jurat és inapel·lable i es farà pública el mateix dia del concurs.
Organitza: El Cargol Graciós
Tast Popular ofert per l’Aplec del Cargol de Lleida Dissabte 16 Agost a les 20:00
Però també hi haurà castells,la colla local els Castellers de la Vila de Gràcia tindran dues actuacions,una de vigílies i la forta,la diada de festa major el diumenge 17.Dissabte 15 d'agost
Falcons de Vilafranca a la Plaça Rius i Taulet
Dissabte 16
11.00 h Pilar d’Ofrena a Sant Roc. Carrer Fraternitat amb Llibertat.
20.00 h Pilar Caminat. Recorregut: Plaça del Sol fins a plaça Rius i Taulet.
21.00 h Diada de Vigílies amb els Margeners de Guissona i els Castellers de la Vila de Gràcia a la Plaça Rius i Taulet.
Diumenge 17
12.00 h Diada Castellera de Festa Major. Amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xicots de Vilafranca i Castellers de la Vila a la Plaça Rius i Taulet
Pals:Vins,formatges i ...arròs,naturalment
El municipi de Pals,a la comarca del Baix Empordà,amb una població que frega els 2.800 habitants, integra els nuclis de Pals, els Masos de Pals i la Platja de Pals. És un dels municipis més interessants de la comarca des del punt de vista natural i històric, per la varietat del seu paisatge i del seu llegat patrimonial
La mostra s’inaugurarà divendres a dos quarts de vuit del vespre al centre Ca la Pruna i l’entrada al recinte,que és gratuïta es podrà fer fins a les dotze de la nit durant els tres dies que durarà. El visitant podrà vins o caves dels prop de 80 cellers que hi prenen part representant a les 11 denominacions d’origen de Catalunya.Amb una especial presència dels vins D.O.Empordà-Costa Brava i aquest any han portat com a denominació d'origen convidada la D.O.Ribeiro de Galicia
Un cop dins, el visitant podrà adquirir un tiquet per sis euros que li donarà dret a quatre degustacions i a una copa de vidre pel tast. A més, se celebrarà el XIII Tast de formatges de Catalunya, en el qual també per sis euros els visitants podran degustar quatre varietats de formatges artesans catalans procedents de diverses comarques; mentre que per onze euros podran optar pel tiquet combinat de vins i formatges.
Com que l'horari de la Fira és de 2/4 de 8 a les 12.00 de la nit,tenim temps de sobres per anar a la platja,banyar-nos i reposar per tastar els formatges i vins del nostre país amb tota tranquil·litat.
Coses per veure a Pals
Recinte gòtic
Constitueix un dels conjunts històrics i arquitectònics més importants de Catalunya. Qualsevol racó o element és significatiu: la torre romànica de l'antic castell medieval (s. XI-XII); l'església de Sant Pere, que ja existia l'any 904; la impressionant muralla, de la qual se'n conserven 4 torres; la plaça Major, on hi trobem l'arc gòtic de sortida del recint emmurallat; o el museu-casa de cultura Ca la Pruna, adeuat en una majestuosa casa fortificada dels segles XV-XVI.
Arrossars
El cultiu de l'arròs ha estat històricament una de les principals activitats dels veïns de Pals. El seu producte té un gran renom i qui l'ha tastat ha pogut degustar les seves excel·lents qualitats gastronòmiques. Els arrossars ocupen un gran part del paisatge local i el doten d'una singular bellesa. És molt recomanable passejar-hi, a peu o en bicicleta, entre els cultius resseguint els nombrosos camins que retallen els camps.
Basses d'en Coll
El terme de Pals estava ocupat antigament per una gran extensió de zones humides, estanys i aiguamoixos. Avui només es conserva una petita mostra d'aquest paisatge —a banda dels arrossars—, que es pot observar a l'antiga desembocadura del riu Daró, al límit amb la platja de la Fonollera, ja en terme de Torroella de Montgrí.
