Per aquest cap d'any proposem un menú ràpid (de temps no de qualitat) i força econòmic...però intentant no perdre la vistositat dels plats,que és un menú de festa...
Crema de marisc amb crosta
Indredients
300gr de escamarlans
200gr de gambes
100gr de pastanaga
100gr de ceba
200gr de tomaquet
100gr de farina de arros
1 got de conyac
1 got de vi blanc sec
oli
Pasta de full
ou batut
Preparació
En una paella fregim el peix, despres el retirem i en el mateix oli i fregim la ceba trinxada i les pastenagues tambe ben petites.Hi afegim el conyac i ho deixem reduir una mica.
Afegim el tomaquet tallat a trossos i amb pell i hi tirem el vi.Ho deixarem coure una mica mes.
Treurem les esclofolles dels escamarlans i les gambes.
Fem bullir 2 llitres d´aigua amb les esclofolles d´abans, despres hi afegim al sofregit i ho deixem bullir una mica mes.
Colem el brou que hem fet.
Desfem la farina de arros en aigua freda i l´afegim al brou colat i ho fem bollir fins que es lligui tot.
Tirem dintre de la sopa els escamarlans i les gambes pelades i trossejades.
Podeu fer aquesta crema amb altres tipus de marisc, deixeu-vos aconsellar per el/la peixater/a.
Quan tingueu la crema feta,poseu-la en un bol per servir-la afegint uns quants musclos sense clova com a guarnició,feu una "tapa" amb la pasta de full damunt el bol amb algun element decoratiu fet de la mateixa pasta (un "adéu 2008") i posar al forn durant 15 minuts,fins que pa pasta sigui cuita i la "tapa" quedi daurada (pintar-la abans amb l'ou batut)
Llom a la sal amb 3 salses
Ingredients
1 tall de llom de porc (1 kg aprox.)
1-1,5 kg de sal gruixuda i fina (barrejada)
pebre negre
suc de llimona
fulles de llorer
oli d'oliva verge extra
200 gr de cansalada ("bacon") opcinals
Preparació
Posar pebre a la canya de llom, ben escampat per tot el tros. Per evitar un excés de sal a la carn també podem "embolcallar-la" amb talls de cansalada fumada ("bacon").
Posar sal gruixuda a la base de la safata (1 cm aproximadament). Posar el llom a sobre i enterreu-lo amb la sal; procureu que quedi ben compacte.La proporció és aprox. d'un kilo de sal per quilo de carn,però això és una mica "personal".Un parell de consells: primer ,barrejar sal gruixuda i sal fina de cuina,això fara que la crosta de sal sigui més hermètica i permetra una cocció amb tots els sucs de la carn. A sota de la carn,poseu-hi un llit de fulles de llorer,li donarà molt bon gust.
Posar la plata al forn durant 45-50 minuts a temperatura molt alta (230º-240º). Sabreu que ja és a punt perquè la sal es comença a esquerdar.Depenen de la grandària de la peça s'allargarà el temps de cocció.
Quan s'hagi refredat, traieu l'excés de sal del llom amb un paper de cuina, i talleu-lo ben primet.
Fregueu el plat amb una llimona i poseu-hi els talls de llom.
Per fer les tres salses
Compota de poma
3-4 pomes mitjanes
nou moscada
canyela
Pelar les pomes i treure’ls el cor, tallar a quarters i col·locar en un caçó a foc baix amb un dit d’aigua la pell de llimona i la branca de canyella. Deixar coure fins que quedi ben tou. Retirar la pell de llimona i la branca de canyella i triturar. Es pot afegir una mica de nou moscada i pebre.
Salsa de pinya i taronja
500gr de pinya tropical
400 gr de taronges
100 ml de suc de taronja
50 ml de conyac
Talleu la pinya a trossos grossos, saleu-los lleugerament i salteu-los, a foc lent, amb una mica de mantega barrejada amb oli d’oliva. Reserveu-los.
Peleu les taronges, talleu-les a grills i salteu-les igual que heu fet amb la pinya, però sense salar-les. Sense treure-ho del foc, afegiu-hi la pinya,mulleu-ho amb el conyac i deixeu que s’evapori.
Afegiu-hi el suc de taronja i deixeu-ho evaporar de nou fins que us quedi una salsa ben fluida.
Salsa d'anxoves
3 llaunes d'anxoves
pa torrat
oli d'oliva
un polsim de julivert
Preparació
triturar les anxoves en un got per pasar-hi el "turmix",afegir oli d'oliva i pa torrat fins aconseguir la textura desitjada (com si féssim una maionesa d'anxoves però sense l'ou...aquesta funció de lligar la salsa ens ho farà el pa torrat)
Per fer el plat,coloqueu els talls de llom amb un volcà d'arròs bullit (barregeu arrossos,basmati,bomba,integral,etc...podeu fer servir les porcions envasades que venen ja fetes i apunt de servir).Les salses servir-les en tres salseres al gust de cadascú.
Receptes carbasses XXXI Menú cap d'any...econòmic
Vídeos del concert de The Rengles & Crossettes al Casino de Vic
The Rengles & Crossettes on tour
Aquí teniu algunes de les cançons del grup,els seus "hit-parades"...estant repartits en 5 talls de vídeo. Per no oblidar,els qui hi eren !!!! i per ensenyar-ho als qui no varem poder ser-hi !!!!
Una bona manera de "despedir" l'any 2008 i encarar el 2009,amb forces e il·lusions renovades.
