Ara va de debò!!! Comença la temporada oficialment per la colla osonenca dels Sagals d'Osona. I comença en una "plaça" fixe des de fa ja unes quantes temporades,al municipi de Muntanyola en motiu de la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura que enguany arriben a la tretzena i quarta edició respectivament. La colla carbassa compartirà plaça amb els Castellers de Caldes de Montbui,colla del Vallès Oriental.
A més de les paredetes de productes alimentaris i licors varis (un patxaran que l'any passat va fer estralls!!!) cal fer especial esment a la vedella rostida "estil gaucho" que es podia veure com la feien des de primera hora del matí. Hi ha servei de bar i taules i cadires,millor que us porteu els coberts ja que cap a darrera hora en solen faltar sempre.. Per un mòdic preu us podeu quedar a dinar i fer una bona migdiada amb una vista excepcional. Aquest any hi haurà arrossada,segons l'organització serà per unes 250 persones...afanyeu-vos a reservar tiquet. El programa d'actes de la jornada ofereix diferents opcions:
Per anar recordant una mica la diada de l'any passat podeu veure fotos i vídeos:
Mostra un mapa més gran PROGRAMACIÓ APLEC DE SANT MEDIR 2009 Dilluns 3 de març 8.00 h: Sortida a peu dels Gegants de Sant Cugat, en Joan i na Marieta De la plaça d’Octavià a l’ermita de Sant Medir. 9.00 h: Xocolatada a la Plaça d’Octavià 9.45 h: Cercavila dels Banderers de Sant Medir, ( Pericos de Sant Cugat) Recorregut: pl. Octavià.-Santiago Rusiñol- c. Santa Mariac. Xerric- pl. Barcelona. 10.00 h Recepció per part de l’Alcalde, Lluís Recoder, dels Banderers a la Plaça Barcelona
10.15 h: “La llegenda de Sant Medir” Visita comentada fins a l’Ermita de Sant Medir Inscripcions i sortida de la visita: Oficina de Turisme (pl. d’ Octavià) Activitat gratuïta
12.00 h: Ballada de Sardanes amb la Cobla Contemporània a l’ermita 12.30 h: Arribada dels geganters a l’ermita 12.45 h: Arribada dels banderers i lliurament de la bandera a l’Alcalde. 13.00 h: Ofici cantat pels Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat. Cant dels goigs
13:30 h: Actuació dels Castellers de Sant Cugat 15.30 h: Sardanes amb la Cobla Contemporània
La festa gastronòmica a l'entorn del bull (estómac sec de la tonyina) que fan a Torredembarra tindrà lloc el pròxim diumenge 1 de març de 2009 amb la celebració de la III Mostra i la X Diada del Bull a l'allipebreque es durà a terme al restaurant Morros, en ple passeig Marítim. En aquesta ocasió, s'ha fet coincidir la Mostra i la Diada oferint la possibilitat de triar un tast (de tapa + beguda) per un preu més econòmic. El preu del tiquet de la X Diada serà de : 25 € i el tiquet de la Mostra 5 € ( tapa + beguda).
11 cuineres i cuiners prepararan bull per als 240 comensals que s'ha previst que participin al dinar de la Diada i unes 300 tapes per a la Mostra, elaborant a casa seva el plat d'acord amb la pròpia tradició familiar. També es podrà dinar bull als restaurants Cal Quim, Llaüt i Noi que oferiran aquest plat dins la seva carta. Els tiquets de la Mostra es podran comprar el mateix dia, a la terrassa del restaurant Morros. Totes les persones que adquireixen tiquet, tant de Mostra com de Diada, rebran un obsequi.
Horaris de la festa gastronòmica:
III Mostra, al passeig Marítim davant del restaurant Morros: De 12 h a 13.30 h. A les 13.30 h es durà a terme un acte públic d'agraïment a les cuineres i cuiners que participen a la festa.
X Diada, al restaurant Morros: 14 h.
Cal recordar que l'objectiu d'aquesta iniciativa gastronòmica és recuperar i mantenir una tradició pròpia dels pescadors amb la seva cuina de ranxets.
A Torredembarra hi ha una de les colles castelleres del país amb més solera: Els Nois de la Torre,fundats l'any 1975.A Torredembarra es fa també el Concurs bianual de colles castelleres de Torredembarra,reunint les colles que pels criteris de selecció del concurs de castells de Tarragona no poden participar en aquest darrer esdeveniment.