Un altre dels paisatges singulars de Pals és el que constitueixen les dunes. Aquest territori s'estén des de la platja, a banda i banda de la carretera dels Masos de Pals, i s'endinsa fins les sorreres de Begur. Per evitar l'avenç de la sorra, les dunes van ser falcades per pins, la qual cosa ha conformat un entorn de gran interès natural.
L'arròs de Pals
Segurament el cultiu d'arròs en aquesta zona de fàcil regatge fou introduït pels àrabs des de València. A finals del segle XVIII, els terratinents varen voler limitar-ne al seu conreu per eliminar les malalties. No va ser fins a 1900 que es va concedir permís per tornar a plantar-ne. A causa de la duresa del clima en comparació amb altres zones on es conrea arròs, la resistència del gra és més gran un cop cuit, i el seu cicle productiu és més llarg.
Receptes amb arròs de Pals
Escudella de mongetes amb bacallà i bledes
Ingredients:
150 g de mongetes remullades
50 g d'arròs de Pals
1/2 kg Bledes
50 g Fideus
100 g -Bacallà dessalat
Oli
Aigua
Preparació:
Poseu a bullir les mongetes i quan els faltin 20 minuts per acabar la cocció afegiu-hi les bledes a trossos, l'arròs, el bacallà, els fideus i un raig d’oli.
Si cal afegiu-hi una mica més d’aigua.
Proveu-ho de sal i deixeu-ho coure fins que les mongetes estiguin toves però no desfetes.
Arròs fosc de l’Empordà.
Ingredients:
400 g d'arròs de Pals
100 g costella de porc tallada petita
4 Salsitxes tallades petites
100 g de pollastre tallat petit
4 Gambes
150 g de calamars
4 d'escamarlans
100 g de musclos
1 Ceba
3 Tomàquets madurs
2 grans d'all
Sal
Aigua
Preparació:
En una cassola amb oli, sofregiu la costella, el pollastre i les salsitxes, tot salat, i reserveu-ho.
A la mateixa cassola hi sofregiu els calamars, les gambes i els escamarlans, i ho reserveu.
En el mateix oli feu un sofregit molt concentrat i fosc amb la ceba, els alls i els tomàquets.
Afegiu-hi la carn i els calamars, barregeu-ho tot i afegiu-hi l’arròs.
Remeneu-ho, afegiu-hi l’aigua i deixeu-ho coure uns 18 minuts.
Una estona abans d’acabar afegiu-hi les gambes, els escamarlans i els musclos.
Crònica dels castells a Llorenç del Penedès I
A Llorenç del Penedès, encara es manté viva la tradició de que a la nit de festa major, coincidint amb la vigila de Sant Llorenç, la gent del mateix poble faci castells, tot i no haver-hi colla castellera pròpia.
Aquesta tradició, que avui en dia ens pot sembla curiosa i un pel estranya, en realitat era una fet bastant comú a mitjans de segle, almenys en les comarques penedesenques, que els propis habitants de cada poble, realitzessin alguns construccions castelleres (o en algun cas semblants) en dates assenyalades, com la festa major. Però avui en dia, aquesta tradició tant sols es manté a Llorenç del Penedès, on està documentada des del 1890, tot i que amb certes discontinuats. No va ser fins al 1977 que no va ser re-empresa amb total continuïtat fins al dia d’avui. Els castells de la “gent” de Llorenç es fan amb roba d’assaig, ja que no tenen camisa pròpia, però com a element distintiu, cada any fan un mocador casteller nou, de diferent color. Casualment aquest any era carbassa...
L’important, no és quins castells es fan, ni l’alçada sinó qui els fa, i sobretot, disfrutar fent-los i veient-los. Això, per començar, porta a crear un ambient especial, extraordinari, que no es troba ni a moltes places on normalment si realitzen grans construccions...