Bona entrada d'any a tothom i felicitats als The Rengles & Crossettes...
Concert The Rengles & Crossettes al Casino de Vic 27/12/08 nº1
Concert The Rengles & Crossettes al Casino de Vic 27/12/08 nº2
Concert The Rengles & Crossettes al Casino de Vic 27/12/08 nº3
Concert The Rengles & Crossettes al Casino de Vic 27/12/08 nº4
Concert The Rengles & Crossettes al Casino de Vic 27/12/08 nº5
Semblances i casualitats ???
Ens deixàvem el que te la pitjor feina... ser-hi sense estar,fer que tot surti be sense entrar en escena...la "qualitat" britànica !!!
Fotos actuació The Rengles & Crossettes al Casino de Vic
Segona actuació del grup The Rengles & Crossettes al Casino de Vic,la nit del 27 de desembre de 2008,la "missió divina" continua... Un pis més!!!!
Àlbum de fotos The Rengles & Crossettes al Casino de Vic
Unes dates per celebrar...
BONES FESTES A TOTHOM!!!
BON NADAL I UN BON 2009
"La gastronomia és una de les formes més civilitzades de la sensualitat"
Nèstor Luján, Pensaments,judicis i sentències
Receptes de Nadal..la cuina de festes II
26 de desembre, Sant Esteve
Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l'entorn d'un dinar, però aquest cop amb família o amb amics."Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva", diu la dita.
Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l'àpat comença una mica més tard i s'aprofiten les restes de menjar. Així, s'acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L'esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.
Per Sant Esteve, la sobretaula no s'allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se'n va a adormir més d'hora. Com que ja ha passat el solstici d'hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: "Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre".
Canelons Rossini
El dinar del dia de Sant Esteve (el nom és en honor del músic, fanàtic de la tòfona).
Ingredients:
Carns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollastre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.
Preparació:
Es pica una mica de ceba (si no se'n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d'oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d'un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d'oli; se'ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a què no s'enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d'aigua freda a l'olla, per parar l'ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S'escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s'hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s'escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºCVídeo de la recepte de la beixamel (en castellà però molt didàctica...i la cuinera més jove)
Enllaç Podcast de Rac1 programa Cuinetes, sobre canelons
Receptes de Nadal..la cuina de festes I
A Catalunya el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de Nadal, no es massa costum fer-ho la vigília la “Nochebuena”.En altres zones de l'Estat Espanyol sí se celebra el 24 a la nit. Els catalans ho fem el dia de Nadal. L'àpat d'aquest dia que reuneix a tota la família és dels més importants de l'any.
És tradicional menjar escudella i carn d'olla. Amb el suc escorregut del bullit es fa la sopa de galets, l'escudella. Cal anotar que en la confecció d'aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col, pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.
Tot seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d'indi, mantes vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el rostit.
Escudella i carn d'olla
El bullit més tradicional. Pel dinar de Nadal, quan es reuneix tota la família, es fa una bona escudella i carn d'olla, sense escatimar-hi res.
Ingredients
Un bon os del genoll, uns talls de cua i de jarret de vedella, un braó o dos de xai, botifarra crua, cansalada grassa, un os de l'espinada, cua, orella, morro i peu de porc, un pit de gallina, el pedrer, potes, coll i cap (amb la cresta, sobretot) i un tros d'os de pernil, ranci, mongetes seques, pastanaga, porro, api, xirivia, col, patata i nap. Per a la pilota, una mica de carn de vedella picada, un tros de botifarra crua, un ou, all, julivert, farina o pa ratllat, sal i pebre negre. Per a l'escudella, una pasta de sopa (fideus, galets, etc.) o bé pasta i arròs.
Preparació
El dia abans, es remulla un grapat de mongetes seques.
Es posen a l'olla els trossos de carn, amb les mongetes, la ceba, el llorer, l'aigua i la sal. Tot això cal que bulli des de bon matí, amb l'olla tapada i no massa de pressa. En arrencar el bull, s'escuma el brou. Quan el tall ja estigui bastant cuit, es prepara la pilota, amb una mica de carn picada de vedella i de botifarra crua esparracada, un ou, all i julivert picats, farina o pa ratllat, la sal i una mica de pebre negre. S'enfarina el pastó i, quan ja no
s'enganxa al plat i té la forma, es desgreixa el brou, recollint amb un cullerot les llunes que fa. Després, es tira la pilota a l'olla.
Al cap d'una estona, s'hi posen els vegetals. Cal no deixar-los coure massa. Llavors, s'apaga el foc i es retira el brou necessari per bullir la pasta, en un altre recipient, la qual cal que quedi "al dente". Si també s'hi posa arròs, cal que bulli deu minuts sol, abans de posar-hi la pasta. Va bé, per aturar la cocció en apagar el foc, afegir-hi la resta del brou de l'olla, que ja no bull.
Per servir-ho, es posa el brou amb la pasta en una sopera i, en sengles plates, el tall i els vegetals.Vídeo de la recepte d'escudella i carn d'olla
Pollastre de pagès farcit a la catalana
2 pollastres de pagès desossats per farcir
5 salsitxes de porc
5 prunes seques
20 g de pinyons
20 g de panses ofegades en brandi
½ kg de cansalada viada fresca
sal i pebre
Per a la salsa:
1 porro
2 cebes
3 tomàquets madurs
3 pastanagues
herbes provençals
Preparació
Talleu la cansalada a trossets, escaldeu-la en aigua i escorreu-la. Saltegeu-la en una paella amb una mica d’oli i barregeu-la amb les salsitxes, tallades prèviament, les prunes seques, els pinyons i les panses.