El Fòrum ja s'ha acabat,el divendres a 2/4 de nou del vespre molts dels estands ja estaven quasi desmuntats.Han passat 5 dies de molta feina,molts negocis i moltes visites de clients,curiosos i d'altres visitants.El Fòrum és una fira d'empreses i aquestes han de fer negoci perquè els hi surti rentable tornar-hi. Però hi havia un estand que "destacava" per damunt dels altres: El Banc d'aliments
Aquest és un Banc diferent,la majoria dels seus "clients" ho son quan han perdut la categoria de consumidors a diferència de la resta de bancs.El Banc d'aliments de Girona i comarques recull unes 1200 tonelades de menjar anualment,sumistra a 119 entitats benefiques de 52 municipis gironins, gràcies a l'ajuda de 14 voluntaris. Haurà atès 16.500 persones ... La feina d'aquesta fundació,malauradament,és molta.La crisi ha fet que els "clients" del banc augmentin i els proveïdors d'aquest capital alimentari és redueixi importantment. Per això quan els veus a la fira de la gastronomia d'alt nivell sorprèn. Al Fòrum em pogut veure tècniques, plats, xefs, productes, etc de preus desorbitats. No em de ser demagogs,el Fòrum és una fira d'empreses i les empreses han de fer negoci...això estar clar.Però trobar-te el Banc d'aliments és com trobar un captaire en una fira de joieria. Quan parles amb els voluntaris t'adones de la seva sorpresa en comprovar el nivell de la fira.Ells demanen els excedents de les empreses m'entre a 50 metres es feia una demostració de la "desmesura" que esta agafant certa manera d'entendre la gastronomia com es el "pecatta mundi". L'organització del Fòrum va facilitar els estands gratuïtament(una zona de Fòrum Solidàri amb les entitats Slow Food,InterMón Oxfam i el Banc) i els serveis de megafonia per poder indicar a les empreses expositores que tots els productes que volguessin els podien cedir al Banc del aliments.Però en els cinc dies,segons converses amb el representant del Banc,cap dels cuiners mediàtics va passar per l'estand...Com un reflex de la crua realitat del carrer uns demanen per alleugerir la fam mentres d'altres cuinaven plats "de luxe" a tant sols 100 metres.Per sort,i gràcies a la feina d'aquest voluntaris,el Fòrum també arribarà a aquestes persones que tenen molts problemes per veure les seves cuines plenes. Felicitar a la gent del Banc d'aliments,per portar una mostra de realitat enmig de tanta deconstrucció,esferificació,perfumcocció i altres "boutades". El resultat final ha sigut de 1000 kilos d'aliments recollits,que van ser repartits l'endemà al mati a l'interparroquial gironina per que ho distribuís en les entitats benèfiques.Com a anècdota,els centenars de kilos de carxofes que decoraven una coneguda matca de cervessa han acabat al banc també. Curiositats
Al Fòrum s'hi ha vist a Ferran Adrià,Arzak,Nandu Jubany,Carles Gaig,Fermi Puig,Isma Prados,Michel Bras,Carme Ruscalleda...però algú va veure a Santi Santamaria? Un Fòrum amb una imatge omnipresent del patrocinador Damm amb el seu producte Damm Inèdit creat i vinculat a l'imatge de Ferran Adrià,amb el patrocini d'El Periodico de Catalunya (del grupo Zeta que també edita l'obra de Ferran Adrià) no s'ha visualitzat gairé l'altra "trinxera" dels fogons com és Santi Santamaria potser massa vinculat a La Vanguardia i al Grup Godó (Rac1,8TV,...)
El darrer dia del Fòrum s'ha celebrat el II Congrés de Col·lectius de Cuina de Catalunya,amb la presència de 16 col·lectius.Un èxit d'assistència,i molt participatius en els debats.La foto superior és la de final del Congrés,els col·lectius amb els director de Turisme de Catalunya. Aquest fenomen propi,tant sols a Catalunya s'ha creat aquest model on els establiments es comprometen a fer promoció del territori i dels productes locals. Aquestes "entitats" juguen un paper de primer ordre en la promoció del turisme,des de la base de la gastronomia com a marca que els dota d'identitat pròpia.Promouen diferents actes,no tant sols la promoció dels seus propis establiments,fent mostres gastronòmiques,actes culturals,etc. Aprofitant la presència del Director de Turisme de Catalunya han exposat les seves visions sobre el paper que les administracions han de jugar en suport d'aquests col·lectius.Les mancances de recursos,de suport,de participació en les decisions seran aspectes a treballar plegats en el futur. Pep palau com a membre del col·lectiu Osona Cuina,que celebra els 10 anys junt amb Cuina Vallès,ha fet una mica de resum. Ha explicat que malgrat ser un concepte nascut a frança,aquesta relació entre gastronomia i territori,entre cuina i paisatge,el model associatiu es un valor en positiu que a la resta d'Europa no ha sabut fer. El fet d'agrupar-se sota una "marca" local,comarcal,de producte,és un dels trets bàsics. Però ha de ser el fet de no deixar de perdre el nord de la qualitat...no sobre la quantitat. Si entenem la qualitat com a buscar la excel·lència. Si ve els productors agrícoles i ramaders potser no han deixat de mirar cap al seu sector,cal que a través d'aquests col·lectius que poden promocionar el seu producte comencin a mirar cal al consumidor final de la seva matèria,i cap al restaurador. Els productes milloraran si saben que hi ha un mercat que els exigeix,a través dels col·lectius. I les marques dels col·lectius voldran estar associades a aquests productes de qualitat. Un debat molt interessant,on han sortit opinions de tots els col·lectius...dels més novells fins als veterans com Cuina de l'Empordanet,o Osona Cuina. Caldrà seguir el paper d'aquesta aposta autòctona per promocionar els productes,el territori,el país i la feina de molts empresaris (els restaurants no deixen de ser negocis amb comptes de resultats,cal no oblidar-ho). Aquets 18 col·lectius que ara te el país reuneixen més de 200 restauradors,productors,etc.Son l'imatge de la promoció gastronòmica més rellevant,més que els grans estrellats de l'alta cuina.
Balanç del Fòrum A les 4,els directors del Fòrum Gastronòmic i de la Fira han fet balanç de l'edició d'enguany: El Fòrum dels 10 anys finalitza com un projecte sòlid, amb el suport incondicional del sector i amb una excel·lent acceptació, per part del públic general, de la proposta de cap de setmana. Expositors i congressistes, així com els visitants han deixat constància que, malgrat la situació econòmica actual, el Fòrum és realment l’espai d’oportunitat i intercanvi tant de coneixements com comercial. El Fòrum Gastronòmic Girona 09 ha tingut més de 30.000 visitants, 910 congressistes, 315 expositors, 250 periodistes acreditats de diferents països del món, com Itàlia, Portugal, Dinamarca, Rússia, Portugal, Japó, França, Bèlgica, EUA... i més de 600 alumnes de diferents escoles d’hoteleria de l’Estat espanyol. L’edició 2009 reafirma el model de congrés professional iniciat a Vic l’any 1999 i consolida l’obertura del Fòrum al públic general per donar a conèixer el valor de la cuina i els vins.A destacar els resultats del FòrumVi que ja poden dir que te entitat pròpia. La formula de Fòrum + Fira és la clau de l'èxit,malgrat la crisi la gent s'abocat a participar. Cal destacar la qualitat dels visitants del Fòrum professional.