Els castells de la “gent” de Llorenç, s’alcen davant l’antic ajuntament, normalment a la una “tocades” de la matinada, que amb la frescor de la nit i un carrer ple de gom a gom de gent disposada a veure i gaudir dels castells, podria definir-se com a marc idíl·lic per aixecar castells en el mes d’Agost.
El primer castell dels de Llorenç, va ser el 4de6 amb l’agulla; castell treballat i molt aplaudit, seguint la tònica dominant, per a tot el públic. El segon castell va ser un 5de6 a l’antiga, que no va presentar més problemes que els de la pròpia estructura, com ara la complexitat de la pinya o el llarg pas de l’enxaneta, al haver de pujar i baixar dels poms per tal de realitzar les dues aletes. En tercer lloc, ens van oferir una torre de 6, ben executada i celebrada per tothom, però sense figuereta. Finalment acabaven les rondes de castells amb el 3de6ps, castell que van saber treballar correctament tot i la dificultat pròpia de ser aixecat per “aficionats”. Finalment, 5 pilars de 4 simultanis, i un bonic pilar de 5, que fins i tot es van atrevir a girar, fent esclatar aixi encara més, si era possible, els aplaudiments i crits per part del públic.
Finalment, com també ja és típic de cada any, després de l’actuació a recuperar forces amb la “síndriada” popular, per poder anar després a celebrar el concert de festa major amb la també típica “empalmada”.
Així doncs, un any més la “gent de Llorenç” ens van ensenyar que vol dir l’autèntica tradició i afició castellera. També ens van demostrar com mentre hi ha colles que assajant tota la temporada i durant anys, tenen dificultats per realitzar els castells de 6 més bàsics, ells en tant sols amb “quatre” assajos, i amb moltes ganes, afronten sense problemes castells relativament complexos, i ben meritosos.
Crònica de Xavier Rius
Fotos: Montse Lasso
La cuina nacional a Prada: U.C.E 2008
Enguany a Prada celebra el seu 40è aniversari l'Universitat Catalana d'estiu,es podrà assistir a un taller de cuina i gastronomia molt interessant,perquè no tot són receptes i "entaulades",de tant en tant ja esta be interessar-nos per la part més "teòrica" de la cultura culinària del nostre país.
Saber d'on venen els nostres plats i menjars i el fet de pertànyer a un àmbit cultural propi i definit,perquè també és defensa des del fogons la nostre identitat nacional...i el nostre gust i paladar.
Per saber més coses de la programació de la UCE'08 consulteu l'enllaç:
Jaume I i els Països Catalans: la formació d’una cuina nacional
per Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona) i Eliana Thibaut-Comelade
del 16 al 19 i del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5 de la tarda
Ferran Adrià i altres cuiners i cuineres tenen un reconeixement universal i formen part d’una cuina nacional —de Catalunya, València i les Balears—, la cuina catalana, que amb aquesta segona Edat d’Or torna a tenir una projecció internacional, com ja l’havia tinguda en els temps contemporanis i posteriors de Jaume I, el rei del qual celebrem enguany el 800 aniversari.
1. La formació d’una cuina: de Catalunya a Occitània. Territori, cuina i comensalitat. Què, com i quan es menjava. Trobadors, monjos, cavallers i ciutadans: classes i estaments. L’ alimentació dels càtars, els jueus i els àrabs. Projecció internacional: de la cort de Nàpols als Borja.
2. Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Andorra. La cuina regional catalana del Principat, de Salses a Tortosa i de Barcelona a Fraga. Construcció i consciència d’una cuina nacional: de la renaixença i Ferran Agulló, a Josep Pla. Cuina tradicional, cuines industrials, slow food i cuina d’autor. Reptes i trampes de la ‘dieta mediterrània’, la pluriculturalitat i la fusió. Andorra : cuina catalana d’una nació-estat. La Catalunya Nord : recuperació d’ una identitat.
3. Les Illes Balears, cruïlla mediterrània . Una cuina i pastisseria arcaiques, construïdes, obertes i irradiants. El fons islàmic i l’aportació jueva. Difusió internacional: de la sobrassada a l’ensaïmada, del flaó al gin.