Farciu el pollastre amb la barreja i cosiu-lo. Escalfeu el forn a 220 ºC i fiqueu el pollastre a la bresera. Quan agafi color, afegiu-hi les verdures tallades, llevat del tomàquet que s’hi afegirà quan estiguin cuites. Ruixeu-ho tot amb una mica de vi, deixeu-ho reduir i traieu el pollastre.
A la verdura, li afegiu brou de vedella i la deixeu coure durant uns 10 minuts. Després, tritureu-la i coleu-la.
Per acabar, salpebreu al vostre gust. El pollastre talleu-lo a la taula
.
Vídeo d'una recepte de pollastre farcit amb prunes i pinyons
Enllaç podcast de Rac1 programa Cuinetes sobre el capó de Nadal
Fotos Fira-Mercat de la Tòfona de Centelles 2008
Una oportunitat per tastar aquest gran bolet del nostre país...i per visitar Centelles,encara que hi tornarem ben aviat,ja s'acosta la Festa de Pi i no ens podem perdre l'esmorzar a bosc acompanyant els fadrins i trabucaires!!!!
DESEMBRE: Nadal, Januka i Aid al Adha
Aquest mes de desembre ens ha coincidit la celebració d'unes de les més importants festes de les tres religions monoteistes importants del país:la cristiana,la jueva i la musulmana. La influència d'aquestes tres cultures en la història del nostre país ha sigut i és molt gran.Fins i tot en el tema gastronòmic,ara per aquestes festes portarem a a taula diferents plats que tenen el seu origen en tradicions ben diferents de les que fem actualment...com deia Josep Pla,la gastronomia és el paisatge a la cassola i quan es comparteix paisatge,doncs els plats s'acaben assemblant molt...i les festes també.
Per fer "5 cèntims" de cada festa...
El Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania (l'anunciació i l'arribada del fill de Déu) . En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre . L’Església Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l’època romana.
Del 24 de desembre al 6 de gener
Jánuca (חֲנֻכָּה, חנוכה), anomenada la "festa de les llums",és una festa jueva que dura 8 dies,i en la que es celebra la derrota dels hel·lens i la recuperació de la independència jueva amans dels macabeus amb la posterior "purificació" del Temple de Jerusalem de la iconografia pagana,es recorda el miracle del canelobre,que va cremar durant 8 dies amb una petita quantitat d'oli.
El calendari jueu és diferent del gregorià,enguany cau del 21 de desembre al 29 de desmbre
La festa del xai (Aid al Adha) és una festa important pels musulmans que se celebra quan ha acabat el Ramadà, marcat segons la lluna. Durant aquest dia cada família compra un xai, i el mata recordant el que va fer Abraham amb el xai fa molts anys quan Alà li va demanar que matés al seu fill i quan anava a fer-ho, va aparèixer i li va posar un xai per a que no matés el seu fill.
El calendari musulmà també es lunar,enguany la festa ha caigut entre el 15 i 16 de desembre.
Si hi ha una cosa que ens uneix són els dolços, delícies artesanes
Si hi ha un menjar que en aquests dies té una especial demanda són els dolços, una extraordinària oferta de cap a cap de la geografia, encapçalada pel torró de Xixona (textura blana) o d’Alacant (dur). Reflex de l’antiga convivència entre les cultures musulmana, jueva i cristiana: rolletes, galetes d’ametlla, mantegada d’anís, a més del clàssic massapà, postres que s’acompanyen amb aiguardent i altres licors com el resolí, una beguda digestiva d’origen àrab, a base d’aiguardent.
El Razin, anomenat banyes de gasela,que trobem a l’actual Marroc i que s’assemblen molt en aparença a les casquetes i panadons de la Terra Alta, més coneguts amb el nom
de pastissets. Altres receptes dolces són els bunyols, les rosquilles, el torró i el massapà, els musulmans feien servir la mel en abundància, tot i que van ser els introductors d’un nou producte edulcorant: el sucre.
I els
Receptes entrelligades:
Per Januca és molt típic menjar els Sufganiot ,que ens podrien recordar segur als nostres bunyols de vent que els cristians hem passat a la Quaresma.De fet els sufganiots són els avantpassats dels donuts,segurament...
Sufganiot (bunyols de januca)
Ingredients (4 persones)
2 1/2 culleretes de llevat
1/4 de tassa de sucre
3/4 de llet tèbia (alguns hi posen llet de soja)
2 1/2 tasses de farina
2 ous
sal
1 cullereta de nou moscada.
2 culleretes de mantega a temperatura ambient,mig fosa.
1/2 tassa de formatge cottage.
1/2 tassa de melmelada al gust
1 ou
1/2 tassa de sucre
1 cullereta d'extracte de vainilla
2 tasses d'oli d'oliva
1/2 tassa de sucre
Preparació:
Dissolt el llevat amb una mica de llet tèbia. Col·locar la farina en un bol,fer un volcà i al mig afegir la barreja anterior,els ous,la sal ,la nou moscada ,la mantega i el sucre restant.
Tornar-la al bol,tapar-la amb un drap i deixar-la tota la nit a la nevera.La retirem de la nevera i la tallem en dues parts,tornem amassar amb un mica més de farina i la deixem reposar de 15 a 20 minuts.