El dia ha vingut ple de diferents actes, El FòrumPa, amb Fidel Pernía i David Nelson, dos neoforners que lluiten dia a dia per fomentar i transmetre la cultura del bon pa, han protagonitzat les dues sessions dedicades a l’art d’elaborar pa de qualitat. Per la seva banda, Dan Hunter, Elena Arzak, Alexandre Bourdas o Carlo Cracco, entre d’altres, han ofert diferents sessions entorn de l’ecocuina.
Alexandre Bourdas ha fet una sessió dedicada ales verdures molt interessant,explicant que la construcció del plat la te quan veu i toca les hortalisses,quan veu la com`posició cromàtica de les verdures crues al plat.Fa temps que va deixar d'interessar-se per les carns.
Una altra de les propostes d’avui dimecres ha estat Peccata Mundi, una experiència sensorial, artística i científica on el participant deixa de ser un simple espectador per convertir-se en el creador d’una obra d’art pictòrica i musical. Això si que és una "estripada" important,mitjançant algoritmes matemàtics i en funció de la "teoria del Caos",és fa una cata de vins i/o plats on és puntuen tota una serie de valors tant individualment com en grup,aquestes dades s'introdueixen en un ordinador i aquest ho transforma amb una música i un vídeo d'imatges fractals...home,com a experiència esta distret,però aquí si que podríem aplicar la dita de que "qui no te feia,el gat pentina".Res a veure amb l'experiència que ens va fer sentir en Josep Roca amb el VidaVi.
I per tancar l'edició,l'actuació d'un mestre : Michel Bras Aquesta icona de la cuina francesa i mundial,ha ofert una lliçó magistral sobre la filosofia de la seva cuina,la seva filosofia personal.Aquest anar a les arrels,a la veritat i a la sinceritat Hi havia la coincidència dels 30 anys de la recepta del "coulan" i els 10 anys del Fòrum,per commemorar tot plegat Michel Bras a ofert la primícia de la recepta del nou coulan que oferira a la carta del seu restaurant a partir de la nova temporada.
El dimarts 24 ha sigut un dia amb un eix central : el vi,la cultura del vi i l'enocuina. El matí ha començat amb la sala simfònica plena per veure la cuina de l'Stevia Rebaudiana ,no és cap cuiner sinó una planta,però aquesta planta és un dels símbols dels ecocuiners i del moviment SLOWFOOD. L'Stevia Rebaudiana d'origen paraguaià té 25 vegades més dolçor que el sucre,esta prohibida a l'estat Espanyol i a la majoria de països del món,malgrat que les seves virtuts saludables estiguin demostrades per molts estudis. Al mateix temps dos dels germans Roca,en Jordi i en Josep (el pastisser i el sommelier) ferien una classe magistral de maridatges entre postres i vins.I fins i tot la construcció d'uns postres a partir de les olors,fragàncies i essències d'un vi. Un dels cuiners més joves,en Josean M. Alija del restaurant Guggenheim de Bilbao,ens ha explicat com és cuina recuperant productes autòctons del País Basc.Segons ell els aliments que es fan aprop tenen a veure amb el caràcter i el territori de l'entorn. Ells elaboren una carta de 15 productes per definir cada temporada.Divideixen la temporada en 3 parts:primavera,estiu i tardor/hivern junts. Només 15 productes per poder controlar la qualitat dels mateixos.Aquests productes autòctons d'Euskalherria no estaven en una situació fàcil,alguns s'ha hagut de fer treballs per convençer als productors locals per recuperar les llavors i les produccions d'abans.Productes autòctons com el pèsol de llàgrima,la sal de les salines d'Añana,Euskal Olia (gall basc),Ceba Morada de Zallael Mungiako Taloa (un pa de farina de blat de moro,el "talos" que fins ara sols es podien veure en mostres i fires gastronòmiques i ara és el producte més venut pel productor local. Quant és recupera una especie,una llavor,un producte també és recuperen uns llocs de treball vinculats a la producció,un retorn als costums antics...Aquesta manera de fer,de compromís entre els cuiner i els productors és doncs una forma de vida,va més enllà que un compromís laboral. En el cas de la ceba Morada de Zalla ha explicat l'evolució del preu,de 0,6€ per kilo als 3,6€ per kilo actuals,després de l'acceptació del producte degut a les seves espectaculars qualitats. La recuperació i manteniment d'una cuina ecològica,lligada al territori,als productors locals,al respecte dels productes estacionals,etc aquest és el camí...i la idea més difosa en aquest Fòrum.