4. El País Valencià, el Carxe i l’Alguer. Cuines de fronteres, de Catalunya i la Franja a Castella, de la fidelitat a uns orígens a la barreja i l’expansió. Plats i productes amb projecció universal: la paella, l’orxata i els torrons. L’Alguer: de l’allada a la cassola.
Manlleu,Serpent i castells...i teca!!!
Aquest cap de setmana celebrarà la seva festa major,amb un "personatge" peculiar:el Serpent de Manlleu
Segons la llegenda el Serpent de Manlleu era una serp que vivia al bosc de la Devesa, prop de Manlleu, que tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap, que només es treia per anar a abeurar-se al riu. Un noi, que volia aconseguir el diamant va estudiar els costums de l'animal i quan deixà el serpent el diamant, l'agafà i sortí corrent. Veient que el serpent el perseguia va entrar dins una casa i va amagar el diamant en un morter l'inrevés, per tal que el serpent no el pogués agafar. Llavors l'animal entrà a la casa i s'enrotlla al morter estrenyent-lo fins que mor per l'esforç.
En honor a la llegenda es celebra per la festa major de Manlleu, concretament el 14 d'agost la festa del Serpent on es fa un sopar davant de la Devesa i es menja, per exemple, el pa del serpent (un pa amb forma del serpent). Després es representa la llegenda i es fa un espectacle de llums i foc.
Els actes que és faran a la vila durant aquesta setmana són variats i diversos,per triar i remenar millor consultar dues pàgines en concret:
Per recomanar uns en concret,recomanaríem:
Dijous 16
a les 20.00 Sopar del Serpent a la zona de l'embarcador,al passeig del Ter.Places limitades
Dissabte 16 a les 11.00 concurs de paelles d'àrros a les 14.30 dinar popular , a la zona de l'embarcador (Passeig del Ter) a les 23.00 Concert amb Pastorets Rock (veure web de fes-te jove 2008).
Diumenge 17a les 12.00 actuació castellera dels Nyerros de la Plana i els Minyons de l'Arboç a la Plaça Fra Bernadí.
Tots els dies: IV Concurs fotogràfic de la Fes-te Jove'08
Fotos jornada castellera a Millars (Rosselló)
El passat dissabte va tenir lloc la diada castellera a les Fires de Millars,a uns 15 kilòmetres de Perpinyà,al Rosselló amb la participació dels Xicots de Vilafranca,els Tirallongues de Manresa i els Castellers del Riberal. La jornada per la colla local dels Castellers del Riberal nova anar tal com s'havien proposat,els castells de set no els van poder ni tant sols carregar...una llàstima,malgrat l'esforç i la voluntat per part dels nord-catalans és van haver de conformar amb dues rondes complertes,una torre de sis i un 4d6 amb agulla. Els Tirallongues de Manresa van desplaçar forces efectius,segurament pels bons ànims de la colla i els resultats d'una feina ben feta,amb un plantejament sense riscos (la seva festa major estar a tocar i serà allà on caldrà apretar fort!) va ser molt correcte,castells segurs i sense dubtes.Pels del Bages aquesta sortida ja és habitual,el fet de quedar-se a dormir i a la "festa" de la nit també és un al·licient per acostar-se a Millars.
Els xicots de Vilafranca van fer també un a actuació sense riscos,aquests poder amb una manca de camises més evident,fent una actuació de set sense problemes: 3d7,4d7 i 4d7 amb agulla.
El toc de "surrealisme" el va donar la ronda de pilars,la durada de la jornada va fer que quant tiressin els pilars amunt les xarangues de "pasdobles" ja estiguessin sonant,veure les anxetes fent l'aleta al ritme dels "toros" era curiós,surrealista o com li volgueu dir...Aquest municipi de la Catalunya nord celebra les seves festes obsessionats per les corrides de toros,els "encierros" pel voltant dels carrers del centre de la vila i els pasdobles i altres faràndules taurines...això si,farcit tot de préssecs. Els nostres "veïns" tenen coses rares,però els "veïns" dels nord-catalans estan fatal.