Mentrestant barregem en un bol el formatge,la melmelada,els ous,3 culleretes de sucre i la vainilla.
Amb la massa forma boletes i omplir el centre de cadascuna amb la barreja de formatge i melmelada.
En una olla fonda escalfar l'oli i començar a fregir les "sufganiot" fins que agafin un color daurat.Un cop estiguin cuinades,deixar reposar damunt paper absorbent per treure l'excés d'oli i passar-les per sucre encara calentes.
A Castella és tradicional el xai per nadal i a parts de la Catalunya Vella com són les comarques de la Terra Alta amb presència musulmana durant uns quatre-cents cinquanta anys, un temps suficient per a trobar-nos amb una llista inacabable de paraules d’origen àrab al vocabulari terraltí –xifra, alcova, carxofa, cotó, quitrà, seitó i moltes més– i noms de poblacions com Benissanet, Mediona o Garraf,que són d’aquest mateix origen. Les receptes de xai(corder) per aquestes dates tampoc poden faltar. Aquesta carn tant apreciada per les tres religions,és diferencia per la manera de preparar-la amb ritus halal segons els musulmans i kosher segons els jueus...però molt semblants.
Espatlla de xai al fornIngredients:
Un raig de vinagre
Oli d'oliva
Una espatlla de xai en quatre trossos
2 porros
5 dents d'all
1/2 litre de brou
Un got de vi blanc
Un raig de cognac
Alfàbrega
LLorer
Timó
Sal i pebre
Preparació:
Agafeu el xai i el salpebreu, a continuació en una cassola amb l'oli es cou amb un raig de vinagre de vi fins que sigui ros. En una bandeja per anar al forn s'hi posen tota la resta d'ingredients i es posa al forn 1 hora i mitja aprox. fins que vegueu que es cuit.
TORTELL DE REIS...Postre cristià per excel·lència
El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn. El massapà és un dolç molt comú en Nadal,la teoria més probable és que, com altres postres amb ametlles, tinga un origen àrab, sia de "mantha-ban", que vol dir "rei assegut", ja que els primers massapans a la Península Ibèrica portaven impressa aquesta figura, o bé del vocable “mahsaban” que designa els dolços fets a base d'atmelles i d'altres fruits secs.
El massapà pot ser la base de molts d'altres dolços com els panellets, els torrons moderns i els farcits d'alguns tortells.
Tortell de ReisIngredients
500 gr de farina
100 gr de sucre
150 gr de mantega
20 gr de llevat
1 got de llet
Raspadura d'una llimona
Ametlles triturades
Fruita confitada (taronja,meló,cireres,etc)
Altres estris necessaris
1 figureta de "rei"
1 fava
paper d'alumini
corona de cartró
un bol
un pinzell
una safata que pugui anar al forn
Preparació
Abans de començar a fer aquesta recepta, assegura't que tens un marbre o taula ampli ja que per poder manipular la massa (com fan els pastissers) necessites espai. Un cop t'hagis fet espai, neteja bé la superfície i posa't mans a la feina...
Agafa la farina i posa-la sobre la taula o el marbre com si fos un volcà amb el seu cràter. Al forat aboca-hi el llevat, el sucre, la mantega, la culleradeta de sal, la raspadura de llimona i la llet (si està a temperatura ambient, molt millor que si està freda).
Amb les mans ben netes uneix els ingredients, amassant-los perquè que et quedi una pasta consistent però que es pugui manipular.
UN TRUC: sabràs que la massa ja està en el seu punt, quan ja no se t'enganxi a les mans.
Un cop ja ho tens, fes una bola i posa-la en un bol o recipient en un lloc fresc i deixa-ho reposar unes quatre hores com a mínim.
Després, agafa-la, estira-la i uneix els seus extrems, de manera que formis un anell, un rosco, i posa'l en una safata que pugui anar al forn. Llavors, embolica la figureta o sorpresa que tens preparada i la fava amb una mica de paper d'alumini i introdueix-les dins la massa allà on vulguis, procurant que no es vegin des de l'exterior.
A continuació, bat un ou i amb un pinzell pinta la massa. Ja veuràs que et quedarà brillant. Empolsega la superfície amb sucre i unes ametlles triturades i posa-hi la fruita confitada.
Mentre fas tot això, encén el forn i escalfa'l a 150ºC. Quan ja estigui a aquesta temperatura, introdueix la safata i deixa coure el rosco durant una mitja hora.Quan ja estigui cuit, fes una corona de cartolina i posa-la al forat del rosco i... ja tens el teu tortell de Reis.
El cava,la beguda de les festes...que també es menja
El Cava és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament.
Legalment, la Unió Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, i l'activitat del sector està regulada pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Cava.
El cava es va començar a produir a partir de les investigacions de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre que van defensar el mètode xampanyès (méthode champenoise) però a partir de les varietats blanques autòctones del Penedès. Josep Raventós i Fatjó va produir, el 1872, les primeres ampolles de cava a la masia de can Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia.
El 1887 va arribar la plaga de la fil·loxera al Penedès arruïnant els cultius de raïm. Això va portar una renovació de les varietats utilitzades, amb la introducció de ceps blancs de qualitat en substitució de varietats negres. Aquesta substitució va facilitar el desenvolupament del cava.Així doncs,la relació entre l'implantació del cava i l'expansió de la tradició castellera cap a les comarques del nord té el mateix origen,la fil·loxera.