Com a novetat del Fòrum 2009 s'ha presentat la Guia de Restaurants de Catalunya 2009-2010 ,guia elaborada entre el Fòrum Gastronòmic i la revista Descobrir Cuina.El director del Fòrum Pep Palau i el director de la revista Josep Sucarrats han fet la presentació...com sol passar en aquestes guies tots els que estan mereixen ser-hi però no tots els que mereixen ser-hi estan. Aquesta guia no sortirà al Fòrum Gastronòmic de Santiago de Compostela 2010,però si que repetirà pel 2011 a Girona,aquest cop amb més dades recollides per les experiències de la primera.És una gui útil,sense puntuacions.Una eina per portar al cotxe quan anem a fer rutes i descobrir nous espais del nostre país. Dins de les cuines del Vi,hem pogut veure l'evolució del xef Didier Elena de Les Crayeres (França),amb les seves receptes amb el xampany com a pal de paller. Utilitzar diferents anyades del cava,les diferents olors,colors,sabors,textures,etc per combinar amb aliments.Sempre respectant el cava,aquest és el fil conductor de la seva cuina. La xerrada dels Diàlegs del Fòrum,a tingut com a protagonista el vi, Vi:Terra i homes. Diferents especialistes,viticultors,enòlegs,bodeguers ens han anat explicant la seva visió de la influència del "terruà",aquesta combinació del sòl,el clima,el cep,el raïm,el factor humà...aquest concepte bastant difícil de mesurar,en la crecaió del vi. S'ha parlat de vins ecològics,de vins naturals,de vins biodinàmics,de vins tradicionals...del paper dels productes "externs" (pesticides,adobs,implantació de varietat foranies,etc). Dels enganys que ens podem trobar sota l'etiqueta de vins ecològics,que tant sols esdevingui una marca per vendre i poca cosa més. Però al final,el gran jutge d'aquests vins serà el consumidor...si tastem un vi ecològic sense sulfit,ningú ens garanteix que sigui bo (pot refermentar,bacteris,inestabilitat,impossibilitat de transport amb garanties sanitàries,etc),cal dons un ús "minoritari però necessari" de segons quins productes. Fins i tot les zones geogràfiques manen,no és el mateix la Borgonya que el Montsant,el clima fa que una hagi de fer servir coure per evitar plagues i al Montsant amb elements de biodinàmica és pot controlar (cua de cavall,ortigues,etc).
I la joia del dia ha arribat amb l?ESPECTACLE de Josep Roca amb en VIDAVI...una cata de sis vins extraordinaris,una experiència emocional intensa. El camí que marca en Josep Roca per comentar els vins passa per explicar-nos pinzellades de la gent que el fa possible,històries de sacrificis,de pèrdues,de dolor de patiments...i que aquestes sensacions s'han transportat al vi -segons ell- i les poden trobar en el paladar... Com ha dit ell: "Els vins impregnant el territori on són parits" és un viatge subjectiu,el seu viatge...de vins,de músiques,d'imatges,d'històries... Aquest mestre del vi,ens ha portat cap a personatges com Miquel Martí i Pol,la història de la Maria Remirez de Gamuza,Miquel,Poveda,etc...per territoris com el Priorat,la Borgonya,Rioja,Jerez... Amb Josep Roca el vi deixa de ser un tast per convertir-se en una experiència emocional.
Mentres a la Sala Simfònica teniem al mestre Pierre Gagnaire,a les sessions de 10 anys al Fòrum
Aquest cuiner s'ha fet famós per la seva cuina "immediata" amb una impressionant capacitat per improvisar . Ha obert restaurants a molts llocs del món,de punta a punta del planeta. Aquest és una de les "icones" de la cuina mundial,si parlen de cuiners idolatrats per altes cuiners,ell és un. El seu nervi,impetuós,un esclat d'energia vital darrera els fogons,per fer plats com aquests:
La capital de la comarca de la Cerdanya acollirà aquest dissabte 28 de febrer la 14a. Festa del Trinxat,aquest plat típic de muntanya te a Puigcerdà el seu punt d'exaltació més important.
28 DE FEBRER a les 21.00h XIV FESTA DEL TRINXAT Pavelló Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya)Venda d'entrades a l'Oficina de Turisme de Puigcerdà Preu 30 €
Sopar multitudinari en què se serveix aquest menjar típic de la Cerdanya que combina la patata i la col amb d'altres productes autòctons. Seguidament hi actua l'Orquestra Cimarrón
El Trinxat és un plat contundent i saborós, amb una gran tradició a la Cerdanya. La seva recepta ve d’antic, i els seus ingredients principals són la col, les patates i la cansalada virada. El secret d’un bon Trinxat és el producte de temporada, especialment la col “tocada pel fred” de l’hivern.
L’origen de la Festa del Trinxat es remunta a fa més de deu anys (enguany es celebra la tretzena edició), quan es va organitzar per primer cop una vetllada gastronòmica amb aquest plat com a protagonista. A més a més d'aquest menjar típic de Cerdanya, la Festa del Trinxat ofereix plats d'altres poblacions amb les quals Puigcerdà manté bones relacions, com ara Cadaqués o Sitges.Enguany Turisme de Sitges servirà el tradicional xató. Avui, l’esdeveniment aplega un miler de comensals al poliesportiu, convertit en un elegant menjador. L’acte central és l’àpat, que s’amenitza amb actuacions i espectacles en directe.
TRINXAT DE LA CERDANYA
Ingredients:
1 Col d'hivern 1 kg de Patates 4 talls de cansalada viada Oli Sal Aigua
Preparació:
Feu bullir les patates i la col en aigua i una mica de sal fins que gairebé es desfacin. En una paella amb oli rossegeu els talls de cansalada i reserveu-los. En el mateix oli sofregiu les patates i la col ben escorregudes. En el moment de servir el plat, poseu-hi la cansalada per sobre.
Variacions: També es pot menjar sense rosta, senzillament les verdures cuites i xafades. Es pot acompanyar d’uns talls de botifarra negra passada per la paella o una arengada. S’hi pot posar all picat a la paella amb la cansalada. També es pot passar tot bé per la paella, deixar que es torri una mica i servir-ho com una truita. Es pot afegir rostillons a l’olla on s’ha bullit la col i la patata
Altres noms: Camamilla i baiton, Canamillana, Cànem i llana, Col i trumfes amb suc de rosta, Col i patata amb cansalada, Trinxat de patata i col, Verdura aixafada.