Receptes Carbasses XXVI
Tàrtar de salmó i lluç amb vinagreta de taronges
400 grs de peix fresc, ( salmó i lluç) ) per persona ( aproximadament).
1 ceba mitjana ( picada ben fina)
1 pebre verd petit ( també picat ben fi)
I ou dur bullit per persona ( separar blanc i rovell un cop bullit)
Un poc d’all picat.
2 o 3 llimones
Sal i oli d’oliva.
Unes tàperes picades ( una cullerada sopera plena)
Unes fulles d'enciam.
3 tomàquets cirera per persona.
Per la vinagreta:
El suc de 3 taronges ( +/- 1 dl)
1dl d’oli d’oliva
1 dl de vinagre de vi.
Un poc d’all picat.
Sal i pebre
I una mica de salsa de Ketchup.
Preparació
Picar ben fi reservar per separat: el peix (pensar a desespinar i retirar l’excès de greix), la ceba, el pebre, les tàperes, el blanc d’ou , el rovell d’ou i l’anet.
Dins un bol amanir barrejant bé tot el peix amb el suc de la llimona, una mica d’oli, sal i l’ll , deixar reposar uns minuts fins que l’àcid de la llimona comenci a coure el peix.
Apart preparar els plats amb un petit niu d'enciam i fent un cercle i a petits pilons col.locar les guarnicions: la ceba, el pebre, les tàperes i les tomàtigues tallades a grells petits.
En el centre col·locar el peix amb l’ajuda d’un motllo a l’ús.
Regar tot amb la vinagreta que haurem elaborat mesclant i emulsionat lleugerament tots els ingredients de la mateixa.
Acompanyar amb unes torrades de pa de motllo i una mica de mantega
Arròs fred amb Taronges
Ingredients
300 g. d'arròs
4 taronges
1 Copa de Grand Marnier
Mantega
Fulles de menta
Sal
Preparació
Afegim en una olla la mantega i l'escalfem al foc fins que es fongui.
Afegim l'arròs i ho anem remenant durant 2 minuts.
Tirem la copa de Grand Marnier fins que s'evapori,seguim remenant.
Salem i tirem aigua fins a cobrir-ho
A foc baix,ho deixarem coure remenant de tant en tant,afegirem aigua si calgués.
Partim les taronges per la mitat,retirem la polpa de la taronja i la part blanca de l'interior
Xafem la polpa de la taronja i l'afegim a l'arròs quan estigui a mitja cocció. Ho barregem tot.
Un cop l'aarròs sigui cuit,afegim unes fulles de menta fresca i ho deixem refredar.
Omplim les mitges taronges amb l'arròs i decorem cada mitja taronja amb fulles de menta.
Castells a Salou,aprop del mar..que més volem!!!
Salou és un municipi de la comarca del Tarragonès, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca.
Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat als afores de la població.
Salou és un municipi turístic i residencial que ha consolidat la seva capitalitat com centre d'oci i de serveis de la Costa Daurada per la diversitat de l'oferta i per la qualitat i quantitat de les seves instal·lacions turístiques.
Aquest cap de setmana Salou iniciarà una setmana de festes,la seva Festa Major coneguda com "Nits Daurades",per primera vegada aquest primer cap de setmana estarà dedicat a la cultura tradicional catalana: amb castells de focs,castellers,calada de les malles de Sant Pere(mostra de treballs mariners i arts de pesca tradicionals) i havaneres.
Colla Xiquets del Serrallo,Colla Minyons de l’Arboç i Colla de Sant Pere i Sant Pau.
La recomanació seria anar a passar el dia a la platja,resguardats de la calor d'aquests darrers dies i aprop de l'aigua per refrescar-nos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Vic
Manlleu