El 1972, davant el conflicte amb França per la denominació protegida xampany, es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos que va llançar la marca Cava recollint el nom comú ja utilitzat de vi de cava.
Mireu-vos aquest reportatge del cava,la seva història i producció
Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava són: el macabeu, la parellada i el xarel·lo. Cadascuna aporta al cava unes característiques que es complementen:
el macabeu aporta dolçor i perfum,
la parellada aporta finesa, frescor i aroma, i
el xarel·lo aporta cos i estructura.
Varietats secundàries són el chardonnay i el subirat parent. Per als caves rosats s'utilitzen també les varietats negres garnatxa, monestrell, pinot negre i trepat.
Segons la quantitat de sucre, que s'afegeix amb el licor d'expedició, es distingeixen els següents tipus de cava:
Brut Nature, sense sucre afegit.
Extra Brut, fins a 6 grams de sucre per litre.
Brut, fins a 15 grams
Exra Sec, entre 12 i 20 grams
Sec, entre 17 i 35 grams
Semisec, entre 33 i 50 grams
Dolç, més de 50 grams
En el cas del tipus brut nature i extra brut no hi ha gens de licor d'expedició i només s'hi afegeix vi. La falta de sucres afegits fa que aquests tipus de cava siguin més exigents quant a la qualitat, i la seva producció va en augment mentre disminueix el semisec, i el dolç s'ha deixat de produir. El xampany francès es classifica de la mateixa manera tot i que resulta més àcid i pràcticament no s'elabora el tipus brut nature i poc d'extra brut.
Per aprofundir amb la història d'aquest vi escumós tant nostre,teniu el podcast del programa "En Guàrdia" de Catalunya Radio...
Però amb el cava també podem cuinar...
"ESCALOPA" DE POLLASTRE AMB SALSA DE CAVA
Ingredients
4 pits de pollastre.
50 gr. de mantega.
500cc. De cava.
2dl. de crema de llet.
100gr. formatge tipus philadelfia.
4 fulles d’alfàbrega.
Preparació
Fregir els pits de pollastre amb la mantega i mantenir-los calents.
Eliminar part del greix sobrant i desglaçar-lo amb el cava.
Fer-ho bullir tot amb la nata i el formatge. Salpebrar i reduir la salsa fins obtenir la consistència desitjada.
Posar els pits de pollastre en una safata i el suc que hem obtingut.
Podem afegir de guarnició una barreja d'arrossos bullits...basmati,roig,integral...etc,al nostre gust.
ANXOVES AMB PEBRE AL CAVA
Ingredients
1/2 Kg.d'anxoves fines
1 ou
llet
farina
oli
llorer
pebre en gra
2 copes de cava (1 got)
1 llimona
alls i sal.
Preparació
Netejar les anxoves,traient el cap i les espines, escalfar bastant d'oli en una paella, mentrestant arrebossar les anxoves amb una massa feta amb 1 cullerada sopera de farina, l'ou, mig got de llet i una mica de sal.
Fregir les anxoves en l'oli fins que estiguin daurades pels dos costats, posar-les en una safata plana.
De la paella treure oli, però en deixarem una mica, picarem tres alls i abans de que es daurin afegir 6 grans de pebre i el got de cava, afegir el suc de la llimona, deixar bullir uns minuts i tirar a sobre de les anxoves.
Deixar refredar i servir.
Una volta a les taules del món en fotografia...
del fotògraf americà Peter Menzel i l'escriptota Faith D'Aluisio
Aquesta és l'exposició fotogràfica que podem veure a la sala d'exposicions de l'Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona, a la Plaça Catalunya 9. Aquesta exposició ja fa setmanes que hi és,encara tenim fins el 28 de desembre per poder visitar-la,els horaris són:
Diumenges i festius de 10h a 14h
ENTRADA GRATUÏTA
un àudio de publicitat de l'exposició
L'Obra Social de Caja Madrid ens permet gaudir de l'exposició també d'una forma no presencial, a través d'una visita virtual...us indiquem l'enllaç per tots aquells que no podreu anar-hi...si voleu aprofitar-ho:
Per llegir més coses de l'exposició i del treball dels dos autors,aqui teniu un enllaç del dossier de premsa de la mateixa:
Dossier de premsa de l'exposició "Planeta Afamat". (Tipus d'arxiu: pdf. 581 KB)
1a.Setmana de la Tòfona a Centelles
Mostra un mapa més gran
La setmana del 15 al 21 de desembre a la vila osonenca de Centelles podrem coneixer (i tastar!!!) més coses d'un dels "fruits" del bosc més apreciats: la Tòfona.
Segons l'Enciclopèdia Catalana una tòfona és un gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis,així doncs no és un fruit sinó un parent dels bolets i per la forma de les patates...per dir-ho ràpidament.
Osona ha sigut sempre un punt de referència a tot el país per la tòfona,si a finals del segle XIX el mercat de centelles marcava els preus d'aquests tubercle a tot l'estat ara ho fa el de Vic,però tot queda a terres osonenques...
El programa d'actes de la setmana és força complert,un petit esbos:
Divendres 19 de desembre
a les 19.30 Xerrada-Taller sobre la Tòfona a càrrec de Fina Vila,a la Biblioteca
Dissabte 20 i Diumenge 21 de desembre
a partir de les 10.00 matí,Fira de la Tòfona,Agroalimentària i de Nadal,al Passeig i a la Sagrera
tot el dia.