Avui ha començat el Fòrum pels professionals,un altre ambient un altre clientela. La veritat és que s'ha notat en l'actitud de la gent -ja no es tracta d'anar d'estant en estand a veure que es pot tastar sinó "triar i remenar" abans i anar de dret a les coses d'interès. I per començar les classes magistrals,una aposta local de qualitat mundial,els germans Roca del Celler de Can Roca;Jordi,Josep i Joan Roca. Ells són ex-alumnes de l'escola d'hostaleria de Girona ,jugant a casa ens han demostrat que l'alta cuina i la cuina avantguardista són una barreja d'art i tècnica,de creativitat i mètode cientific,i sobretot d'inquietuds i ganes d'experimentar. La primera proposta culinària proposava un plat fet des del punt de partida del vi que volem pendre,un maridatge a l'inversa.Sabem els sabors del vi,anem a construir el plat que s'adapti al vi.Anar a buscar el reflex de les sensacions que ens ha provocat aquest vi en el menjar.
Han fet un recorregut per diferents tècniques i mètodes de cocció i de la cuina: Perfumcocció, destilacions, "construccions i decontruccions" ,etc...Ens han explicat els passos per fer un "meló amb pernil" on s'ha construït el meló amb textures semblant a partir d'un meló fet suc,puré,etc fent servir pinyons enlloc de les llavors del meló,un espectacle.
Els germans Roca ,amb dos estrelles Michellin,han aportat als més de 600 congressistes acreditats i resta de públic de la Sala Simfònica que el nivell de la cuina creativa a Catalunya i a tot l'estat és d'avantguarda mundial.
Però el Fòrum aposta per millorar la relació entre el producte,el restaurador,el productor i el territori.I aquí ha entrat el discurs del xef Dan Barber de Nova York,aquest xef aposta per controlar el producte no ja al mercat,no al distribuïdor,sinó a la mateixa granja i a l'hort on es produeixen,en una paraula AUTOABASTEXEMENT ,a dues hores del restaurant -que esta a uns 45 kilometres de la immensa NovaYork- i tenen les granges i els horts on fan els productes que serviran a taula,i amb les deixalles fan el seu propi compost per les hortes..i així tanca el cicle,control total.
Aquest abanderat de la gastronomia sostenible,ha fet un plat amb tots els productes de producció pròpia: el blat de moro,el pernil de porc,les herbes aromàtiques,les hortalisses,etc... La filosofia d'aquest xef americà és una opció de vida,ecocuina i ecoviure.
Dos "sorpreses" més han sigut Eneko Atxa i Ángel León, Bruna i Giovanni Santini.Eneko Atxa amb la proposta d'intentar trobar la manera científica de saber quan un producte esta en el seu millor moment de consum,amb tecniques de ESPECTROGRAFIA RAMAN,gens agressiva amb el producte i de baix cost pel productor. Àngel Leon ha ensenyat la manera de recol·lectar placton marí -si,si...placton marí- i la utilització a la cuina.Aquest producte es altament interessant des del punt de vista nutritiu,una aposta d'innovació alimentària com es descobrir nous productes.
També s'ha pogut assistir al lliurament dels Premis Innofòrum Cambra de Comerç de Girona. Innovació, presentació i gust són els tres conceptes que s’han valorat a la 7a edició dels Premis Innofòrum. Els premis s’han lliurat avui en un acte a la Sala Simfònica de l’Auditori del Palau de Fires i Congressos de Girona. El premi en la categoria de ‘millor packaging’ se l’ha endut l’Oli Extra Verge Arbequina Via Augusta, presentat per l'empresa Via Augusta Gourmet Foods from Spain. En la categoria de ‘gust innovador’ el premi l’ha obtingut l'empresa Carns Vila amb el producte Escalopa daurada calibrada de foie gras d’ànec de Sarrade. Mentre que el producte Cava de pa, presentat per l’empresa Moner Flequer i Pastisser, ha estat el guanyador en la categoria de ‘concepte innovador’.
I arribem a la tarda que ha tingut un nom propi : FERRAN ADRIÀ,tant a la roda de premsa,com als diàlegs i com no,ala lliçó magistral que ens ha ensenyat què és el Bulli,què significa el Bulli,quin nivell d'exigència creativa s'autoimposen per seguir mantenint un objectiu intel·lectualment interessant...tot per no aturar la creativitat i la innovació.Ferran Adrià passa un altre llibre,més a prop de la creació artística que de res més.Però s'ha de reconèixer que allò que fa i de la manera que ho fa -i la personalitat que destil·la el personatge no deixa indiferent,enganxa.
I un altre joia intel·lectual,el diàleg: BIODIVERSITAT,alimentació i cuina entre el cuiner Ferran Adrià,Jose Esquinas,Mariano Gomez i Toni Massanés. Tant la lliçó de cuina com els Diàlegs els podran veure els vídeos.
Roda de premsa de Ferran Adrià al Fòrum Gastronòmic de Girona 09 Dilluns 23/2/09
Al municipi de Cornellà del Llobregat tindrà lloc el proper cap de setmana la fira sobre el cànnabis més important del món. Esta ubicada a la Fira de Cornellà,l'horari de la Fira serà de divendres a diumenge de les 11.00h fins les 20.30h. El preu de la l'entrada és de 15€ i estar enfocada cap als majors d'edat. A la fira trobareu tot el relacionat amb el món del cannabis,amb més de 150 expositors i 8000 metres quadrats. El programa d'actes de la Fira es força complert: SPANNABIS 2009 destaquem la proposta de dissabte 28 de febrer a les 18.30-1930h Xerrada sobre Cannabis i alimentació A càrrec de la Lca.Alícia Castilla
Hi ha tot un món de receptaris on es fa servir el cannabis,per fer pastissos,truites,infusions,etc...el nostre és un país amb molta tradició "herbolària",aquí tenim doncs una bona oportunitat per conèixer més sobre aquesta planta i anar desmitificant i treient-la dels guetos de la marginalitat.
No us perdeu la recepta d'aquest últim enllaç (el més assortit en receptes i explicacions,per a mi el millor!) de :
Receta galletas de la felicidad del abuelo Julio
Copyright Chusko
Ingre-dientes para 50-60 galletas (15-30 raciones):
Cogollos de María rica-rica a ser posible sativa (el volumen aprox. de un mechero clipper) 150 gr. de mantequilla/margarina 150 gr. de azúcar 300 gr. de harina pastelera 1 huevo Vainilla en polvo/aromatizante de vainilla Una pizca de sal 1 horno
Producción:
Se calienta la mantequilla en un cazo hasta que funda, se pone a fuego muy lento (que no llegue a hervir) y se ponen los cogollos desmenuzados (cortaditos), así se deja hora y media (este es el proceso para que el THC pase del cogollo a la grasa de la mantequilla. Pacieeeencia.
Se cuela la mantequilla aun líquida y se escurren y tiran los cogollos (ya no valen pa na). Pones la mantequilla y el azucar en un bol y remueves con una varilla pastelera hasta que se mezcle bien.
Añades el huevo la pizca de sal y la vainilla a gusto, remover todo...
Ahora hay que añadiendo la harina poco a poco y removiendo (lo suyo sería añadir la harina con un tamiz, pero si no tenemos se espolvorea con cuidado. Cuando ya no puedas remover con la varilla usa una paleta pastelera o las manos. Al final debe quedar una bola consistente pero no muy seca.
Envolvemos la masa con glad (plastiquito envuelvecosas) y se deja 30 minutos en el frigo.
Sobre una base lisita espolvoreamos harina, sacamos la masa y la extendemos con un rodillo de cocina o cualquier otro artilugio cilíndrido hasta que tenga como medio centímetro de espesor. Con un cuchillo de plástico o similar cortamos la masa en cuadraditos de un tamaño aprox. de 5x3cm (si quieres hacer formas raras, redondelos o similares, allá tu pero se pierde mucha masa).
Se precaliente el horno a 150 grados, sobre la bandeja de horno se pone papel de aluminio y se unta con un poco de mantequilla de la normal, se ponen la galletas con algo de separación pa que no se peguen y se dejan 15 minutos aprox. En cuanto se vean doraditas sácalas echandoleches y las dejas enfriar (sin quemarse por favor!!).
Con estas cantidades las dosis pueden ser de 1 a 4 galletas (más de 4 no he probado, pero el pedo es mu bestia, cuidadin con la gente que no esté acostumbrada!!!) por si las moscas, la primera vez tomar 2 y ver resultados antes de darle a nadie. A la gente que se droge habitualmente con 1 galleta van que chutan, no queremos volvar a nadie!!
Salud y feliz vuelo.
El Abuelo Julio
Ull !!! amb les receptes,això es com tot ,una cosa és afegir una reducció de Pedro Ximènez a un filet i l'altre beures tres ampolles,la mesura és la mare del paladar !!!. No és per fer-les cada dia,però com a curiositat estan molt be.
Agrair als Castellers de Mallorca que ens enviïn les fotos dels pintxos i tapes del tercer concurs que fan.El guanyador del premi és el què duu l´etiqueta número 7, maduixes amb roquefort i pilotes de carn. i la segona és una pinya de quitxe, ou, olives i pebres vermells.
A més ens fan saber què el dia 1 de Març és el dia de les Illes Balears i s´organitzen vàries activitats, com un mercat medieval amb gastronomia típica de Ses Illes, cases regionals.. i les dues colles de de Mallorca actuaran també aquest mateix dia a les 12:00 hores a ´Hort del Rei, a prop de la Seu ( catedral ).
Mostra un mapa més gran Sant Medir, segons la tradició, va viure cap a l'any 303 i era pagès en una casa a peu del camí vell de Barcelona al Vallès, durant el domini romà de Dioclecià que mantingué una intensa persecució contra els cristians.Sant Medir, segons conta la llegenda, va ser agafat quan plantava faves que tot seguit creixien i ja podia collir. En el lloc on tenia Sant Medir la casa, molts anys després s'hi va construir una ermita on avui s'hi fa el Romiatge. La història d'aquest peregrinatge comença l'any 1830 quan un forner de Gràcia, agraït per una prometença feta al Sant, va decidir fer una peregrinació anual a l'ermita en el dia de Sant Medir. Cada any, el dia 3 de març, els Romers enfilen el camí de l'ermita de Sant Medir que es troba a Collserola, on s'hi fa una missa solemne en honor del Sant. A la tarda totes les colles de Gràcia, Sarrià i la de Sants-La Bordeta, s'uneixen en una magnífica desfilada al carrer Gran de Gràcia.Si no heu anat mai,us sorprendrà veure com els veïns baixen amb cordills paraigües oberts de cap per avall per poder recollir els caramels que es llencen des de les carrosses,en els carrers més estrets...això es gaudir de la festa des de la finestra de casa.
I el diumenge abans,l'1 de març tindrà lloc la diada castellera de Sant Medir amb les colles següents : A les 12.00 a la Plaça del Raspall Castellers de la Vila de Gràcia,Castellers de Sants i Castellers de Sant Cugat.