Diumenge 21 de Desembre
Espectacle de Nadal a càrrec de Pau Riba
Durant tota la setmana també podem veure i tastar coses:
Exposició "Plantacions de tòfona negra" a la Biblioteca
Cuina de la Tòfona als restaurants i comerços locals
Bar restaurant El Portal,Bar Restaurant La Palmera,Bar Restaurant la Violeta,Menjars i llegums Anna,Plats per emportar Ca la Rosa,Plats per emportar Can Guixa,Plats per emportar La Cuineta,Queviures Casa Esteve,Restaurant El Racó del Pi,Restaurant La Tosquera i Restaurant Les Brases.
Podem aprofundir més en el tema de les tòfones amb el podcast del programa "Tàpies Variades" de Catalunya Radio dedicat a les tòfones.
Vídeo de les III jornades sobre la tòfona fetes a Portell al 2006
Ou amb Tòfones
Ingredients
Patates
Ous
Pebre blanc
Nou moscada
oli d'oliva suau
tòfona
Preparació
Preparar un puré amb patates bullides en aigua salada i ben aixafades i aromatitzades amb pebre blanc, nou moscada i oli d’oliva suau.
Abans de servir, ratllar la tòfona, i posar el puré a la base del plat. A sobre, un ou ferrat acabat de fer, amb les puntes torrades però el rovell cru, i més tòfona ratllada per sobre.
Posar amb moderació i treure a la taula el ratllador amb una tòfona perquè cadascú s’hi acabi d’afegir la que li vingui de gust.
És un plat senzill però extraordinari amb tòfona negra
Pollastre amb tòfones
Ingredients
1 pollastre de pagès
1-2 tòfones
1 copa de brandi
suc de rostit
oli o llard
sal
pebre
Preparació
Amb una cassola hi posem el llard i sofregim el pollastre .Un cop ben daurat treiem una mica el greix de la cassola i afegim el brandi deixant-lo reduir.Tot seguit afegim el suc del rostit i les tòfones,senceres i petites.Tapem la cassola i ho deixem coure lentament una hora fins que el suc quedi consistent.
Fira del Gall de Vilafranca 2008
A inicis dels anys 80 el Centre d’investigació i Recereques Agroalimentàries aconsegueix fer una colònia d’uns pocs exemplars seleccionats en masies del Penedès amb gens de la Gallina Penedesenca i va ser a principi dels 90 quan es culmina la recuperació de la raça, deixant-la fixada en quatre varietats:l’aperdiuada, la barrada, la blat i la negra. D’aquesta darrera varietat, la negra, que té en comú la uniformitat del color tant en el mascle com en la femella, s’en fa una millora genètica per a la producció de carn. Ès el Gall negre que tots coneixem." fonts "patronat de Comerç i Turisme Ajuntament Vilafranca del Penedès" SESSIONS D’INICIACIÓ AL TAST - Cursets gratuïts bàsics, teòrics i pràctics de 30 minuts, per a conèixer les característiques dels diferents vins negres de la DO Penedès. Dirigits per un enòleg. Participació gratuïta. Inscripcions al mateix pavelló. SESSIONS DE MARIDATGE – Vins DO Penedès amb delikatessen d’aviram. Per saber quins són els vins que millor casen amb diferents plats d’aviram. Inscripció: 6’00 € al Rebost de Nadal o al telèfon 938.901.395 (Elena).
Mostra un mapa més gran
Us proposem una endevinalla (de bon rotllo!!)
Va de negra com les faixes ,Porta vermell com els mocadors S'enfila però no vola I és del Penedès...
No és un casteller,és la Gallina Negra penedèsenca.
"La primera definició de la raça penedesenca es dóna l’any 1921 però no serà fins l’any 1933 quan sorgeix l’agrupació de Criadors de penedesenques i exigeix unes caracaterístiques morfològiques molt concretes. A Finals de la dècada dels 40 l’entrada de ponedors estrangeres i l’aparició d’híbrids comercials per a carn, provoquen la gairebé desaparició de la Gallina Negra penedèsenca.
La quantitat d'actes i celebracions que envoltan tant la Fira com la vila és enorme,i a més també cal destacar tot lo relacionat amb el món del vi i el maridatge...que estem al Penedès !!! Terra de vins!!!
Si podeu,i sinó mireu de poder anar-hi,no us perdeu aquesta Fira del Gall.
El proper cap de setmana del 20 i 21 de desembre a Vilafranca del Penedès
Per consultar tota l'informació que vulgueu (horaris,programació,restaurants,etc) han fet una web: Fira del Gall'08
Us recomanem unes quantes coses:
dissabte 20 de desembre
SUPERCELLER (parc Sant Julià, pavelló de la plaça del Vi)
TASTAVÍ – Espai per degustar vins negres de la DO Penedès. Preu tiquet: 5’00 € (inclou copa de regal i 4 degustacions vins). Degustació platet d’embotits: 2’00 €.
Horari: 09:00 a 15:00 i de 17:30 a 22:00
EL REBOST DE NADAL – Espai de venda de vins negres, rosats i blancs DO Penedès, caves, licors i altres productes selectes d’alimentació artesana. Horari: 09:00 a 15:00 i de 17:30 a 22:00
Horari: d’11:00 a 14:00
Horari: 1a sessió a les 19:00 i 2a sessió a les 21:00
MOSTRA DE CUINA D’AVIRAM I DE VINS NEGRES DO PENEDÈS (parc Sant Julià, pavelló de la plaça de la Gastronomia)
Tiquet accés: 6’00 € (brou, pa, obsequi de copa de vi buida, postres –garlanda i catànies- cafè, ús de plats i coberts.