4d8 descarregat pels Castellers de la Vila de Gràcia 2008
3d9 descarregat pels Castellers de Sants
4d8 carregat pels Castellers de Sant Cugat al 2007
Avui si!!!! avui diumenge la gentada al Fòrum ha sigut espectacular,un dia preciós a Girona que convidava a passejar i a acostar-se fins a l'Auditori i al Palau Firal. I més si l'acte central del mati era l'homenatge als 100 anys de la "marca" Costa Brava.Aquest nom que es va inventar el cuiner Ferran Agulló i que ha arribat fins als nostres dies.L'acte conduit per Xavier Solà (periodista radiofònic de Catalunya Radio) ens ha portat a fer un recorregut imaginari pels 6 aspectes més importants de la Costa Brava: el paisatge (una definició extraordinària l'ha fet Jordi Sargatal,quan s'ha referit al paisatge com el pentinat que els humans fem del territori),el cinema,els primers turistes -la "colonia grega d'Empúries"-,la "Gauche Divine",el contrast i per últim la creativitat -de Dali fins al Bulli-. Molt emotives han sigut les experiències dels primers restauradors que volien sortir de la imatge de "toros y sangria" de la Costa Brava i van ser els capdavanters dels projectes de recuperació del territori,d'una cuina autòctona,etc. I també molt bona la intervenció del "personatge" Juli Soler (anima del Bulli,cap de Sala,segon propietari,etc però sobretot un personatge amb un bagatge vital intens), De com el Bulli va passar de ser el restaurant d'un minigolf a l'institució de referència mundial que es ara. Els plats cuinats han ant des de l'arròs a la cassola,mar i muntanya,cim i tomba,
Isma Prados, Mariona Quadrada, Mariona Duñach, Pep Salsetes i Pep Nogué han obert la tarda amb ‘Cuiners sense restaurant’..Si un dels valors positius de la nova cuina catalana és el magnific nivell humà dels restauradors a part de l'excel·lència tècnica,aquesta sessió de cuina feta per gastrònoms i cuiners que no tenen l'estres de tenir local propi ha sigut tot una delícia.5 amics cuinant,com si fossin a casa seva,però amb la particularitat que cadascú és un volum de l'enciclopèdia de la cuina.S'ha gaudit...potser aquesta sessió ha sigut la que més s'acosta a la cuina del dia a dia,te'ls podies imaginar a la cuina de casa nostra.El plat escollit ha sigut l'escudella i carn d'olla,i amb els ingredients del plat han ant fent diferentes propostes...
A la mateixa hora ha tingut lloc la presentació de ‘Dina’m’, un projecte de dinamització dels menjadors escolars. Per altra banda, i en el transcurs de la sessió ‘Sensacions de l’Empordà amb vins d’Empordàlia’, s’ha fet entrega del premi del I Concurs d’aparadors Fòrum Gastronòmic-Centre Girona, el guanyador del qual ha estat l’establiment de joguines Zeppelin de Girona.
I ha arribat l'espectacle:l’autèntic especialista en masses i elaboració de pizzes i guanyador de nombrosos campionats arreu del món, Fabián Martín, ha sigut l’encarregat de deleitar-nos a tots els assistents amb un showcooking únic.
La celebració dels 10 anys del Fòrum Gastronòmic ha marcat l’última sessió d’aquest diumenge, amb ’10 anys Fòrum. Alta cuina global’, a càrrec de Carme Ruscalleda i Joan Roca.
La sala simfònica de l'auditori s'ha omplert del tot,un queda sorprès de les figures mediàtiques que s'han tornat els cuiners i cuineres,la gent va a fer-se fotos com si fossin estrelles de cinema.Potser perquè en ells veien una sinceritat i compromís en la seva feina que no es veu en altres camps,a part de professionals experts són sincers en les seves el·laboracions i discursos (salvant alguna/es excepció) i això és car de veure darrerament. Utilitzant tres productes bàsics : calçot,pèsol,tòfona negra ens han fet 6 plats d'alta cuina,algun més proper a l'art que a la nutrició simple,però tot un espectacle.La Sala Simfònica de l'Auditori deuen entrar 2000 persones,que tenen els cuiners per omplir aquest recinte de públic "normal" per veure com cuinen? si s'apliquessin alguns dels mecanismes que han permès fer aquesta revolució gastronòmica a casa nostra a altres aspectes de la vida social,seriem un país de bandera.
Ja ha començat la fira gastronòmica més important,el primer dia obert al públic en general i la veritat,dona la sensació que els aficionats i espectadors en general estan motivats. S'ha doblat l'espai del Fòrum ,la sensació ha sigut de no tenir aglomeracions... De totes maneres hi ha coses que han valgut la pena,i molt...
El dia a començat amb un tast i maridatge amb l'enòloga Meritxell Falgueres de la nova cervesa fruit de la col·laboració entre la casa Damm i Ferran Adrià,l'estrella Inèdit,aquesta cervesa feta -construïda potser millor- per competir amb els vins. Un te la sensació que esta davant d'una operació comercial molt ben feta,on la marca "Bulli-Adrià" imposa un segell de qualitat afegit al producte. No és la versió "fashion" de la xibeca,sinó un producte molt elaborat que agradarà o no,però fet amb el propòsit de competir amb el vi amb els maridatges més complicats (carxofes,alliolis,etc).Això si,la casa comercial ha fet una aposta forta pel producte i us el trobareu a tot arreu del Fòrum...els patrocinis van així.
La trobada de cuiners i pagesos,on s'ha pogut veure aquest nou "impuls" cap a la "ecocuina",aquest concepte de cuiners-productors-territori que vol anar cap a una gastronomia sostenible,sobretot impulsada per una fornada de joves cuiners,com l'Oriol Llavina guanyador del premi Cuiner de l'any.
Una primera volta per la fira per veure els estands de les cases comercials,productors,elaboradors,etc de tota mena de productes culinaris. Un pot tastar una mica de tot,cafès,gelats -un de cactus,sense punxes,que te un gust molt refrescant-,formatges,vins,etc. I aquí em trobat una petita joia...un petit productor de pa de diferents gustos: pa d'olives negres,de maduixes,de tomata,de pebrot,etc amb una demanda molt determinada,aquests cuiners d'alt nivell que busquen bases diferents pels nous invents de canapès,la cuina de tapes,etc.Com a curiositat ens ha explicat que ha arribat a fer un pa pastat amb coca-cola...tant sols faltaria una gelatina de whisky i ja tindríem el primer "bocata-cubata" embolicable amb paper d'alumini i que podríem entrar als camps de futbol.