Oferta de 20 plats d’aviram entre 5’50 i 7’00 € i de 17 vins negres entre 1’00 i 2’50 €.
Horari: 09:00 a 15:00
L’AVIRAM ES DESTAPA: 2a MOSTRA DE TAPES D’AVIRAM I VINS NEGRES (parc Sant Julià, pavelló de la plaça de la Gastronomia)
Degustacions en format i preu de tapa amb els vins de la Mostra, amenitzats amb concerts en viu de música brasilera.
Premi a la millor tapa escollida per votació popular.
Tiquet accés: 4’00 € (inclou 2 tapes + copa record).
Preu vins: D’1’00 a 2’50 €.
Preu repetició tapa: 1’50 €.
Horari: de 19:00 a 22:00
Diumenge 21 de desembre
MOSTRA DE CUINA D’AVIRAM I DE VINS NEGRES DO PENEDÈS (parc Sant Julià, pavelló de la plaça de la Gastronomia)
Tiquet accés: 6’00 € (brou, pa, obsequi de copa de vi buida, postres –garlanda i catànies- cafè, ús de plats i coberts.
Oferta de 20 plats d’aviram entre 5’50 i 7’00 € i de 17 vins negres entre 1’00 i 2’50 €.
Horari: 09:00 a 15:00
XIIa MOSTRA DE BESTIARI FESTIU DE PLOMA (recinte firal, avinguda de Catalunya)
El Gall Tomasot, la Gallina Ballarica, el Gall Tomaset i el Mussolot del Campanar fan d’amfitrions de les bèsties de ploma convidades: Gallina del Carnaval de Solsona (Solsonès); Gall Sol, Oca del Novenari i Paó Zel de Malla (Osona); Voltor de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà); i Àliga-Escorpí Alicorpí de l’Escola Orlandai de Barcelona (Barcelonès).
Horari: 11:00 Plantada - 12:00 Cercavila – 13:30 Ballades de lluïment Recorregut cercavila: plaça de l’Era Enrajolada, carrers Hermenegild Clascar, General Prim i Cort, plaça de la Vila, carrers Sant Joan, la Palma, Parellada, Cort i plaça de la Vila.
Col·labora: Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.
Fira del Gall del 2006
Fotos Tió de la Canalla 2008
El passat dissabte van poder participar d'una activitat dedicada als més petits de la colla,el Tió de la canalla.Com cada any els més menuts (i alguns que no tant!!) van poder jugar i passar-ho bé de valent...
Felicitats a l'equip de canalla per aquesta temporada...i per les altres!!!
Ara vacances i fins la temporada que ve...el 2009 serà un any "complicat",val més que li demanem al Tió força paciència i voluntat !!!
També podeu veure la noticia a Osona.com,a l'enllaç següent:
Reportatge 34 fotos: els Sagals d'Osona fan cagar el tió
Mercats de Nadal..capons i altres avirams
Ja tenim a tocar les festes,ja estem preparant els àpats familiars,amb amics,etc...i s'acosta la fi per tota una serie d'animals que seran el centre de les taules ( i els plats !!!) a moltes cases...l'aviram.
Al nostre país es fan moltes fires relacionades amb els pollastres,capons,galls d'indi,etc...De sempre hem relacionat la cuina de festa,la de festa grossa,amb les receptes de pollastre. Però no qualsevol pollastre,a casa nostre tenim diferents races: els pota negra,els pota blava,etc...això va a gustos...però no els hi perdoneu la vida,a la cassola estan molt més bons!!!
Mostra un mapa més gran
35ª Fira Avícola del Prat de Llobregat
El Prat de Llobregat celebra un any més la Fira Avícola de la Raça del Prat, dedicant enguany una especial atenció a la gastronomia i als productes de la terra. Un any més el protagonista serà el pollastre de Pota Blava, que es podrà tastar i fins i tot comprar-ne un exemplar. També hi haurà venda i degustació dels productes de qualitat que es poden trobar al delta del Llobregat, com les carxofes del Prat, i a altres zones de Catalunya, com embotits de Planoles, anxoves de Palamós, torrons d’Agramunt, coques artesanes...
Tota la informació d'aquesta espectacular fira la podem trobar a l'enllaç:
Fira Avicola del Prat del Llobregat 2008
El pollastre del Prat és l'únic de l'Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva carn i la seva criança natural fan que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.
La Raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza per les plomes color verd amb reflexos metàl·lics als galls, i molt negres, a les gallines. També és característic el color blau pissarra de les potes i els dits. Tenen també una cresta de color vermell intens i bec fosc. Els pollastres i capons del Prat són alimentats amb un 70% de cereals, amb una criança mínima de 90 dies (els galls) i 182 dies (els capons). Estan prohibits els factors de creixement i es crien a terra en una densitat que no pot superar els 8 animals per metre quadrat. El resultat és una carn fina, melosa i sense greix excessiu.
Capó Farcit (per a 8 persones)
Ingredients:
- 1 Capó
- 300 g Carn magra de porc
- 300 g Salsitxes
- 100 g Pinyons
- 150 g Prunes seques
- 100 g Orellanes
- 2 Cebes
- 1 cabeça Alls
- 2 Tomàquets madurs
- 1 copa Brandi
- 2 copes Vi blanc
- 1 branca Canyella
- 2 fulles Llorer
- Sal
- Pebre
- Oli
- Llard
Preparació:
Netegeu el capó i desosseu la carcassa.Saleu-lo i empebreu-lo per dins i per fora.