A la tarda ,la temàtica ha sigut diferent. El primer concurs d'all i oli amenitzat pel gastrònom i polifacètic Pere Tàpies,una estona distreta i d'exaltació d'aquesta "emulsió" nacional que és la salsa del "allioli". Un dels plats forts del Fòrum ha vingut amb la xerrada-coloqui sobre els Blocs Gastronòmics i el seu futur. Els blocaires gastronòmics aporten a la xarxa un valor essencial: la seva independència dels mitjans "establerts".En la majoria de revistes,llibres,guies,pàgines webs professionals,etc l'opinió de segons quins crítics esta inevitablement influenciada per la pressió del grup mediàtic al qual pertany,per posar un exemple: el crític gastronòmic del diari "El periodico" (un exemple imaginari) dificilment parlarà malament d'un llibre de cuina de l'editorial Planeta perquè pertanyen al mateix teixit empresarial,i la prioritat de vendes s'imposa...això el blocaire no ho te,no te "amos" per dir-ho d'alguna manera,però es pot pecar de supèrbia,quan un s'acaba creient el centre del món o que la seva opinió és sagrada. Una xerrada molt interessant,la tenim gravada en format mp3 i la penjarem per qui la vulgui escoltar. Xerrada Blocs: una nova eina per la comunicació
La darrera classe d'avui ha vingut de dos grans mestres,Nandu Jubany i Carles Gaig,que ens han ofert una lliçó de la cuina de caça (ploma).
I per avui ja n'hi ha prou...demà tenim més cosetes.
Nota de premsa del departament de comunicacions del Fòrum:
El Fòrum Gastronòmic Girona 09 obre les portes amb èxit de públic
A les 12 del migdia s’ha inaugurat oficialment el Fòrum Gastronòmic Girona 09 amb la presència del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Llena, el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler i l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans
El primer dia del Fòrum Gastronòmic Girona 09 ha finalitzat a les 8 de la tarda amb un balanç molt positiu. L’increment de l’espai firal ha permès que més de 6.000 persones hagin pogut gaudir còmodoment del Fòrum i de totes les activitats. Un ampli programa d’activitats ha pemès que durant tot el dia els aficionats a la cuina i els vins assistissin a tallers com el de ‘pans i botifarres’, ‘ostres i vins’ o ‘caves i formatges catalans’ i sessions magistrals com la de música i vins o les de pagesos i cuiners on s’han donat a conèixer i cuinat productes com el gall del Penedès, la mongeta del ganxet o els de l’Horta de l’Empordà, elaborats per productors de qualitat.
A la tarda ha tingut lloc el I Concurs d’Allioli Fòrum Gastronòmic, en què 10 cuiners i cuineres no professionals han elaborat allioli de forma tradicional. El primer premi, dotat en 300 euros, l’ha guanyat Joan Vergés i el segon, dotat en 150 euros, se l’ha endut Catalina Puigferrer.
Amb la II Trobada de Blocaires, que s’ha fet també a la tarda, s’ha tornat a repetir l’èxit aconseguit a la primera convocatòria del Fórum Gastronómico Santiago 2008. Hi han participat una seixantena de blocaires gastronòmics de diferents punts de l’Estat espanyol que han pogut assistir, entre d’altres, a un taller de fotografia gastronòmica amb Francesc Guillamet, Maribel Ruiz de Erentxun i Marc Cuspineda i a una tertúlia sobre els blocs i el sector enogastronòmic.
El mercat de la terra i l’EspaiNens, dues propostes populars
Dos dels espais que tenen més atractiu pel públic de cap de setmana són el Mercat de la terra – novetat d’enguany- i l’EspaiNens que permet als més petits conèixer els aliments i descobrir els secrets de la cuina, cuinant-se i preparant-se el seu propi dinar. Aquest espai està coordinat per Oriol Blanes, de l’Aula Gastronòmica de l’Empordà, i també hi han participat Georgina Regàs, del Museu de la Confitura de Torrent i Pere Castells, de la Fundació Alícia.
En aquest espai, a la una del migdia, s’ha presentat ‘Menjar per fer-nos grans’, una publicació dirigida als infants que posa en valor l’agricultura i la feina del pagès.
El Mercat de la terra, obert només al cap de setmana, permet als visitants conèixer, tastar i comprar una gran quantitat de productes elaborats per petits productors artesanals i ecològics.
Un llibre de visites on deixar receptes per compartir ,divulgar ,demanar ,explicar ,discutir ,raonar ,etc... sobre la cuina ,gastronomia ,restauració,cultura popular...per poder llepar-se els dits.
Aquesta es una bitàcora feta amb voluntat d'oferir informació sobre les activitats al voltant del món casteller,principalment relacionades amb la gastronomia i dels esports de profit.Tant per aquelles persones vinculades directament a les colles com als aficionats que busquin activitats per compaginar-ho amb els castells...la voluntat de compartir,d'escampar la xarxa de relacions humanes que permet la colla,tan de pinyes endins com enfora...de compartir coneixements,informacions,receptes i potser,"raconets privats" a on gaudir dels plaers de la taula i de la companyia d'una sobretaula compartida amb amics i coneguts.... pel gust de gaudir d'aquest fet social que es la gastronomia,perquè com diu el gourmet,a tots se'ns comença a conquerir per l'estómac...
Ara va de debò!!! Comença la temporada oficialment per la colla osonenca dels Sagals d'Osona.
Vic
Manlleu