En una paella amb oli, fregiu la carn magra tallada a daus i la salsitxa tallada.
Feu una barreja amb la carn cuita i els fruits secs.
Farciu el capó amb aquesta barreja i cosiu-lo per l’espatlla per donar-li la forma original.
En una cassola prou gran i fonda, amb oli i llard calents, enrossiu el capó per tots els costats.
Poseu-hi les cebes tallades a quarts, els grans d’all sencers i els tomàquets a quarts.
Un cop tot hagi pres color, afegiu-hi el llorer, la canyella, el brandi i el vi.
Tapeu-ho i deixeu-ho coure un parell d’hores, tot mullant, de tant en tant, el capó amb salsa de la cocció.
Serviu a la taula el capó sencer i la salsa a part.
Variacions:
Es pot afegir en el farciment una poma, tallada o sencera, que tapi l’orifici de darrere del capó.
Es pot afegir tòfona en el farciment.
Es pot adaptar aquesta recepta a altres aus, com ara pollastre, pularda, pintada o gall dindi (vegeu gall dindi farcit), però canviarà el temps de cocció.
Mostra un mapa més gran
MERCAT DE NADAL, FIRA DE CAPONS, AVIRAM I MOTIUS NADALENCS A VALLSEl cap de setmana del 13 i 14 de desembre a Valls és farà el mercat de Nadal, d’aviram i elements nadalencs, la Fira de capons, aus i ramaderia, amb una àmplia oferta d’aviram viu, arbres i verd, figures de pessebre, vins i caves, torrons i neules i tota mena d'ornaments nadalencs.
Podeu consultar el calendari d'activitats al següent enllaç:
Fira Nadal a Valls 2008
Valls és una ciutat de tradició de mercats, fires i activitats mercantils. Fa més de vuit segles que celebra mercats setmanals, els dimecres i dissabtes. Amb el Mercat de Nadal a Valls, es podrà reviure de nou el tipisme i la tradició dels pollastres, galls dindi, capons..., vius, posats amb els carros que d’antic utilitzaven els criadors d’aviram per anar a vendre a Valls. Trobareu una variada oferta d’articles, productes i motius adients per a les festes de Nadal, i un ampli sector d’artesania diversa, i al carrer de la Carnisseria i a les places de l’Oli i de les Garrofes, el matí del dissabte, es farà el mercat de fruita i verdura. En definitiva, tornarà la imatge popular als carrers i places de Valls, amb centenars de caps d’aviram criats de forma casolana.
L'horari del mercat serà de les deu del matí a les nou del vespre, amb àmplia oferta d’aus de corral, capons, galls d’indi, pollastres, oques, ànecs; rucs i someres... També cal destacar el servei d’escorxador homologat, a totes les persones que a l’adquirir l’au viva,puguin recollir-lo mort i plomat.
Disposen d’una àmplia zona d’aparcament de vehicles, situada a 150m. de la ubicació del mercat, Pàrquing "Barri Vell", amb entrada per la Muralla de Sant Antoni, i en d’altres aparcaments municipals senyalitzats.
Les nostres tradicions...Castells i Tions
Arriben les festes de Nadal i amb elles la invasió de tradicions "foranies" de tots colors: amics invisibles,"halloweens",Monarquies Màgiques i en particular una de color "vermell coca-cola" que amenaça d'ocupar els balcons i finestres de les nostres façanes...PROU!!!!
Mantinguem les nostres tradicions !!!
DE REIS...NI ELS MAGS !!!
Ja ho diu la web oficial de l'Opus Dei:“Els Reis Mags tingueren una estrella; nosaltres tenim Maria” el camí cap a l'ésser diví passa pel consum d'alcohol i estupefaents?
FORA EL PARE NOEL !!!
Fem Cagar el Tió !!!!
Aprofitant el Mercat Medieval és va dur a terme a Vic un taller de construcció de Tions per la mainada (i no tant mainada!!!)
Com l'any passat, les entitats que van organitzar la campanya a Vic són Òmnium Cultural d'Osona, Vilaweb Vic i la Fundació Humanitària Trueta.,podeu veure les fotos a l'enllaç següent:
Taller Tions Vic 2008ç
Aquest dissabte al local de la colla castellera dels Sagals d'Osona, a l'Ateneu La Central,de 6 de la tarda a les 8 del vespre podrem participar de l'activitat dedicada als més menuts de la colla...EL TIÓ DE LA CANALLA !!!! Una bona oportunitat per mantenir les nostres tradicions i per compartir amb els veritables "protagonistes" dels castells...la mainada.
Fotos Mercat Medieval de Vic 2008
Un altre any la colla carbassa ha participat d'aquesta fira-mercat Medieval de la capital osonenca,se'ns dubte per entitats i associacions és una bona manera d'aconseguir ingressos "extraordinaris" i ajudar a mantenir econòmicament les entitats. Però també serveix per fer caliu social,i per què la gent és conegui i comparteixi altres coses més que la camisa i la faixa.
El Mercat Medieval de Vic ja s'ha fet un referent a tot el país,amb més de 200.000 visitants...podríem dir que ratlla el limit de capacitat,la ciutat va estar saturada de gent i vehicles,és el preu del creixement...de vegades volem que les coses és facin grans però quan ho fan enyorem quan tenia una mida més "medieval"...
Vic
Manlleu
